Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Bassarisc de cua anellada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuBassarisc de cua anellada
Bassariscus astutusModifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació52 diesModifica el valor a Wikidata
Principal font d'alimentaciópeix,fruita,ocell,Scincella vandenburghi,carronya,fruita del bosc iinsectesModifica el valor a Wikidata
Font depell de bassariscModifica el valor a Wikidata
Longevitat màxima19 anysModifica el valor a Wikidata
HàbitataridesaModifica el valor a Wikidata
Pes27 g (pes en néixer)
985 g (pes adult)Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2,5Modifica el valor a Wikidata
Cicle diürnnocturnModifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínimModifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaProcyonidae
GènereBassariscus
EspècieBassariscus astutusModifica el valor a Wikidata
(Lichtenstein, 1830)
Nomenclatura
ProtònimBassaris astutaModifica el valor a Wikidata
Subespècies
  • Bassariscus a. arizonensis
  • Bassariscus a. flavus
  • Bassariscus a. yumanensis
  • Bassariscus a. nevadensis
Distribució
lang=Modifica el valor a Wikidata

Elbassarisc de cua anellada (Bassaricus astutus) és unmamífercarnívor de la família delsprociònids, que forma el gènereBassariscus juntament amb elbassarisc centreamericà (Bassariscus sumichrasti). Viu aNord-amèrica.[1] El cos fa 30-42 cm, amb una cua de 31-44 cm. Pesa aproximadament 0,8-1,5 kg.[2] Cada 51-60 dies neixen dues o tres cries.

El bassarisc de cua anellada s'aparella a la primavera (entre febrer i maig).[3] El període de gestació és d'uns 45 a 50 dies, durant els quals el mascle s'encarregarà de proveir menjar a la femella.La ventrada és de 2 a 4 cadells. Aquests obriran els ulls després d'un mes i creixeran pelatge entre les 5 i les 6 setmanes. Són deslletats a la tardor[3] per caçar pel seu propi compte després de quatre mesos. Arribaran a la maduresa sexual als deu mesos. L'esperança de vida d'un exemplar en llibertat és d'uns set anys.[4]

Referències

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Bassarisc de cua anellada
  1. Fiona Reid (BirdLife International); Jan Schipper (IUCN SSC Small Carnivore Specialist Group); Timm, Robert «IUCN Red List of Threatened Species: Bassariscus astutus». IUCN Red List of Threatened Species, 01-03-2015. Arxivat de l'original el 2024-11-27 [Consulta: 29 gener 2025].
  2. Lu, Julie.The Biogeography of Ringtailed Cats.(en inglés). San Francisco University. Archivo deloriginal del 10 de agosto, 2010. Consultado el 25 de diciembre, 2010.
  3. 3,03,1«Ringtailed Cat - Bassariscus astutus - DesertUSA». [Consulta: 27 gener 2021].
  4. lioncrusher.com]. Consultat el 6 de març de 2007.
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents decarnívors
Regne:Animalia  ·  Embrancament:Chordata  ·  Classe:Mammalia  ·  Infraclasse:Eutheria  ·  Superordre:Laurasiatheria
SubordreFeliformia
Nandiniidae
Herpestidae
(Mangostes)
Hyaenidae
(Hienes)
Felidae
Família gran recollida més avall
Viverridae
Família gran recollida més avall
Eupleridae
Família gran recollida més avall
FamíliaFelidae
Felinae
Pantherinae
FamíliaViverridae(inclou lescivetes)
Paradoxurinae
Hemigalinae
Prionodontinae
Viverrinae
FamíliaEupleridae
Euplerinae
Galidiinae
SubordreCaniformia(continua més avall)
Ursidae
(Ossos)
Mephitidae
(Mofetes)
Procyonidae
Bassaricyon
(Olingos)
Ailuridae
SubordreCaniformia(continua més amunt)
Otariidae
(inclou elsossos marins
i elslleons marins)
Odobenidae
Phocidae
Canidae
Família gran llistada més avall
Mustelidae
Família gran llistada més avall
FamíliaCanidae
Atelocynus
Canis
Cerdocyon
Chrysocyon
Llop de crinera (C. brachyurus)
Cuon
Lycalopex
Lycaon
Licaó (L. pictus)
Nyctereutes
Gos viverrí (N. procyonoides)
Otocyon
Otoció (O. megalotis)
Speothos
Urocyon
Vulpes
FamíliaMustelidae
Guloninae
Marta nord-americana (M. americana) · Marta de coll groc (M. flavigula) · Fagina (M. foina) · Marta de les muntanyes Nilgiri (M. gwatkinsii) · Marta (M. martes) · Marta del Japó (M. melampus) · Marta gibelina (M. zibellina)
Helictidinae
Toixó d'Everett (M. everetti) · Toixó de la Xina (M. moschata) · Toixó oriental (M. orientalis) · Toixó de Myanmar (M. personata)
Ictonychinae
Turó ratllat africà (I. striatus)
Mostela de la Patagònia (L. patagonicus)
Mostela de clatell blanc (P. albinucha)
Turó marbrat (V. peregusna)
Lutrinae
(Llúdries)
Melinae
Toixó del Japó (M. anakuma) · Toixó asiàtic (M. leucurus) · Toixó (M. meles)
Mellivorinae
Ratel (M. capensis)
Mustelinae
Mustela
(Mosteles)
Mostela de muntanya (M. altaica) · Ermini (M. erminea) · Turó de l'estepa (M. eversmannii)Mostela del Japó (M. itatsi) · Mostela de panxa groga (M. kathiah) · Visó europeu (M. lutreola) · Mostela de Java (M. lutreolina) · Turó de peus negres (M. nigripes) · Mostela (M. nivalis) · Mostela de peus nus (M. nudipes) · Turó comú (M. putorius) · Mostela de Sibèria (M. sibirica) · Mostela de llom ratllat (M. strigidorsa) · Mostela d'Egipte (M. subpalmata)
Taxidiinae
Toixó americà (T. taxus)
Bases d'informació
Bases de dades taxonòmiques
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bassarisc_de_cua_anellada&oldid=36430906»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp