| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 febrer 1894 Nova York | ||
| Mort | 18 abril 1964 (70 anys) Nova York | ||
| Causa de mort | trombosi coronària | ||
| Sepultura | cementiri d'Oak Hill | ||
| Religió | Judaisme | ||
| Formació | Washington Park High School | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | guionista, periodista, productor de cinema, director de cinema, escriptor, novel·lista, dramaturg, productor | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Localització dels arxius |
| ||
| Família | |||
| Cònjuge | Mary Armstrong (1916-1926) Rose Caylor (1925-1964) | ||
| Premis | |||
| |||
          | |||
Ben Hecht (Ciutat de Nova York,28 de febrer de1894 −Ciutat de Nova York,18 d'abril de1964) va ser unguionista iescriptorestatunidenc. Va ser un dels més famosos i prolífics guionistes de Hollywood.
Ben Hecht va néixer a Nova York el 1894, de pares immigrants jueus. Va tenir una infantesa i una joventut bastant mogudes i no va fer més que estudis molt irregulars. Tenia com a avi patern un vell talmudista erudit, però va ser sobretot criat per dues ties que, no tenint fills, van disputar als seus pares la direcció de la seva educació. Traslladant-se aChicago, s'hi va quedar fins als 12 anys i va estudiar violí amb bastant d'èxit per donar un recital. La seva família es va instal·lar llavors aRacine (Wisconsin), a la vora delllac Michigan.
Pensava entrar a la universitat quan un amic del seu pare li va proposar una feina de periodista, que acceptà. Des dels 17 anys, escriu novel·les per alChicago Journal i, 6 mesos més tard, gràcies a la seva fantasia tan intrèpida com impertorbable i a la seva imaginació fecunda i sense escrúpols, esdevé el primer periodista d'aquesta publicació. Als 25 anys, el 1919, amplia el seu horitzó anant a Alemanya i a Rússia com a corresponsal estranger de 75 diaris, entre els quals elDaily News i elGlobe. A la seva tornada, va intentar escriure novel·les, començant amb esclat ambErik Dorn; des del començament dels anys 1920, es converteix en un novel·lista satíric d'èxit.
Després d'una laboriosa retirada de quatre anys, reapareix el 1931 amb una nova novel·la,Un jueu enamorat, la seva obra mestra, d'opinió unànime, que va triomfar en tots els països de llengua anglesa. És contactat perJosef von Sternberg, que li confia el guió d'Underworld, pel·lícula que va inspirar les primeres pel·lícules sonores de gàngsters, comScarface, de la qual va ser guionista, i va permetre a Ben Hecht rebre el seu primerOscar al millor guió original.[1] Aquest fals cínic va ser un dels guionistes deHoward Hawks,Otto Preminger,Henry Hathaway o d'Alfred Hitchcock i de l'enlluernadoraLluna nova.
És l'autor de l'obra teatralThe Front Page adaptada a la pantalla perBilly Wilder el 1974. És igualment conegut pel seu compromíssionista i pel seu llibrePerfidy, que carrega contra el notable jueu hongarèsRudolf Kastner, que va negociar la tramesa a Suïssa de 1.600 jueus hongaresos a canvi d'un rescat i el manteniment de la resta de la comunitat en la ignorància de l'holocaust que l'esperava.[2]
A continuació s'adjunta una relació dels films en els que participà:[3]
«Una de les millors coses que el populatxo mai no ha fet va ser la crucifixió de Crist. Intel·lectualment, va ser una acció esplèndida; però va ser confiada al populatxo, que la va realitzar imperfectament. Si se m'hagués encarregat a mi d'executar Crist, ho hauria fet de manera diferent. Vegem: el que hauria fet jo, és d'enviar-lo a Roma per ser devorat pels lleons. De carn picada, mai no haurien pogut fer un salvador...»(Font: Inventari enChristian Nationalist Cruzade, Los Angeles, Califòrnia).
