Antigament formà part de la regió anomenadaLucània. Després d'ésser colonitzada pels grecs, formà part de l'Imperi Romà, i quan aquest declinà, fou envaïda pels gots, elslongobards, els romans d'Orient i (s. XII) elsnormands. Unida posteriorment (s. XV) al regne de Nàpols, experimentà la decadència general del període dels darrers Àustria, durant el qual elmotí de Masaniello (1647-48) repercutí també a la Basilicata. Després de l'ocupació napoleònica (1806-15), seguí la sort delregne de les Dues Sicílies, fins a l'annexió d'aquest al regne d'Itàlia. El 1980 un terratrèmol afectà greument la regió.
S'estén de nord a sud des del riuOfanto fins aCalàbria, i entre el golf de Tàrent i el golf de Policastro; és constituïda per blocs calcaris, plecs de conglomerats durs, conques excavades alflysch i margues delTriàsic i delPliocè, molt perjudicades pels terratrèmols. La part occidental és travessada per l'Apení Lucà (mont Sirino, 2.005 m), que s'escalona cap algolf de Tàrent. L'àrea de turons oriental, d'uns 600 m, és constituïda per materials sedimentaris sense bosc i amb forta erosió; cap al nord s'eleva el mont Vulture (1.330 m), antic volcà amb llacs de cràter. Els rius són de caràcter torrencial:Bradano,Basento,Agri iSinni, i corren per amples valls plenes d'esbaldregalls vers lamar Jònica.
Les pluges són notables a l'àrea muntanyosa occidental; aPotenza, 11,2 °C de temperatura mitjana i 916 mm de pluja anual. La vegetació natural dominant és la màquia mediterrània a la terra baixa fins als 400 m, el bosc mixt de caducifolis (en el qual predominen roures i castanyers) a la muntanya mitjana fins als 1.000 m, i la fageda i el bosc de coníferes (generalment de pi negre) a altituds compreses entre els 1.000 i els 2 000 m; en els cims més alts hom pot trobar encara un prat semblant a l'alpí.
L'agricultura és el principal recurs econòmic (blat,tabac,oli,bleda-rave, fruita), amb producció inferior a les planes del nord, malgrat el dessecament d'extenses àrees d'aiguamolls costaners. La ramaderia, constituïda per l'oví, el boví i el cabrum es nodreix de les pastures de muntanya. La indústria és limitada (tèxtil i alimentària), encara que el descobriment de gas metà aPisticci,Ferrandina iTramutola obrí nous horitzons al desenvolupament industrial de la regió, travessada per la línia ferroviàriaNàpols-Tàrent-Bríndisi.
La població de Basilicata ha augmentat poc els últims 150 anys a causa de la malària, el còlera i l'emigració, sobretot cap aAmèrica, però actualment es dirigeix vers la Itàlia industrialitzada. Les ciutats principals sónPotenza iMatera, capitals de les dues províncies homònimes que constitueixen administrativament la regió.
