 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
| Front Oriental de la Segona Guerra Mundial | |||
|---|---|---|---|
 L'Operació Barbarroja fins al25 d'agost de 1941 | |||
| Tipus | setge ibatalla | ||
| Data | 8 d'agost a16 d'octubre de1941 | ||
| Coordenades | 46° 28′ 39″ N, 30° 43′ 57″ E / 46.47747°N,30.73262°E /46.47747; 30.73262 | ||
| Lloc | Odessa,Unió Soviètica | ||
| Resultat | Victòria de l'Eix | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
Labatalla d'Odessa tingué lloc el1941 entre laUnió Soviètica i les tropes delRegne de Romania, juntament amb les tropes de laWehrmacht durant l'Operació Barbarroja durant laSegona Guerra Mundial. El que s'esperava que fos un atac ràpid es convertí en un llarg assalt, i no va ser fins després de quatre ofensives en què les tropes romaneses aconseguiren finalment prendre el port de la ciutat.
Les pèrdues romaneses deBessaràbia iBucovina davant laUnió Soviètica el 1940 havien fet que el poble romanès s'enutgés, afeblint la monarquia i permetent que el generalIon Antonescu prengués el poder, convertint-se en dictador.
Quan Hitler explicà a Antonescu els seus plans per envair la Unió Soviètica el 1941, aquest li oferí el seu suport per tal de recuperar els territoris perduts l'any anterior. Les tropes romaneses van acabar amb la naixentRSS de Moldàvia, tot i que s'aturaren a la seva frontera el 1940.
El27 de juliol de1941, Hitler envià una carta a Antonescu en la que li demanava la seva cooperació i la de les seves tropes situades al riuDnièster i el territori administrat per Romania entre el Dnièster i el Bug. Antonescu acceptà, tot i que les tropes romaneses ja estaven avançant cap a la Unió Soviètica des del17 de juliol.
El IV Exèrcit Romanès del Tinent generalNicolae Ciuperca inicià l'avanç general el3 d'agost. El8 d'agost s'ordenà a Ciuperca que avancés cap a Odessa i la capturés, la qual cosa s'havia previst com una senzilla tasca. El que l'Alt Comandament Romanès no havia tingut en compte van ser les fortificacions a Odessa ni que la ciutat no podria ser completament envoltada, gràcies a laFlota del Mar Negre.
Els soviètics organitzaren 3 línies defensives: la primera tenia 80km de llarg, i estava situada entre 25 i 30km de la ciutat. La segona era la més forta i es trobava a només 7km de la ciutat, i tenia una longitud també de 30km. La tercera línia defensiva es trobava a l'interior de la ciutat. Inicialment, la ciutat disposava de 4divisions i dosregiments, que equivalia a 34.500 soldats i 240 peces d'artilleria. El suport aeri no era suficient, encara que a vegades arribaren esquadrons des deCrimea.
El pla d'atac romanès consistí a dividir les forces del IV Exèrcit i, mentre que una meitat realitzava un atac frontal, l'altre l'envoltava pel nord.
Inicialment, tot sortí segons el pla previst, i pel10 d'agost, les tropes romaneses ja havien penetrat a la primera línia defensiva russa.
El veloç avanç va ser aturat per Antonescu a mitjans d'agost, quan el cercle ja s'havia tancat, i així donar temps a les unitats de rereguarda perquè arribessin al front.
Una ofensiva llançada el16 d'agost va permetre la captura del suburbi de Bielaievka, des d'on se subministrava aigua a la ciutat. Però les baixes van ser molt altes en ambdós bàndols, i Antonescu expressà la seva preocupació que els soviètics no renunciarien aOdessa fàcilment. Pel24 d'agost, el IV Exèrcit comptabilitzava 5.329 morts, 18.600 ferits i 3.378 desapareguts.
En estancar-se l'ofensiva pels contraatacs soviètics, es planejà una nova contraofensiva per al28 d'agost. En aquesta ocasió tindrien lloc dos assalts frontals contra la segona línia de defensa soviètica. Però després d'avançar només uns centenars de metres, l'ofensiva tornà a estancar-se, i l'endemà, els soviètics tornaren a contraatacar, tot i que la majoria de les unitats romaneses van mantenir la posició. Entre el30 i el31 d'agost, s'intentà reprendre l'ofensiva romanesa, tot i que sense resultats majors.
A inicis de setembre, eltinent general Ciuperca suggerí al Mariscal Antonescu que li permetés llançar un atac des de l'oest d'Odessa, ja que assegurava que la infraestructura defensiva allà era feble. Però Antonescu s'hi negà, assegurant que els soviètics aconseguirien detenir un assalt en una sola direcció, a més que deixaria exposades a d'altres unitat del IV Exèrcit en altres zones del setge.
L'ofensiva va ser suspesa el6 de setembre per Antonescu fins al10, al no assolir-se cap fita important. En aquest punt, els reforços havien incrementat el nombre d'assaltants fins als 200.000 soldats. Els soviètics, pel seu costat, també havien rebut uns 15.350 homes de reforç.
Els conflictes entre Antonescu i Ciuperca motivarien que aquest darrer fos rellevat pel tinent generalIosif Iacobici el9 de setembre, el qual havia acceptat acomplir les ordres de l'Alt Comandament sense protestar. Això no obstant, immediatament començà a demanar la suspensió de l'ofensiva del10 de setembre per dos dies.
Si bé la tercera ofensiva començà a mostrar uns resultats millors a les ofensives anteriors, la forta resistència soviètica motiva que les municions s'esgotessin ràpidament, i la nova ofensiva hagué de suspendre's. El16 de setembre es reprengueren els combats, i tot i que es capturaren 3.000 soldats soviètics, aquell mateix dia n'arribaren 12.600 de relleu per mar.
Esperant que aquesta ofensiva acabaria amb la resistència aOdessa, el Mariscal Antonescu i elBrigadier GeneralAlexandru Ioanitiu, cap d'oficials, van anar el17 de setembre per a observar l'ofensiva. Però, tot arribant al Quarter General del IV Exèrcit, Ioanitiu va morir en un estrany accident.
L'ofensiva romanesa tornà a ser decebedora, i tot i que s'assolí conquerir més territori que en les dues ofensives anteriors, un desembarcament amfibi soviètic va aïllar tota una divisió romanesa i causà grans danys per tot el front, fent que un cos d'artilleria que estava bombardejant el port es retirés.
En aquesta ofensiva es van capturar 4.946presoners, però la manca de munició i l'esgotament dels soldats motivà que s'aturés l'assalt fins a l'arribada de reforços.
Això no obstant, tot i que les tropes romaneses terrestres havien guanyat territori en els darrers dies, la derrota soviètica tindria lloc a causa de dos elements separats: dies abans laforça aèria romanesa havia destruït el dipòsit de combustible d'Odessa, pèrdua amplificada quan el general alemanyErich von Manstein aconseguí penetrar aCrimea el29 de setembre, fent perillar el subministrament de combustible a Odessa des deSebastòpol. Per aquest motiu, l'Alt Comandament Soviètic ordenà evacuar el port ucraïnès el6 d'octubre, encara que després retardà l'evacuació peldia 14.
Un atac de diversió dels soviètics entre el2 i el4 d'octubre va permetre que es poguessin evacuar fins a 86.000 persones.
En adonar-se'n que els soviètics estaven abandonantOdessa, Iacobici inicià una nova ofensiva, en part amb tropes de relleu, aquest cop des de tots els fronts i amb totes les tropes disponibles.
Des del14 d'octubre s'inicià l'evacuació, que no passà desapercebuda pels romanesos, la qual cosa motivà que s'intensifiquessin la quantitat de patrulles aèries. El16 d'octubre, a les 10:30, patrulles de l'avantguarda romanesa arribaren a una Odessa abandonada per les tropes soviètiques. A les 16:00, el port va ser capturat, i aquella mateixa nit, la poca resistència que quedava va ser anihilada.
El IV Exèrcit romanès, format per 340.223 homes, va patir 92.545 baixes durant tota la batalla. També va perdre 19 tancs, 90 peces d'artilleria, 115 morters, 956metralladores lleugeres, 336 metralladores pesants i 10.250 fusells. Les forces aèries romaneses havien deixat anar 1.249 tones de bombes i, segons els romanesos, laForça Aèria Roja va perdre 151 avions, mentre ells mateixos només en perderen 20.
Els soviètics van informar de 41.268 baixes: 16.578 morts i desapareguts, a més de 24.690 ferits. Això no obstant, de l'1 al 16 d'octubre van aconseguir evacuar a Crimea 86.000 militars i 15.000 civils d'Odessa. Degut a la seva forta resistència, la primera de tanta duració que donà una ciutat europea durant la Segona Guerra Mundial, Odessa va rebre el títol deCiutat Heroica el 1945.
.svg)
