 | Aquest article tracta sobre la regió antiga de Grècia. Si cerqueu la regió moderna de Grècia, vegeu «Unitat perifèrica de Beòcia». |
| Tipus | regió històrica | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Grècia | |||
| ||||
Beòcia és una regió de l'antiga Grècia, situada a l'oest de l'Àtica, amb capital aOrcomen i centre principal aTebes. Actualment conforma unaunitat perifèrica dins l'estat grec, amb 2.952 km² i 150.000 habitants.
Territori muntanyós amb poques planes. Cal esmentar la conca dessecada de lallacuna Copaida.
La llegenda fa viure en aquesta regió les tribus bàrbares dels aons, ectens, temrnics i hiants, d'arrellelègica opelàsgica. Elsmínies i els cadmeus van poblar més tard Orcomen i Tebes, que van encapçalar dues lligues, cadascuna a la seva vall o plana. Després van venir elsbeocis, un grup dels eolis, que van emigrar de laFtiòtida expulsats pels tessalis, que haurien incorporat als mínies i els cadmeus (vers 1200 aC). Inicialment van formar l'amfictionia d'Antela. Un temps després (vers el segle vii aC) es va formar la Lliga Beòcia dirigida per Tebes i amb entre 10 i 14 estats, la llista dels quals és la següent (els quatre darrers no és clar que fossin membres de la Lliga): Tebes, Orcomen, Lebadea, Queronea, Copes, Haliartos, Tèspies, Tànagra, Antèdon, Platea, Ocalea, Càlia, Onquestos i Eleutera.
Oropos es creu que fou inicialment membre de la Lliga però més tard va passar a Atenes. Platea es va retirar de la lliga i es va posar sota protecció d'Atenes vers el 519 aC. La Lliga Beòcia era dirigida pels beotarques, dos elegits per Tebes i un altre per cada membre de la lliga; el consell general era format per 660 consellers. A la batalla de Dèlion el 424 aC hi havia 11 beotarques el que donaria deu membres. El festival anual de la Lliga eren lesPambeòcies, que es feia al temple d'Atena Itònia prop de Queronea. Cada estat era independent però els afers militars comuns eren competència de la Lliga i de fet de Tebes.
El480 aC fou ocupada perXerxes I de Pèrsia després de labatalla de les Termòpiles i les ciutats foren incendiades (menys Tebes on es va imposar el partit favorable a Pèrsia). Després de labatalla de Platea (Pla d'Asop, prop dePlatea el479 aC)), Tebes fou assetjada pels espartans i altres contingents; el cap de Tebes, Atàginos, va fugir i el seu successor Timagenides, va encapçalar la resistència, però la ciutat fou ocupada després de 20 dies de setge, i Timagenides i els seus col·laboradors foren executats per ordre de l'espartà Pausanies.
Beòcia va formar aliança amb Esparta en la guerra contra Atenes (Primera Guerra del Peloponès) anomenada Pentecontècia. El457 aC. El regent espartà Nicòmedes, marxa a la regió, però va ser derrotat per Pèricles d'Atenes aTanagra (prop de Platea); l'any següent els tebans foren derrotats a Epòfites (febrer) i la lliga Beòcia fou dissolta i es van instal·lar arreu de la regió règims democràtics aliats d'Atenes.
El447 aC es va imposar l'oligarquia a Tebes, Orcomen i Queronea, i es va trencar l'aliança amb Atenes. Els atenencs van ocupar Queronea però la victòria dels Tebans a Queronea, amb la mort del general Tòlmides, va obligar-los a evacuar la regió (menys Platea).
Tebes es va aliar altra vegada a Esparta en laSegona guerra del Peloponès (432 aC) i van atacar Platea el431 aC sense èxit. Finalment fou ocupada però reconquerida pels espartans el427 aC i la ciutat fou incorporada a Tebes. Va ratificar l'aliança a lapau de Nícies (421 aC) que les ciutats beòcies no van signar, però finalment, a lapau d'Antàlcides les lligues es van dissoldre.
El379 aC fou assassinat el cap del partit aristocràtic de Tebes, Àrquies, i aviat va esclatar una revolució democràtica dirigida per Peòpides iEpaminondes. Els espartans es van fer forts a la fortalesa Cadmea però foren finalment foragitats de Tebes. El377 aC Tebes va ingressar a lasegona Lliga Àtica. Epaminondes governava la ciutat, que exercia l'hegemonia a Beòcia; van destruir Platea, van annexionarTèspies i van reclamarOropos (374 aC). Llavors Epaminondes fou nomenat beotarca i al tractat de pau de l'estiu del 371 aC va exigir el reconeixement de la Lliga Beòcia i quant foren atacats pels espartans (per forçar-los a signar la pau) els tebans van guanyar labatalla de Leuctres (estiu del371 aC) i laFòcida,Èlide,Acaia iTessàlia (i més tardArcàdia) es van aliar a Beòcia. Tebes va ajudar a Arcàdia i va envairMessènia (que fou declarada independent) però van fracassar contra Esparta. El369 aC van ocuparPel·lene i devastarTrezènia iEpidaure però els caps tebans Ismenies i Pelòpides foren derrotats pel tirà hegemònic deTessàlia, Alexandre de Feres, derrota que fou revenjada l'any següent pel mateix Epaminondes amb una gran victòria. En canvi el367 aC i366 aC l'expedició tebana al Peloponès no va tenir gaire èxit. El365 aC els tebans van derrotar el rei Tolomeu Alorites deMacedònia (que fou executat) i van restaurar a Pèrdicas III; poc després el tebà Pelòpides va entrar altra vegada a Tessàlia i va derrotar a Alexandre aCinoscèfals. També varen fer una expedició naval aBizanci,Quios, l'illa de Rodes iCeos, que es van convertir en aliades però per molt poc temps. Durant l'expedició els oligarques (principalment d'Orcomen) van intentar un cop d'estat que va fracassar, i Orcomen fou destruïda. El363 aC Tebes va fer una darrera expedició alPeloponès. El362 aC la ciutat deTegea, aliada de Tebes, es va enfrontar aMantinea, aliada d'Esparta, i Epaminondes va córrer a ajudar els seus aliats, i va guanyar labatalla de Mantinea (12 de juliol) on va perdre la vida i va acabar de fet el breu període d'hegemonia Tebana a Grècia.
El338 aC Beòcia fou sotmesa perFilip II de Macedònia després de la batalla de Queronea. Alexandre el gran va destruir Tebes (335 aC) i va fer independents a les ciutats de Beòcia. Les ciutats es van despoblar progressivament.
A mitjan segle ii aC la lliga Beòcia es va reconstruir i es va aliar a laLliga Aquea però la victòria romana d'Escorfea el146 aC va posar fi a la Lliga. Beòcia fou incorporada a Roma i convertida enager publicus.
Durant l'imperi només restaven Tanagra i Tèspies com a ciutats i la resta o eren ruïnes o eren llogarets insignificants. Tanagra i Tèspies foren ciutats lliures sota domini de Roma.[1]
Entre els beocis més cèlebres cal esmentarHesíode,Corinna,Píndar iPlutarc.
