A partir del 1917, diversos estats es disputaren el control del territori en laguerra que seguí laRevolució Russa. Aquests enfrontaments culminaren en el naixement de laRepública Socialista Soviètica (RSS) de Belarús, que el 1922 es convertí en un delsmembres fundadors de la Unió Soviètica. Belarús es veié obligada a cedir gairebé la meitat del seu territori a Polònia arran de la derrota soviètica en laguerra poloneso-soviètica (1919–1921). Les fronteres de Belarús començaren a assumir la seva forma actual el 1939, amb la reintegració de terres de laSegona República Polonesa després de lainvasió soviètica de Polònia, i no han canviat des del final de laSegona Guerra Mundial.[6] Les operacions militars del conflicte devastaren la república, que perdé aproximadament un quart de la població i la meitat dels seus recursos econòmics.[7] Belarús reprengué el seu desenvolupament durant la postguerra. El 1945, l'RSS de Belarús esdevingué un dels membres fundadors de lesNacions Unides, juntament amb la Unió Soviètica, l'RSS d'Ucraïna i altres estats.[8]
El parlament de la república proclamà lasobirania de Belarús el 27 de juliol del 1990 i, en el marc de ladissolució de la Unió Soviètica, Belarús declarà la independència el 25 d'agost del 1991.[9] Després de l'aprovació d'una nova constitució el 1994,Aleksandr Lukaixenko fou elegitpresident en les primeres (i úniques) eleccions lliures celebrades al país i ha ocupat el càrrec ininterrompudament des d'aleshores. El 2000, Belarús iRússia signaren un acord per reforçar la seva col·laboració i formar l'Estat de la Unió.
Alguns mitjans de comunicació occidentals han batejat el país com «l'última dictadura d'Europa»[10] pel seu historial de violacions dels drets humans i un estil de govern que el mateix Lukaixenko ha descrit com a autoritari.[11] El president ha mantingut en peus un cert nombre de polítiques de l'època soviètica, com ara lapropietat estatal de grans sectors de l'economia. Les eleccions celebrades sota el seu govern han estat àmpliament criticades com a fraudulentes, mentre que nombrosos estats i organitzacions han denunciat la persecució violenta dels opositors polítics. A més a més, Belarús és l'únic estat europeu on encara és vigent lapena de mort.[12]
Des del referèndum del 1995, l'estat té dos idiomes oficials: elbelarús i elrus. La Constitució de Belarús no declara una religió oficial, encara que la principal religió al país és elcristianisme ortodox eslau, i la segona més popular és elcatolicisme romà. Tant els ortodoxos com els catòlics respecten les festes nacionals deNadal iPasqua. Belarús no ha mostrat cap aspiració d'unir-se a laUnió Europea però hi manté unarelació bilateral i participa en dos projectes europeus: l'Associació Oriental i laIniciativa de Bakú.
Belarús és coneguda internacionalment, en particular enanglès, amb el nom autòcton deBelarus, que transcrit de l'idioma original en ortografia catalana sona aproximadament com aBielarús. En efecte: en proclamar la independència, l'estat sol·licità ser conegut internacionalment amb el nom autòcton de República de Belarús, que encara avui és l'únic oficial. Hi ha, a més, un matís important entre ambdues formes: l'autòctona,Belarús, significa 'Rus Blanca', en referència a l'antigaRus de Kíev; el rusBielorússia significa 'Rússia Blanca' i, encunyat sota el tsarisme, és paral·lel al de «Petita Rússia» que es donava aUcraïna. De fet, en català s'ha proposat l'ús del corònimBielarús i del gentilicibielarussenc com a substitutius deBielorússia ibielorús, formes basades en el rus;[13] avui dia aquestes formes alternatives no han estat assumides per la normativa catalana.
Hi ha diverses teories sobre l'origen del nom «Rus Blanca».[14] Una teoria etnoreligiosa suggereix que el nom es feia servir per a descriure les terresrutenes delGran Ducat de Lituània que havien estat poblades majoritàriament pereslauscristians, en contraposició a laRutènia Negra, poblada perbàlticspagans.[15] Una altra explicació alternativa és que el nom es refereixi a la vestimenta blanca duta per la població eslava local.[14][16] Una tercera teoria sosté que les terres del Rus que no van ser conquerides pelstàtars (i.e.,Pòlatsk,Vítsiebsk iMahiliou) van rebre el nom de «Rus Blanca».[14]
El nom va aparèixer per primera vegada en la literatura medieval alemanya i llatina; les cròniques deJan de Czarnków mencionen l'engarjolament del gran duc lituàLadislau II Jagelló i la seva mare a «Albae Russiae, Poloczk dicto» el 1381.[17]
El terme llatí «Alba Russia» el va tornar a fer servir elpapaPius VI el 1783 quan va reconèixer-ne laCompanyia de Jesús, exclamant «Approbo Societatem Jesu in Alba Russia degentem, approbo, approbo».[18] El primer ús conegut de «Rússia Blanca» per a referir-se a Belarús és de finals del segle xvi per part d'un anglès, sirJerome Horsey, que era conegut pels seus contactes estrets amb la cort reial de Rússia.[19] Durant el segle xvii, els tsars russos feien servir el terme «Rússia Blanca» quan es referien a les terres afegides del Gran Ducat de Lituània.[20]
El terme «Bielorússia» (en rus: Белору́ссия) va fer-se popular en l'època de l'Imperi Rus. Eltsar era anomenat «tsar de totes les Rússies», ja que l'Imperi rus el formaven tres parts de Rússia —la Gran, la Petita i la Blanca.[21] Això asseverava que tots els territoris eren russos i també elpoble belarús, variant delpoble rus.[22]
Després de laRevolució bolxevic el 1917, el terme «Rússia Blanca» causava confusió ja que també era el nom de la força militar que s'oposa als bolxevics rojos.[23] Durant el període de l'RSS, es va abraçar el terme com a part de la conscienciació nacional. A la Belarús occidental sota control polonès, el terme es va popularitzar a les regions deBiałystok iHrodna durant el període d'entreguerres.[24]
El termeBelarús només es va fer servir oficialment fins al 1991, quan el Soviet Suprem de l'RSS de Belarús va decretar per llei que la nova república independent s'anomenaria «República de Belarús» i que la forma abreujada en seria «Belarús». La llei decretava que totes les formes del nou terme haurien de ser transliterades en altres llengües des de la forma oficial. L'ús de RSS de Belarús i altres abreviatures va ser permesa del 1991 al 1993. Les forces conservadores no van donar suport al canvi de nom i es van oposar a la seva inclusió en l'esborrany de constitució de 1991.[25]
Alguns diaris locals mantenen el nom antic, com ara la versió local del diari rusPravda, i també els que volen que Belarús s'uneixi a Rússia.[26]
Del 5000 al2000 aC, lacultura de la ceràmica de bandes hi predominava. A més a més, es van trobar romanents de lacultura del Dnièper-Donets a Belarús i parts d'Ucraïna.[27] Elscimmeris i altres pastors van rondar-hi cap el1000 aC i el 500 dC els eslaus hi havien establert residència, envoltats pelsescites. Alguns invasors provinents de l'Àsia, com ara elshuns i elsàvars, van arribar-hi entre el 600 i 400 dC però no van poder expulsar-ne la presència eslàvica.[28]
A la regió que actualment és Belarús s'hi van assentar primertribus bàltiques al segle iii. Al voltant del segle v, les tropes eslàviques n'havien pres el control, parcialment causat per la manca de coordinació militar dels bàltics, però l'assimilació dels bàltics a la cultura eslàvica va ser de natura pacífica.[29]
Mapa del Gran Ducat de Lituània al segle xv. Belarús estava completament dins les seves fronteres
Al segle ix el territori de la Belarús actual va esdevenir part deRus de Kíev, un estat eslàvic oriental vast dirigit per ladinastia ruríkida. Després de la mort del dirigent de Rus de Kíev,Iaroslau I de Kíev, l'estat es va dividir en principats independents.[30] Molts d'aquests principats de Rus van ser virtualment arrasats o afectats durament per lainvasió mongola del segle xiii, però les terres de la Belarús actual van evitar-ne la pitjor part i es van acabar unint alGran Ducat de Lituània.[31] No hi ha informació de cap atac militar, però els annals confirmen l'aliança i la política estrangera unida de Polotsk i Lituània durant dècades.[32]
La incorporació al Gran Ducat de Lituània va resultar en una unificació econòmica, política i etnocultural de les terres belarusses.[33] Dels principats del ducat, en nou se'n va assentar població que acabaria formant el poble belarús.[34] Durant aquest temps, el ducat es va involucrar en moltes campanyes militars, incloent-hi la lluita al bàndol de Polònia contra elscavallers teutònics en labatalla de Grunwald el 1410; la victòria va permetre al ducat controlar les terres frontereres amb l'Europa Oriental.[35]
Elsmoscovites, dirigits perIvan III de Moscou, van començar les campanyes militars el 1486 en un intent d'incorporar les terres deRus de Kíev, específicament els territoris de la Belarús, Ucraïna i Rússia actuals.[36]
Els nobles lituans es van veure obligats a reconciliar-se a causa de l'amenaça que venia deMoscòvia. Per a enfortir la independència en el format de la unió, es van publicar tres edicions delsEstatuts de Lituània el segle xvi. El tercer article de l'estatut estableix que totes les terres del Gran Ducat de Lituània ho seran eternament i que mai esdevindran part d'altres estats. També establia el dret de posseir terres al Gran Ducat de Lituània només de les seves pròpies famílies. Qualsevol de fora del ducat que obtingués drets d'una propietat només la posseiria realment després de jurar lleialtat al Gran Ducat de Lituània. Aquests articles tenien la intenció de defensar els drets de noblesa dels nobles del Gran Ducat de Lituània contra els polonesos, prussians i altres aristòcrates de laConfederació de Polònia i Lituània.
Els anys després de la unió, el procés depolonització gradual tant de lituans com de rutens va guanyar impuls. En la vida social i cultural, tant elpolonès com elcatolicisme van esdevenir dominants i el 1696 el polonès va substituir el rutè com a llengua oficial —amb el rutè prohibit en l'administració.[38] Tanmateix, els camperols rutens van continuar parlant-lo i es van mantenir fidels a l'Església grecocatòlica belarussa. Els Estatuts van ser publicats inicialment només enrutè i després també en polonès. Al voltant de 1840, els Estatuts van ser prohibits pel tsar rus després de l'aixecament de novembre. En terres de l'actual Ucraïna se'n va continuar fent servir fins a la dècada de 1860.
Durant els regnats deNicolau I iAlexandre III les cultures nacionals van ser reprimides. Les polítiques depolonització van ser substituïdes per les derussificació,[42][43] que incloïen el retorn alcristianisme ortodox dels unionistes belarussos. La llengua belarussa va ser prohibida a les escoles mentre que a la veïnaSamogítia l'educació a l'escola primària ensamogitià era permesa.[44]
En un intent derussificació a la dècada 1840,Nicolau I va prohibir l'ús de la llengua belarussa a les escoles públiques, va fer campanya contra les publicacions belarusses i va intentar pressionar aquells que s'havien convertit al catolicisme sota els polonesos a convertir-se a la fe ortodoxa. El 1863, la pressió econòmica i cultural va fer esclatar unarevolta, dirigida perKonstanty Kalinowski. Després de la revolta fallida, el govern rus va reintroduir l'ús delciríl·lic a Belarús el 1864 i el govern rus no va permetre cap document en belarús fins al 1905.[45]
Durant les negociacions deltractat de Brest-Litovsk, Belarús va declarar la independència el 25 de març de 1918, quan estava sota ocupació alemanya, i va formar laRepública Popular de Belarús.[46][47] Immediatament després, laguerra poloneso-soviètica va esclatar i el territori belarús va ser dividit entre Polònia i la Unió Soviètica.[48] La Rada de la República Democràtica Belarussa existeix com agovern en l'exili des d'aleshores; de fet, és el govern a l'exili més longeu del món.[49]
Postal amb l'escut d'armes de voivodats de la República Popular Belarussa
La República Popular Belarussa va ser el primer intent de crear un estat belarús independent sota el nom de «Belarús». Malgrat els esforços significatius l'estat va deixar d'existir, principalment perquè el territori va ser contínuament dominat per l'exèrcit imperial alemany i per l'exèrcit imperial rus durant laPrimera Guerra Mundial, i després per l'exèrcit roigbolxevic. Va existir només del 1918 al 1919, però va crear prerequisits per la formació de la idea d'estat al voltant del nom «Belarús». La tria del nom probablement es va basar en el fet que el nucli educat del flamant govern va ser educat a universitats tsaristes, on s'impartia educació amb ideologia russista occidental.[50]
LaRepública de Lituània Central va ser una entitat política efímera, l'últim intent de restablir Lituània en l'estat confederat històric (també havia de crear l'Alta Lituània i la Baixa Lituània). La república es va crear el 1920 després de larebel·lió dels soldats de la1a divisió lituanobelarussa de l'exèrcit polonès sota el comandament deLucjan Żeligowski. Centrada en la capital històrica delGran Ducat de Lituània,Vílnius (enlituà:Vilnius, enpolonès:Wilno), l'entitat va servir com aestat coixí entrePolònia, de la qual depenia, i Lituània, el territori de la qual reclamava, durant 18 mesos.[51] Després d'uns quants ajornaments, uneseleccions controvertides van tenir lloc el 8 de gener de 1922 i el territori va ser annexionat a Polònia. En les memòries de Żeligowski publicades a Londres el 1943, condemnava l'annexió feta per laRepública de Polònia així com la política de tancar les escoles belarusses i l'incompliment dels plans confederals del mariscalJózef Piłsudski per l'aliat polonès.[52] En l'informe d'un interrogatori fet al revolucionari Piłsudski quan tenia 19 anys, el 10 de març de 1887, s'indicava que es definia com a «belarús, noble».[53]
El 1919 una part de Belarús sota domini rus va esdevenir laRepública Socialista Soviètica de Belarús (RSS de Belarús). Al cap de poc es va fusionar per formar l'RSS Lituana-Belarussa. Les terres en disputa van ser dividides entrePolònia i laUnió Soviètica després de la fi de la guerra el 1921, i l'RSS de Belarús va esdevenir membre fundadora de la Unió Socialista de Repúbliques Soviètiques el 1922.[46][54] La part occidental de la Belarús moderna romangué part de Polònia.[55][56][57]
El 1939 l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica vanenvair i ocupar Polònia, marcant el començament de laSegona Guerra Mundial. Els soviètics van envair i annexionar la major part de la Polònia occidental, que havia format part del país des de laPau de Riga dues dècades abans. Gran part de la zona nord d'aquesta àrea va ser annexionada a l'RSS de Belarús i actualment constitueixBelarús Occidental.[59][60][61] ElConsell del Poble Belarús, controlat pels soviètics, va prendre el control oficialment d'aquests territoris, la població dels quals era una barreja depolonesos,ucraïnesos,belarussos ijueus, el 28 d'octubre de 1939 aBiałystok. L'Alemanya nazi vaenvair la Unió Soviètica el 1941. Lafortalesa de Brest, annexionada el 1939, va ser sotmesa a una de les massacres més destructives de la guerra. Estadísticament, l'RSS de Belarús va ser la república soviètica més afectada per la Segona Guerra Mundial; i varomandre sota control nazi fins al 1944. Durant aquell temps, Alemanya va destruir 209 de les 290 ciutats de la república, el 85% de la indústria i més d'un milió d'edificis.[7] ElGeneralplan Ost alemany va fer una crida a l'extermini, expulsió i esclavització de molts o tots els belarussos amb la intenció de proveir mésespai vital a l'Est per als alemanys.[62]
Es calcula que hi va haver més d'un milió de morts,la població jueva de Belarús va ser devastada durant l'Holocaust i mai no se'n va recuperar.[7][63][64][65] La població de Belarús no va recuperar els nivells d'abans de la guerra fins al 1971.[63] Després d'aquest conflicte Stalin va establir les fronteres definitives de Belarús després que donés parts del territori belarús a l'annexionada Lituània.[61]
Després de la guerra, Belarús era un dels 51 membres fundadors de laCarta de les Nacions Unides i com a tal va tenir un vot addicional en l'ONU, a més del vot soviètic. Immediatament després de la fi de la guerra va començar la reconstrucció de postguerra i l'RSS de Belarús va esdevenir un centre manufacturer de l'URSS occidental; es van crear llocs de treball i es van atraure russos ètnics.[66] Les fronteres de l'RSS de Belarús i Polònia es van redefinir segons lalínia Curzon proposada el 1919.[41]
Ióssif Stalin va implementar una política desovietització per aïllar l'RSS de Belarús d'influències occidentals.[63] La política incloïa enviar russos de diverses parts de la Unió Soviètica i situar-los en posicions clau del govern de l'RSS de Belarús. Després de la mort de Stalin el 1953,Nikita Khrusxov va continuar el programa d'hegemonia cultural del seu predecessor i va afirmar que «com més aviat comencem tots a parlar rus, més de pressa construirem el comunisme».[63] El 1986, l'RSS de Belarús va ser contaminada amb la majoria (70%) de lapluja radioactiva de l'explosió de la central nuclear deTxornòbil, situada a 16 km de la frontera amb la veïnaRSS d'Ucraïna.[63][67]
El juny de 1988, l'arqueòleg i líder del Partit Conservador Cristià del Front Popular de BelarúsZianon Pasniak va descobrirfosses comunes de víctimes executades del 1937 al 1941 aKurapati, a prop deMinsk.[63] Alguns nacionalistes van argüir que aquest descobriment demostrava que el govern soviètic estava intentant exterminar el poble belarús, per la qual cosa els nacionalistes belarussos buscaven la independència.[68]
Del 2014 ençà, després d'anys d'abraçar la influència russa al país, Lukaixenko ha potenciat un ressorgiment de la identitat belarussa, arran de l'annexió russa de Crimea i laintervenció militar a l'est d'Ucraïna. Per primera vegada, va pronunciar un discurs enbelarús (enlloc derus, la primera llengua de la majoria de belarussos), en què va dir: «No som russos, som belarussos», i va encoratjar l'ús del belarús. Les disputes comercials i frontereres i una actitud oficial més relaxada amb les veus dissidents formen part del debilitament de la llarga relació amistosa amb Rússia.[73]
El 2019, Lukaixenko va tenir reunions bilaterals aSotxi amb elpresident rusVladímir Putin i va declarar que tots dos països «es podrien unir demà, sense cap problema».[74] Putin ha donat suport a aquesta idea durant anys i alguns comentaris creuen que pot ser un pla de Putin per perpetuar-se al poder més enllà de 2024.[75] Tanmateix, el politòleg Mikhaïl Vinogràdov va dir que «Lukaixenko es fa el dur amb el públic mentre mira de semblar dèbil davant de Putin» i Artiom Schreibmann, delCarnegie Moscow Center, va suggerir que «Moscou molt probablement fracassarà a trobar suport entre els belarussos».[76] Van esclatarprotestes arreu del país després de leseleccions presidencials de Belarús de 2020, en què Lukaixenko buscava un sisè mandat, titllades de fraudulentes.[77]
Belarús és una repúblicapresidencialista, governada per unpresident i l'Assemblea Nacional. El mandat presidencial és de cinc anys. Segons laconstitució de 1994, el president només podia servir dos mandats, però esva canviar el 2004 i es van eliminar els límits de mandats.[78]Aleksandr Lukaixenko ha estat el president de Belarús del 1994 ençà. El 1996, Lukaixenko va convocar unreferèndum controvertit per a ampliar els mandats presidencials de cinc a set anys, i com a conseqüènciales eleccions que havien de tenir lloc el 1999 es van posposar al 2001.[79]
L'Assemblea Nacional és unparlament bicameral format per laCambra de Representants (la cambra baixa, formada per 110 membres) i elConsell de la República (la cambra alta, de 64 membres). La Cambra de Representants té el poder de nomenar el primer ministre, redactar esmenes constitucionals, organitzar mocions de censura al primer ministre i fer suggeriments en política exterior i domèstica. El Consell de la República té el poder de nomenar diferents càrrecs governamentals, conduir la moció de censura al president i acceptar o rebutjar les lleis aprovades per la Cambra de Representants. Cada cambra té la potestat de vetar qualsevol llei aprovada per governants locals si és contrària a la constitució.[80]
El govern inclou el Consell de Ministers, encapçalat pel primer ministre i cinc ajudants del primer ministre.[81] Els membres del consell no cal que siguin membres de la legislatura i són nomenats pel president. La judicatura està formada pelTribunal Suprem i tribunals especialitzats com ara elTribunal Constitucional, que s'encarrega d'assumptes relacionats amb el dret constitucional i de societats. Els jutges dels tribunals nacionals són nomenats pel president i ratificats pel Consell de la República. En casos criminals, la cort d'apel·lació màxima és el Tribunal Suprem. La constitució belarussa prohibeix l'ús de tribunals especials extrajudicials.[80]
En leseleccions parlamentàries de 2012, 105 dels 110 membres electes de la Cambra de Representants no estaven afiliats a cap partit polític. ElPartit Comunista de Belarús va guanyar 3 escons i elPartit Agrari i elPartit Republicà del Treball i la Justícia, un cadascun.[82] La majoria de no afiliats representen una àmplia varietat d'organitzacions socials com ara col·lectius de treballadors, associacions públiques i organitzacions de la societat civil; similar a la composició del Soviet.[83]
Ni els partits favorables a Lukaixenko, com ara elPartit Esportiu Socialista de Belarús i elPartit Republicà del Treball i la Justícia, ni els partits opositors de laCoalició Popular 5 Més, com ara elFront Popular Belarús i elPartit Cívic Unit de Belarús, van guanyar cap escó en leseleccions de 2004. Organitzacions com l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) van declarar que les eleccions eren «no lliures» a causa dels mals resultats de l'oposició i del biaix de la premsa a favor del govern.[85] En leseleccions presidencials de 2006, Lukaixenko va ser desafiat perAliàksandar Milinkèvitx, que representava una coalició de partits de l'oposició, i perAliàksandar Kasulin dels socialdemòcrates. Kasulin va ser detingut i apallissat per la policia durant les protestes durant l'Assemblea del Poble Panbelarús. Lukaixenko va guanyar les eleccions amb un 80% dels vots; laFederació Russa i laCEI les van jutjar obertes i justes,[86] mentre que l'OSCE i altres organitzacions les van titllar d'injustes.[87] Després de leseleccions de desembre de 2010, Lukaixenko va ser elegit per un quart mandat consecutiu amb gairebé un 80% dels vots. El líder opositorAndrei Sannikov en va obtenir menys del 3%; observadors independents les van criticar per fraudulentes. Quan els manifestants de l'oposició van sortir als carrers deMinsk, la milícia estatal va apallissar i detenir múltiples persones, incloent-hi la majoria dels candidats presidencials.[88] Molts dels candidats, incloent-hi Sannikov, van ser condemnats a presó o a arrest domiciliari.[89][90][91] Al cap de sis mesos, enmig d'una crisi econòmica sense precedents, els activistes van fer servir les xarxes socials per iniciar una nova ronda de protestes caracteritzades per aplaudir de mans sense dir res.[92] El resultat oficial de leseleccions presidencials de 2020 va tornar a donar un 80% dels vots a Lukaixenko. El procés electoral i les esdeveniments posteriors han estat criticats per representants de nombrosos països.[93]
Al sistema judicial de Belarús li manca la independència i és subjecte d'interferències polítiques.[94] Les pràctiques corruptes com ara el suborn tenen lloc durant processos de licitació i al sistema anti-corrupció del país li falta protecció alrevelador idefensor del poble.[cal citació] Tanmateix, hi ha la voluntat política de lluitar contra la corrupció governamental i el govern ha fet progressos en combatre la corrupció, com ara minimitzant la normativa tributària per tal de millorar la transparència a hisenda.[95]
Lukaixenko ha descrit el seu estil de govern com a «autoritari».[78] Els països occidentals han descrit la Belarús de Lukaixenko com una dictadura; el govern ha acusat les potències occidentals d'intentar derrocar-lo.[96] ElConsell d'Europa n'ha blocat la pertinència des del 1997 per votacions no democràtiques i irregularitats electorals en elreferèndum constitucional del novembre de 1996 i en les eleccions parlamentàries.[97]
El govern belarús també ha rebut crítiques per violacions de drets humans i per la persecució d'organitzacions no governamentals, periodistes independents, minories nacionals i polítics opositors.[71][72] En una declaració alComitè de Relacions Exteriors del Senat dels Estats Units, l'ex-secretària d'estatCondoleezza Rice va descriure Belarús com un dels sis «llocs d'avançada de la tirania» al món.[98] El govern belarús va dir que aquesta valoració estava «força lluny de la realitat».[99] El Centre de Drets Humans de Viasna considera que hi ha 29 presos polítics en detenció a Belarús actualment.[100]
Lukaixenko va anunciar una nova llei el 2014 que prohibia que els treballadors delskolkhoz (al voltant d'un 9% dels treballadors) deixessin la feina lliurement —un canvi de feina i lloc de residència requeria el permís dels governadors. La llei va ser comparada amb alvassallatge pel mateix Lukaixenko.[101][102] Regulacions similars es van introduir en la indústria forestal el 2012.[103]
L'RSS de Belarús va ser una de les dues repúbliques soviètiques a unir-se a lesNacions Unides juntament amb l'RSS d'Ucraïna com un dels 51 membres fundadors el 1945. Després de ladissolució de la Unió Soviètica, segons eldret internacional Belarús va esdevenir-se l'estat successor reconegut internacionalment i va retenir-ne la pertinença. Belarús iRússia han sigut aliats comercials estrets i aliats diplomàtics des de la dissolució de la Unió Soviètica. Belarús depèn de Rússia per les importacions de materies primeres i pel mercat d'exportacions.[104]
LaUnió de Rússia i Belarús, una confederació nacional, es va establir en una sèrie de tractats entre el 1996 i el 1999 que demanaven unaunió monetària, igualtat de drets, ciutadania única i una política exterior i de defensa comuna.[104] Tanmateix, el futur de la unió s'ha qüestionat pels repetits ajormanents de Belarús a la unió monetària, per la manca de data del referèndum constitucional i per disputes sobre el comerç de petroli.[104]
Els líders de Belarús, Rússia, Alemanya, França i Ucraïna a la cimera deMinsk, 11–12 de febrer de 2015.
Belarús va ser membre fundador de laComunitat d'Estats Independents (CEI).[105] Belarús té tractats comercials amb diversos països membres de laUnió Europea (malgrat les prohibicions de viatge sobre Lukaixenko i altres polítics d'altres estats membres),[106] incloent-hi els veïnsLetònia,Lituània iPolònia.[107] Les prohibicions de viatge de la Unió Europea s'han aixecat per permetre que Lukaixenko assistís a reunions diplomàtiques i per a dur el seu govern i l'oposició a la negociació.[108]
Les relacions bilaterals amb elsEstats Units són tenses ja que eldepartament d'Estat dels EUA dona suport a diverses ONG anti-Lukaixenko i també perquè el govern belarús ha fet més dificil que les organitzacions basades als EUA puguin operar al país.[109] Malgrat aquestes friccions polítiques, els dos països cooperen en protecció de la propietat intel·lectual, prevenció del tràfic de persones, delictes tecnològics i ajuda humanitària.[110]
Patrulla de soldats albosc de Biaɫowieza a la frontera belarussa amb Polònia.
El general majorVictor Khrenin dirigeix elministeri de defensa i Aleksandr Lukaixenko (com a president) n'és el comandant en cap.[117][80] Les forces armades es van formar el 1992 utilitzant part de les antiguesforces armades soviètiques al territori de la nova república. La transformació de les forces ex-soviètiques en les forces armades de Belarús, que es va completar el 1997, va reduir en 30.000 el nombre de soldats i va reestructurar-ne el lideratge i les formacions militars.[118]
La majoria dels membres del servei belarús sónreclutes, que serveixen durant 12 mesos si tenen educació superior o 18 si no en tenen.[119] La caiguda demogràfica en els belarussos en edat de reclutament ha incrementat la importància de contractar soldats, que n'eren 12 milers el 2001.[120] El 2005, un 1,4% del producte interior brut belarús estava dedicat a les despeses militars.[9]
Tot i així la màxima tensió entre l'exèrcit belarús i la OTAN fou observada a partir de lainvasió russa d'Ucraïna del 2022 amb la col·laboració de les forces belarusses amb els preparatius de les accions militars russes i un augment de la presència de tropes a les sevesfronteres ambUcraïna iPolònia. L'ofensiva de milers de soldats russos contra la capital ucraniana fou llançada majoritàriament des de territori belarús el 24 de febrer. L'exèrcit belarús només va col·laborar en tasqueslogístiques dins del seu propi territori però igualment fou objecte de sancions internacionals. Posteriorment lamobilització militar decretada a Rússia al setembre de 2022 va fer que l'exèrcit belarús rebés a les seves bases nous soldats d'unitats russes per a ser entrenats de manera conjunta. El govern va decretar un augment dels preparatius, les inspeccions i les maniobres militars.[124][125][126]
Belarús es divideix en sisprovíncies (en belarús: вобласць, en rus: о́бласть), que reben el nom de les ciutats que n'exerceix de centres administratius.[128]
Cada província té una autoritat legislativa provincial, anomenada consell regional (en belarús: абласны Савет Дэпутатаў, en rus: областно́й Сове́т Депутатов), que és elegida pels residents, i una autoritat executiva provincial anomenada administració regional (en belarús: абласны выканаўчы камітэт, en rus: областно́й исполнительный комите́т), el president de la qual el nomena el president.[129] A la vegada, les províncies estan dividides enraions, traduïdes com adistrictes (en belarús: раён, en rus: район).[128]
Cadaraion té la seva pròpia autoritat legislativa, o consell deraion, (en belarús: раённы Савет Дэпутатаў, en rus: районный Сове́т Депутатов) elegit pels residents, i una autoritat executiva o administració deraion nomenada pels poders executius superiors. L'estat està dividides en 118raions.[130] La ciutat de Minsk està dividida en nou districtes i gaudeix d'un estatus especial com a capital nacional.[131] La dirigeix un comitè executiu i se li va atorgar una carta d'autogovern.[132]
Belarús es troba entre leslatituds 51° i 57° N, i leslongituds 23° and 33° E. Té una extensió de 560 km de nord a sud i de 650 km d'oest a est.[133] No té accés al mar, és relativament plan i conté grans extensions de terra pantanosa.[9] Al voltant d'un 40% de la superfície està coberta de boscos.[130]
El punt més elevat ésDzyarzhynskaya Hara als 345 metres i el més baix es troba al riu Nemunas als 90 metres.[9] Belarús té una elevació sobre el nivell del mar mitjana de 160 m.[135] El clima té hiverns suaus i freds i estius frescos i humits. Belarús té precipitacions anuals d'entre 550 i 700 mm.[136] El país és una zona de transició entre el climacontinental imarítim.[136]
El país conforma una gran planada, amb una regió de turons al centre, els turons de Belarúskaia Hradà (Белару́ская града́), prop de la ciutat de Dziajynsk (Дзяржынск, abans del 1936: Койданава,Koidanava; abans del segleXV: Крутагор'е,Krutahòrie). El punt més alt d'aquests turons és el Turó de Dziajynsk (Дзяржынская гара,Dziarjýnskaia harà), que, amb els seus 345 metres, és el punt més alt també de tot el país. També destaca l'altiplà de Minsk (Мінскае ўзвышша,Mínskaie wuzvyxxa).[cal citació]
Com a regió diferenciada destaca laPalièssie (Políssia o Polèsia), a la fronterera ambUcraïna i plena de boscos. Allí es troba elbosc de Białowieża, que té 1.500 km² d'extensió, és parc nacional i forma part delPatrimoni Mundial de la Humanitat, ja que és la reserva dels darrers exemplars deBison bonasus, elbisó europeu o zubr, com li diuen en belarús.[cal citació]
El 70% del sòl és podzòlic i cal adobar-lo, el 12% són torberes, el 21,6% són terres palustres, el 16,4% són pastures i només el 30% de la terra és arable. Endemés, un terç del país és cobert de boscos, dels quals el 68% són coníferes, facilitat per la gran humitat existent.[cal citació]
Els seus recursos natural inclouen dipòsits detorba, petites quantitats depetroli i degas natural,granit,dolomita (pedra calcària),marga,guix,sorra,grava iargila.[9] Un 70% de la radiació deldesastre nuclear de Txornòbil de 1986 a la veïna Ucraïna va fer cap a territori belarús, i un 20% de la terra del país (principalment terres de conreu i boscos a les regions del sud-est) es van veure afectades per la radiació.[137] LesNacions Unides i altres agències han intentar reduir-ne el nivell de radiació, mitjançant l'ús d'aglomerants de cesi i cultiu decolza, que han de reduir la concentració decesi-137 del sòl.[138][139]
Belarús té fronteres amb cinc països,Letònia al nord,Lituània al nord-oest,Polònia a l'oest,Rússia al nord i a l'est iUcraïna al sud. Tractats del 1995 i 1996 estableixen les fronteres belarusses amb Letònia i Lituània, i Belarús va ratificar un tractat de 1997 que estableix les fronteres amb Ucraïna el 2009. Belarús i Lituània van ratificar la demarcació final de la frontera el febrer de 2007.[140]
L'economia deBelarús es basava tradicionalment en l'agricultura, puix que fins al 1960 el 58% de la població activa treballava al sector primari, però des d'aleshores s'ha industrialitzat força.[cal citació]
Belarús no és gaire rica en mineria ni en productes energètics, i endemés encara pateix els efectes de l'accident nuclear deTxornòbil i la pol·lució atmosfèrica provocada per una industrialització sense mesura i descontrolada. Pel que fa a la indústria, les principals són les mecàniques deMinsk, tèxtils aVítsiebsk, fusteres, construcció i vidre, així com una refineria de petroli a Polatsk. Encara avui dia el 80-90% de l'economia belarussa és controlada per l'estat; els estats d'on més importa són encaraRússia (46,2%),Ucraïna (14,3%),Alemanya (9,3%),Lituània (4,3%) iPolònia (3,9%), mentre que exporta aRússia (47%),Ucraïna (16,7%),Polònia (4,8%) iAlemanya (4,5%). Encara avui fabrica tots els camions de l'antigaURSS, però amb acer rus i ucraïnès.[cal citació]
Belarús era un dels estats més desenvolupats industrialment del món per percentatge dePIB així com l'estat membre de laCEI més ric abans de ladissolució de la Unió Soviètica.[141] Els anys 1990, la producció industrial es va enfonsar a causa de la baixada en les importacions, inversions i demanda de productes belarussos.[142] El PIB no va tornar a créixer fins al 1996;[143] el país va ser l'ex-república soviètica que es va recuperar abans en temes econòmics.[144] Des de la desintegració de la Unió Soviètica, sota el lideratge deLukaixenko, Belarús ha mantingut el control governamental d'indústries claus i va evitar les privatitzacions a gran escala que es van dur a terme a altres ex-repúbliques soviètiques. El 2014, la indústria representava un 37% del PIB i un 33% de la població activa, que és de més de quatre milions de persones.[145]
La moneda de Belarús és elruble belarús. Es va introduir el maig de 1992 per substituir elruble soviètic i ha patit dos canvis de nom des d'aleshores. Les primeres monedes de la República de Belarús es van emetre el 27 de desembre de 1996.[148] El ruble va ser reintroduït amb nous valors el 2000 i s'ha fet servir des de llavors.[149] Com a part de la Unió de Rússia i Belarús, ambdós han discutit utilitzar unamoneda única en la mateixa línia que l'euro. Això va desembocar en una proposta de suspendre el ruble belarús a favor delruble rus (RUB) el 2008. ElBanc Nacional de Belarús va abandonar aquesta política de vincular les dues monedes l'agost de 2007.[150]
Una nova moneda, el nou ruble belarús (Codi ISO 4217: BYN) es va introduir el juliol de 2016 com a substitut del ruble belarús amb una ràtio 1:10.000 (10.000 rubles antics = 1 ruble nou). Aquest canvi pot ésser considerat un intent de lluitar contra l'alta taxa d'inflació.[151][152]
El sistema bancari de Belarús té dos nivells: el Banc Central (Banc Nacional de la República de Belarús) i 25 bancs comercials.[153] El 23 de maig de 2011, el ruble belarús es va depreciar un 56% respecte eldòlar dels Estats Units. La depreciació va ser encara més forta al mercat negre i s'esperava un col·lapse econòmic imminent atès que els ciutadans canviaven els rubles per dòlars, euros i béns.[154] El 1r de juny de 2011, Belarús va demanar un paquet de rescat econòmic delFons Monetari Internacional.[155][156]
Evolució de la població del país entre 1989 i 2007, en milers d'habitants.
La major part de la població de Belarús, de 9,49 milions,[157] viu en les àrees urbanes al voltant deMinsk i les capitals de les províncies. Més del 80% de la població són nadius belarussos, amb minories importants derussos (8,3%),polonesos (3,1%) iucraïnesos (1,7%).[157] Belarús té una densitat de població de 50 persones per quilòmetre quadrat, i un 70% està concentrat en zones urbanes.[158] AMinsk, la capital i la ciutat més poblada, hi vivien 1.937.900 persones el 2015.[159]Hòmiel, amb 481.000 habitants, és la segona ciutat més poblada i és la capital de laprovíncia de Hòmiel. Les altres ciutats més habitades sónMahiliou (365.100),Vítsiebsk (342.400),Hrodna (314.800) iBrest (298.300).[160]
Així com molts altres països europeus, Belarús té una taxa negativa decreixement de població i una taxa negativa decreixement natural. El 2007, la població de Belarús disminuí un 0,41% i la sevataxa de fecunditat fou d'1,22,[9] molt per sota de lataxa de reemplaçament. La sevataxa neta de migració és de 0,38 per cada 1.000 persones, la qual cosa indica que Belarús experiment més immigració que emigració. A data de 2015, el 69,9% de la població belarussa tenia entre 14 i 64 anys; el 16% era menor de 14 anys i el 14,6% tenia 65 anys o més. L'edat mediana actual és d'entre 30 i 34 anys, i s'estima que el 2050 serà d'entre 60 i 64 anys.[161] Hi ha 0,87 homes per cada dona.[9] L'esperança de vida és de 72,15 anys (66,53 per als homes i 78,1 per a les dones).[9] Més del 99% dels belarussos de 15 anys o més estanalfabetitzats.[9]
Llista de ciutats més poblades de Belarús (estimació de 2020)[162]
Les dues llengües oficials són elbelarús i elrus.[163] El rus és la llengua més habitual a casa, utilitzada pel 72% de la població, mentre que el belarús, la primera llengua oficial, només és emprada a casa pel 23% dels habitants.[164] Les minories també parlenpolonès,ucraïnès iídix oriental.[165] El belarús, encara que no és tan emprat com el rus, és la llengua materna del 53,2% de la població, mentre que el rus només n'és el 41,5%.[164]
Segons el cens de novembre de 2011, un 58,9% del belarussos es declaren d'alguna religió; d'entre aquests, elsortodoxos orientals (exarcat belarús de l'Església Ortodoxa russa) en constituïa un 82%.[167] Elcatolicisme romà es practica majoritàriament a les regions occidentals, i també s'hi troben diferents denominació de protestanisme.[168][169] També hi ha minoriescatòliques gregues, jueves, islàmiques ineopaganes. En total, un 48,3% de la població és cristiana ortodoxa, un 41,1% és no religiosa, un 7,1% és catòlica i el 3,3% en segueix d'altres.[167]
La minoria catòlica belarussa es concentra a la part occidental del país, especialment al voltant deHrodna, i la formen tant belarussos com les minoriespoloneses ilituanes.[170] El presidentLukaixenko ha afirmat que els creients ortodoxos i catòliques són les «dues principals confessions del país».[171]
El país fou un centre important per a la població jueva europea, amb un 10% d'habitantsjueus. Des de la meitat del segle xx, la població jueva s'ha reduït per l'Holocaust, les deportacions i l'emigració, i avui en dia els jueus són una minoria molt petita i constitueixen menys de l'1% de la població.[172] Elstàtars de Lipka, que representen més de 15.000 persones, són predominantmentmusulmans. Segons l'article 16 de laConstitució, Belarús no té religió oficial. Si bé lallibertat de culte es concedeix en el mateix article, les organitzacions religioses que es consideren perjudicials per al govern o l'ordre social poden ser prohibides.[173]
La literatura de Belarús començà elsegle xi seguint en un principi l'escriptura religiosa fins alsegle xiii, la poesia delsegle xii de Ciril de Turaw és molt representativa d'aquest país.[174] Al segle xvi,Frantsisk Skarina, un resident dePolotsk, traduí laBíblia albelarús. Es publicà aPraga iVílnius entre el1517 i1525 el que és el primer llibre imprès a Belarús o en qualsevol lloc de l'Europa Oriental.[175]
Després que Belarús s'incorporés a laUnió Soviètica, el govern soviètic prengué el control dels afers culturals de la nova república. Al principi s'implementà una política de belarussalització a la nova RSS de Belarús. Aquesta política es revertí als anys 1930, quan la majoria d'intel·lectuals belarussos prominents i de nacionalistes foren exiliats o morts en les purgues estalinistes.[177] El lliure desenvolupament de la literatura belarussa només va tenir lloc a la part ocupada pels polonesos, fins a l'ocupació soviètica el1939.[175] Diversos poetes i autors s'exiliaren després de l'ocupació nazi a la República Socialista Soviètica de Belarús, per no tornar-ne fins a la dècada del 1960.[175]
La música a Belarús té una rica tradició de música folklòrica i religiosa. La música folklòrica del país es remunta als temps delGran Ducat de Lituània. Al segle xix el compositor polonèsStanisław Moniuszko compongué òperes i peces de música de cambra mentre vivia aMinsk. Durant la seva estada, treballà amb el poeta belarúsVintsent Dunin-Martsinkiévitx i creà l'òperaSielanka. Al final del segle xix, les principals ciutats de Belarús formaren llurs pròpies companyies d'òpera i de ballet. El balletNightingale per M. Kroshner fou compost durant l'era soviètica i esdevingué en el ballet belarús que fou el primer exhibit a l'Acadèmia Nacional de Ballet i al Teatre Bolxoi de Minsk.[179]
Després de laSegona Guerra Mundial, la música ce centrà en les dificultats del poble belarús o en aquells que prengueren els armes en defensa de la pàtria.Anatoli Bogatirev, creador de l'òperaIn Polesie feu de «tutor» dels compositors belarussos.[180] L'Acadèmia Nacional de Ballet, a Minsk, rebé elpremi Benois de dansa el 1996 com a millor companyia de ballet del món.[180] La música rock ha incrementat la seva popularitat en els darrers anys, tot i que el govern ha tractat de limitar la quantitat de música estrangera transmesa per ràdio a favor de la música tradicional belarussa. Del 2004 ençà, Belarús ha enviat artistes alFestival de la Cançó d'Eurovisió.[181]
Lacuina belarussa es compon sobretot de verdures, carn (sobretot porc) i pans. Els aliments són generalment cuits o estofats. El sistema típic belarús d'àpats és d'un esmorzar lleuger i dos àpats posteriors més abundants; el sopar és el menjar principal del dia. Es consumeix molt de pa de blat i de sègol, però el sègol és més abundant perquè les condicions són massa dures per al conreu del blat. Per mostrar l'hospitalitat, l'acollida tradicionalment presenta una ofrena de pa i sal per saludar un hoste o visitant.[183] Les begudes populars d'aquest país inclouen elvodka rus de blat i elkvas, una beguda feta de pa integral o farina de sègol i malta. El kvas també es pot combinar amb verdures tallades per crear una sopa freda anomenadaokroixka.[184]
El vestit tradicional belarús prové del període de laRus de Kíev. A causa del clima fred, la vestimenta va ser dissenyada per a preservar la calor corporal i normalment estava feta delli ollana. Estaven decorades amb motius amb influències de cultures veïnes: polonesa, lituana, letona, russa i d'altres nacionals d'Europa. Cada regió de Belarús ha desenvolupat patrons de disseny específics.[185] Un patró ornamental comú en els vestits primerencs decora actualment l'histó de labandera nacional belarussa, adoptada en unreferèndum disputat el 1995.[186]
El monopoli estatal en comunicacions,Beltelecom, té interconnexió exclusiva amb els proveïdors d'Internet de fora de Belarús. Beltelecom posseeix tots els canals fonamentals que connecten amb Lattelecom, TEO LT, Tata Communications (l'antiga Teleglobe), Synterra, Rostelecom, Transtelekom i MTS ISPs. Beltelecom és l'únic operador amb licència per oferir serveis deveu per IP a Belarús.[190]
El maig de 2020 es va fer públic que el país teniauna de les taxes d'infecció més altes d'Europa durant lapandèmia per coronavirus. El presidentLukaixenko, fent campanya per les eleccions presidencials de l'agost, va minimitzar el perill del coronavirus en més d'una ocasió i va dir que el confinament seria «inefectiu, injustificat i dolent per l'economia i la societat».[191] El 9 de maig es va organitzar una desfilada al centre deMinsk en commemoració deldia de la victòria, juntament amb un concert i castell de focs.[192]
↑107,0107,1«Multilateral Cooperation» (en anglès). Ministeri d'Afers Exteriors de la República de Belarús. Arxivat de l'original el 2008-02-17. [Consulta: 19 agost 2020].
↑«August 27-31» (en anglès). Lloc web oficial del president de la República de Belarús. Arxivat de l'original el 2008-01-20. [Consulta: 19 agost 2020].
↑«International Organizations» (en anglès). Ministeri d'Afers Exteriors de la República de Belarús. Arxivat de l'original el 2007-12-05. [Consulta: 19 agost 2020].
↑«Belarus and NATO» (en anglès). Ministeri d'Afers Exteriors de la República de Belarús, 2007. Arxivat de l'original el 2007-11-30. [Consulta: 19 agost 2020].
↑136,0136,1Fedor, Helen. «Belarus - Climate» (en anglès). Belarus: A Country Study. Biblioteca del Congrés dels Estats Units, 1995. [Consulta: 21 agost 2020].
↑«Belarus in Figures, 2016» (en anglès). Comitè Nacional d'Estadística de la República de Belarús, 21-03-2016. Arxivat de l'original el 2017-03-31. [Consulta: 21 agost 2020].
↑«Belarus» (en anglès). Organització Mundial del Comerç. [Consulta: 21 agost 2020].
↑«EU-Belarus Relations» (en anglès). Comissió Europea. Arxivat de l'original el 2009-03-25. [Consulta: 21 agost 2020].
↑«Belarus» (en anglès). Five Star Flags, 26-11-2005. Arxivat de l'original el 2011-09-09. [Consulta: 21 agost 2020].
↑«NOC of Belarus» (en anglès). Comitè Olímpic Nacional de la República de Belarús, 17-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-17. [Consulta: 21 agost 2020].
↑«Darya DOMRACHEVA» (en anglès). Olympic, 20-12-2018. [Consulta: 21 agost 2020].
Abdelal, Rawi.National purpose in the world economy: post-Soviet states in comparative perspective (en anglès). Cornell University Press, 2011.ISBN 978-0-8014-3879-0.
Baron, Nick; Gatrell, Peter.War, Population Displacement and State Formation in the Russian Borderlands 1914–1924 (en anglès). Anthem Press, 2004.ISBN 978-1-84331-385-4.
Bell, Imogen.Eastern Europe, Russia and Central Asia 2003 (en anglès). Taylor & Francis, 2002.ISBN 1-85743-137-5.
Bely, Alies.The chronicle of the White Russia: an essay on the history of one geographical name (en anglès). Minsk: Encyclopedix, 2000.ISBN 985-6599-12-1.
Bennett, Brian M.The Last Dictatorship in Europe: Belarus under Lukashenko (en anglès). Columbia University Press, 2011.
Birgerson, Susanne Michele.After the Breakup of a Multi-Ethnic Empire (en anglès). Praeger/Greenwood, 2002.ISBN 0-275-96965-7.
Bléjer, Mario I.; Skreb, Marko.Transition: The First Decade (en anglès). MIT Press.ISBN 0262025051.
de Courson, Barbara Frances Mary.The Jesuits: their foundation and history (en anglès). 1. Benziger Brothers, 1879.
Ermalovitx, Mikola.Pa sliadakh adnago mifa (en belarús). Minsk: Navuka i tekhnika, 1991.ISBN 978-5-343-00876-0.
Fedor, Helen.Belarus: A Country Study (en anglès). Washington DC: Llibreria del Congrés dels EUA, Helen.
Frear, Matthew.Belarus Under Lukashenka: Adaptive Authoritarianism (en anglès). Routledge, 2015.
Haywood, John.Historical Atlas, Ancient and Classical World (en anglès). Barnes & Noble, 1998.ISBN 076071973X.
Ioffe, Grigory.Understanding Belarus and How Western Foreign Policy Misses the Mark (en anglès). Rowman & Littlefield Publishers, 2008.ISBN 0-7425-5558-5.
Jeffries, Ian.The countries of the former Soviet Union at the turn of the twenty-first century: the Baltic and European states in transition (en anglès). Routledge, 2004.ISBN 0-415-25230-X.
Marples, David.'Our Glorious Past': Lukashenka's Belarus and the Great Patriotic War (en anglès). Columbia University Press, 2014.
Michell, Robert; Shakhmaton, A. A.; Forbes, Nevill; Beazley, Charles Raymond.The chronicle of Novgorod, 1016-1471 (en anglès). Londres: Offices of the society, 1914.
Minahan, James.Miniature Empires: A Historical Dictionary of the Newly Independent States (en anglès). Greenwood, 1998.ISBN 0-313-30610-9.
Olson; Pappas, Lee Brigance; Pappas, Nicholas C. J..Ethnohistorical Dictionary of the Russian and Soviet Empires (en anglès). Greenwood Press, 1994.ISBN 0-313-27497-5.
von Rauch, George. «The Early Stages of Independence». A: Gerald Onn.The Baltic States: Years of Independence – Estonia, Latvia, Lithuania, 1917–40 (en anglès). Hurst & Co., 1974.ISBN 0-903983-00-1.
Richmond, Yale.From Da to Yes: Understanding the East Europeans (en anglès). Intercultural Press, 1995.ISBN 1877864307.
Robinson, Charles Henry.The Conversion of Europe (en anglès). Longmans, Green, 1917.
Roeder, Philip G.Where Nation-States Come From: Institutional Change in the Age of Nationalism (en anglès). Princeton University Press, 2011.ISBN 978-0-691-13467-3.
Ryder, Andrew.Eastern Europe and the Commonwealth of Independent States (en anglès). Routledge, 1998.ISBN 1-85743-058-1.
Sloboda, Marián. «Belarusian». A: Joshua Fishman, Ofelia Garcia.Handbook of Language and Ethnic Identity: The Success-Failure Continuum in Language and Ethnic Identity Efforts (en anglès). 2. Oxford University Press.ISBN 0199837996.
Scheuch, E. K.; Sciulli, David.Societies, Corporations and the Nation State (en anglès). BRILL, 2000.ISBN 90-04-11664-8.
Shaw, Ian; Jameson, Robert.A Dictionary of Archaeology (en anglès). Wiley, 2008.ISBN 978-0-470-75196-1.
Silitski, Vitali; Zaprudnik, Jan.The A to Z of Belarus (en anglès). Scarecrow Press, 2010.
Snyder, Timothy.The Reconstruction of Nations: Poland, Ukraine, Lithuania, Belarus, 1569–1999 (en anglès), 2004.
Snyder, Timothy.Bloodlands: Europe Between Hitler and Stalin (en anglès). Basic Books, 2010.ISBN 0465002390.
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals 3.Estat reconegut parcialment 4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu però sobiransde facto gràcies al suport militar no explícit de Rússia pel cas transnistrià i explícit de Turquia pel cas xipriota
.svg)
.svg%26amp%3blang%3dca)
_03.jpeg)
.jpg)
_-_BLR_-_UNOCHA.svg)
