| ||||
| Tipus | entitat singular de població ens local històric de Catalunya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 120 m | |||
Bell-lloc d'Aro (antigament anomenat Filafamis[1])[2] és un dels quatre antics termes integrants de l'actual municipi deSanta Cristina d'Aro, format el segle xix per segregació deCastell d'Aro, a laVall d'Aro (Baix Empordà).[3]
Aquesta va ser sempre la parròquia menys poblada de les quatre de Santa Cristina d'Aro. Estava formada per masies escampades pel terme. Hi ha dos elements rellevants: l'església deSanta Maria de Bell-lloc, i el baixador dela línia de ferrocarril que enllaçava Sant Feliu de Guíxols i Girona (Bell-lloc - Font Picant).
La carretera provincial que travessa aquest terme, apta per a carruatges, va ser acabada el 1870. El camí ral de Girona a Sant Feliu de Guíxols passava a prop, al cantó delRidaura.
Elbaixador de la Font Picant de Bell-lloc (inaugurat el 1892) disposava de vies en tots dos sentits i una via morta per a càrrega i descàrrega. L'edifici de viatgers es va reformar i se'n va fer un restaurant. Al baixador hi confluïen els camins deSolius,Romanyà iSanta Cristina d'Aro.[1]
En aquests paratges hi brollaven aigües minerals, a les fonts picants de Bell-lloc,Penedes iSalenys. L'empresa comercialitzadora d'aquesta darrera aigua va fer aixecar un edifici davant de l'estació de tren, el 1914.[1]
