  | |||||
| |||||
| Tipus | província històrica de França iregió cultural | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Capital | Pau | ||||
| Població humana | |||||
| Idioma oficial | bearnès | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 1620(Julià) | ||||
| Dissolució | 1790(Julià) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
Bearn (enoccità:Bearn/Biarn) és una regió i província històrica deFrança, aGascunya. La capital n'ésPau (des de1270, abans eraMorlans).
La variant de l'occità que es parla al Bearn és elbearnès, un subdialecte delgascó.
Segons la proposta de divisió administrativa d'Occitània del diariJornalet, basada en l'obra deFrederic ZégiermanLe Guide des pays de France, elBearn seria unasub-regió ubicada dins la regió de la Gascunya, que contindria 12parçans (comarques occitanes):[1][2][3]
A l'Edat Mitjana, el topònim Béarn està testimoniat en les formes[4]Biara (Orderic Vital);Beart iBeardum (Guillem de Tir);Biarnum (títols de Barcelona);[5]Biarnium (títols de Bearn);Biard iBiar (Mateu de París);[5]Byern iBiern (papers gascons);Bearnases (Història del Llenguadoc);Bias iByas (segle XIII);Bearnium,Biarn iBearnum (segle xiv, Història de França);Berna (Jean Froissart);Baines iBierne (cròniques de Duguesclin).
El nom de Bearn prové de l'etnònimVenarni -oBenarni-, poble indígenaprotohistòric, la primera menció del qual la faPlini el Vell al segle I a la sevaHistòria Natural.[6] A finals del segle IV, laNotitia anomena elsBenarnenses[7] la capital dels quals era Beneharnum (avuiLescar).
L'origen del nom dels bearnesos ésaquità.[8] Podria tenir relació amb el motbascbehera que vol dir “baix”.[9] L'historiadorPèire de Marca també es fa ressò d'una història desenvolupada al segle XV, que qualifica de faula,[5] i que explicaria l'origen del nom de Bearn per la ciutat suïssa de Berna.[5]
Els noms dels municipis bearnesos inclouen diverses capes toponímiques. La capapreindoeuropea és la més antiga; una etapa arcaica[10] es troba amb les arrels *kuk (Cuqueron), *pa (Pau) i *gar (Garrós). Posteriorment apareix una doble etapaibera (arrels del tipus *illi (Auloron)[11] i aquitana (sufixos en -os o -osse).[12] Amb la celtització i la llatinització d'Aquitània apareix una capa aquitano-romana en els topònims acabats en -ac (Arsac,Sevinhac), final derivat del sufix -acum d'origengal (cèltic). La capa bearnesa és la més recent i també la més important, proporciona la majoria dels noms de viles i pobles bearnesos.[13] Aquesta capa conté els derivats occitans d'aigua (aiga,aygue), font (hont,houn), puig (poei,poey), castanya (castanha), etc. Al Bearn hi són absents els estrats toponímics estrictament celtes, grecs, germànics i francesos.[14]
La zona fou poblada pelsibers vers elsegle v aC. Les tribus iberes de Bearn foren anomenadesVenarni i les veïnesBigerrions (Bigorra),Tarbells (Chalossa iLapurdi),Tarusats (Tursan,Aire),Sibillats (Zuberoa),Oscidats (Ossau iAuloron).
Els romans van arribar el51 aC. Les viles que existien a Bearn erenIluro iBeneharnum, que foren convertides en ciutats romanes. Després de formar part de la província d'Aquitània, alsegle iii es va crear la deNovempopulania.
Beneharnum (Lescar) i Iluro (Auloron) van quedar lliures de presència romana a la fi delsegle iii o elsegle iv, i els límits defensius es van establir alriu Ador.
Al segle v van passar pel país pobles bàrbars, especialment elsvisigots el412. Van governar fins al507. Bearn va esdevenir part del regne delsfrancs, però com que el país no fou ocupat elsvascons no van tardar a ocupar-lo i van convertir Bearn i altres territoris en la Wasconia (d'on ve Gascònia = Gascunya). El segle ix el país fou assolat pels normands. En aquest mateix segle es va crear elvescomtat de Bearn, que fou independent i va emetre moneda pròpia.
El vescomtat va incloure elvescomtat d'Auloron (per matrimoni) i elvescomtat d'Orte per conquesta. Les valls d'Aussau,Aspa iVaretons eren part del vescomtat. Cal destacar els furs atorgats per Gastó IV (for general, i fors particulars). El1290 es va unir amb elcomtat de Foix. El1362,Gastó Febus va guanyar la Batalla deLaunac contra elcomte d'Armanyac. El1442, la Batalla deMesplède va posar fi a laGuerra dels cent anys i un exèrcit francès va saquejar Bearn. El1485 el Bearn va passar alsAlbret deNavarra. El1522 els castellans, en lluita contra Enric II de Navarra, van envair Bearn i van rendirSalvaterra. El1569 es van produir combats religiosos al Bearn. El1589Enric de Navarra, en arribar a rei de França, va aportar Bearn a la corona francesa, i es feu l'annexió formal per edicte de20 d'octubre de1620.[15] El1790 el Bearn es va convertir, juntament amb elPaís Basc del Nord, en el departament de Baixos Pirineus, que el1970 va prendre el nom dePirineus Atlàntics.
Regions culturals i històriques d'Occitània | |
|---|---|
 Alvèrnia ·  Bearn ·  Borbonès ·  Delfinat ·  Gascunyaincloent Armanyac, Bigorra i la Vall d'Aran ·  GuienaincloentAgenès, Carcí, Perigord i Roergue • Llemosíincloent la Marca llemosina ·  Llenguadocincloent elComtat de Foix iFenolleda ·  Mònaco ·  País Niçard ·  Provençaincloent el Comtat Venaissí · Valls Occitanes ·  Velai(històricament a Llenguadoc) ·  Vivarès(històricament a Llenguadoc) | |
Enclavament deLa Gàrdia |
.svg)
.svg)
