Els pobles bantus a l'ÀfricaFases de l'expansió bantu: 1. = 3000 - 1500 aC, origen 2 = 1500 aC, primeres migracions 2.a = Bantú de l'est, 2.b = Bantú de l'oest 3. = 1000 - 500 aC, nucli Uruwe de bantús de l'est 4. - 7. Avenç cap al sud 9. = 500 aC - 0 Nucli del Congo 10. = 0 - 1000 dC, última fase[1][2][3]
Elsbantús[4] obantu són un conjunt d'ètnies de l'Àfrica subsahariana caracteritzades pel fet que els seus integrants parlen lesllengües bantus.[5] S'estenen des delCamerun fins aAngola i des deKenya fins a laRepública de Sud-àfrica. En molts casos, estan units també per costums compartits. Per motius històrics, en l'anglès de la República de Sud-àfricabantu és considerat un insult.
L'expansió bantu té tres fases diferenciades. En la primera, van anar cap als boscos tropicals del centre del continent, pressionats per la sequera progressiva delSàhara (cap al II mil·lenni aC). Durant la segona etapa, van moure's cap al sud i l'est i, en la tercera, van penetrar aZàmbia i als territoris de la rodalia (I mil·lenni aC).
La religió tradicional bantu no és uniforme per a tots els subgrups humans i alhora té unes característiques comunes: elculte dels avantpassats; la creença en un déu creador que no intervé en els afers humans i que, per tant, no és objecte de culte; tot i tothom (els animals, l'univers, els avantpassats, les persones vives) està relacionat per unacausalitat mística motivada per una força vital, a la qual es pot accedir mitjançant la intervenció delsesperits, l'ús de substàncies especialment carregades de força mística, lamàgia i recórrer als avantpassats. Hi habruixots queendevinen,ritus per a distints tipus de crisis; els pares i els caps són sacerdots, i el cap de la tribu és el sacerdot suprem.[5]
La paraula "bantu" va ser usada en primer lloc per Wilhem H. I. Bleek (1827-75), amb el significat de 'gent' o 'persones', com es reflecteix en molts dels idiomes d'aquest grup (vegeu la taula 1). A ell es deu també la primera classificació del grup de llengües seguint criteris científics, portada a terme entre1862 i1869. Ell i més tard Carl Meinhof van fer estudis comparatius de les gramàtiques de les llengües bantus.
Aquesta família de llengües té centenars de membres. Les classificà Guthrie el1948 en grups d'acord amb zones geogràfiques: A, B, C, D, I, F, G, H, K, L, M, N, P, R i S i després les numerà dintre del grup.[6] Guthrie també va reconstruir elprotobantu com laprotollengua d'aquesta família lingüística. Tot sembla apuntar que les llengües bantus s'originaren fa 2.000 anys a la Nigèria oriental i al Camerun, des d'on es van estendre cap al sud i l'est del continent africà.
Taula 1: l'arrel de cada paraula apareix ressaltada ennegreta precedida del prefix de classe
La majoria de les llengües d'aquest grup formen la frase segons l'esquema bàsic de SVO (subjecte-verb-objecte). La característica gramatical més prominent dels idiomes bantus és l'ús extensiu deprefixos iinfixos. Cada nom pertany a una classe i cada llengua pot tenir al voltant de deu classes en conjunt, una mica similar al gènere en les llengües europees. La classe s'indica per un prefix en el nom, així com en els adjectius i verbs que concorden amb ell. El plural s'indica per un canvi de prefix (vegeu la taula 1). El verb es conjuga a força de prefixos. Enswahili, per exemple,Mtoto mdogo amekisoma significa 'el nen petit l'ha llegit (el llibre)'.Mtoto, 'nen', governa al prefix adjectivalm- demdogo, 'petit', i el prefix del subjecte verbala-. A continuació li segueix el temps en pretèrit perfecte-em- i el marcador de l'objecte-ki-, que concerta amb l'implícit vocablekitabu, 'llibre'. Si pluralitzem el subjecte ('nens'), obtenimWatoto wadogo wamekisoma, i en pluralitzar l'objecte directe ('llibres',vitabu) la frase resultant ésWatoto wadogo wamevisoma.
La llengua bantu amb més parlants és elswahili (G 40). Els idiomes bantus comprenen un ventall que abasta des de llengües puramenttonals fins a les que prescindeixen totalment del to amb funcions gramaticals i semàntiques. Altres idiomes bantus importants són ellingala, elluganda, el kikongo (okoongo) i elchewa a l'Àfrica central i oriental, i elxona, elndebele (sovint considerat una llengua encara que en realitat és undialecte delzulu), elsetswana, elsesotho, elxhosa, elsepedi i elswazi al sud d'Àfrica. Algunes de les llengües són conegudes sense el prefix de classe (chewa per chichewa, swahili en comptes de kiswahili, zulu per isizulu, xhosa en lloc de isixhosa, etc.), mentre que altres varien (setswana o tswana, sindebele o ndebele, etc.). No obstant això, la forma radical sense el marcador normalment no es dona en aquestes llengües: a Bostwana, per exemple, els habitants sónbatswana, una persona és unmotswana i la llengua éssetswana.
Les 16 zones de parla bantu
Elssud-africans d'ètnia negra de vegades eren denominats oficialmentbantus pel règim de l'apartheid, de manera que ara allí es prefereix el termesintu per a referir-se a aquest grup de llengües;si- és un prefix usat, entre altres conceptes, amb idiomes.
↑La forma no accentuada és de gènere invariable. El diccionari normatiu recull la forma preferentbantú, pl.bantús, de pronúncia aguda, tot admetent la forma "bantu", com a invariable i de pronunciació plana.
↑5,05,1Rodríguez Santidrián, Pedro. «Bantúes, Religiones de los». A:Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 66-67.ISBN 84-7838-400-6.
