SegonsGiovanni da Pian del Carpine, Batu era "prou amable amb el seu propi poble, i també molt temut. És, però, el més cruel en la lluita; és molt llest i extremadament astut en la guerra, ja que ha estat fent guerra durant molt de temps".[3]Guillaume de Rubrouck el va descriure com una persona amb l'alçada deJoan de Beaumont i la seva cara estava coberta de taques vermelloses.[4]
Després de la mort del seu fillJotxi,Genguis Kan va assignar els seus atacs als seus fills. Però elKagan va situar Batu com a kan de l'Horda d'Or (també conegut com Ulus de Jotxi o Kanat de Kipchak). El fill gran de Jotxi,Orda Khan, també va acordar que Batu havia de succeir el seu pare. El germà petit de Genguis KanTemugé va assistir a la cerimònia de coronació com a representant oficial de Genguis.[5] Quan Genguis Kan va morir el febrer de 1227, va deixar 4.000 homes mongols a la família de Jotxi. Les terres de Jotxi es van dividir entre Batu i el seu germà gran Orda. L'Horda Blanca d'Orda governava les terres aproximadament entre elriu Volga i elllac Balkhash, mentre que l'Horda de Batu governava les terres a l'oest del Volga.
El 1229,Ogodei va enviar tres tumens sota Kukhdei i Sundei per conquerir les tribus del baixriu Ural. SegonsAbulghazi, Batu es va unir a la campanya militar d'Ögedei contra ladinastia Jin al nord de la Xina mentre el seu germà petit lluitava contra elsbaixkirs, elscumans, els búlgars i elsalans a l'oest. Malgrat la forta resistència dels seus enemics, els mongols van conquerir les principals ciutats delsJurtxets i van fer dels bashkirs els seus aliats. A la dècada de 1230, Ögedei va distribuir terres aShanxi, Xina, a Batu i a la família de Jotxi, però van nomenar els seus oficials sota la supervisió del governador imperial aKhorasan,Pèrsia.[6]
Quan Batu va beure una copa de vi abans que els altres al banquet de la victòria,Büri es va queixar de la injustícia que Batu rebé una estepa tan extensa i fèrtil, i l'exèrcit mongol, juntament ambGüyük i altres, van ridiculitzar Batu com una "dona amb un barba". Després van sortir del banquet. Batu va enviar un enviat al seu oncle Ögedei per queixar-se del comportament groller dels seus cosins. Ögedei es va enfadar en saber la notícia i va recordar en Buri i en Güyük. Segons algunes fonts, Buri, que va ser enviat al seu avi Chagatai, mai no va tornar a unir-se a la conquesta mongola d'Europa; Güyük va tornar a l'estepa russa després que el seu pare Ögedei el critiqués durament.
Alkurultai deMongòlia després del final de laGuerra Mongol-Jin, el Gran KhanOgodei va ordenar a Batu que conquerís les nacions occidentals. El 1235 Batu, que abans havia dirigit la conquesta de lapenínsula de Crimea, se li va assignar un exèrcit de possiblement 130.000 soldats per supervisar una invasió d'Europa. Els seus parents i cosinsGuyuk,Büri,Mongke, Khulgen,Kadan,Baidar i els notables generals mongolsSubutai (Subeedei),Borolday i Mengguser s'hi van unir per ordre del seu oncle Ögedei. L'exèrcit, en realitat comandat perSubutai, va creuar elVolga i va envairBulgària del Volga el 1236. Van trigar un any a extingir la resistència delsbúlgars del Volga,kiptxaks ialans.
El novembre de 1237 Batu Khan va enviar els seus enviats a la cort deYuri II deVladimir-Súzdal i va exigir la seva lleialtat. Quan Yuri es va negar a rendir-se, els mongols van assetjarRiazan. Després de sis dies de sagnant batalla, la ciutat va ser totalment aniquilada i mai no va tornar a la seva antiga glòria. Alarmat per la notícia, Yuri II va enviar els seus fills a detenir l'horda, però van ser derrotats. Després d'haver crematKolomna i Moscou, l'horda va assetjar la capital deVladimir-Súzdal el 4 de febrer de 1238. Tres dies després la ciutat va ser presa i cremada. La família reial va morir en l'incendi, mentre que el gran príncep es va retirar precipitadament cap al nord. Travessant elVolga, va reunir un nou exèrcit, que va ser totalment exterminat pels mongols a labatalla del riu Sit el 4 de març.
Aleshores Batu Khan va dividir el seu exèrcit en unitats més petites, que van saquejar catorze ciutats rus:Rostov,Úglitx,Iaroslavl,Kostromà,Kashin,Ksnyatin,Godorets,Gàlitx,Pereslavl-Zalesski,Yuriev-Polsky,Dmitrov, iTorozhoverTökolamsk. El més difícil de prendre va ser la petita ciutat deKozelsk, el nen-príncep Titus i els seus habitants van resistir els mongols durant set setmanes. Segons la història, quan van arribar les notícies dels mongols, la ciutat deKítej va quedar submergida en un llac amb tots els seus habitants, on es pot veure fins als nostres dies. Khadan i Buri van assaltar la ciutat tres dies després d'unir-se a Batu. Les úniques ciutats importants que van escapar de la destrucció van serSmolensk, que es va sotmetre als mongols i va acceptar pagar tribut, iNóvgorod ambPskov, a la qual els mongols no van poder arribar a causa de la distància considerable i delsaiguamolls intermedis.
El1234 o1235 probablement era present alkuriltay que va decidir reprendre laguerra contra els russos i pobles veïns i fou designat cap suprem de la gran expedició mongola de 150.000 homes[7] que va sortir la primavera del1236. L'acompanyaven els seus germans Orda, Berke i Shayban; Guyuk i Kaidan, fills d'Ogodei; Kaidu, net d'Ogodei; Mongke, fill de Tului; Baidar, fill de Txagatai; i Buri, net de Txagatai. Segons elyuanshi l'ordre es va donar el1234 i Mongke s'hi va incorporar el1235. La direcció efectiva de l'expedició corresponia al generalSubotai que tenia llavors uns 60 anys, però la direcció titular era de Batu.
L'exèrcit es va posar en marxa la primavera del 1236. A la tardor d'aquell any l'exèrcit era al territori dels búlgars del Volga. La capital del país,Bolghar, fou saquejada i arruïnada.[nota 2] Segons les fonts russes aquesta destrucció es va produir a la tardor del1237, però és més probable que fos a la tardor del 1236. En tot cas, durant un any (1236-1237) els mongols van estar ocupats lluitant contra els turcs pagans, nòmades i salvatges de les estepes russes, als quals els musulmans anomenaven turcskiptxak. Els hongaresos i romans d'Orient els anomenavencumans, i els russospolovtsi. Els turcs es van sotmetre i van formar el gruix principal de la població del futur kanat de Batu (conegut com a Kanat de Qiptxaq o Kiptxak, o comHorda d'Or). Alguns caps turcs van resistir, el principal Batchcman, que va organitzar la resistència a la vora delVolga però fou finalment capturat a una illa a la part inferior del riu l'hivern del 1236 al 1237[8] i fou esquarterat.Rashid al-Din diu que la darrera resistència dels kiptxak fou liquidada el 1238 per Berke. El cap kiptxak Kutan va emigrar amb 40.000 tendes cap aHongria, on es va fer cristià.
El novembre de 1237 els mongols van creuar el Volga glaçat i entre finals del1237 i1239 els mongols vanatacar els principats russos. Iuri deRiazan es va tancar en aquesta ciutat mentre el seu germà Roman es tancava aKolomna. Riazan fou ocupada, Iuri executat i tota la població degollada (21 de desembre de1237). Yuri II deSúzdal va enviar ajut en debades al defensor de Kolomna, on Roman fou derrotat i mort, i la ciutat ocupada.Moscou, llavors una vila secundària, fou saquejada el febrer del1238. Iuri II no va poder impedir tampoc el saqueig de Súzdal (que fou cremada) iVladímir (assaltada el14 de febrer de 1238, cremada, i la població degollada a les esglésies on s'havia refugiat). Yuri II fou derrotat i mort en una batalla a la vora del Sita o Siti, afluent del Mologa (4 de març de1238). Altres destacaments mongols van saquejarIaroslavl iTver.Nóvgorod es va salvar peldesgel que va fer intransitables els camins.
L'hivern següent les operacions es van reprendre en direcció cap aUcraïna;Txernígov fou saquejada i seguidamentva ser conqueridaKíev (6 de desembre de1240) que fou parcialment destruïda. Després van assolar el principat d'Halicz oGalítzia, el príncep del qual, Daniel, va fugir a Hongria.
En aquestes campanyes van esclatar dissensions:Guyuk, fill d'Ogodei, iBüri, net de Txagatai i fill deMutugen, no estaven d'acord amb la preeminència de Batu, i donaren mostres clares d'insubordinació. Ogodei els va haver de cridar. Buri va tenir fins i tot un altercat violent amb Batu.Mongke en canvi va deixar l'exèrcit però va romandre en bons termes amb Batu.
Destrucció de la capital deVladimir-Súzdal per exèrcits mongols. Dels anals russos medievals
L'hivern del1239 al1240 els mongols van acabar de sotmetre les estepes de Rússia meridional, i sota direcció de Mongke van ocupar Maghas, capital delsalans o ases (asod en mongol).[8] La campanya que va seguir va culminar amb laconquesta de Kiev el17 de desembre de1240.[9] L'hivern del1240 l'exèrcit de Batu, sota la direcció de Baidar i Kaidu, va marxar contra Polònia.[10] Van creuar elVístula glaçat (13 de febrer de1241), van saquejarSandomierz i van arribar fins als afores deCracòvia; un exèrcit polonès fou derrotat aChmielnik (18 de març de1241). Boleslau IV va fugir de Cracòvia (evacuada tanmateix pels habitants) i es va refugiar aMoràvia. La ciutat fou cremada pels mongols, que seguidament van entrar aSilèsia sota la direcció de Baidar[nota 3] i van creuar l'Oder aRatibor. El duc Enric els va fer front amb 30.000 homes (polonesos, croats alemanys i cavallers teutònics) que foren derrotats el9 d'abril de1241 a labatalla de Legnica; tot seguit els mongols van entrar a Moràvia i assolaren el país, però sense poder ocupar la ciutat d'Olmutz defensada per Iaroslav de Sternberg. De Moràvia aquesta part de l'exèrcit mongol es va dirigir cap a Hongria on ja operava la resta de l'exèrcit, sota la direcció del mateix Batu i del general Subotai.
A Hongria l'exèrcit mongol es va dividir en tres cossos: un dirigit per Shayban, va avançar des del nord, entre Polònia i Moràvia; el segon dirigit per Batu, va avançar des de Galitzia, pels congosts delsCarpats entreInghvar iMunkács on van derrotar el comte palatí encarregat de la defensa (12 de març de1241); i el tercer cos, sota la direcció de Qada'an, vingut de Moldàvia, va ocuparVaradin iCzanad, destruïdes i on la població fou massacrada. La unió dels tres cossos es va fer a prop dePest entre el 2 i el5 d'abril. A Pest el rei Bela IV reunia al seu exèrcit; la batalla es va iniciar el dia 7 d'abril; els mongols van retrocedir en direcció a la confluència delriu Sayo i elTheiss; al sud deMohi, a la confluència, Batu i Subotai van derrotar els hongaresos a labatalla de Mohi l'11 d'abril de1241;[11] els mongols, dividits en dos parts pel riu Sayo, van creuar aquest per Girines i Nagy Czeks i es van ajuntar la nit abans de la batalla (10 a11 d'abril). Pest fou assaltada i cremada i el rei Bela IV va fugir cap a lamar Adriàtica. Els degollaments massius de poblacions no foren infreqüents. Tot el país fins alDanubi fou dominat; alguns autors però comencen a veure un principi d'entesa entre magiars i mongols.[12] Només algunes fortaleses com Gran (Strigonia) i Alba Julia van resistir. El juliol del 1241 els mongols van arribar aNeustadt, prop deViena. Batu va creuar el Danubi glaçat el25 de desembre de1241. Mentre Qada'an havia estat enviat en persecució del rei Bela IV, refugiat a Croàcia, i quan va saber que venien els mongols es va refugiar a les illes dàlmates. Els mongols van arribar fins aSpalato iCattaro (que fou saquejada) per tornar després a Hongria (març de1242).
L'11 de desembre de1241 va morirOgodei. Això va provocar l'evacuació d'Hongria pels mongols.[13] Passant perBulgària els mongols van retornar cap a la mar Negra (primavera del 1242) i l'hivern del 1242 a 1243, perValàquia iMoldàvia, i Ucraïna van arribar a les seves bases delVolga. El mateix1242 Iaroslav I deVladímir va anar a veure al kan Batu per refermar la seva lleialtat i fou confirmat al càrrec pel kan que el va considerar tanmateix "el primer de tots els prínceps del poble rus"; el1245 el príncep Daniel d'Halicz va haver de demanar la consagració a Batu.
El príncepMiquel de Chernigov va ser passat entre focs d'acord amb l'antiga tradició turco-mongol. Batu Khan el va matar a punyalades per la seva negativa a fer reverència al santuari deGenghis Khan en el ritual pagà.
En retirar-se d'Hongria, Batu va fer els seus campaments a la vora del Volga. Quan elGran KhatunTöregene el va convidar a escollir el properemperador de l'Imperi mongol, Batu va anunciar la seva incapacitat per assistir a capkurultai immediat, retardant així la successió durant diversos anys. Finalment,Güyük va ser escollit Khagan el 1246, amb els germans de Batu representant el llinatge Jotxi. Com un dels membres més antics de XingísidBorjigin, Batu es va convertir envirrei de totes les parts occidentals de l'imperi, controlant els assumptes rutinaris entre els prínceps russos, nomenant els servidors de Jotxi com a governadors del'Iran i rebent en audiència grans delCaucas. En cap moment, però, va desafiar obertament l'autoritat del Gran Khan.
Durant l'absència de Batu, els mongols que van quedar enrere van matar Mstislav, el príncep deRylsk, a laRus de Kíev. Al seu retorn, Batu va convocar al gran príncepYaroslav II de Vladimir per trobar-lo. Yaroslav va ser ben rebut per Batu, que el va confirmar com asobirà sobre els altres prínceps russos, i li va donar autoritat de Kíev. Els prínceps de Súzdal van seguir l'exemple de Yaroslav. Batu va enviar Yaroslav a la cort imperial deKarakorum per ajudar a la inauguració deGüyük Khan el 1246.Pian de Carpini, que va obtenir l'aprovació de Batu per anar més enllà, va assenyalar que la tia del Gran Khan va ser executada. Al mateix temps, Yaroslav va ser enverinat aMongòlia.
Batu tenia comissaris a les diferents ciutats on els prínceps russos dependents i altres prínceps tenien les seves corts. Els prínceps d'estats russos com Vladimir Constantine, Boris, Gleb, Vasili, Constantine, Vladimir Constantinovich, Vasil'ko iSviatoslav Vsevolodovich de Vladimir, van acudir a la cort de Batu en persona. Quan va arribarMiquel de Txernigov, que havia assassinat l'enviat mongol a Kíev, els supervisors mongols es van dedicar a fer un cens dels habitants per a l'impost electoral. Miquel va rebre l'ordre de reparar a Batu. Quan va ser convocat davant Batu, se li va fer passar entre dos focs i se li va ordenar de postrar-se davant les tauletes deGengis Khan. Michael va respondre que no s'oposava a fer una reverència al mateix Batu, però adorar les imatges d'un home mort era repugnant. Com que va insistir en la seva negativa, Batu va ordenar la seva mort.
Danylo d'Halych va cridar a Batu i va fer una reverència diplomàtica als mongols. Batu, dirigint-se a ell, li va dir: "Fa molt de temps que us heu negat a venir, però heu esborrat la vostra mala conducta amb la vostra obediència" i el va saludar amb un cop d'airag. Van intercanviar ostatges amb el qual 100 famílies dekeraites van ser assentades alsCarpats-Galícia. Després de la derrota delsultanat de Rum,Baiju va alliberarDavid VII Ulu de la presóturca i el va enviar a Batu iGüyük. Tement la política agressiva de Baiju,la reina Rusudan deGeòrgia va enviar el seu fillDavid VI Narin a la cort de Batu per obtenir el reconeixement oficial com a hereu. Batu va donar suport a David VI i li va concedir els drets per sobre dels noblesgeorgians iarmenis i els mongols tamachis. Però Güyük va convertir David Ulu en el rei major deGeòrgia i va ordenar que el protegit de Batu, David Narin, estigués subordinat a David Ulu.
El24 d'agost de1246Guyuk fou proclamat kagan. El nou kan era enemic personal de Batu; alkuriltay havia enviat a cinc dels seus germans però va excusar la seva pròpia assistència per raons de salut. El1247 Guyuk va sortir deKarakorum per dirigir-se "per raons de salut" a la regió delIemil (el seu domini hereditari) però probablement amb intenció d'iniciar la guerra contra Batu que fou alertat per la princesaSorgaqtani, cap de la casa deTului, i es va avançar cap aSemirechie arribant aAlaqman, a set dies de Qayaligh (prop de la moderna Kopal).[nota 4] La guerra era inevitable, però Guyuk, a causa de l'abús de l'alcohol i les dones, va morir a una setmana de camí de Bechbaligh.[nota 5] La data exacta de la mort no és coneguda, però les fonts xineses la situen entre el27 de març i el24 d'abril de1249.[nota 6]
La sospita entre Batu iGüyük va augmentar, iGüyük va substituir els oficials de l'Iran i el Caucas pels seus propis homes, inclòsEljigidei. QuanGüyük va començar a moure's cap a l'oest,Sorghaghtani Beki, la vídua deTolui, va advertir a Batu que en realitat era l'objectiu del Gran Khan. QuanGüyük va cridar a Batu perquè comparés davant seu, Batu es va moure lentament. Abans de conèixer Batu,Güyük va morir sobtadament. SegonsGuillem de Rubruck i una crònica musulmana, un dels germans de Batu va assassinar o enverinar el Gran KhanGüyük i Batu va matar després l'enviat imperial, encara que aquest relat no està completament confirmat per altres fonts importants.
Dibuix xinès medieval del jove Batu Khan (segle XIV).
La regència va passar a la seva víduaOghul Qaïmich que volia fer atribuir el tron a un dels prínceps de la línia d'Ogodei, béChiramon (nebot deGuyuk) o encara millor al fill que ella havia tingut amb Guyuk, de nomQutcha.[nota 7] Però el deganat de la casa genguiskhànida el tenia Batu Khan de la línia Djocida, que volia excloure a la branca d'Ogodei (ogodeïdes), i es va aliar amb la vídua de Tului, Sorgaqtani. Aquesta va convèncer fàcilment a Batu de fer elegir a Mongke, fill de la mateixa princesa i de Tului.
Elkuriltay per l'elecció de kagan es va fer presidit per Batu, al seu campament d'Alaqmaq, al nord del riuIssiq Qul, el1250. Els representants de les branques d'Ogodei iTxagatai no van assistir a la reunió o els que hi van anar la van abandonar abans de l'elecció; així la decisió quedava en mans de les branques de Djoci i Tului. Elegit Mongke com estava previst, les branques absents es van negar a ratificar l'elecció i reconèixer al nou kagan al·legant que l'assemblea s'havia fet molt lluny dels llocs sagrats genguiskhànides i havia estat incomplerta. Batu va convocar llavors un segon kuriltay més complet a la regió sagrada a la vora de l'Onon o delKerulen, i va convidar les branques refractàries a assistir-hi, però totes les requisitòries van rebre un complet refús. Batu va seguir endavant i el seu germàBerke fou encarregat d'organitzar el kuriltay a Koda'a-aral o Köto'ü-aral, a la vora del Kerulen. Els representants de la branca d'Ogodei van protestar i igualYissu Magu, cap de l'ulus de Txagatai, que donava suport als ogodeïdes. Però Berke va fer proclamar a Mongke com a kagan l'1 de juliol de1251,[nota 8] amb 43 anys, i l'imperi va passar així de la branca d'Ogodei a la de Tului.
Aquest virtualcop d'estat fou possible per la debilitat dels prínceps ogodeïdes, tots joves, i per la influència de Batu com a degà dels genguiskhànides i cap de la branca major. Però això trencava la legitimitat i els perjudicats no s'hi podien conformar. Entre les revenges que es van produir una està especialment relacionada amb Batu:Büri, net de Txagatai, enfrontat amb Batu durant l'expedició a Europa, li fou entregat i el va fer matar.
Mongke va començar el seu regnat en part obligat amb el seu oncle Batu que l'havia pujat al tron. Batu actuava pràcticament com independent a l'oest delBalkai.[nota 9] Fins a la mort de Batu, Mongke no esdevingué un sobirà absolut.
Batu va tenir 26 esposes segons Rubrouck; segonsRashid al-Din tenia quatre fills. Al més gran d'aquests fills,Sartak, cristià nestorià, li va delegar una part de l'autoritat els seus darrers anys; a partir del1249 fou Sartak el que va rebre l'homenatge dels prínceps russos.
La data de la mort de Batu no se sap amb seguretat, ja que les fonts presenten força divergències però la més probable és el1255. Als darrers anys vivia a la riba oriental del Volga i a l'hivern baixava a la seva desembocadura on va fundar la vila deSaray al canal de l'Akhtuba a uns 100 quilòmetres al nord d'Astracan. Encara que els russos el consideraven un conqueridor cruel, els mongols li donaven el malnom de sain (bo o savi) i fou considerat un sobirà just i llest fins i tot perDjuzdjani, autor desfavorable als mongols. El seukanat fou conegut com deKiptxak o de l'Horda d'Or i dominà bàsicament la conca delVolga —deKazan a lamar Càspia— i la de l'Ural inferior.
Va deixar quatre fills coneguts:Sartak, Tutukan, Andowan iUlaghji.
↑Correspon a la moderna vila de Bolgarskoie o també Uspenskoie, al districte de Spassk, a 115 km al sud de Kazan, i a 7 km de la riba esquerra del Volga
↑Barthold ho situa al Ala tau, entre el Ili i el issiq Kul
↑segons Barthold a l'Enciclopèdia del Islam, va morir a la regió de l'Urungu, segons Pelliot aLes Mongols et la Papauté, va morir al nord-est de Bechbalig (xinès Ku-tch'eng)
↑Rubrouck situa la frontera entre Batu i la resta de l'Imperi a la part de l'Ala-tau, al nord de l'Issiq Qul, i considera que Batu i Mongke formaven virtualment una diarquia i, segons deia el kagan, els dos miraven en la mateixa direcció; però en tot cas la decisió final estava en mans de Mongke, que era prou autoritari per saber imposar-se a Batu si calia
Rockhill, William Woodville.The Journey of William of Rubruck to The Eastern Parts of the World, 1253-55, As Narrated by Himself, With Two Accounts of the Earlier Journey of John of Pian de Carpine., 1967.
.jpg)
