| بيت عور الفوقا | ||||
| ||||
| Tipus | assentament humà | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Vila | ||||
| Graella palestina | 160/143 | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 595 m | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Ramal·lah i al-Bireh | |||
Beit Ur al-Fauqa (àrab:بيت عور الفوقا,Bayt ʿŪr al-Fawqā) és unavila palestina a lagovernació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre deCisjordània, situada 14 kilòmetres a l'est deRamal·lah i a 3 kilòmetres al sud-est deBeit Ur al-Tahta, al llarg de lacarretera 443, el camí bíblic de Bethoron. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia 1.106 habitants el 2016.[1]
Beit Ur al-Fauqa (que vol dir «Casa alta d'Ur»)[2] preserva part del nom originalcananeu de la vila,[3] i ha estat identificada en alguns lloc d'AltBethoron.[4] Les troballes arqueològiques indiquen que la baixa Bethoron (Beit Ur al-Tahta) fou establerta abans de l'alta Bethoron; la ceràmica trobada a Beit Ur al-Fauqa data de l'edat de ferro endavant, mentre que els testos de la ciutat baixa daten del final de l'edat de bronze.[3] Hi ha una granbirkeh (estany) al nord-est de la vila, tallada a la roca.[5]
Elsasmoneus van bloquejar dos cops el camí a les forceshel·lenístiques que marxaven cap a Jerusalem a Alt Bethoron. En el tercer intent,Bàquides va aconseguir sotmetre els asmoneus i va enfortir aquest pas estratègic.[6] Va ser als barrancs propers a Bethoron que laLegió XII Fulminata sotaCesti Gal fou destruïda en 66 CE al començament de lagran revolta jueva.[7] Després de la submissió de la revolta jueva el 70, elsromans van construir una fortalesa a la vila per custodiar el camí cap a Jerusalem.[6] Durant el final del període romà i sota l'Imperi Romà d'Orient, Beit Ur al-Fauqa va perdre importància i al segle v només era un petit llogaret.[8]
La vila ha estat identificada amb elBethoron Superior oVetus Betor en l'era croada.Melisenda de Jerusalem la va donar com afeu aMar Saba. En 1165/64 fou venuda alscanonges de laBasílica del Sant Sepulcre.[9][10] Les restes d'unatorre,Al-Burj, a la vila daten d'aquesta època.[10][11]
S'ha trobat una inscripcióàrab amb un vers de l'Alcorà en una estructura de pedra en ruïnes a Beit Ur al-Fauqa i és atribuïda perMoshe Sharon alperíode aiúbida aPalestina.[8]
Beit Ur al-Fauqa, com la resta de Palestina, va ser incorporat a l'Imperi Otomà el 1517, i al cens de 1596, el poble va aparèixer alsregistres fiscals com a part de lanàhiya d'al-Quds alliwà homònim. Tenia una població de cinc llars musulmanes i pagava impostos sobre blat, ordi, olives, cabres i / o ruscs.[12]
El 1838 fou registrada com una vila musulmana, situada a l'àreaBeni Malik a l'oest de Jerusalem.[13]
L'explorador francèsVictor Guérin va visitar la vila el 1863, i la va descriure amb 150 habitants i envoltat de jardins d'oliveres. També va assenyalar les restes d'un petit castell.[14] Una llista oficial de pobles otomans del 1870 va mostrar que Bet Ur el-Foqa tenia 53 cases i una població de 159 persones, tot i que només comptava els homes.[15][16]
El 1882 elSurvey of Western Palestine delFons per a l'Exploració de Palestina va descriure Beit Ur Al Foka com «un petit poble construït de pedra al final d'un estribó en un monticle. El sòl cau abruptament cap a la Oest: el subministrament d'aigua és artificial, i al nord i el sud es troben valls profundes. La vista a l'oest és molt extensa, incloent-hi el mar, les planes deLydda iRamleh, i part del vall d'Ajalon.»[17]
Alcens de Palestina de 1922, organitzat per lesautoritats del Mandat Britànic, la població de Beit 'Ur al-Fuqa era de 147 musulmans.[18] En elcens de 1931 Beit 'Ur al-Fauqa tenia 47 cases ocupades i una població de 173 musulmans.[19]
El1945 la població era de 210 musulmans,[20] amb una àrea total de terra de 3.762dúnams, segons una enquesta oficial de terra i població.[21] D'aquests, 989 eren dedicats a plantacions i regadius, 1.277 per a cereals,[22] mentre 26dúnams eren sòl edificat.[23]
A la vespra deguerra araboisraeliana de 1948, i després delsacords d'armistici araboisraelians de 1949, Beit Ur al-Fauqa fou ocupada pel regnehaixemita deJordània. Després de laGuerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupacióisraeliana.
Després que una carretera d'un assentament, els van denegar l'accés per terra a la seva escola, els nens del poble es traslladen a l'escola secundària local al-Tira Beit Ur al-Fuqa, que està envoltada pel Mur de separació israelià en tres costats, a través de canals d'aigües residuals.[24]
.svg)
