 | |
| Tipus | títol nobiliari ibaronia |
|---|---|
| Epònim | Abella de la Conca |
| Estat | Espanya |
| Coordenades | 42° 09′ 47″ N, 1° 05′ 34″ E / 42.16306°N,1.09278°E /42.16306; 1.09278 |
LaBaronia d'Abella, juntament amb d'Erill,Bellera iOrcau, era una de lesbaronies històriques de l'actualPallars Jussà. En la seva creació, però, participà de forma decisiva elcomtat d'Urgell, atès queAbella de la Conca fou el lloc per on entrà l'expedició d'Arnau Mir de Tost.
La d'Abella era formada pelcastell baronial inicial, situat aAbella de la Conca, que n'era la capital, i els pobles i llocs deBóixols,Carreu,la Rua,Sant Romà d'Abella ila Torre d'Eroles. En documents delsegle xi apareixen depenent del d'Abella els castellsde Sant Romà ide Bóixols. El castell de Sant Romà acollí la residència dels barons d'Abella a partir de labaixa edat mitjana, i constitueixen el municipi d'Abella de la Conca. Sant Romà d'Abella havia obtingut independència municipal, que perdé el 1970 en ser integrat en el nou municipi d'Isona i Conca Dellà.
La creació de la baronia d'Abella es deu als successors d'Arnau Mir de Tost: el 1082 ja consta en el seu testament una donació de Guillem, fill d'Arnau Mir, i la seva muller Belisenda a Bernat Berenguer d'Abella, casat amb Eliarda. El 1097, Guitard de Caboet i el seu fill Guillem, o Guillem Guitard, reberen Abella de mans del comteErmengol V d'Urgell. La muller de Guillem de Caboet era Agnès, filla de Bernat Miró, filla de Bernat Berenguer Miró d'Abella, que fou castlà d'Àger.
Els barons residiren quasi sempre aBarcelona, i tenien uncastlà destacat a Abella de la Conca. Intervingueren activament en la política catalana, i veiem, per exemple, que Berenguer d'Abella, que apareix retratat en elretaule del Roser d'Abella de la Conca, dePere Serra, fou decapitat el 1387 a laplaça de Sant Jaume de Barcelona, acusat de diversos delictes polítics, en temps dePere III el Cerimoniós.
La baronia es mantingué dins de la família Abella fins que a mitjansegle xvii fou adquirida per Rafael de Subirà i de Miguel, governador de laVall d'Aran,[1] però el 1660, el batlle, els paers i els consellers d'Àger la van vendre aGaspar de Portolà.
Rafael de Subirà fou succeït pel seu fill Josep de Subirà i Arjó,[2] que residí aVilaller i es va casar amb la seva neboda Maria Teresa de Portolà i de Subirà, deBalaguer.[3][4] L'hereu fou Antoni de Subirà i de Portolà,[5] que es va casar amb la barcelonina Clara Many i de Baget (†1757).[6][4] L'hereu Antoni de Subirà i Many[7] es va casar amb Raimunda de Còdol i de Minguella, deBagà.[8] L'hereu Antoni de Subirà i de Còdol[9] va morir sense descendència, i el 1812, la seva Manuela de Heredia i Alaman, hereva de la casa d'Heredia deGraus, va passar a viure a Sant Romà d'Abella.[4]
Després d'unlitigi a laReial Audiència, la baronia i l'herència van passar a mans de Francesc de Subirà i de Còdol,[10] germà d'Antoni i casat amb Agustina Franch, deCardona, on es van instal·lar a viure.[4] El matrimoni tingué una filla, Ramona de Subirà i Franch,[11] que es va casar amb Josep de Calassanç d'Abad i Casades,[12] que emprengué nombroses iniciatives per tal de fer créixer la població i les rendes de les seves terres senyorials, com el projecte de pantà i el sistema de regadiu que se'n derivava. Fou afusellat el 1849 perRamon Cabrera, durant laSegona Guerra Carlina.[4][13]
La seva filla Agustina Llúcia d'Abad i de Subirà[14] era casada ambFrancesc Xavier Iglésias,[15] que va ser vocal de laDiputació de Catalunya carlina durant laTercera Guerra.[16] L'hereu fou Carles de Subirà-Iglésias i d'Abad (1850-1924),[17] casat amb Manuela Rosa i Sala.[4]
En l'actualitat, el titular és Eudald Mirapeix i Martínez, embaixador d'Espanya alCanadà (2009-2012).[18]
