| Guerra hispanocristiana-musulmana de 1172-1212 | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Las Navas de Tolosa Batalla de Las Navas de Tolosa | |||
 La Batalla de Las Navas de Tolosa | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | 16 juliol 1212 | ||
| Coordenades | 38° 20′ 35″ N, 3° 32′ 57″ O / 38.343°N,3.54903°O /38.343; -3.54903 | ||
| Lloc | A prop deLas Navas de Tolosa (avui dia pedania adscrita al terme dela Carolina) | ||
| Estat | Espanya | ||
| Causa | conquesta feudal hispànica | ||
| Resultat | Victòria cristiana | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
| Cronologia | |||
Labatalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de1212), anomenada tambébatalla d'al-'Uqab obatalla d'al-Ikab o, simplement,la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com laconquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnescristians. Segons els autors musulmans, la batalla es va lliurar dimarts 15 desàfar del 609, que correspon al17 de juliol del 1212.
La batalla de Las Navas de Tolosa fou el resultat de lacroada que van organitzar el reiAlfons VIII de Castella, l'arquebisbe de ToledoRodrigo Jiménez de Rada i el papaInnocenci III quan es van assabentar que l'exèrcitamazic organitzat pelsalmohades i els reis detaifes havia desembarcat a lapenínsula Ibèrica i es dirigia a la conquesta delsregnes cristians que avançaven al centre de la península, on els castellans havien estat derrotats en labatalla d'Alarcos, i a l'est, amb la conquesta aragonesa d'Ademús iCastellfabib.[1]
Aquests tres es van veure obligats a formar una coalició deregnes cristians i reclutar un exèrcit amb pressa. Aquest exèrcit, format pels exèrcits de tres regnes diferents i per diversosordes militars, es formava de:
Aquest exèrcit es va reunir aToledo l'estiu de l'any1212 i va avançar cap al sud per trobar-se amb les tropesalmohades comandades pelcalifaMuhàmmad an-Nàssir. Durant la marxa inicial, es va produir ladeserció i l'abandonament de la majoria dels "ultramuntans" per la calor i les incomoditats i, sobretot, perquè no estaven d'acord amb la política que s'havia de seguir, que era la dictada pel líder cristià,Alfons VIII. Alfons, entre altres normes, havia dictat que s'havia de mantenir un tracte humà amb els musulmans si aquests fossin derrotats i evitar l'abús del pillatge. L'abandó va delmar de manera significativa la potència de les tropes cristianes.
El divendres13 de juliol de l'any1212, els exèrcits cristians van arribar a la població deLas Navas de Tolosa (avui al municipi deLa Carolina, al nord-est de laprovíncia de Jaén) i s'hi produeixen petites escaramusses durant tot el cap de setmana següent. El dilluns16 de juliol, cansats d'esperar i tement que el nombre creixent dedesercions els prengués la superioritat numèrica, elsalmohades inicien l'atac.
Aleshores els exèrcits cristians, veient-se en la necessitat de defensar-se, van formar seguint l'estratègia deDalmau de Creixell.[2] Elscastellans i elsordes militars es van situar al centre de la formació. Al flanc dret, s'hi van situar les tropesnavarreses i les milícies d'Àvila,Segòvia iMedina del Campo. Al flanc esquerre, s'hi van situar les tropescatalanoaragoneses.
Els musulmans, que superaven àmpliament el nombre de contingents cristians, van simular una retirada per contraatacar després a les forces cristianes. Aquest contraatac va causar el pànic entre els cristians, perquè van veure l'enorme nombre demusulmans que lluitaven al bàndolsarraí, que es formava de tropes de l'Àndalus i de soldatsamazics delnord d'Àfrica.
Quan el retrocés de les forces cristianes, causat pel contraatac musulmà, va posar en perill les forces cristianes, el rei castellà va decidir, juntament amb els reis d'Aragó iNavarra, carregar contra tots els flancs de l'exèrcit enemic. Aquest acte delsreis va fer pujar la moral de les tropes, les quals es van llançar damunt l'enemic. Aquesta càrrega va ser decisiva i, una batalla que ja estava perduda pels cristians va acabar amb una espectacular victòria cristiana: els musulmans van ser derrotats de manera humiliant i el seu general es va veure obligat a fugir cap aJaén. La llegenda explica que el reiSanç de Navarra va anar amb la seva guàrdia personal i va trencar les cadenes que envoltaven la tenda deMiramamolí, nom donat en les fonts cristianes al califa almohade (deriva del seu títolamir al-muminun, 'príncep dels creients').
La precipitada fugida aJaén deMuhàmmad an-Nàssir va proporcionar als cristians un granbotí de guerra. D'aquest botí, encara avui se'n conserven labandera i elpenó de las Navas de Tolosa almonestir de Las Huelgas deBurgos.
La repercussió més important d'aquesta batalla fou que marcà l'inici del declivi musulmà a lapenínsula Ibèrica i l'inici de l'hegemonia cristiana. Durant els 40 anys posteriors a aquesta batalla, els regnescristians van avançar considerablement en la conquesta dels territoris musulmans de les Balears i del centre i el sud de la península. Van acabar acorralant els regnes musulmans. No obstant això, l'avenç no va ser prou eficaç, ja que no va poder acabar amb el últims regnes detaifes, perquè en els anys posteriors a la batalla hi va haver una crisi que va estendre la fam per tota la península, cosa que va alentir l'avenç cristià.
Com a recordatori de la seva gesta, el rei de Navarra va incloure les cadenes al seuescut d'armes, les quals encara avui apareixen a la part inferior dreta de l'escut d'Espanya.
També val a dir que l'orde de Calatrava va construir la fortalesa deCalatrava la Nueva, a prop d'Almagro, emprant presoners musulmans capturats després d'aquesta batalla. La construcció de la fortalesa va durar de l'any1213 a l'any1217.
El califa almohadeMuhàmmad an-Nàssir va retornar aMarràqueix, on es va retirar al seu palau i va morir el22 de desembre de1213, disset mesos després.
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
