L'Estat Lliure de Baviera (enbavarèsBoarn, enalemanyFreistaat Bayern[ˈbaːjɐ̪n];FreistaatBayern(?·pàg.)) és l'estat més meridional dels setzeLänder oestats federats d'Alemanya. El nom oficial ésFreistaat Bayern, Estat Lliure de Baviera o República de Baviera, atès que històricamentFreistaat és un sinònim de república.[1] Antigament rebia els noms deBavera oBavària en català. És la regió alemanya amb una personalitat històrica i política més diferenciada de la resta; l'anticregne de Baviera va ser autònom fins que el 1871 es va annexionar a l'imperi alemany.[2] La capital ésMúnic (München)
Amb els seus 70.549,11 km² de superfície és el land més gran d'Alemanya, i la seva població és d'uns 12,9 milions d'habitants (2016), cosa que dona una densitat de població de 183 hab./km².
Entre el 3900 i el 3500 aC va desenvolupar-s'hi la culturaAltheim, quan els assentaments agrícoles ja eren voltats per fortificacions. Hi ha també nombroses restes de l'edat de bronze (1800 aC-1200 aC), i finalment de l'edat del ferro, que en aquesta zona es denomina èpocaHallstatt.
Durant el període Hallstatt trobem l'aparició a Baviera delsceltes. Una de les seues característiques socials eren els seus forts llaços familiars i de clans. Una d'aquestes tribus, elsvindileci s'assentaren en el territori comprés entre els riusInn iLech, i van fundar la seua capital aManching, prop d'Ingolstadt.
Els celtesbàvars tingueren una gran relació amb l'àmbit mediterrani, especialment ambetruscos igrecs, amb els quals comerciaven. Ciutats comRatisbona (Regensburg),Kempten,Straubing iPassau són fundacions cèltiques.
L'any15 aC, les legions romanes, sota el comandament deDrus iTiberi van derrotar els pobles cèltics i van arribar fins alDanubi. Aquest riu es va constituir com a frontera(limes) de l'imperi. El sud de Baviera es va dividir en dues províncies,Raetia iNoricum. La ciutat deVindelicorum, actualmentAugsburg, va ser fundada per l'emperadorAugust, d'on prové el seu nom (ciutat d'August), i va ser la ciutat principal d'aquesta àrea.
Al segle iii,Raetia iNoricum van ser atacades per les tribus germàniques delsmarcomans i elsalamans. Les primeres incursions van ser rebutjades perMarc Aureli, però les dues províncies van ser devastades a finals delsegle iii per les invasions i les guerres civils. Una vegada pacificades, van viure cent anys de tranquil·litat, fins que noves invasions van deixar finalment la zona sota domini germànic.
No és clar l'origen dels pobles bàvars, però es creu que provenen d'una tribu coneguda pels romans com elsbaiovars, que s'instal·laren al sud de Baviera entre el 450 i el 550 dC, i es pensa que provenien de l'actualBohèmia (oest de l'actualRepública Txeca). Les tribus d'alamans es convertiren en els veïns occidentals delsbaiovars, separats pel riuLech, mentre que la regió situada al nord, a l'altra banda delDanubi va ser ocupada pelsfrancs. La situació va romandre estable fins a l'actualitat, amb la suma d'aquests tres territoris i amb l'annexió de Francònia el1803.
En un principi elpaganisme va perviure llarg temps, fins que missioners irlandesos,anglosaxons i francs van començar a cristianitzar aquesta regió des de principis delsegle vii. En aquesta època es fundaren els bisbats dePassau,Freising,Passau i l'actualSalzburg, que estaven sota el control directe del bisbe missioner anglosaxóBonifaci de Crediton.
Els monestirs benedictins, com el deWeltenburg iBenediktbeuern també tingueren gran importància en l'establiment del cristianisme i el desenvolupament cultural des de finals del segle VII i principis del VIII.
Elducat de Baviera va ser fundat a mitjan segle vi, amb la dinastia delsAgilofing, que provenia probablement dels territoris de l'estat merovingi situat a l'oest, del qual era vassall.
El primer duc de Baviera de qui es té notícia fouGaribald I (555-591). Segons laLex Naiuvariorum, el primer codi legal bavarès, el ducat pertanyia a aquesta dinastia.
Per a perpetuar el seu estatus, els Agilofing van iniciar una política de matrimonis amb dinasties d'alamans,longobards i francs. El paper dels ducs en aquesta època era bàsicament guerrer i judicial. La principal ciutat era Ratisbona i el ducat va créixer cap al que després va serÀustria.
Sota el regnat deTassil III (748-788), últim duc de la dinastia Agilofing, el ducat va estendre's fins a la regió austríaca deCaríntia.
Va ser un estat independent fins al1871, en què s'incorporà alsegon imperi alemany[2] (Alemanya pròpiament dita) sense deixar de ser un regne (ho havia estat des del1806, amb la dissolució delprimer imperi). La monarquia bavaresa, com l'imperi alemany, fou abolida al final de laPrimera Guerra Mundial, quan fou proclamat l'actual estat lliure federat, que s'incorporà a laRepública de Weimar.
Baviera és des de fa molt temps una de les economies més importants d'Alemanya i d'Europa; el seuPIB va sobrepassar els 434.000 milions d'Euros l'any 2007. Aquest PIB supera el de 20 de 27 països de la UE. El PIB per habitant és de 34.716 €.
Destaquen de manera significativa les regions metropolitanes deMúnic iNuremberg.
Altament agrícola fa tot just mig segle, l'Estat Lliure de Baviera s'ha convertit en la "meca europea de l'alta tecnologia"Bill Gates i en un soci comercial amb presència mundial. El recent rècord d'exportació amb més de 154 mil milions d'euros l'any 2007 subratlla l'alta capacitat competitiva de l'economia bavaresa a nivell internacional.
L'economia bavaresa es conforma, a banda de les companyies amb presència global com Allianz, Infineon, European Aeronautic Defence and Space companyEADS,Siemens,BMW,Audi,Adidas,Puma i MAN, d'una densa xarxa d'empreses petites i mitjanes de la indústria, artesanals i de serveis. El sector de serveis ocupa una posició destacada a Baviera. És així que Baviera s'ha convertit en la seu asseguradora número 1 i bancària número 2 d'Alemanya. En el sector turisme, Baviera es troba a la punta. Els recintes firals deMúnic iNuremberg gaudeixen de gran importància internacional.
Fonts: Invest in Baviera (Ministeri d'Economia, Infraestructura, Transports i Tecnologia de l'Estat de Baviera).La Vanguardia (26/01/2011)
Baviera es divideix en set regions administratives anomenadesRegierungsbezirke (en singularRegierungsbezirk). Aquestes set regions administratives són compostes per 71 districtes rurals anomenatsLandkreise i 25 districtes urbans (kreisfreien Städte).
.svg)
.svg)
