| Segona Guerra Mundial | |||
|---|---|---|---|
 | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | 8-25 desembre 1941 | ||
| Coordenades | 22° 16′ 57″ N, 114° 09′ 40″ E / 22.2825°N,114.1611°E /22.2825; 114.1611 | ||
| Lloc | Hong Kong,Xina | ||
| Estat | Regne Unit | ||
| Causa | Hong Kong Operation(en) | ||
| Resultat | Ocupació japonesa 1941-1945 | ||
| Front | Guerra del Pacífic | ||
| Campanya | Segona Guerra Sinojaponesa Conquesta japonesa del Sud-est Asiàtic i del Pacífic | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Labatalla de Hong Kong va ser part de laSegona Guerra Mundial i laGuerra del Pacífic a l'Àsia. La vila deHong Kong, que aleshores era unacolònia britànica, va ser atacada per l'Imperi Japonès el dia 8 de desembre de 1941, un dia després de l'Atac a Pearl Harbor, iniciant-se obertament la guerra entre elJapó i elsAliats de la Segona Guerra Mundial. La feble guarnició britànica no va poder fer front a la superior força nipona, i es va rendir 18 dies després de l'inici de la batalla. El pla japonès eraatacar sense pèrdua de temps, respectivament els territoris deMalàisia, lesFilipines, el regne deTailàndia,Indonèsia iHong Kong.
En iniciar-se laSegona Guerra Sinojaponesa, elRegne Unit va observar amb preocupació com el seu antic aliat, elJapó, al qual havia ajudat a armar-se a inicis del segle, ocupavaCanton i envoltava completament la ciutat i colònia britànica deHong Kong. El govern militarista del Japó era fortament nacionalista, i veia malament qualsevol intromissió occidental a la seva política expansionista. Ja que els estrategs militars britànics es van adonar que era impossible defensar Hong Kong, es va planejar la retirada de la majoria de les tropes britàniques, deixant tan sols una força simbòlica. Tanmateix, el mariscal de l'aire sir Robert Brooke-Popham es va oposar a aquest pla, argumentant que una guarnició britànica a Hong Kong demoraria l'ofensiva japonesa, i es guanyaria temps per enfortir les altres colònies asiàtiques. El setembre del 1941, elPrimer ministre del Regne Unit,Winston Churchill, va demanar alCanadà que enviés dosbatallons a Hong Kong, i va assegurar al líder xinèsChiang Kai-shek, que no pensava lliurar la colònia al Japó.[1] El 16 de novembre, els dos batallons d'infanteria canadencs (1.975 soldats) van arribar a Hong Kong, havent perdut el seu equip pesat, ja que aquest havia estat enviat aManila. Pitjor encara, després es va descobrir que els batallons canadencs no havien participat en cap combat encara, per a molts soldats aquesta va ser la primera experiència de combat.
La batalla va començar el dia 8 de desembre, a les 8 del matí (hora de Hong Kong), l'endemà de l'atac japonès a la base americana dePearl Harbor. Tropes britàniques, canadenques i de l'Índia es trobaven sota el comandament del general Christopher Michael Maltby, i rebien suport de les forces voluntàries de Hong Kong, una forçaparamilitar poc entrenada. Un dels tresVickers Vildebeest i els dosavió amfibiSupermarine Walrus que eren a l'aeroport de Hong Kong van ser destruïts el primer dia per una força superior de bombarders japonesos[2] i els defensors es van quedar sense suport aeri. Els navilis britànics van rebre l'ordre d'escapar aSingapur i les tropes terrestres van haver de defensar-se pel seu compte, enfrontant-se a un enemic numèricament superior en una proporció de 3 a 1. Tot seguit, els nipons van carregar amb les sevesbaionetes contra les línies angleses. Les defenses, preparades amb anterioritat, van ser superades el dia 10 de desembre, i el barri deKowloon va ser evacuat l'endemà i bombardejat contínuament. Els soldatsRajputs van ser els darrers a abandonar l'illa, partint el 13 de desembre, ja que s'havia ordenat destruir totes les instal·lacions militars possibles.[3]
El major General Maltby va reorganitzar les seves forces a l'illa de Hong Kong, i va rebutjar un oferiment de rendició japonès el dia 13 de desembre.[4] Entre el 15 de desembre i el 18 de desembre, l'illa de Hong Kong va ser bombardejada, i la invasió japonesa de l'illa es va iniciar el dia 18, patint moltes baixes.
El dia 20 de desembre, les forces britàniques a Hong Kong havien estat dividides, i molts dels soldats europeus que es van rendir van ser assassinats. Aquest mateix dia, els japonesos van capturar les fonts d'aigua dolça de l'illa, aquest fet va empitjorar la situació britànica. El matí del dia 24 de desembre, els nipons van entrar a un hospital militar britànic i van assassinar-hi 60 ferits juntament amb els seus doctors.
A la tarda del dia 25 de desembre, el governador de Hong Kong sir Mark Aitchison Young es va dirigir a la caserna japonesa, que era a l'Hotel Península, i es va rendir, en adonar-se que l'Exèrcit britànic a Hong Kong, ja no podia oferir més resistència.[5]
Entre la rendició i l'entrada formal de les tropes japoneses el 27 de desembre, el caos es va apropiar de la ciutat i els xinesos pobres van saquejar i robar arreu.[6] El generalTakashi Sakai (enjaponès: 酒井隆) va esdevenir el primer governador militar japonès de Hong Kong, fins al dia 20 de febrer de 1942, quan va ser substituït pel generalRensuke Isogai (enjaponès: 磯谷 廉介). Elspresoners de guerra britànics van ser enviats acamps de concentració aIndoxina (l'actualVietnam) i alJapó. Uns 1.528 soldats aliats morts, la majoria de laCommonwealth, van ser enterrats eventualment al nord-est de Hong Kong, al cementiri de guerra deSai Wan. Dos grups deguerrilles xineses van sorgir als voltants de Hong Kong, aquest fet va motivar que els japonesos arrasessin petites viles com a represàlia.[7]
Els japonesos es van rendir a lesForces aliades a Hong Kong el dia 16 de setembre de l'any 1945, després de laRendició del Japó, i el final de laSegona Guerra Mundial.
Després de laPrimera Guerra Mundial es va construir uncenotafi a Hong Kong, per tal de recordar als soldats de laCommonwealth morts a la Primera Guerra Mundial.
.svg)
