Bangladesh[1][2] oBangladeix[3][4][5] (en bengalí,বাংলাদেশ oBangladesh) és una república popular de l'Àsia meridional, situada algolf de Bengala, al delta que formen els riusGanges iBrahmaputra. El nomBangladesh significa, enbengalí, 'Estat de Bengala'. També pot significar 'país dels bengalís'. Antigament conegut amb el nom de Bengala Oriental i, després,Pakistan Oriental, es va independitzar d'aquest país l'any1971.[6]
Està voltada per l'Índia al nord, l'est i l'oest, mentre que al sud-est limita ambMyanmar i al sud amb elgolf de Bengala. És un país molt poblat, amb més de 150 milions d'habitants. La capital és Daca, en bengalíDhaka (abans, oficialment, en anglès, Dacca), amb més d'11 milions d'habitants i la segona ciutat principal ésChittagong, amb més de 3 milions d'habitants.[7] Geogràficament, el país abasta el fèrtildelta del Ganges-Brahmaputra i està subjecte a les inundacions anuals delmonsó i elsciclons.
El govern és una democràcia parlamentària. L'últim estat d'excepció va durar dos anys, entre l'11 de gener de 2007 i el 17 de desembre de 2008.[8] Bangladesh és membre de la Comunitat de Nacions (Commonwealth), laSAARC (de l'anglèsSouth Asian Association for Regional Cooperation),BIMSTEC (Bay of Bengal Initiative for MultiSectoral Technical and Economic Cooperation), l'OCI (Organització de la Conferència Islàmica), i elsD-8. Com assenyala elBanc Mundial en el seuCountry Brief de juliol de 2005, el país ha fet grans progressos en el desenvolupament humà en els àmbits de l'alfabetització, la igualtat de gènere en l'educació, i la reducció del creixement de la població.[9] Tanmateix, Bangladesh segueix enfrontant-se a una sèrie de reptes importants, com l'extensió política, la corrupció burocràtica i la competència econòmica en relació amb el món.
Bangladesh és el vuitèpaís més poblat del món i és un delspaïsos més densament poblats del món, amb un alt índex de pobresa. Tanmateix, larenda per capita, amb lainflació ajustada, s'ha duplicat des de 1975, i la taxa de pobresa ha disminuït en un 20% des de començaments de ladècada del 1990. El país està en la llista dels "Propers Onze", que són les onze economies amb bones perspectives d'inversió i creixement econòmic.[10] Dhaka i altres centres urbans han estat la força impulsora d'aquest creixement.[11]
L'existència d'una civilització avançada en l'actual Bangladesh, com a part oriental d'una regió més coneguda com aBengala, data de molt de temps enrere. Evidències de l'existència de civilitzacions anteriors al700 aC han estat trobades en forma demonestirsbudistes. Tot i afirmacions de l'existència d'estructures socials cap aproximadament l'any1000 aC,[12] les proves trobades no són completament convincents. Algunes civilitzacions primerenques van estar influïdes pelbudisme i l'hinduisme. La part nord de Bangladesh posseeix diversos llocs d'arquitectura en massa, en forma de temples i monestirs, fet que recolza l'existència d'aquest tipus d'influències religioses.
Bengala es va convertir a l'islam a començaments delsegle xiii, i durant elsegle xvi es va transformar en un pròsper centre d'intercanvi comercial i industrial sota l'Imperi Mongol.Mercaders europeus van arribar a finals del segle xv i laCompanyia Britànica de les Índies Orientals va controlar la regió cap a finals del segle xviii, des d'on elsbritànics van estendre el seu control cap a tota l'Índia. Quan l'any1947 l'Índia va obtenir la independència, determinats interessos polítics van provocar que el país es dividís en dos estats:Pakistan, predominantment musulmà, i l'Índia, predominantment hinduista.
Lapartició de l'Índia va deixarBengala dividida entre els dos països: una part oriental anomenadaPakistan Oriental, que correspon a l'actual Bangladesh, i una part occidental, l'estat indi deBengala Occidental. L'abolició del sistemazamindari a Bengala Oriental (1950) va ser una fita transcendental en el desplaçament de Bangladesh cap a un "estat del poble". El moviment de la llengua de 1952 va establir els drets de la comunitat bengalí per parlar en el seu propi idioma, elbengalí. Digne de menció és que aquesta va ser l'única revolució que va ser duta a terme amb l'únic propòsit de preservar el dret a parlar una llengua i per aquesta raó laUnesco va reconèixer el21 de febrer com eldia internacional de la llengua materna.
Bangladesh va estar sota control del Pakistan Occidental. Elcicló Bhola de 1970 i la freqüent explotació de la majoria bengalí per la minoria no bengalí va enfurir persones sensibles a banda i banda del Pakistan. Les tensions van arribar al seu límit el1971 després dels resultats electorals que atorgaven a laLliga Awami una majoria aclaparadora; el president pakistanèsYahiya Khan, un militar, va desaprovar el resultat davant el parlament d'una manera oberta i gens democràtica. Sota el lideratge deSheikh Mukibur Rahman, també conegut com a Bongobondu (amic de Bengala) i Pare de la Nació, es va iniciar lalluita de Bangladesh per la independència.[13] El conflicte va tenir un punt culminant el25 de març de 1971 en un dels genocidis més sagnants dels temps actuals dut a terme per l'exèrcit pakistanès sobre civils bengalís innocents.[14]
Vista frontal de la Casa del Parlament Nacional de Bangladesh
Sheikh Mukibur Rahman va ser identificat com un dels líders més influents dels bengalís, i va ser arrestat pel govern pakistanès.Ziaur Rahman, aleshores un cap de l'exèrcit i més endavantpresident de Bangladesh, va declarar la independència del país en representació del gran líder nacional BangabandhuSheikh Mujibur Rahman, utilitzant un transmissor de ràdio improvisat des de la ciutat deChittagong.
Amb l'ajuda d'oficials bengalís de l'exèrcit, el suport de civils i l'ajuda humanitària i militar de l'Índia, Bangladesh va armar ràpidament elMukti Bahini (lluitadors per la llibertat), un grup armat format principalment per joves estudiants, obrers, grangers i altres civils. Va començar laGuerra d'Alliberament de Bangladesh. Els Mukti Bahini, amb el suport de les tropes índies, es va enfrontar a l'exèrcit pakistanès d'ocupació i en nou mesos van aconseguir que els pakistanesos abandonessin el país. Pakistan, en coordinació amb els seus còmplices a Bangladesh, va dur a terme crims de guerra massius. L'exèrcit pakistanès va ser forçat a rendir-se el16 de desembre de 1971 i Bangladesh va quedar lliure d'ocupants estrangers.
Després de la seva independència, Bangladesh va passar a ser unademocràcia parlamentària, amb Mujib com aPrimer Ministre. En les eleccions parlamentàries de 1973, la Lliga Awami va guanyar per majoria absoluta. Entre 1973 i 1974 va tenir lloc una gran fam al llarg i ample de tot el país, i a principis de 1975, Mujib iniciar un mandat socialista de partit únic amb el BAKSAL, un partit format per a l'ocasió. El 15 d'agost de 1975, Mujib i la seva família van ser assassinats per oficials de l'exèrcit de rang mitjà.
Un continu de sagnants cops i contracops d'Estat en els següents tres mesos va culminar amb l'ascens al poder del generalZiaur Rahman, qui reinstaurà una política multipartidista i va fundar elPartit Nacionalista de Bangladesh (PNB). El govern de Ziaur finalitzà quan aquest va ser assassinat el 1981 per membres de l'exèrcit.
El següent gran mandatari de Bangladesh va ser el generalHossain Mohammad Ershad, qui va prendre el poder enun cop d'estat sense vessament de sang el1982[15] i va dirigir el país fins al 1990, quan va ser apartat del poder per un aixecament popular. Des de llavors, Blangladesh ha tornat a ser una democràcia parlamentària. La vídua de Ziaur,Khaleda Zia, va dirigir el PNB a les victòries parlamentàries de 1991 i 2001 i va ser Primera Ministra des de 1991 a 1996 i de nou entre 2001 i 2006, iSheikh Hasina,la filla gran deSheikh Mujibur Rahman, "pare fundador" i primer President del Bangladesh independent, ha estat primera ministra de Bangladesh del 1996 al 2001, i des del 2009 fins a la seva renúncia al 2024.[16]
Elpresident, tot i ser també el cap d'estat, té un càrrec principalment cerimonial, concentrant el poder en elprimer ministre, qui és el cap de govern.[17] El president és elegit per la legislatura cada 5 anys i els seus poders, comunament limitats, són substancialment expandits durant la possessió d'un govern guardià, principalment per controlar la transició a un nou govern.
El primer ministre és designat pel president i ha de ser un membre del parlament a qui el president consideri de la confiança de la majoria dels membres del parlament. El gabinet és compost per ministres elegits pel primer ministre i designats pel president.
El parlament bengalí unicameral és la Casa de la Nació oJatiya Sangsad, els 300 membres són escollits per vot popular dels districtes electorals simples per termes de cinc anys. El cos judicial és la Cort Suprema, de la qual els jutges en cap i altres jutges són designats pel president.
Cadascuna d'aquestes divisions és, al seu torn, dividida en districtes anomenatszilas que al seu torn estan dividits en subdistrictes anomenatsupazilas othan. En total Bangladesh té 6 divisions, que contenen 64zilas les quals estan formades per 460upazilas.
Bengla Desh ha estat criticada perAmnistia Internacional i perHuman Rights Watch. Critiquen que tot i les promeses per complir elsdrets humans incompleixen aquestes promeses.[19] Segons Amnistia internacional, hi ha impunitat a les pautes ja conegudes d'abusos contra els drets humans de la mà de la policia, delBatalló d'Acció Ràpida, de les Forces Conjuntes i altres cossos encarregats de fer complir la llei.[20]L'article 377 del Codi Penal de Bangladeshcastiga la conductahomosexual amb penes de fins a cadena perpètua.[19]
Bangladesh està emplaçat al delta de dos dels rius més importants del subcontinent indi, elGanges i elBrahmaputra. Aquest delta té una costa composta d'una extensa jungla pantanosa algolf de Bengala coneguda com el Sundar Ban (selva bonica), hàbitat natural deltigre de Bengala. En aquest delta, tan densament poblat, està format per la confluència dels rius Ganges(nom local: Padma), Brahmaputra(nom local: Yamuna), i elMeghna i els seus afluents, els quals descendeixen des de l'Himàlaia. Les terres d'al·luvió de Bangladesh són molt fèrtils, a la vegada que vulnerables a les inundacions i la sequera. Una important part del territori de Bangladesh es va formar a partir dels sediments que els múltiples rius que s'entrellacen i flueixen a la regió van dipositar.
Les úniques muntanyes fora de la plana són els turons deChittagong (muntanya de màxima alçada: elKeokradong amb 1.230 m) al sud-est i la divisió deSylhet al nord-est.
A mig camí deltròpic de Càncer, el clima de Bangladesh éstropical, amb un hivern suau des de l'octubre fins al març, un estiu humit i calorós des de març fins al juny i un monsó humit, càlid i plujós des de juny fins a octubre. Els desastres naturals com les inundacions, ciclons tropicals o els tornados afecten el país tots els anys,[21] amb les seves conseqüències en desforestació, la degradació de la terra i l'erosió.
Dhaka és la capital del país i la ciutat més gran. Altres ciutats importants sónChittagong,Rajshahi iKhulna. ElBasar de Cox, al sud de Chittagong, és la platja natural més llarga del món, amb uns 120 quilòmetres de longitud.
Bangladesh ha experimentat un notable creixement des de la seva independència el1971. Abans, la majoria d'exportacions es basaven en la indústria deljute (Corchorus capsularis). Aquesta indústria va començar a caure quan els productes depolipropilè van començar a guanyar popularitat davant dels productes del jute. Pel que fa alPIB per capita, Bangladesh va experimentar un espectacular creixement econòmic que el portà del 57% durant elsanys 70, a un 29% en elsanys 80 i assolint al 24% en elsanys 90.
El país compta amb la major superfície cultivable en proporció a la seva extensió del món, fet que unit al seu baix índex de desenvolupament explicat el gran pes del sector primari.
Un dels majors reptes ha estat l'increment de la produccióalimentària, per satisfer la creixent població del país sense necessitat de dependre d'altres nacions. D'aquesta manera, Bangladesh acapara el tercer lloc en producció d'arròs en el món. En la terra es cultiva jute i arròs principalment, encara que s'observa un augment en les collites deblat. Només amb les produccions d'arròs el país té prou aliment. Tot i així, es calcula que un 10-15% de la població pateix dedesnutrició. A més, l'agricultura depèn per a la seva irrigació del comportament delsmonsons en un percentatge força important.
El país té grans reserves degas natural i reserves limitades decarbó ipetroli. Laindústria és feble, encara que compta amb moltamà d'obra barata, però no ha gaudit de la recent industrialització d'altres països, comIndonèsia. Hi ha nombrosos rius navegables, però la seva utilització és escassa perquè no compta pràcticament amb la necessària infraestructura portuària fluvial.
Bangladesh és pràcticament una nació homogènia des del punt de vistaètnic, amb més d'un 98% de població bengalí.[24] La gran majoria parlaBengalí (bangla). El dos per cent restant són musulmans no bengalís d'altres regions de l'Índia comBihar, de parlaurdu. Un petit nombre de grups tribals habita els turons de Chittagong, al sud-est del país.
La majoria dels bengalís (prop del 83%) sónmusulmans, però elshindús constitueixen una minoria important (16%). Existeixen també grups reduïts debudistes,cristians ianimistes. Molts dels grups minoritaris pateixen persecució per la seva ètnia o la seva religió.
El país pateix una altasuperpoblació. El 1992, el govern va començar a promocionar el control natal per frenar el creixement de la població, però amb poc èxit. Moltes persones no tenen possessions o estan obligats a viure en regions pantanoses perilloses, amb el risc de contreure malalties.
En un esforç per contenir la propagació de malalties com elcòlera o ladisenteria, algunes organitzacions internacionals han fomentat la construcció depous d'aigua a tot el país. Diversos anys després de la implementació general del programa, més d'un quart de la població tenia símptomes d'enverinament perarsènic. Els alts nivells d'arsènic natural a l'aigua no s'havien tingut en compte. Els efectes de l'aigua amb contingut en arsènic són encara un problema per a la població del país.
Com a reflex de la llarga història de la regió, Bangladesh té una cultura que abasta elements tant antics com nous. L'idiomabengalí compta amb un ric patrimoni literari, que comparteix amb Bangladesh l'estat indi deBengala Occidental. El primer text literari en bengalí és del segle viii, és laCharyapada. La literatura medieval bengalí, sovint, sia religiós (per exemple elChanda), o adaptats d'altres idiomes (per exemple elAlaol). La literatura bengalí va assolir la seva plena expressió en el segle xix amb poetes comRabindranath Tagore iKazi Nazrul Islam són les seves icones més grans. Bangladesh també té una llarga tradició en la literatura popular, per exemple elMaimansingha Gitika,Thakurmar Jhuli i històries relacionades amb Gopal Bhar.
La tradició musical de Bangladesh està basada en la lletra (Baniprodhan), amb un mínim d'acompanyament instrumental. La tradicióBaul és un patrimoni únic de la música folk Bengalí, i hi ha moltes altres tradicions musicals a Bangladesh, que varien d'una regió a una altra. Gombhira, Bhatiali, Bhawaiya són algunes de les més conegudes formes musicals. Música popular de Bengala, sovint és acompanyada per l'ektara, un instrument amb una sola corda. Altres instruments inclouen elsdotara,dhol,flauta, i lataula. Bangladesh també té un patrimoni al nord de l'Índia lamúsica clàssica. De la mateixa manera, les formes de dansa de Bangladesh extreure de les tradicions populars, en especial els dels grups tribals, així com l'àmplia tradició de dansa índia.[26]
Bangladesh produeix una vuitantena depel·lícules a l'any.[27] ElHindi films també és bastant popular.[28] Al voltant de 200diaris es publiquen a Bangladesh, juntament amb més de 1.800 publicacions periòdiques. Tanmateix, el nombre de lectors regulars és baix i es troba per sota del 15% de la població.[29] Bangladesh s'hi escolta una varietat de programes deràdio locals i nacionals de Bangladesh Betar, així com quatre canals privats de ràdio FM (Ràdio Foorti, ABC Ràdio, Ràdio Avui en dia, Ràdio Estimar), que tenen una alta popularitat entre la generació més jove i està creixent ràpidament a les ciutats importants. També hi ha serveis de Bangla Ràdio de laBBC i deVoice of America. El dominant és el canal de televisió controlat per l'Estat Bangladesh TV, però en els darrers anys, els canals de propietat privada s'han desenvolupat considerablement.
La tradició culinària de Bangladesh manté estretes relacions amb l'Índia i l'Orient Mitjà, així com la cuina té els seus trets propis i únics. L'arròs i elcurri són els plats tradicionals preferits. Els dolços de Bangladesh tenen el tret distintiu que s'usen productes lactis, alguns comuns que ésrôshogolla,chômchôm ikalojam.
Elsari (Shari) és de llarg el vestit més utilitzat per les dones de Bangladesh. La ciutat deDhaka, en particular, és famosa per la producció de saris d'exquisidaJamdanimussolina. ElSalwa kameez (Shale kamiz) és també molt popular, i en les zones urbanes algunes dones porten la vestimenta occidental. Entre els homes, la vestimenta occidental és la més àmplia adopció. Els homes també porten elKurta-paejama combinació, sovint de vegades religioses, i lalungui, una mena de faldilla llarga.
Eid ul-Fitr iid al-ad·ha són els més grans festivals en elcalendari islàmic. El dia abans d'Eid ul-Fitr s'anomenaChãd Rat (la nit de la lluna), sovint celebren amb petards. Altres festes musulmanes que també s'observen. Els principals festivals hindús són elDurgá Puja,Kali Puja i elVasant Panchami. Elvesak que marca el naixement delSiddharta Gautama, és un dels més importants festivals budistes, mentre que elNadal, anomenatBorodin (dia gran) només se celebra per la minoria cristiana bengalí. El festival més important és el festival laic dePohela Boishakh o l'any nou bengalí, el començament delcalendari bengalí. Altres festes són elNobanno (el festival de la collita), elPoush parbon (festival de laPoush) i els dies nacionals comShohid Dibosh o dia del moviment per la llengua i el Dia de la Victòria.
El joc nacional és elkabaddi,[30] elfutbol i elcriquet són més populars. L'equip nacional de criquet de Bangladesh va guanyar elTrofeu de la CPI contraKenya en el 1997[31] que el va qualificar per laCopa Mundial de Criquet del 1999.[32] En la seva primera copa del món Bangladesh va batre aPakistan en la primera ronda.[31] En el 2000, a l'equip de criquet de Bangladesh si li concedix l'estatut de prova de cricket i ser capaç de jugar amb altres equips nacionals.[31] En diverses ocasions Bangladesh ha derrotat a Austràlia, Nova Zelanda, Sri Lanka i el Pakistan, i el que és més important Bangladesh va derrotar a l'Índia[33] i a Sud-àfrica en la Copa del Món de Criquet del 2007.[34] Ells també han derrotat a les Índies Occidentals al CPI T20 de la Copa del Món del 2007.
Altres esports populars inclouenhoquei,tennis,bàdminton,handbol,voleibol,escacs,carrom, i kabbadi, que és l'esport nacional de Bangladesh. La Junta de Control d'Esports de Bangladesh regula vint-i-nou diferents federacions esportives.[35]
.svg%26amp%3blang%3dca)
_-_BGD_-_UNOCHA.svg)
