| Tipus | estat històric iregne | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Capital | Lambaye | |||
| Dades històriques | ||||
| Creació | 1555 | |||
| Dissolució | 1895 | |||
Elregne del Bawol (serere:Baol;wòlof:Bawal) fou un antic regne del centre delSénégal, sorgit de l'esclat de l'imperi delDjolof a la meitat del segle xvi, que s'estengué per l'actual regió deDiourbel.
Els habitants del Bawol eren anomenats elsbaol-baol, derivat de la forma de construir el plural en serere. Uns altres exemples: elssine-sine són els habitants del Sine; elssaloum-saloum, els de Saloum; elsdjolof-djolof, els de Djolof; elswaala-waala,els de Wala, etc. En canvi, enwòlof s'indica prefixant el motwa com awadjolof.
L'antiga capital del Bawol fouLambaye. El sobirà portava el títol deteigne (otègne,teeñ otin).
La dinastia fundadora del Baol erawòlof i portava el patronímicFall. Pertanyien a la mateixa família que la dinastia regnant del Cayor. A l'època de l'esclat de l'imperi delDjolof l'any1549, el Bawol estava dirigit per un lamane que portava el títol deteigne, de nom Niokhor Ndiaye Kouly Gnilane, oncle d'Amary Ngoné Sobel Fall, el primer damel delCayor. A la mort del teigne, Amari Ngoné Sobel se'n va anar amb el seu exèrcit al Bawol, i va agafar, quan era ja damel, el títol deteigne, esdevenint així el primer damel-teigne. Ben abans de l'arribada delsFall al poder, el Bawol havia estat governat per teignes d'origen manding que foren els primers ocupants del país, a continuació per sereres de patronímic Diouf,Ngom,Faye,Thiaw, i això abans del domini delswòlofs de l'imperi del Djolof. D'aquests primers teignes d'orígensmanding i serere, arrenquen els grans llignatges aristocràtics, o dinasties, entre els quals tots els reis del Bawol i del seu veí, el Cayor eren elegits, en particular els llinatgesWagadou,Guedj,Songno,Djonay i encara d'altres. Tots aquests llinatges arrenquen el seu origen en els imperis deGhana, i a continuació de l'imperi deMali. Era per la branca maternal, anomenadaMeen, que s'heretava el llinatge, doncs de la possibilitat de ser elegit teigne derivava del fet que la successió fosmatrilineal.
L'organització social i política del regne era molt semblant a la del Cayor. El Cayor i el Bawol van col·laborar rarament en aspectes militars. Les dinasties d'aquests dos estats tenien llaços de parentiu i les guerres fratricides eren freqüents. Diverses vegades al curs delssegles, en particular al segleXVIII, el Cayor va aconseguir fer vassall al Bawol després de guerres. Mbégane Ndour, primerBour saloum, va atacar el Bawol al segle xvi amb l'objectiu d'instal·lar la seva dinastia Guelwar al poder, però va ser rebutjat.
Fou sota el regne de Lat Soukabé, entre el final del segle xvii i el començament del segleXVIII que el Baol va arribar als seus límits territorials màxims. A la batalla de Nganiane, aquest estat va aconseguir prendre terres del nord del regne del Sine dirigit pel bour Diogoye Ngilane Diouf. A la batalla de Gour Fouki Seur, el Bawol va guanyar territoris a l'est derrotant l'exèrcit delbour de Saloum. El Bawol, contràriament als altres estats senegalesos, pràcticament es va estalviar les guerres santes que portaven els musulmans, doncs aquests hi eren menys nombrosos que al Cayor per exemple. Com al Cayor, latracta atlàntic iniciada pels europeus, va conèixer una intensa activitat en la regió al segleXVIII.
En1854 Faidherbe va arribar al Senegal i un període de conquestes va succeir als intercanvis locals. Als ulls del colonitzador, el Bawol havia d'esdevenir segur, sobretot per facilitar la producció i el comerç delscacauets. Però la resistència del regne es va mostrar més dura del que estava previst. Faidherbe va signar un tractat de pau amb el Teigne del Bawol l'any1859 que va restringir la seva autoritat. Els comerciants francesos van ser afavorits i es va autoritzar la construcció d'un fort militar a Saly, sobre la Petita-Costa. Uns altres acords van seguir. Quan en1871 els francesos van concloure un tractat amb Lat Dior, el poderós damel delCayor, aquest va aprofitar per annexionar el Bawol i acumular el doble títol de damel i de teigne. Al cap de menys de dos anys del seu regnat, el Bawol va recuperar la seva independència.
El1883 la França va estendre el seu protectorat sobre el Bawol gràcies a un tractat signat amb el teigne Thiéyacine Fall. Després de disturbis a la regió l'any1890, el teigne fou deposat.[1] El seu successor fou totalment supeditat als francesos.
Quan Tanor Gogne Dieng, l'últim teigne, va morir el 3 de 3 de 3, no fou reemplaçat i el Bawol llavors fou dividit en dues parts, el Bawol occidental i el Bawol oriental. Aquesta data marca el final del regne històric.
En principi lligat al cercle de Thiès, el cercle del Baol es va crear el 17 de març de1908.
El Bawol era reputat pels seus cavalls, més ràpids i més resistent que la majoria de les races de la plana. Els habitants del Bawol eren excel·lents cavallers. Aquesta raça de cavall ràpid i resistent, típica del Bawol i dels països wòlofs i sereres, era el Mbayar,[2] procedent d'una localité del mateix nom, un cavall de talla mitjana, esbelt i bell.
La majoria d'entre ells eren d'origenwòlof, però uns altres eren sereres, en particular els membres de les comunitats safene i none. Els halpulaars (peuls, tuculors, laobes) estaven també presents, particularment els laobes, a continuació els grupsmandings, sobretotsarakoles. Els primers habitants del Bawol foren els sosses que foren rebutjats més al sud pels sereres procedents delFuta Toro entre els segles xi ixii.
Els sereres del Bawol s'havien concentrat al centre, a l'oest i al sud prop de la frontera amb el Sine. Un bon nombre estaven barrejats en mig dels wòlofs. Els peuls presents per tot arreu eren sobretot presents al nord i a l'est, prop de la frontera amb els djolof, els wòlofs al nord i al centre, tot com els tuculors. El bawol és un lloc de gran barreja ètnica.
Els wòlofs van imposar la seva estratificació social al regne del Bawol, amb la noblesaGéer de la que eren originaris els teigne, elsDiambour nobles però que no podien regnar, les pagesos agricultorsBadolo simples homes lliures, els artesansNyenyo i les seves diferents sots-castes, els laudatorsGueweul, a continuació els captiusDiam. Les altres ètnies es van integrar en aquest tipus de jerarquia social. El Bawol estava dividit en lamanats, tots dirigits per un Lamane, que pagava tots els seus impostos alKangame, el cap delsLamanes. En temps de pau els soldats tiedos havien d'assegurar la seguretat al regne. Cada caste d'artesans tenia el seu representant, que en cas de reclamació anava a sotmetre les voluntats d'aquells als que representava als lamanes, per exemple, elFara teug cap dels ferrers,Fara Woudé caps dels cordoners, elMaalaw cap dels Laobes, elDialigné cap dels peuls oArdo o elBissik cap dels maures.
Al tribunal reial del Teigne, es reunia una assemblea de notables, tots sorgits de les grans famílies aristocratiques del regne, elsGarmi. Junts constituïen l'assemblea dels grans electors que elegien els teignes. Podien igualment destituir-lo de les seves funcions. Després del teigne, elDiaraf era el personatge el més influeixen, el conseller del rei i el que el reemplaçava si s'absentava.
L'elecció del teigne tenia lloc a M'Beye.
El regne estava constituït d'una banda de terra situada entre l'oceà i Diourbel, al sud delregne del Cayor i al nord del regne del Sine, del qual estava separat per un territori encara més estret, que formava la República de Ndhiéghem, habitada pels sereres nones, reputats per ser molt orgullosos, independents i bellicosos i que sempre foren temuts per la població.
Les províncies del Bawol eren nombroses – aproximadament una vintena – i totes dividides en cantons. Al front de cada cantó es trobava un cap que obeïa al gran lamane de la província :
Les ciutats deTouba i Mbacké feien part del Bawol, del qual la família del xeïc Ahmadou Bamba Mbacké, fundador del muridisme, era originari. El seu besavi, Maharame Mbacké hi va fundar el poble Mbacké-Baol l'any 1789, després d'haver-hi rebut com a donatiu una parcel·la de terra oferta pel Damel-teigne Amary Ndella Coumba Fall.
Les ciutats de Mbour i de Saly eren els principals ports i factories amb els quals els europeus comerciaven amb el Bawol, que vivia de l'agricultura, de la ramaderia, de latracta atlàntica i de diversos productes com lagoma aràbiga i elcotó. Alkier era el títol portat pel cap de les factories comercials, i exercia el poder en nom del teigne.
Al Bawol els wòlofs i els sereres eren generalment de tradició thieddo. Entre ells, alguns erenmusulmans. El mateix passava amb elspeuls que vivien amb la seva religió tradicional. Pel que fa alssarakoles, estaven totalment islamitzats igual que els tuculors. Aquests dos grups ètnics pertanyien a les confraries tidjane oxaadir. Fou el Xeïc Amadou Bamba, fundador de la confraria musulmanasufitamurida, qui va iniciar la islamització dels wòlofs, dels sereres i dels peuls del Bawol.
