El Sermó de les Benaurances (1886-96) deJames Tissot de la sèrie 'La Vida de Crist',Museu de Brooklyn. Datat entre 1886 i 1896
Segons la tradiciócristiana, lesbenaurances són les dites més conegudes delSermó de la muntanya queJesús de Natzaret va pronunciar, d'acord amb els registres dels evangelis segonsMateu i segonsLluc. Les benaurances descriuen les característiques de les persones que són considerades beneïdes per Déu, o que van trobar felicitat espiritual per tenir dita característica, sota un estàndard "celestial". La paraula tradicionalcatalana "benaurança",[1] s'ha traduït de μακαριοςmakarios en elgrec original. Una traducció més completa seria "posseint contentació interna i un goig que no és afectat per les circumstàncies físiques".
Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran i us perseguiran i malparlaran falsament de vosaltres. Estigueu alegres i contents, perquè la vostra recompensa és valuosa en el cel, ja que de la mateixa manera van perseguir els profetes que us han precedit.
Feliços els pobres en l'esperit, perquè d'ells és el Regne del Cel.
Feliços els humils, perquè posseiran la terra.
Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.
Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè seran saciats.
Feliços els compassius, perquè seran compadits.
Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.
Feliços els qui s'esforcen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.
Feliços els perseguits a causa de la justícia, perquè d'ells és el Regne del Cel.
