Basilea (alemanyBasel,francèsBâle,italià iromanxBasilea) és la tercera ciutat més gran deSuïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó deBasel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a laconurbació, que arriba als cantons veïns. Situada al nord-oest de Suïssa, sobre elRin i fronterera ambAlemanya iFrança. Basilea és un centre industrial d'importància per a la indústria química i farmacèutica. Disposa de la universitat més antiga de la Confederació Helvètica (1460).
Els orígens de Basilea es remunten a l'assentament romà d'Augusta Raurica, tot i que s'han descobert assentaments celtes més antics. La posició estratègica de la ciutat, amb l'únic pont sobre el Rin entre elllac Constança i el mar, afermà la seva importància. A partir de 999 la ciutat fou governada perbisbes-prínceps sota domini nominal de l'emperador. El 1225-1226 el bisbe Heinrich von Thun construí un pont sobre el Rin i es va fundar l'actual barri de Kleinbasel (la petita Basilea) com a protecció del nou pont.
La ciutat de Basilea, comunament entesa com la capital de la regió del nord-oest de Suïssa, és una de les regions econòmiques més dinàmiques de Suïssa.
L'any 2016, Basilea tenia una taxa d'atur del 3,7%.[1] El 2008 hi havia 18 persones ocupades alsector primari i uns 9 negocis dedicats a aquest sector. 34.645 persones estaven empleades alsector secundari i hi havia 1.176 negocis dedicats a aquest sector. 120.130 persones estaven empleades alsector terciari, amb 8.908 negocis en aquest sector.[2] Hi havia 82.449 residents del municipi empleats d'alguna manera, dels quals el 46,2% eren dones.
El 2008 el nombre total de llocs de treball equivalents atemps complet era de 130.988. El nombre de llocs de treball al sector primari era de 13, dels quals 10 eren en l'agricultura i 4 en la gestió forestal o producció de fusta. El nombre de llocs de treball en el sector secundari era 33.171 dels quals 24.848 (74,9%) eren en la manufactura, 10 en la mineria i 7.313 (22,0%) en la construcció. El nombre de llocs de treball en el sector terciari era de 97.804. En el sector terciari, 12.880 (13,2%) eren en la venda majorista o minorista o la reparació de vehicles de motor, 11.959 (12,2%) eren en el transport i emmagatzematge de béns, 6.120 (6,3%) en l'hostaleria i la restauració, 4.186 (4,3%) en la indústria de la informació, 10.752 (11,0%) en la indústria financera i d'assegurances, 13.695 (14,0%) eren professionals tècnics o científics, 6.983 (7,1%) a l'educació i 16.060 (16,4%) en la salut.[3]
↑«Basel Kompakt» (en alemany). Statistisches Amt, Präsidialdepartement des Kantons Basel-Stadt. Arxivat de l'original el 2016-04-22. [Consulta: 1r setembre 2015].
