Les coordenades de Belgrad són 44° 49′ 14″ Nord 20° 27′ 44″ Est i la seva altura mitjana sobre el nivell del mar és de 116.75 msnm.
La part més antiga de la ciutat,Kalemegdan, és a la vora dreta dels rius Sava i Danubi. Al mateix temps que la ciutat anava creixent, s'anava estenent per les dues vores del riu Sava, així que, avui hi tenim els municipisNou Belgrad iZemun que es troben a la riba esquerra del Sava. L'àrea urbana de la ciutat abasta els 359.96 km² i la metropolitana 3222.68 km². Belgrad, com moltes altres ciutats, es considera la cruïlla entre l'Est i l'Oest, l'Orient i l'Occident.[1]
El clima de Belgrad éscontinental moderat. La mitjana anual de latemperatura és de 11.7 °C. El més calorós és el mes dejuliol amb una mitjana de 22.1 °C. Tanmateix, durant 31 dies la temperatura supera els 30 °C i 95 dies quan la temperatura supera els 25 °C. Les precipitacions són de 700 mm anuals. La mitjana de les hores de sol anual és de 2.096. Els mesos amb més sol sónjuliol iagost amb una mitjana de 10 hores de sol cada dia, mentre que els mesos dedesembre igener són els més foscos, amb una mitjana de 2-2.3 hores de sol cada dia.[2]
Els primers assentaments en el territori de Belgrad van aparèixer en la culturaprehistòricaVincha al voltant de l'any4800 aC. Al segle iii aC en el territori de Belgrad s'hi van assentar elsceltes i més tard, elsromans van fundar la ciutat deSingidúnum.[3][4]
El mateix nom deBeograd es diu per primera vegada l'any 878, durant elPrimer Imperi Búlgar. Durant uns quatre segles, la ciutat se la disputen l'Imperi Romà d'Orient, elRegne d'Hongria i el Primer Imperi Búlgar.[6] Finalment va passar a mans dels governants serbis com la part delRegne de Sírmia el1284. El primer rei serbi que va governar Belgrad va serStefan Dragutin (1276-1282), i el rei del Regne de Sírmia, que el va rebre com a regal del seu sogre, el rei hongarèsLadislau IV d'Hongria[7]
Les antigues muralles, castells, ports, i esglésies van ser reforçats, el que va ajudar a no rendirse davant dels turcs durant 70 anys més. Per aquell temps, Belgrad era una espècie de refugi per als pobles balcànics que fugien del control otomà. Es creu que a la ciutat hi vivien d'entre 40.000 a 50.000 persones. Durant el regnat deĐurađ Branković la major part del territori del Despotat va caure en mans dels otomans, però Belgrad sí que va demanar ajuda al Regne d'Hongria.[7] Tanmateix, els otomans havien de conquerir Belgrad perquè representava un obstacle en el seu avens cap a l'Europa central. Van atacar Belgrad el 1456, cosa que va donar pas al famósSetge de Belgrad, on l'exèrcit cristià sota el comandament deJanos Hunyadi que va defensar amb èxit a la ciutat de l'atac otomà.[10]
Belgrad es va convertir ensanjak (en turc: districte), i durant els següents 150 anys va ser una ciutat tranquil·la i pacífica. Van venir molts comerciants deDubrovnik, deVenècia, deGrècia i d'Àustria, així com artesansarmenis,turcs igitanos. Renovada i amb un nou aspecte brindat per l'arquitectura oriental, es va convertir en el punt de connexió entre les rutes d'Orient iOccident. El més gran apogeu que Belgrad va assolir en el segle xviii sota el domini turc. Es creu que per aquell temps, a la ciutat hi vivien unes 100.000 persones[11] Durant tot aquest temps va ser afectada per lainsurrecció sèrbia més gran contra l'ocupació otomana el1594. Els turcs, en sufocar la rebel·lió, van castigar la població cristiana cremant les esglésies i les relíquies deSant Sava en el plat de Vračar, lloc on ara es troba el temple ortodox més gran delsBalcans, laCatedral de Sant Sava. Aquest lloc es va escollir per la construcció del temple per commemorar aquest fet en els temps moderns[12]
Setge austríac de Belgrad al 1717, durant la Guerra turco-austríaca de 1716 a 1718
A finals del segle xvii, Belgrad va ser víctima d'una plaga, que juntament amb les rebel·lions delsgeníssers va contribuir a l'estagnació de la ciutat. Després de 167 anys, Belgrad es va convertir en un camp de batalla de les guerres turco-austríaques. Al llarg d'aquestes, Belgrad va ser ocupada pels Austrohongaresos tres vegades (1688-1690, 1717-1739, i 1789-1791), però cada vegada va ser ràpidament represa pels turcs.[11] Durant aquest període, la ciutat va estar afectada per duesGrans Migracions Sèrbies, en les quals centenars de milers de serbis, liderats pels seuspatriarques, es van retirar juntament amb els austríacs a l'Imperi d'Habsburg el 1690 i 1737-39, establint-se en els territoris deVojvodina iEslavònia modernes.[13] Durant laPrimera Insurrecció Sèrbia, els serbis van prendre la ciutat el1806, i la van governar fins al1813, quan la van reprendre els turcs.[14] El 1817, Belgrad es va convertir en la capital de l'entitat autònoma, elPrincipat de Sèrbia (excepte el període 1818-1841, quan Kragujevac va ser la capital del país).[15]
El carrer principal de Belgrad, Knez Mihailova al començament del segle XX
Després de la retirada dels últims turcs el1867, elPríncep Mihailo Obrenović va traslladar la capital deKragujevac aBelgrad. Quan l'any1878 independitzant-se completament dels turcs, Sèrbia es va transformar en elRegne de Sèrbia i Belgrad experimentava un desenvolupament vertiginós, tornant a ser el punt de cruïlla alsBalcans.[14][16] Tot i això, malgrat la inauguració del ferrocarril aNiš, la segona ciutat més important del país,Sèrbia es va quedar en un país principalment agrari, i l'any1900 Belgrad només tenia 69.100 habitants.[17]
A la Primera Guerra Mundial, elsmonitors de l'Imperi Austrohongarès van bombardejar Belgrad el29 de juliol de1914, i va ser presa el 30 de novembre per l'exèrcit austrohongarès sota el comandament d'Oskar Potiorek. Va ser represa el 15 de desembre del mateix any per les tropes sèrbies sota el comandament del mariscalRadomir Putnik. El 9 d'octubre del1915, Belgrad va caure en mans de les tropes alemanyes i austrohongareses sota el comandament del Mariscal de CampAugust von Mackensen, després d'una llarga batalla entre el 6 i el 9 d'octubre, quan gran part de la ciutat va patir molts danys. La ciutat va ser alliberada per les tropes serbies i franceses el 5 de novembre del 1918, sota el comandament del MariscalLouis Franchet d'Esopérey i delpríncep Alexander de Sèrbia.
Després de la guerra, Belgrad va experimentar un ràpid desenvolupament i la modernització significativa com a capital delRegne de Iugoslàvia, durant els anys 20 i els 30. El nombre d'habitants va augmentar a 239.000 (el1931,Zemun inclòs, que abans formava part del territori autrohongarés), i 320.000 fins al1940: el percentatge de la mitjana de creixement entre el 1921 i el 1948 va ser d'un 4,08 anual.[19] El 1927, es va inaugurar el primer aeroport de Belgrad, i el 1929, la primera radio-emissora va començar a emetre el programa. El 1935, es va inaugurar el pont del Danubi entre Belgrad iPančevo.
El25 de març de1941, el govern del regent,Príncep Pavle va signar elPacte Tripartit (enserbi:Trojni pakt), sumant-se a lesPotències de l'Eix en un intent de quedar-se fora del conflicte de la Segona Guerra Mundial. El27 de març, el poble es va manifestar pels carrers amb el lema "Millor guerra que pacte!", i l'exèrcit va organitzar elcop d'estat, liderat pel comandant de les Forces Aèries, el generalDušan Simović, qui va proclamar alrei Petar major d'edat i capaç de regnar (tenia 17 anys). Com a càstig, el6 d'abril del1941,Belgrad va ser bombardejada per laLuftwaffe alemanya: van morir milers de persones (segons s'estima, entre 5.000 i 17.500[20]). Es va cremar la Biblioteca Nacional amb 300.000 manuscrits i llibres de l'edat mitjana, més de 1.300 manuscrits datats entre el segle xii i el XVIII.[20]Iugoslàvia va ser envaïda i destruïda per les forcesalemanyes, italianes, hongareses i búlgares, i les parts occidentals van ser incorporades en estat titella nazi,Estat Independent de Croàcia.
Durant l'estiu i la tardor del1941, com a represàlia a alguns atacs de guerrilla, els alemanys van efectuar diverses massacres als ciutadans de Belgrad; en particular, als membres de la comunitat jueva de Belgrad van ser la meta d'afusellaments massius per ordre del generalFranz Böhme, el governador militar deSèrbia de les forces deWehrmacht. Böhme va introduir la norma d'afusellament de 100 serbis i jueus per cada alemany mort. Belgrat va ser la seu del govern titella del generalMilan Nedić durant la Segona Guerra Mundial.
En el període de postguerra, Belgrad creixia ràpidament com la capital de la nova Iugoslàvia, desenvolupant-se com el centre industrial del país.[16] El1958, la primera cadena de televisió estatal va començar a emetre el programa. El1961, es va celebrar el Congrés delspaïsos no alineats, ambTito com a president del Congrés.
El 1968, van tenir lloc les manifestacions estudiantils més grans contraTito, i com a resultat hi va haver diferents enfrontaments violents entre els estudiants i la policia.
El1972, Belgrad va ser l'epicentre de l'últim gran brot deverola aEuropa, que es va poder controlar posant la gent en quarantena i amb vacunes massives[21]
El9 de març del1991, hi va haver les manifestacions massives contra el règim deSlobodan Milošević sota el lideratge deVuk Drašković.[22] Van morir dues persones, 203 van resultar ferides i 108 detingudes.[23] Segons les valoracions dels mitjans de comunicació, aquell dia van assistir a les manifestacions entre 100.000 i 150.000 persones. El règim va fer sortir els tancs al carrer per restaurar l'ordre.[24][25]
Després del suposat frau en les eleccions locals, es van celebrar manifestacions diàries entre el novembre del 1996 i el febrer del 1997 contra el règim deSlobodan Milošević.[26] Aquestes manifestacions van donar el seu fruit -Zoran Đinđić es va convertir en alcalde de Belgrad, el primer alcalde en 50 anys que no havia format part de laLliga dels Comunistes de Iugoslàvia o a la seva branca elPartit Socialista de Sèrbia.[27]
El24 de març de 1999, una vegada més, Belgrad va ser bombardejada, i aquest cop, per les forces de l'OTAN. Aquest bombardeig formava part de laGuerra de Kosovo del 1999. La ciutat va patir danys importants. Els objectius, entre d'altres, van ser els edificis dels Ministeris d'Assumptes Interns, l'edifici de l'Estat Major, l'edifici de laRadiotelevisió de Sèrbia (on van morir 16 tècnics), diferents hospitals, l'Hotel Iugoslàvia, laTorre Ušće, la Torre de la Televisió aAvala i l'ambaixada Xinesa.[28]
Després de les eleccions del 2000, a Belgrad hi va haver les més grans manifestacions de la història de la Sèrbia moderna, amb la participació de més de mig milió de persones (estimacions de la policia: 80.000, més d'un milió, segonsMisha Glenny, que van portar al derrocament del poder de Slobodan Milošević el5 d'octubre.[29][30]
Belgrad té l'estatus d'unitat territorial especial a Sèrbia, amb el seu propi govern autònom[31] Està dividit en 17 municipis amb els seus propis consells locals.[32] Belgrad ocupa el 3,6% de la República de Sèrbia, i el 21% de la població sèrbia (sense la província delKosovo), viu a la ciutat[33] És el centre de comerç,cultura,educació i ciències de la República Sèrbia.
El territori de Belgrad està dividit en 17 municipis, cada un amb el seu propi consell local[32]
La ciutat està dividida en 17 municipis, dels quals 10 tenen l'estatus de "municipi urbà", i 7 de "municipi suburbà". Els municipis suburbans tenen un poder més ampli, principalment en els camps de construcció, plans urbanístics, i previsió pública.[32] La majoria dels municipis estan situats a la riba sud dels riusSava iDanubi, a la regió deŠumadija. Tres dels municipis (Zamun, Novi Beograd i Surčin) estan ubicats a la riba nord del riuSava, a la regió deSrem, mentre que el municipi de Palilula està situat a les dues ribes del riuDanubi, a les regions de Šumadija iBanat.
Tot i que a Belgrad hi ha diferents comunitats religioses, la més nombrosa és l'Església Ortodoxa Sèrbia, amb uns 1.429.170 creients. L'Islam és la segona religió més nombrosa, amb uns 20.366 creients, la tercera és l'Església Catòlica amb uns 16.305 creients. Abans de la Segona Guerra Mundial, Belgrad tenia una nombrosa comunitat jueva, però amb l'ocupació nazi i l'emigració subseqüent aIsrael, el nombre va caure a 415. També hi ha 3.796 protestants a la ciutat.[35]
A part dels seus habitants naturals, Belgrad és la llar de molts serbis de tota l'exIugoslàvia, que van venir a buscar una vida millor, o fugien com arefugiats de la guerra i laneteja ètnica.[36] Extraoficialment —i tenint en compte el gran nombre de serbis refugiats deCroàcia,Bòsnia i Hercegovina iKosovo, els estudiants i la gent comptada en censos en les seves pròpies ciutats— la població sobrepassava els 2 milions de persones.
A Belgrad també hi vivien molts estrangers. A partir dels anys 90, es va formar una comunitat significant de ciutadansxinesos. El Novi Beograd, Blok 70 és conegut com el barri xinès.[37][38] També hi ha moltsàrabs, els que van venir a estudiar als anys 70 i 80, i que es van quedar formant famílies a la ciutat.[39][40] Molts d'ells són naturals deSíria,Jordània oIraq.
Belgrad és la part econòmicament més desenvolupada de Sèrbia. Més del 30% del PIB de Sèrbia es genera a la ciutat, en la qual també es troba el 30% de la població amb feina.[41] L'economia de la ciutat ha experimentat un creixement ràpid a partir del 2000. Durant els anys 90, la ciutat (igual que tot el país) va estar greument afectada per la crisi econòmica provocada per les sancions imposades per la comunitat internacional. Lahiperinflació tremenda deldinar iugoslau també va destruir l'economia de la ciutat. Però amb el derrocament deSlobodan Milošević el2000, les sancions van ser suprimides, cosa que suposava una nova etapa per l'economia de la ciutat, com també per tot el país.
Segons les últimes estadístiques de març del2007, la mitjana d'un salari brut mensual a Belgrad és de 46.048dinars serbis (al voltant de €565 (euros) o $770 (dòlars dels Estats Units), i la mitjana d'un salari net mensual a Belgrat és al voltant de 33.079 dinars serbis (€405 o $555), el que representa un dels salaris més alts en tota Sèrbia.[44]
Gran part de la indústria cinematogràfica de Sèrbia es troba a Belgrad. Una de les pel·lícules més famoses que el1995 va guanyar laPalma d'Or a Cannes, "Underground" d'Emir Kusturica, es va rodar en aquesta ciutat.
El museu més prestigiós a Belgrad és elMuseu Nacional, fundat el1844. Acul una col·lecció de més de 400.000 objectes d'exposició, incloent-hi obres mestres estrangeres. El famósevangeli de Mirslav forma part de la col·lecció d'aquest museu.[54]
ElMuseu Militar de Belgrad és bastant popular entre els turistes estrangers, en part per les restes delLockheed F-117 Nighthawk abatut per les forces antiaèries iugoslaves durant el bombardeig de l'OTAN el 1999,[55] però també és popular per les més de 25.000 peces exposades, de les quals, algunes daten del període de l'Imperi Romà.[56][57]
Un altre museu similar és elMuseu de l'Aviació Iugoslava, on hi ha més de 200 avions, dels quals, uns 50 estan exposats. Alguns dels exemplars que aquest museu guarda, són únics en la seva espècie, com per exemple elFiat G.50. Aquest museu també conté restes de l'avió estatunidenc de l'OTAN abatut.[58]
Un altre museu important de Belgrad és elMuseu de Vuk i Dosiej, que forma part del Museu Nacional, i que demostra les vides, les obres i el llegat deVuk Stefanović Karadžić, el reformador de la llengua sèrbia iDositej Obradović, el primer Ministre d'educació de Sèrbia.[62]
També hi ha elMuseu d'Art Africà, fundat en els dies de solidaritat amb els països en desenvolupament africans.
Belgrad té dues universitats estatals i diferents institucions d'educació superior. LaUniversitat de Belgrad, amb uns 70.000 estudiants,[63] té les seves arrels en el Liceu fundat el 1808[64] i a l'Escola Gran fundada el 1863.[65] És una de les institucions més antigues del país, donat que la institució més antiga és l'Escola de Mestres aSubotica, que va ser fundada l'any1689.
També existeixen 195 escoles d'educació primària, i 85 d'educació secundària. De les 195 escoles primàries, 162 són regulars, 14 especials, 15 d'art i 4 per adults. El sistema d'educació secundària compta amb 51 escoles professionals, 21 escoles d'orientació universitària, 15 d'art i 500 edificis en 1.100.000km².[66]
Belgrad té la reputació d'una ciutat amb una vida nocturna vibrant, amb gran quantitat de bars, restaurants, discoteques i bars musicals que estan oberts fins a la matinada, i que estan situats per tota la ciutat. A part del centre, la zona més característica de la vida nocturna a Belgrad són lessplavovi ("barcasses") - discoteques, bars i restaurants allotjats en els vaixells ancorats al llarg de les ribes delSava i elDanubi.[67][68][69]
Molts visitants de cap de setmana, especialment deBòsnia i Hercegovina,Croàcia iEslovènia, consideren a Belgrad com una ciutat mésmetròpolis que les seves pròpies capitals, donat que a Belgrad hi troben, com diuen, l'ambient amistós, fantàstics bars i discoteques, copes barates i absència de dificultats lingüístiques, i també de les restriccions legislatives de la vida nocturna.[70][71]
Entre els clubs alternatius, en destaca, des de fa molt temps, l'Academija, el club dels estudiants d'arts, que es troba a l'edifici de laFacultat de Belles Arts al carrerKnez Mihajlova, i el KST (enserbi:Klub Studenata Tehnike), el club dels estudiants d'enginyeria elèctrica, que es troba al soterrani de l'edifici de la mateixa facultat.[72][73] Un dels llocs més famosos entre els diferents esdeveniments alternatius de la ciutat, és l'SKC - Studentski kulturni centar (Centre cultural estudiantil), que es troba al costat del gratacel més alt de Belgrad, i un dels símbols de la ciutat, la torreBeograđanka. L'SKC és on tenen lloc molts concerts de grups estrangers, però també hi ha exposicions d'art debats públics i discussions.[74]
Un altre tipus d'oci, una mica més tradicional, acompanyat per la música tradicional típica dels nuclis urbans del nord de Sèrbia, és l'anomenada "starogradska muzika" (que més o menys vol dirla música urbana antiga) es pot trobar a "Skadarlija", la part antiga de la ciutat, on es reunien els poetes i artistes del segle xix, i que en aquell temps va ser un barribohemi. Tot el carrer central, Skadar, ha conservat el mateix aspecte que tenia en el segle xix, juntament amb les voreres de pedra i les cases de l'època. Allà s'hi pot trobar els restaurants més antics i tradicionals de la ciutat anomenats "kafana", on es poden assaborir els diferents plats típics de la gastronomia sèrbia.[75] Una de les "kafanes" més antigues de la ciutat, que encara guarda l'ambient dels temps bohemis de Skadarlija, ésZnak pitanja.[76] En el mateix carrer, també hi ha l'edifici de la fàbrica de cervesa més antiga de Belgrad, fundada durant la primera meitat del segle xix.[77]
Ada Ciganlija és el complex exterior d'oci i esports més gran de Belgrad. Anteriorment era una illa en mig del riu Sava, ara està connectat amb la riba, formant un llac artificial en el riu. Les platges d'Ada Ciganlija són el lloc on els belgradencs es van a refrescar i a descansar durant els estius calorosos. Hi ha 7 kilòmetres de platja juntament amb les instal·lacions esportives on es practiquen diferents esports, comgolf,futbol,bàsquet,voleibol,rugbi,beisbol, itennis.[85] També es poden practicar elsesports extrems, com elbungee, l'esquí aquàtic i elpaintballing.[86] També hi ha molts llocs on es pot practicar elciclisme, o fer grans passejades per la natura, o ferjoging.[87][88]
A partir del2000, amb les renovacions diplomàtiques amb l'Europa Occidental i elsEstats Units, a Belgrad s'hi torna a notar la presència de turistes estrangers, absents des de laGuerra dels Balcans, dels noranta. L'Organització del Turisme de Belgrad (TOB) és l'organització oficial que promociona Belgrad com a destinació turística.
Darrerament el nombre de turistes joves, en especial deCroàcia,Eslovènia iBòsnia i Hercegovina, venen a Belgrad a passar el cap de setmana i gaudir de la seva vida nocturna.[70][71]
Belgrad és el centre mediàtic més important de Sèrbia. La ciutat és la llar de les cadenes de televisió líders, comRadiotelevisió de Sèrbia (RTS), que està en procés de transformació en un mitjà d'informació público.[89] La discogràfica de la RTS, la PGP RTS, també es troba a Belgrad.[90] La cadena de televisió més popular és la multinacional sèrbiaRTV Pink, coneguda pels seus programes d'entreteniment, i és considerada per molts de baixa qualitat i sensacionalista. Hi ha una altra cadena de televisió i ràdio molt popular de caràcter "progressista" ésB92, que té televisió, ràdio, una discogràfica i l'editorial, així com el web més visitada i popular de la internet en serbi.[91][92] Altres cadenes de televisió sónKošava i TVAvala, i d'altres que només cobreixen el territori de Belgrad, comStudio B,TV Politika. També es va poder veure altres canals especialitzats:SOS channel (esports),Metropolis (música),Art TV (art), Cinemania (pel·lícules), iHappy TV (programes infantils).
Hi ha parts de Belgrad que tenen diferents tipus d'arquitectura, des del centre deZemun amb la seva típica arquitectura de l'Europa central[93] fins a un disseny més modern deNovi Beograd. Al centre de Belgrad, els edificis més antics que van sobreviure a tants bombardejos i destruccions al llarg de la història de la ciutat, són els edificis del segle xix.[94]
Durant el període de dominació comunista, molts condominis van ser construïts ràpidament i a molt baix cost per acollir el gran flux migratori de gent del camp que venien de la Segona Guerra Mundial, algunes vegades amb resultats com l'arquitectura brutalista delsblokovi (blocs) de Nova Belgrad; una tendènciasurrealista que va dominar breument, tenint com a resultat edificis com elSaló Sindical del Comerç de Belgrad.[94] De totes maneres, a mitjans dels cinquanta, les tendènciesmodernistes van prevaler i encara dominen l'arquitectura a Belgrad.[94]
Belgrad té un sistema de transport públic extensiu, basant-se en elsautobúsos (118 línies urbanes i més de 300 línies suburbanes),tramvies (12 línies), itroleibús (8 línies)[96] El sistema de transport públic està administrat per la Companyia de transport públic de Belgrad (GSP Beograd) i SP Lasta, amb cooperació amb algunes companyies privades en diferents rutes d'autobusos. Belgrad també té la xarxa de ferrocarril regional, Beovoz, que està administrada per Ferrocarrils Serbis[97] La principal estació de trens connecta Belgrad amb altres capitals europees, així com amb altres ciutats a Sèrbia. Malgrat això, és més popular viatjar amb l'autocar, i Belgrad té connexions diàries d'autocars que es dirigeixen a un gran nombre de ciutats tant a Sèrbia, com a l'estranger. El sistema d'autopistes dona un accés fàcil aNovi Sad al nord,Niš al sud iZagreb, la capital deCroàcia, a l'oest. La ciutat està situada a la confluència de dos rius grans, elDanubi i elSava, de manera que Belgrad també té molts ponts. Els dos més importants sónEl Pont de Branko, i elGazela. Els dos connecten al centre de la ciutat ambNou Belgrad. ElPort de Belgrad, que està alDanubi, permet tràfic fluvial.[98]
Belgrad també té l'aeroport - Aeroport Nikola Tesla, Belgrad (IATA:BEG) a pocs kilòmetres del centre de la ciutat. L'any 1986, quan vivia els seus millors moments, gairebé 3 milions de passatgers hi passen. Durant els anys 90, a causa de la situació política del país, aquest nombre va caure de manera dràstica[99] Seguint el desenvolupament que va tenir lloc a partir del 2000, el nombre de passatgers va augmentar fins a dos milions el 2004/2005[100] Al 2006, 2 milions de passatgers van passar per l'aeroport Nikola Tesla fins a mitjans de novembre.[101]
Els romans van conquerir la ciutat i van romanitzar el nom celta
Beograd, Београд
Nom eslau, es va dir per primera vegada al 878 comBeligrad a la carta del PapaJuan VIII a Boris de Bulgaria, que vol dir "Ciutat blanca / fortalesa blanca".
.png)
