L'estany que hi ha al seu terme municipal, el més gran deCatalunya, és un dels principals atractius turístics de Banyoles, així com la seva oferta d'activitats esportives i de lleure.
Està documentat al segle ix comBalneolas, nom llatí derivat debalneum, «bany».[1]
ElMonestir de Sant Esteve de Banyoles, situat al nucli antic del municipi, es pot considerar la primera fundació monàstica benedictina a Catalunya i és considerat el bressol de la ciutat de Banyoles. Va obtenir una certa autonomia municipal l'abril de 1303 en un arbitratge d'Eimeric d'Usall. Malgrat això, Banyoles no es va deslliurar dels "mals usos" definitivament fins al 1335, després de la fugida de bona part dels habitants a Sant Andreu de Mata, que llavors era del mateixEimeric d'Usall.
Malgrat això va continuar sotmesa a la jurisdicció feudal de l'abat fins a ladesamortització eclesiàstica del ministre Mendizábal. Va patir els efectes de les guerres amb França i, posteriorment, de les carlinades.
A la guerra civil va esdevenir lloc de refugi (hospital militar, aeroport) per la seva situació estratègica a la rereguarda de la zona republicana. Va ser escenari de violències en els darrers dies de la guerra per part de les tropes fugitives (afusellaments de detinguts de dretes) i dels vencedors franquistes (afusellament i empresonament de persones d'esquerres).
L'any 1913 s'hi crea un equip de futbol, el Club Esportiu Banyoles.
L'11 de setembre de1989 va haver-hi un atac amb explosius deTerra Lliure contra laGuàrdia Civil. Dos guàrdies civils resultaren ferits de consideració. Segons Terra Lliure, aquest atemptat era una resposta als suposats atacs i ultratges a la senyera per part d'Espanya en la inauguració de l'Estadi Olímpic.
L'any 1992 va ser subseu olímpica delsJocs Olímpics de Barcelona'92 en la modalitat derem. El 29 de juny d'aquest any,Terra Lliure atemptà amb explosius contra l'Oficina Olímpica de Banyoles.
L'any 1998, el naufragi del vaixell turístic "l'Oca" a l'estany va provocar la mort de 21 ciutadans francesos.
L'any 2004 va ser la seu delcampionat del món de rem.[2] El mateix any, també va ser capital de la cultura catalana.
Segons un estudi realitzat el 2011 per laUniversitat d'Oviedo, Banyoles és el municipi català on es viu millor i el setè en l'Estat espanyol. En aquest estudi s'han valorat aspectes com el consum, els serveis socials, l'habitatge, el transport, el medi ambient, el mercat de treball, la salut, la cultura i l'oci, l'educació i la seguretat. L'estudi ha tengut en compte les 643 localitats amb més de 10.000 habitants i s'ha fet amb dades de 2001, ja que són les més recents que hi ha disponibles.[3] Banyoles ocupa el lloc 24 per darrere d'altres localitats catalanes com Ripoll, Olot, Sant Cugat del Vallès i Torelló.[4]
Llista de topònims de Banyoles (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets…; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).
Banyoles està situada a l'extrem nord-oriental delsPaïsos Catalans i és la capital de la comarca delPla de l'Estany. Es troba a mig camí de laCosta Brava i delsPirineus, formant un triangle de poblacions i indrets de gran interès històric i paisatgístic. Queda a 120 km deBarcelona i a 49 km de la frontera ambFrança.
La ciutat de Banyoles està ubicada a la riba oriental de l'Estany que porta el mateix nom, sobre la cota de 175 m sobre el nivell del mar. Està situada al límit més oriental delSistema Transversal Català, al mig d'una depressió natural que té el seu origen en la conca lacustre. Banyoles queda flanquejada al nord pels blocs abruptes de laMare de Déu del Mont i a ponent per la serra deRocacorba. La plana està envoltada de serralades, excepte pel sud, que s'obre la plana deCornellà del Terri en direcció aGirona ciutat.
El terme municipal de Banyoles és petit, amb una superfície de 10,89 km², i queda envoltat pels municipis dePorqueres iFontcoberta.
El clima de Banyoles és típicamentmediterrani, entre les tendències més acusades de l'atlàntica de laGarrotxa i la més humida delGironès. La temperatura mitjana interanual és de 14,9 °C i la pluviositat és força abundant, amb un índex anual que sol oscil·lar entre 700 i 900 mm, amb una mitjana anual de 815 mm.
Els vents dominants són els que bufen del nord-oest, predominants durant tot l'any, i del sud-est, més notoris a la primavera i l'estiu i associats a la marinada. Les mitjanes mensuals pels vents que bufen sobre Banyoles són molt moderats (entre els 0,5 i els 2 m/s), mentre que les ràfegues de vent s'associen a vents de component nord (tramuntana i mestral especialment).
Els elements geogràfics del voltant tenen una importància bàsica en les variacions climàtiques de la ciutat: la serralada deRocacorba protegeix dels vents humits del sud-oest, laMare de Déu del Mont empara pel nord-oest i la disposició de la plana comarcal compensa i suavitza el clima.
Una mica més de la meitat de les fonts de Banyoles són urbanes. Actualment, l'aigua prové de l'Estany un cop s'ha potabilitzat. Però fins a la dècada del 1970 era canalitzada des de la deu de la Rajoleria. La font Pudosa és la font natural més emblemàtica. I la font de Can Puig destaca pel seu conjunt de vivers i basses.[10]
Banyoles disposa d'una varietat de mitjans de comunicació:[12]
Banyoles Televisió[13] És un canal de televisió privat que emet des de la ciutat de Banyoles a les comarques del Gironès i el Pla de l'Estany. La programació del canal és local i generalista, íntegrament en català i basada en la producció pròpia. Té una mitjana de 8.400 espectadors diaris.
↑Estéban, Ramon «Doncs sí, resulta que a Banyoles s'hi viu bé». El Punt Avui, pàg. 12. «Un estudi assenyala la capital del Pla de l'Estany com la que té més qualitat de vida del nostre país, d'entre les de més de 10.000 habitants»
↑AADD.Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 18.ISBN 84-393-5437-1.
↑Enric Estragués Estrems; Gabriel Estragués Roura.Les fonts del Pla de l'Estany. Girona: Rigau Editors, 2014.ISBN 978-84-616-8642-1 [Consulta: 1r setembre 2015].
↑11,011,1«Guia d'entitats». Ajuntament de Banyoles. Arxivat de l'original el 19 de setembre 2015. [Consulta: 19 octubre 2015].