  | |
 | |
| Tipus | programari lliure |
|---|---|
| Basat en | Bourne Shell |
| Versió inicial | 8 juny 1989 |
| Versió estable | 5.3(3 juliol 2025) |
| Llicència | GNU GPL 3.0 o posterior |
| Disponible en | alemany,anglès,bokmål,búlgar,castellà,català,coreà,croat,danès,eslovac,eslovè,esperanto,estonià,finès,francès,gallec,gaèlic irlandès,georgià,grec,hongarès,indonesi,italià,japonès,lituà,neerlandès,polonès,portuguès,portuguès brasiler,romanès,rus,serbi,suec,turc,txec,ucraïnès,vietnamita,xinès clàssic ixinès simplificat |
| En català |  Sí |
| Epònim | Bourne Shell,Bourne Shell iborn again(en) |
| Part de | Projecte GNU |
| Característiques tècniques | |
| Sistema operatiu | GNU/Linux,BSD,macOS,Microsoft Windows,GNU/Hurd,Unix-like imultiplataforma |
| Plataforma | x86_64 ii686(en) |
| Escrit en | C |
| Format de fitxer d'escriptura | |
| Equip | |
| Desenvolupador(s) | Projecte GNU |
| Més informació | |
| Lloc web | gnu.org… (anglès) |
| Stack Exchange | Etiqueta |
| Free Software Directory | Bash |
| Id.Subreddit | bash |
| Guia d'usuari | Guia d'usuari |
Bash és unintèrpret d'ordres, usat sovint pel sistemaGNU/Linux. És qui s'encarrega de comunicar l'usuari amb el sistema. No és l'únic intèrpret existent per aLinux, però si un dels més emprats.
Aquest programa, desenvolupat perGNU, és una adaptació lliure de l'intèrpret d'ordres propi d'Unix, de codi font tancat, anomenatBourne shell o sh. Lluny de recrear aquest entorn, el Bash el millora en diversos aspectes, podent-lo considerar una extensió del mateix sh.
L'entorn en si no té cap utilitat, però és amb el que podrem inicialitzar els programes, que sí que en tenen.
Vist d'aquesta manera, es pot considerar que el Bash, és el programa que ens permet utilitzar el nostre sistema, res més lluny de la realitat, ja que no sols és un simple intèrpret, sinó un petitllenguatge de programació que permet crear petits guions o programes, que administrin diverses tasques utilitzant els programes que tinguem instal·lats, així per exemple, podríem crear un petit programa que netegi els fitxers temporals cada X temps.[1]
A més, el Bash té capacitats per engegar aplicacions en segon pla, afegint així els avantatges d'un sistema multitasca com és Linux.
Una altra de les característiques del Bash com a sistema de programació és el fet que tots els guions d'arrancada d'un sistema GNU/Linux siguin creats emprant-lo, el que fa que es necessiti uns coneixements més aviat extensos sobre el seu funcionament per crear una arrancada.[2]
Una capacitat que comparteix amb el sh és el fet de poder introduir entrades (i rebre sortides), a programes o guions, simplement afegint-ne els paràmetres a continuació del programa. Els programes, en finalitzar, retornen automàticament un valor (recuperable amb "$?") que indica si ha acabat correctament o no el programa.
Bash es va començar a desenvolupar el 10 de gener de 1988 per Brian Fox després queRichard Stallman quedés insatisfet amb els resultats de l'anterior desenvolupador.[3] Tant Stallman com laFree Software Foundation (FSF) consideraven un intèrpret d'ordres lliure amb la capacitat d'executar scripts anteriors tan important per a un sistema operatiu completament lliure construït amb codi BSD i GNU, que van ser ells mateixos qui el van finançar.[4] El mateix Brian Fox va publicar Bash com a versió beta amb la .99 el 8 de juny de 1989, i va seguir mantenint el codi fins a mitjans de 1994, quan va ser substituït per Chet Ramey.[5]
Des d'aleshores, Bash s'ha convertit, amb diferència, en l'intèrpret de comandes més popular entre els usuaris de Linux, fins al punt on s'ha convertit en l'intèrpret interactiu predeterminat en variesdistribucions Linux,[6] i al sistema operatiu macOS fins a la publicació de la versió Catalina l'octubre de 2019.[7] Actualment, Bash està disponible en altres plataformes distribuït a través de tercers: A Microsoft Windows a través deCygwin iMinGW, aDOS pel projecte DJGPP, aNovell NetWare, aOpenVMW gràcies al projecte GNV,[8] a ArcaOS[9] i aAndroid mitjançant l'ús d'aplicacions.
La sintaxi de comandes de Bash es va idear com un superconjunt de la sintaxi de Bourne shell. Entre altres operacions, bash permet l'ús declaus, completat de línia de comandes[10] i, des de la versió 2.05a, tractament desenyals.[11] Bash pot executar la majoria de scripts fets per Bourne shell sense fer cap modificació, a excepció d'aquelles comandes per als que la seva interpretació alternativa ha canviat, o les que són iguals a alguna funció nova de Bash. Les comandes de Bash inclouen idees tretes d'altres intèrprets de comandes comKornShell (ksh) i C shell (csh), com l'historial de comandes,[12] les variables$RANDOM i$PPID, i la sintaxi de substitució de comandes POSIX$(...).
L'expansió per claus, també anomenada alternació, és una propietat copiada de C shell que genera un conjunt de combinacions alternatives sense que aquestes existeixin com a arxiu. El resultat manté l'ordre d'esquerra a dreta inicial:
$echoa{p,c,b,d}eapeaceabeade$echo{a,b,c}{d,e,f}adaeafbdbebfcdcecf
Aquestes expressions no haurien de ser utilitzades en scripts portables, ja que Bourne shell no produeix el mateix resultat:
$# A traditional shell does not produce the same output$/bin/sh-c'echo a{p,c,d,b}e'a{p,c,d,b}e
Quan es combina una alternació amb un caràcter comodí, primer s'expandeixen les claus i després va el caràcter comodí:
ls*.{jpg,jpeg,png}# s'expandeix a *.jpg *.jpeg *.png - i a continuació,# es processa el caràcter comodí
A més de per alternacions, les claus es poden utilitzar per generar rangs seqüencials entre dos enters separats per dos punts. Les versions més modernes de bash permeten també especificar un tercer enter corresponent a l'increment:
$echo{1..10}12345678910$echo{01..10}01020304050607080910$echoarxiu{1..4}.txtarxiu1.txtarxiu2.txtarxiu3.txtarxiu4.txt$echo{a..e}abcde$echo{1..10..3}14710$echo{a..j..3}adgj
Bash fa servir readline per proporcionar dreceres editant les vinculacions de teclat per defecte.
Bash té dos modes per a l'execució de comandes, modebatch i mode concurrent.
Per executar comandes en modebatch (en seqüència) cal separar-les per; o estar en línies diferents.
comanda1;comanda2En aquest exemple, comanda2 s'executarà quan acabi comanda1. Una execució en segon pla es pot iniciar afegint& al final de la comanda a executar, i l'execució es produirà en segon pla, retornant el control a l'intèrpret de comandes perquè pugui continuar amb altres execucions.
comanda1&Per tant, per tenir execució concurrent, cal executar les 2 comandes de la manera següent:
comanda1&comanda2En aquest cas, s'executarà comanda1 en segon pla, es tornarà al primer pla i s'executarà comanda2 sense esperar.
Per aturar l'execució d'un procés, podem fer servirCtrl +z, però únicament si està en primer pla.
Una llista de tots els processos, tant en segon pla com parats, es pot aconseguir amb la comandajobs:
$jobs[1]-Runningcomanda1&[2]+Stoppedcomanda2
On els nombres entre claudàtors representen els identificadors de procés,+ és el procés per defecte per les comandesfg ibg i "Running" i "Stopped" fan referència a l'estat del procés. L'última string és la comanda que ha creat el procés.L'estat d'un procés es pot canviar amb diferents comandes. Ambfg podem portar un procés a primer pla, i ambbg podem enviar-lo a segon pla, totes dos comandes necessiten un identificador de procés com a argument, en cas de no tenir-lo, actuen sobre el procés amb el signe+ segons la comandajobs. Per acabar un procés completament s'utilitza la comandakill amb el nombre de procés precedit pel símbol de per cent:
kill%1Bash té incorporats separadors de comandes d'execució condicionada, que executen (o no) una comanda dependent del resultat de l'execució de la comanda anterior. Per exemple:
cd"$AlgunLloc"&&./fer_algo||echo"Error">&2
En aquest cas,./fer_algo s'executarà només si la comandacd s'ha completat correctament (retorna un 0), i només s'executaràecho si alguna de les altres dues comandes falla (retorna alguna cosa diferent de 0).
Per tota comanda, el resultat de la seva execució es guarda a la variable$?.
Bash també disposa de les alternativesif ...;then ...;else ...;fi icase $VARIABLE in $patro)...;;$altre_patro)...;; esacper a execució condicionada.
La comanda externabashbug s'utilitza per informar d'errors. Quan la comanda és invocada, obra l'editor per defecte amb un formulari per omplir, que és enviat a qui manté Bash o a una altra adreça de correu si s'especifica.
Bash permet la finalització programable per a comandes mitjançant les comandes incorporadescomplete,compoticompgen. Aquesta opció ha estat disponible des de la versió 2.04, publicada l'any 2000. Aquestes comandes habiliten la finalització per noms d'arxius, comandes, variables i funcions.
A partir de la versió 5.1 el nom de la comanda o opció normalment es completa amb la teclaTab↹ després d'escriure el nom.
| Versió | Data publicació de la versió | Notes de versió |
|---|---|---|
| bash-5.2 | 2022-09-26 | canvis bash-5.2(anglès) |
| bash-5.1 | 2020-12-06 | canvis bash-5.1(anglès) |
| bash-5.0 | 2019-01-07 | canvis bash-5.0(anglès) |
| bash-5.0-rc1 | 2018-12-20 | |
| bash-5.0-beta2 | 2018-11-28 | |
| bash-5.0-beta | 2018-09-17 | |
| bash-5.0-alpha | 2018-05-22 | |
| bash-4.4 | 2016-09-15 | canvis bash4.4(anglès) |
| bash-4.4-rc2 | 2016-08-22 | |
| bash-4.4-rc1 | 2016-02-24 | |
| bash-4.4-beta2 | 2016-07-11 | |
| bash-4.4-beta | 2015-10-12 | |
| bash-4.3 | 2014-02-26 | |
| bash-4.2 | 2011-02-13 | |
| bash-4.1 | 2009-12-31 | |
| bash-4.0 | 2009-02-20 | |
| bash-4.0-rc1 | 2009-01-12 | |
| bash-3.2 | 2006-10-11 | |
| bash-3.1 | 2005-12-08 | |
| bash-3.0 | 2004-08-03 | |
| bash-2.05b | 2002-07-17 | |
| bash-2.05a | 2001-11-16 | |
| bash-2.05 | 2001-04-09 | |
| bash-2.04 | 2000-03-21 | |
| bash-2.03 | 1999-02-19 | |
| bash-2.02 | 1998-04-18 | |
| bash-2.01 | 1997-06-05 | |
| bash-2.0 | 1996-12-31 |
| Història |  | |
|---|---|---|
| Llicències GNU | ||
| Programari | ||
| Persones | ||
