| Primera Guerra Mundial Teatre d'Àfrica Campanya d'Àfrica Oriental | |||
|---|---|---|---|
  Bukoba Mapa deTanzània | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | Del21 de juny de1915 al23 de juny de1915 | ||
| Coordenades | 1° 20′ S, 31° 49′ E / 1.33°S,31.82°E /-1.33; 31.82 | ||
| Lloc | Bukoba,Llac Victòria | ||
| Resultat | Victòria delsbritànics | ||
| Conseqüència | Els britànics capturen Bukoba | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Labatalla de Bukoba va ser la primera victòria de les forces de l'Entesa a l'Àfrica oriental Alemanya, després de les desastroses batalles deTanga iJassin.
L'objectiubritànic era la destrucció de l'estació deràdio deBukoba (en l'actual Tanzània). Com que Bukoba estava a la vora delllac Victòria, es va decidir que l'atac hauria de seramfibi.[1]
L'atac es va iniciar des deKisumu,Àfrica Oriental Britànica, el21 de juny de1915. Les unitats triades per a l'atac van ser elLoyal North Lancashire i el25th (Frontiersmen) Battalion, Royal Fusiliers(25è Batalló Fusellers Reials, més conegut pel sobrenom de «25è Homes de la frontera»). Aquesta unitat inusual havia estat creada pelcoronelDaniel Patrick Driscoll com unaforça irregular d'atac, forjada per les seves experiències durant laSegona Guerra Bòer i formada en gran part per laLegion of Frontiersmen(Legió dels Homes de la frontera), un grupparamilitar en temps de pau. Discroll també va reclutar un gran nombre decaçadors debig five game; el més notable va serFrederick Selous, que tenia 64 anys quan es va unir i que vamorir en combat a l'edat de 65 anys.
Els atacants van desembarcar accidentalment en un granpantà i van ser immobilitzats per un ferotge foc defusells imetralladores des de les posicions alemanyes. Finalment van aconseguir escapar del pantà, però a continuació elsfranctiradors van aturar la força britànica fins que elcapità Meinertzhagen va avançar cap a ells i van obrir foc, matant a un d'ells i fent fugir a la resta.
L'atac va continuar durant dos dies a la ciutat; no obstant això, els bel·ligerants només van patir lleus pèrdues. El homes de la frontera van prendre la ciutat el23 de juny. Un membreaustralià de la unitat, eltinentWilbur Dartnell, va pujar al sostre de l'ajuntament i va retirar la bandera Imperial alemanya de l'asta de la bandera com un gest simbòlic de la victòria.
Es van destruir lafortificació de Bukoba i l'estació de ràdio. Els britànics van capturarrifles i 32.000bales demunició.
Com que els homes de la frontera eren una unitat irregular, elgeneral Stewart els va concedir permís per asaquejar la ciutat. El25è Homes de la frontera va robar i cremar gran part de la ciutat amb tanta ferocitat que l'incident va ser conegut com el«Saqueig de Bukoba». Posteriorment, l'alt comandament va negar l'existència d'aquest saqueig.
L'objectiu de l'atac, la destrucció de l'estació de ràdio, va ser contraproduent per als britànics, ja que els va privar de la possibilitat d'interceptar les transmissions alemanyes. Bukoba va ser abandonada.[1]
Després de la batalla, el25è Homes de la frontera va rebre l'ordre de custodiar elUganda Railway (Ferrocarril d'Uganda) entre Nairobi i Mombasa, que es trobava sota un fort atac de les forces alemanyes. El tinent Wilbur Dartnell va ser guardonat a títol pòstum amb laVictoria Cross(Creu de la Victòria) per una acció que va tenir lloc prop de Maktau el3 de setembre de 1915.
El 3 de setembre de 1915, prop de Maktau, Kenya, durant un combat d'infanteria muntada, l'enemic estava tan a prop que era impossible retirar els ferits més greus. El tinent Dartnell, que estava sent traslladat per una ferida en una cama, en veure la situació i sabent que les tropes negres enemigues assassinaven als ferits, va insistir en quedar-se enrere, amb l'esperança de poder salvar la vida d'altres homes ferits. Ell va donar la seva pròpia vida en un intent valent per salvar a altres.[2]
.svg)
.svg)
