Baniwa

Tipus	llengua illengua viva
Ús
Autòcton de	Baniwes
Estat	Brasil,Colòmbia iVeneçuela
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües arawak llengües arawak de l'Alt Amazones
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-3	bwi
Glottolog	bani1255
Ethnologue	bwi
UNESCO	1767
IETF	bwi
Endangered languages	3208

Elbaniwa, també coneguda combaníua,^[1]baniba,baniva^[2]Baníwa,^[3]baníua do içana,dakenei,issana,kohoroxitari,karu omaniba és unallengua arawak parlada pelsbaniwes, format per aproximadament 4.700indígenes localitzats als marges del riuIçana, a la frontera entreBrasil,Colòmbia iVeneçuela.

Des del2003, és un dels idiomes oficials del municipi deSão Gabriel da Cachoeira juntament amb elnheengatu, eldahseyé i elportuguès. Té diversosdialectes, com el carútana (ja extingit), hohodené (hoódene, hohodena, kadaupuritana, cadaupuritana), siusy-tapuya (seuci, siuci, siusi).

La llengua baniwa-koripako té tres superdialectes (Ramirez 2020: 44):^[4]

• Superdialecte Meridional (Karotana): al baix riuIçana, però un grup viu aVictorino al riuGuainía (frontera entre Veneçuela i Colòmbia). Subdialectes:
  • mapatsi-dákeenai (yurupari-tapuya)
  • wadzoli-dákeenai (urubu-tapuya)
  • dzawi-mínanai (yauareté-tapuya)
  • adaro-mínanai (arara-tapuya)
• Superdialecte Central (Baniwa): al mig riuIçana (de la missió Assunção fins aSiuci-Cachoeira) i els seus afluents (riuAiari i baix riuCuiari). Subdialectes:
  • hohódeeni
  • walipere-dákeenai (siucí-tapuya)
  • máolieni (cáuatapuya)
  • mápanai (ira-tapuya)
  • awádzoronai
  • molíweni (sucuriyú-tapuya)
  • kadáopoliri
  • etc.
• Superdialecte Septentrional (dit “Koripako” al Brasil): a l'alt riuIçana (deMatapi acima), riuGuainía, capçalera del riuCuiari. Subdialectes:
  • ayáneeni (tatú-tapuya)
  • payoálieni (pacútapuya)
  • komada-mínanai (ipéca-tapuya)
  • kapitti-mínanai (coatí-tapuya)
  • etc.

Elsbaniwes viuen a la viuen a les fronteres del Brasil amb Colòmbia i Veneçuela, aAssunção do Içana^[5] i altres pobles situats a la vora del riu Içana (un dels principals afluents delriu Negro) i els seus afluents (Cuiari, Aiairi i Cubate). També hi ha comunitats a l’Alto Rio Negro / Guainía (denominació del Rio Negro per sobre de la confluència amb el canal Cassiquiari.^[6]) i als centres urbans deSão Gabriel da Cachoeira,Santa Isabel do Rio Negro iBarcelos. Elskurripakos, que parlen un dialecte del baniwa, viuen a Colòmbia i a l'Alt Içana (Brasil).

Els grups ètnics relacionats són excel·lents en la fabricació de cistelleria arumã (Ischnosiphon arouma), l’art antic del qual els va ensenyar herois creadors i que, actualment, es ven al mercat brasiler.

Recentment, els Baníwa han destacat per la seva participació activa en el moviment indígena de la regió. Es tracta d’un complex cultural format per 22 grups ètnics diferents, però articulat en una xarxa d’intercanvis i identificada en gran manera pel que fa a l’organització social, la cultura material i la visió del món.^[7]

El 1983 hi havia uns 5.460 parlants de baniwa al Brasil (Conf. SIL), d'ells 4.047 de la tribu del mateix nom, mil Hohodené i 403 seuci. A Veneçuela, hi havia 610 d'un total d'ètnia baniwa de 2.048 persones.^[8]Al Brasil viuen a la vora del riu Içana i, a Veneçuela, són a prop dels rius Curipaco i Guarequena, a prop de lafrontera colombiana.

La llengua baniwa d'Içana comprèn una sèrie de dialectes corresponents als diversos petits grups en què es divideix aquest grup ètnic. Aquests grups es distribueixen al llarg del riu Içana, els seus afluents i subafluents, a l'extrem nord de l'estat de l'Amazones (Brasil), i de vegades es coneixen comkarútana (els que viuen a la regió del Baix Içana) iKoripaka,Koripako oKuripako (els que viuen a l'Alt Içana). Hi ha més de 20 grups anomenats individualment per etnònims en la llengua baniwa d'Içana i en la llengua general amazònica (nheengatu). Així, entre els karútana s'inclouen, entre d'altres, els Adáru-minanei (Arára-tapúya: ‘gent d'arara’), els Dzawi-minanei (Yawareté-tapúya: ‘gente del jaguar’). Entre els kurripako, estans els Adzáneni (Tatu-tapúya: ‘gente de l'armadillo’) i els Kapité-mnanei (Kuatí-tapúya: ‘gente do coati’), entre d'altres.

Els grups de les zones dels rius Içana i Ayarí que parlen baniwa són: Hohodené, Kadaupuritana, Sucuriyu-Tapuya, Siusy-Tapuya, Irá-Tapuya, Kawá-Tapuya, Walipere-dakenai.

Sónnòmades i es mouen entre Brasil, Veneçuela i Colòmbia. Molts parlen espanyol o portuguès i alguns utilitzen l’alfabet llatí per escriure en baniwa.

• Gonçalves, Artur Garcia. 2018.Para uma dialetologia baniwa-koripako do rio Içana. M.A. dissertation, Universidade de Brasília.

• Baniva del Guainia Language
• Baniwa of the Aiary and Içana Collection of Robin M. WrightArxivat 2021-07-24 aWayback Machine. a l'Archive of the Indigenous Languages of Latin America.
• Curripaco Collection of Jonathan HillArxivat 2021-07-25 aWayback Machine. a l'Archive of the Indigenous Languages of Latin America.

• Llengües arawak septentrionals
• Llengües del Brasil
• Llengües de Colòmbia
• Llengües de Veneçuela

• Articles amb enllaços externs no actius
• Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback
• Control d'autoritats