Pràctica de tècniques tradicionals amb unabalenera del vaixell USS Constitution.GoletaAdventuress amurada a estribord. Vegeu un bot inflable penjat dels pescants.
Adjunta a un vaixell d'una certa importància, unabarca auxiliar és una embarcació més petita emprada per a operacions complementàries de transport de persones o mercaderies o per a maniobres fonamentals en la navegació.Les barques auxiliars tradicionals podien desplaçar-se amb rems i, a vegades, amb veles. En l'època del vapor algunes barques auxiliars disposaven de petites màquines de vapor. Més modernament hi ha barques amb motors de combustió interna (interiors, foraborda, de transmissió en Z, a reacció) i elèctrics.
En molts casos la barca auxiliar, fora de ser un accessori, és una part fonamental del vaixell principal.
Les dimensions de les barques auxiliars dels vaixells oscil·len entre els bots individuals molt petits (menys de dos metres d'eslora) i les llanxes de molts remers amb una superfície vèlica important i dimensions considerables.
El navegant solitari Alain Gerbault usava un bot de lona plegable Berthon de 1,80 metres (un cop desplegat).[1]
En vaixells ancorats a una certa distància de la costa les barques permeten embarcar i desembarcar persones amb certa seguretat i comoditat. També són útils per a portar persones entre vaixells.
Les barques auxiliars han estat designades per diversos noms, de forma genèrica o basant-se en el tipus d'embarcació: “scapha” (plural “scaphae”, en llatí), gróndoles, esquifs, barques de panescalm, llanxes, baleneres, “long boats”, “captain's gigs”...
Les barques de servei d'un vaixell estan documentades des de l'antiguitat. La seva importància capital passa sovint desapercebuda al costat d'altres accions de la crònica principal. A continuació s'exposen alguns exemples de l'ús de les barques auxiliars.
Quod quum animum advertisset Cæsar,scaphas longarum navium, item speculatoria navigia militibus compleri iussit : et, quos laborantes conspexerat, iis subsidia sum mittebat.
Copsant Cèsar el desordre ordenà que elsesquifs de les naus i els vaixells exploradors embarquessin soldats per anar a socórrer el més necessitats
Les liburnes començaren la seva història com a vaixells de pirates. Cada liburna anava acompanyada d'un barca de panescalm (amb molts rems i molt veloç) per anar a la descoberta de possibles preses o d'enemics poderosos.
En una traducció al castellà de Flavius Renatus Vegetius es pot llegir una descripció de les liburnes pirates amb molts detalls interessants.[7] Poden destacar-se, entre d'altres, les següents:
la costum d'anar completament camuflades (naus, veles i tripulants) amb una pintura de color “verd terrós”
l'ús de barques auxiliars de molts rems (“falúas” en la traducció castellana ; que en català clàssic seria unabarca de panescalm) per a anar d'exploració avançada.
Els vaixells mercants romans (“navis onerariae”) disposaven una barca auxiliar. En la narració de Pau, una barca auxiliar anava embarcada a la nau.
En elsActes dels apòstols es pot llegir el naufragi deSant Pau, que viatjava en una nau mercant romana carregada de blat.[8] El viatge va començar malament. La nau va salpar deLaloí Limenes -Bells Ports- (prop de Lasea) en una època perillosa (passat el “dejuni”, dia de l'Expiació jueva oYom Kippur, entre setembre i octubre) contra el consell de Pau, ja que el centurió que manava va fer més cas del pilot i del patró. Aviat els sorprengué una ventada, d'un vent anomenat euroaquiló. Varen hissar elbot que duien a remolc amb prou feines icintraren la nau amb cables...Al cap de catorze nits d'anar a la deriva encallaren la nau en un sorral i amb moltes dificultats arribaren a la platja. Era l'illa de Malta.[9]
En un contracte de noli de dues galeres de Montpeller s'esmenten dues barques catalanes (“barchis catalaneschis”) com a barques auxiliars de les galeres.[11]
En el contracte per a noliejar la nau “Le Paradis” (entre els enviats pel reiLluís IX de França i Piero d'Oria) hi constaven algunes barques auxiliars:
En aquesta obra es parla de “la barca de la nau” de manera natural, indicant (de forma implícita) que la barca auxiliar era un element més del vaixell.
En un apartat dedicat a les multes als tripulants (mariners, ballesters o servicials) que desembarquin del vaixell sense permís s'especifica una multa de 10 sous si la barca emprada és barca de panescalm (la barca de panescalm del vaixell) i 5 sous si es tracta d'una altra barca del vaixell.[13]
En el contracte de construcció d'unacalavera a Barcelona per a Gracià Amat, s'especifica que els mestres d'aixa han de lliurar una barca auxiliar, unesquif (escrit squiff en el document), com a part del vaixell inclosa en el conjunt de peces fonamentals.[14]
Segons alguns estudis la nau Santa Maria tenia dues barques de servei.[15][16] La més gran (anomenada “batel” en els documents) tenia 20 peus d'eslora, 9 de mànega i 1,5 de puntal. Disposava de set bancs per a 14 remers. L'altra barca (anomenada “chalupa”) tenia una eslora de 20 peus. Els estudis indicats no detallen les fonts originals.
Sobre l'encallada i pèrdua posterior de la nau hi ha una descripció de l'accident i de les mesures previstes per a provar de salvar la nau.[17] La narració indica que la barca anava a remolc i que Colom volia tirar una àncora per popa (la nau va encallar de proa) – emprant la barca – i fer força amb una gúmena lligada a l'àncora i l'argue de la nau, per a mirar de desencallar el vaixell.
Un estudi acurat de l'accident hauria d'explicar l'estat de la marea i el nivell de l'aigua.
En la confusió provocada pels brulots, un abordatge inutilitzà el timó de la San Lorenzo. La maniobra amb els rems no resultava prou àgil per a combatre contra la maregassa i l'escomesa dels enemics (de l'Ark Royal en particular). Hug de Montcada va decidir anar-se a refugiar al port de Calais (sota control francès i, en teoria, neutral). No ho va aconseguir. Progressant amb la vela de trinquet i els rems, la galiassa va provar d'entrar al port de Calais però va embarrancar prop de la platga. Quedant mig tombada de costat. Els soldats (probablement aterrits per la tempesta i l'incident) desertaren la nau, saltant a l'aigua. Molt es varen ofegar. Només uns quants fidels romangueren a bord.
Els anglesos,enviaren uns quant bots amb soldats per a apoderar-se de la galiassa. Finalment Howard va enviar un reforç amb labarca de panescalm de l'Ark Royal i pogueren reduir els darrers resistents. Hug de Montcada fou abatut amb un tret d'arcabús al cap i també moriren Joan Setantí i altres catalans defensors.
L'expedició dels germans Nodal[28] i Diego Ramírez de Arellano es va fer amb dues caravel·les de 80 tones i dues barques auxiliars (anomenades “chalupas”). Molts treballs de sondar fons haurien estat impossibles sense les barques. A més dels treballs d'exploració, les barques s'empraren per a fer aigua i llenya.
En l'expedició a Califòrnia les botes d'aigua potable tenien una fuita important i calgué anar a terra amb la llanxa del vaixell. El responsable d'aquella aiguada fou el tinentPere Fages.[29]
Els amotinats foragiten el capità i 18 mariners en una barca del vaixell.
El capità William Bligh i 18 tripulants foren obligats a embarcar-se en la llanxa de la fragata amotinada. Barca sense coberta de 23 peus (uns 7 metres) d'eslora.[30]
Basil Hall desembarcant a l'illot de Rockall amb una de les llanxes de la fragata HMS Endymion, representada al fons.
L'illa de Rockall fou trepitjada per primer cop l'any 1811. La narració del fet descriu les anècdotes de navegació associades: corrents, boira, fragata i llanxa extraviades, ...[31]
El capità Slocum va tallar undory per la meîtat i va fer dues barquetes tapant la popa amb dos espills de fusta. Com a bussi auxiliar del seu iot (Spray) portava una d'aquestes barquetes, un mig dory fàcil d'hissar i avarar. Segons aquell navegant, el seu bussi servia de banyera i de safareig per a rentar la roba.[32]
Aquesta pel·lícula descriu prou bé la vida a bord d'una goleta dedicada a la pesca del bacallà. La jornada dels pescadors es realitzava a bord d'una petita barca de rems: eldory. Cada pescador en una barqueta lluny del vaixell nodrissa. Una goleta transportava entre dotze i vint dorys apilats.
Després que l'Endurance s'enfonsés, la tripulació del mar de Weddell esmerçà alguns mesos acampats al gel abans de marxar cap a l'illa Elephant amb els tres bots "salvavides" rescatats del vaixell: elJames Caird, elDudley Docker i elStancomb Wills. De fet es tractava de les tres barques auxiliars, reforçades i modificades sobre la marxa.
