(eu)Batasuna  | |||||
| |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | Partit polític basc | ||||
| Ideologia | Nacionalisme basc,Socialisme | ||||
| Alineació política | extrema esquerra | ||||
| Història | |||||
| Creació | 23 de maig de2001 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 3 de gener de2013 | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | País Basc | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Portaveu | Arnaldo Otegi | ||||
| Part de | esquerra abertzale Moviment d'Alliberament Nacional Basc | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Notes | Il·legalitzat per l'Audiència Nacional. | ||||
Batasuna (Unitat encatalà) fou un partit políticbascindependentista i d'esquerres.[1]
Formà part de l'esquerra abertzale i delMoviment d'Alliberament Nacional Basc (MANB). Des de l'any2003 va ser declarada il·legal aEspanya, ja que segons la justícia d'aquest Estat el partit pertanyia a l'entramat polític i financer d'ETA, i va mantenir la seva presència aFrança fins a la seva dissolució el gener de2013.[2]
En tractar-se d'un partit polític il·legal, no va poder presentar-se als processos electorals celebrats al territori espanyol ençà d'aquell any, així com tampoc pot convocar actes institucionals. Ha estat inclosa per laUE a lallista europea d'organitzacions terroristes,[3] decisió que elConsell Europeu de ministres de justícia i interior va prendre per unanimitat al juny de l'any2003, malgrat que segueix sent legal al País Basc sota administració francesa. També forma part de la llista d'organitzacions terroristes delsEstats Units.[4] En canvi, aFrança era una organització política legal, que es presenta a les llistes conjuntes abertzales d'Euskal Herria Bai, conjuntament ambAbertzaleen Batasuna (AB) iEusko Alkartasuna (EA).[5]
Segons els seus documents, Batasuna defensava la independència delPaís Basc respecte als estats espanyol i francès, així com el desenvolupament d'unasocietat socialista que respecti els principis socials, culturals i polítics característics del poble basc.[6]
Batasuna era un partit polític creat principalment pels membres d'Herri Batasuna i de part de les forces delPaís Basc del Nord amb les que HB ja havia coincidit aEuskal Herritarrok. En el replantejament de projecte polític i canvi de nom va influir, a més de l'ampliació de l'àmbit d'actuació, l'amenaça que fossin declarades il·legals HB i EH. En tot aquest procés va escindir-se el corrent internAralar, encapçalat perPatxi Zabaleta, per les seves discrepàncies amb la línia oficial de no rebuig als actesterroristes d'ETA. Aralar posteriorment es constituiria en un partit independent.
Al llarg de l'hivern i la primavera de l'any2003 Batasuna va ser proscrita en un procés que va iniciar-se després d'un atemptat perpetrat perETA aSanta Pola on varen morir dues persones. La no condemna d'aquest atemptat per part de Batasuna va permetre il·legalitzar la formació basant-se en la recent aprovadaLlei de Partits de l'Estat Espanyol. ElTribunal Suprem va declarar que el partit era il·legal un mes abans de les eleccions municipals,forals i al Parlament deNavarra de l'any2003. De la mateixa forma, el26 d'agost de2002, el Jutge de l'Audiència NacionalBaltasar Garzón va ordenar el tancament de les seus polítiques de Batasuna.
Davant d'aquest escenari es varen crear plataformes electorals d'àmbit local per a poder presentar-se a les eleccions municipals i una plataforma per l'autodeterminacióAutodeterminaziorako Bilgunea (AuB) a les eleccions a les diputacions foral.
La gran majoria de les plataformes van ser considerades pels tribunals com una continuació de Batasuna, i es va impedir la inscripció a les llistes electorals a totes aquelles persones que anteriorment havien estat membres d'Herri Batasuna,Euskal Herritarrok, Batasuna oSozialista Abertzaleak. En aquelles eleccions aquest conjunt d'associacions va fer una crida perquè es votés en nul, interpretant posteriorment l'augment del vot nul com la mostra del seu pes electoral. Es van aconseguir aproximadament 150.000 vots nuls. En alguns municipis van aconseguir presentar-se de manera legal, obtenint prop de 20 alcaldies.
A les eleccions alParlament Europeu de2004, la llista electoralHerritarren Zerrenda també fou proscrita a l'Estat espanyol per les relacions de diversos dels seus membres amb Batasuna, tot i que va poder presentar-se legalment a França. Batasuna va demanar als votants d'ambdós estats que utilitzessin lapapereta francesa. Els vots nuls a l'Estat espanyol no van suposar un descens respecte als aconseguits perEuskal Herritarrok a les anteriors eleccions.
A les eleccions alParlament Basc de l'any2005, Batasuna no va poder presentar-se com a partit polític. No es va permetre aAukera Guztiak presentar candidats per les suposades relacions de diversos dels seus membres amb Batasuna.
ElPartit Comunista de les Terres Basques (un partit polític legal escassament conegut, fundat i registrat l'any2002 per membres del sindicatLAB i que no havia obtingut representació parlamentària fins al moment) va anunciar aleshores la seva voluntat de representar els programes de Batasuna iAukera Guztiak. Membres de Batasuna comArnaldo Otegi van demanar el vot pelPartit Comunista de les Terres Basques, que va obtenir el 12,5% dels vots (150.188), aconseguint d'aquesta manera nou actes de diputats alParlament Basc.
L'any2006 s'intensificaren els processos judicials contra els dirigents de Batasuna que segons la justícia espanyola van fer apologia del terrorisme al participar en homenatges a membres d'ETA empresonats, que van morir a les presons espanyoles, fet que ha suposat una condemna aArnaldo Otegi. Amb la declaració d'ETA del22 de març de 2006 on declarava unalto el foc permanent es va obrir la possibilitat d'iniciar un procés de pau per trobar una solució política i pacifica a l'anomenat "conflicte basc", plantejant-se la necessitat des d'alguns sectors de tornar a declarar legal a Batasuna, esdevenint així l'interlocutor de l'independentisme bascabertzale en una hipotètica taula de partits amb Espanya i França. Tot i això, ETA comunicà la fi de l'alto el foc permanent el juny de2007, amb l'assassinat de dos ciutadans equatorians a l'Aeroport de Barajas.
LaLlei Orgànica 6/2002, de 27 de juny, de partits polítics, va ser aprovada alParlament espanyol amb el suport dels dos partits majoritaris, elPartit Popular (aleshores al govern) i elPartit Socialista Obrer Espanyol. Pels seus impulsors;PP iPSOE, així com organitzacions com l'Associació de Víctimes del Terrorisme o elFòrum Ermua— la Llei de Partits "ha estat la fi del braç polític d'ETA". A les eleccions al Parlament de laComunitat Autònoma Basca de2005, els partits contraris a la prohibició obtingueren la majoria parlamentària.
Pel nacionalisme basc (formacions com elPartit Nacionalista Basc,Eusko Alkartasuna oAralar) iEsquerra Unida al País Basc (Ezker Batua), l'aplicació que s'està fent d'aquesta llei suposa la privació dels drets civils d'una part de la població i suposa prolongar mesures pròpies d'un estat d'excepció. També des d'alguns sectors polítics es creu que aquesta prohibició impedeix qualsevol acord entreETA i els governs espanyol i francès.
Amnistia Internacional va expressar la seva preocupació perquè, "mitjançant l'ambigüitat i la imprecisió d'alguns articles del projecte de llei, es podrien encetar processos per declarar il·legals aquells partits polítics que propugnin el canvi de principis constitucionals o lleis de forma pacífica".[7]
ElTribunal Europeu de Drets Humans va acceptar, l'11 de desembre de2007, la demanda de Batasuna contra el govern espanyol, basant-se en la presumpta violació de dos articles de laConvenció Europea de Drets Humans: L'article 10: "el dret a la llibertat d'expressió", i l'article 11: "el dret a la llibertat d'associació".[8]
Batasuna, que en leseleccions legislatives franceses de 2012 va formar part de la candidaturaEuskal Herria Bai en què van presentar la seva reivindicació d'una autonomia pròpia, va anunciar la seva dissolució aFrança en3 de gener de2013.[2]
| Partits representats alParlament Basc (75) |   | |
|---|---|---|
| Partits representats alCongrés (18) |
| |
| Partits representats alSenat (15) | ||
| Partits sense representació parlamentària | ||
| Partits i coalicions històrics desapareguts |
| |
