| Primera Guerra Mundial Teatre d'Àfrica Campanya d'Àfrica Oriental | |||
|---|---|---|---|
  Tanga Mapa deTanzània | |||
 Batalla de Tanga, perMartin Frost (1875–1927) | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | Del3 de novembre de1914 al5 de novembre de1914 | ||
| Coordenades | 5° 04′ S, 39° 06′ E / 5.07°S,39.1°E /-5.07; 39.1 | ||
| Lloc | Tanga,Àfrica Oriental Alemanya | ||
| Resultat | Victòria delsalemanys | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
Labatalla de Tanga, coneguda també com labatalla de les abelles, va ser un atac sense èxit de l'Indian Expeditionary Force B (Força Expedicionària India B) britànica, sota el comandament delGeneral majorArthur Edward Aitken, per a capturar l'Àfrica Oriental Alemanya (actualTanzània) durant laPrimera Guerra Mundial, amb el suport de la propera Força C d'invasió deLongido, en els vessants de la muntanyaKilimanjaro, el mes de novembre de 1914, durant lacampanya a l'est d'Àfrica de laPrimera Guerra Mundial.
Va ser el primer gran esdeveniment de la guerra de laCampanya d'Àfrica Oriental, on els britànics van ser derrotats per una força significativament menor d'àscaris alemanys i voluntaris colonials, sota el comandament delTinent coronelPaul von Lettow-Vorbeck.
Tanga, situada a 80 km de la frontera d'Àfrica Oriental Britànica (actualKenya), era unport actu i l'estació terminal en l'oceà de la importantUsambara Railway, que s'estenia des de Tanga fins aNeu Moshi, als peus de la muntanya Kilimanjaro.
Al principi, Tanga havia de ser bombardejada per vaixells de guerra britànics, però aquesta part del pla va ser rebutjada. Un acord garantia laneutralitat de la capitalDar es Salaam i de Tanga, però es va modificar«just per advertir als alemanys que l'acord havia finalitzat»[1], ja que, per a capturar l'Àfrica Oriental Alemanya, els britànics havien de realitzar un atac amfibi a Tanga.[N 1]
El2 de novembre de 1914, va arribar elcreuer britànicHMS Fox. El comandant de la nau, el capitàFrancis Wade Caulfeild, va baixar a terra i va donar a Tanga una hora per a lliurar-se i retirar la bandera imperial alemanya. Abans de marxar, va exigir saber si el port estavaminat; li van dir que no ho estava però ell estava segur que li mentien.[2] Després de tres hores, la bandera alemanya encara seguia hissada i elHMS Fox va partir per a portar elcomboi de la Força B.[3] Això va donar temps perquè laSchutztruppe i els ciutadans de Tanga es poguessin preparar per un atac. El comandant de les forces alemanyes, el tinent coronel Paul von Lettow-Emil Vorbeck, es va afanyar per a reforçar les defenses de Tanga (que inicialment era només d'una única companyia d'àscaris) amb 1.000 soldats en sis companyies portades ambferrocarril des de Neu Moshi.
Durant el 2 de novembre, el capità Caulfeild va ordenar netejar el port de mines fins ben entrat l'endemà. Durant la neteja, el comandant de la Força B, Aitken, va començar el desembarcament sense oposició de les tropes i subministraments en dos grups, al port i a tresmilles a l'est de la ciutat en unaplatja lliure de mines.[4]
A la tarda del3 de novembre, la força d'invasió ja era a terra, amb l'excepció de la27th Mountain Battery (27aBateria de Muntanya) i elsFaridkot Sappers (Sapadors Faridkot).[5]
Al migdia del4 de novembre, Aitken va ordenar a les seves tropes de marxar sobre la ciutat. Els defensors, ben ocults, van aturar ràpidament el seu avanç. Es van produir escaramusses en la selva pel sud del contingent, i una amarga lluita pels carrers contra la força del port. Elsgurkhes delsKashmiri Rifles (Rifles del Caixmir) i el2nd Loyal North Lancashire Regiment (2n Regiment Leal Nord Lancashire) del contingent port van fer un bon progrés; van entrar a la ciutat, van capturar laduana i l'Hotel Deutscher Kaiser, i van hissar laUnion Jack. Però llavors es va aturar l'avanç.[6] Els batallons indis mal entrenats i mal equipats de la27th (Bangalore) Brigade (27a Brigada Bangalore) es van dispersar i de la batalla. La98th Infantry (98a de Infanteria) va ser atacada per un eixam d'abelles furioses i es van dispersar. Les abelles també van atacar els alemanys, d'aquí el sobrenom de la batalla.[7] La propaganda britànica va transformar l'atac de les abelles en un diabòlic pla alemany, consistent en cables trampa ocults per a agitar elsruscs.[8] El13th Rajputs (13è Rajputs) no va poder tenir un paper significatiu en la batalla, ja que la sevamoral es va veure afectada al presenciar la retirada de la63rd Palamcottah Light Infantry (63a Infanteria Lleugera Palamcottah).
Els voluntaris colonials de la 7a i 8a companyia de laSchutztruppe van arribar amb tren per a reforçar les línies àscaris premsades. La 8a companyia, normalment muntada, va deixar els seuscavalls a Neu Moshi. Al caure la tarda del 4 de novembre, Lettow-Vorbeck va ordenar a les seves últimes reserves, la 4a i 13a companyies de campanya àscari (la 4a companyia acabava d'arribar a Tanga en tren), d'envoltar el flanc britànic i després van fer un ataca ambbaioneta al llarg de tot el front, amb«tocs decorneta i crits de guerratribals penetrants». Almenys tres batallons de laImperial Service Infantry Brigade (Servei Imperial de la Brigada de Infanteria) van ser totalment aniquilats. Tota l'aparença d'ordre es va esvair quan es va retirar la Força B, i tot es va degenerar en una derrota total.[9]
Degut a una sèrie d'errors per part dels cornetes i als malentesos d'un oficial en agrupar i dispersar les tropes, els àscaris es van retirar del camp de batalla fins a diversos kilòmetres a l'oest de Tanga. Tan aviat com Lettow-Vorbeck es va assabentar d'aixó, va aturar l'atac i va ordenar un replegament que no va acabar fins a la matinada.«Durant gairebé tota la nit [abans de la sortida del sol del 5 de novembre], Aitken podia haver pres Tanga. Va ser laironia més fantàstica de la batalla».[10]
Furiós i frustrat, Aitken va ordenar una retirada general.[11] En la seva retirada i evacuació, que va durar fins ben entrada la nit, les tropes britàniques van deixar gairebé tot el seu equip. Lettow-Vorbeck va poder de rearmar tres companyies d'àscaris amb fusells moderns, 600.000bales, 16metralladores, valuosostelèfons de campanya, i suficient roba per a vestir a tota la Schutztruppe durant un any.[12]
En el matí del5 de novembre, l'oficial d'intel·ligència de la Força B, el capitàRichard Meinertzhagen, va entrar a Tanga amb labandera blanca portantmedecines, subministraments i una carta del general Aitken demanant disculpes pels bombardejos de l'hospital. Els carrers de Tanga estaven sembrats de morts i ferits. Elsmetges alemanys i els seus ajudants africans van treballar incansablement i«amb molta cura per als seus pacients uniformats».[13]
L'afortunada defensa de Tanga va ser el primer dels molts èxits de Paul von Lettow-Vorbeck durant la seva llargacampanya a l'est d'Àfrica. Però per als britànics la batalla va ser poc menys que un desastre i va ser registrada alBritishOfficial History (História Oficial Britànica) com«un dels fracassos més notables de la història militar britànica».[14] Les víctimes van incloure 360 morts i 487 ferits al costat britànic;[13] la Schutztruppe va perdre 16 alemanys i 55 àscaris morts, i 76 ferits en total.[15]
Després de la batalla, els alemanys van posar en llibertat als oficials britànics que havien estat ferits ocapturats després que donessin la seva paraula de no lluitar de nou durant la guerra.[16]
.svg)
.svg)
