| ||||
| Tipus | ciutat | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Edward Banfield | |||
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Argentina | |||
| Província | Província de Buenos Aires | |||
| Partido | Lomas de Zamora Partido(en) | |||
| Població humana | ||||
| Població | 223.898(2010) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 16 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Banfield és una localitat situada en la part oriental del partit de Lomas de Zamora, a la zona sud delGran Buenos Aires,Argentina. Limita amb Remedios d'Escalada en el partit de Lanús, i amb les localitats deLomas de Zamora, Temperley, Vila Centenario i Vila Fiorito. Es troba a més de 16 km de laCapital Federal.
El seu nom es deu al ciutadà britànic, especialitzat en ferrocarrils, Edward Banfield, qui va estar a càrrec de la gerència del Ferrocarril del Sud, (actual Ferrocarril General Roca), des de 1865 fins a 1872.
La zona on actualment es troba la ciutat va tenir el seu origen a partir de l'estesa de les vies delferrocarril En principi, això va permetre la comunicació entre Chascomús iBuenos Aires, que per aquell temps era la capital provincial. L'epidèmia defebre groga ocorreguda en1871 va diversificar la ubicació de la població, principalment en els suburbis, com així també en els sectors propers a la capital, fins llavors poc triats.
Juan de Zamora va vendre en 1765 la seva propietat al Col·legi de La nostra Senyora de Belén, però en1767 va ser expulsada i dissolta l'orde jesuïta del Rio de la Plata. El predi va rebre la denominacióDel Rei, com així també el rierol. Amb posterioritat a 1810 L'Estada del Rei va canviar el seu nom aEstada de l'Estat, que va ser venuda en1814 a Anacleto Cajigas. En1815 es va transferir aquest predi a Ignacio Correas, qui es va assentar en el lloc conegut posteriorment com a Munti Correas. En 1833 va annexar un predi la destinació del qual seria després el lloc del loteo ocorregut en1873: Calli Real (actual Avinguda Alsina), Chacabuco, Rincón i Arenals. Escrivania de Laureano Silva. Ignacio Corretja va llegar el predi a la seva filla Magdalena Correa qui al seu torn ho va vendre en1854 a Gregorio Larios, qui al seu torn l'hi va vendre a José Plá en1872.
Es pot situar el naixement del poble amb la creació de l'estació de ferrocarril en1871.
El15 d'agost de1873, en eldiari La Premsa, es va publicar l'avís de la signatura Adolfo Bulrich, que deia:
| « | "MITAD AL CONTADO Y MITAD A 6 MESES - Terrenos sin rival Por liquidación - Tren gratis - Cerveza, etc. En Banfield Calles abovedadas y arboledas de paraísos 417 lotes Altísimos, linderos a los grandes edificios del Ferrocarril del Sud, en construcción TITULOS SUPERIORES – ESCRITURAS GRATIS domingo 17 del corriente a las 12 en punto". | » |
La primera escriptura en el plànol de la rematada de A. Bullrich és de data 19 d'agost de 1873. (Elloteo es va realitzar el diumenge 17 en hores del migdia), a nom d'Alejandro Tabaco i la segona, amb data 20, a nom de Diego Stevens.
Els terrenys estaven situats d'Oest a Est entre el que actualment és l'Avinguda Hipòlit Yrigoyen i el carrer Leandro N. Alem; i de nord a sud entre el carrer Alberto Larroque i l'avinguda Pedro Uriarte. Els grans edificis als quals al·ludeix l'avís són els tallers propers a l'Estació Remedios d'Escalada. Els edificis a on van funcionar els magatzems i tallers del ferrocarril, avui els ocupen la Universitat Nacional de Lanús, el Museu del Ferrocarril dels Tallers de Remedios d'Escalada i el Taller de reparació de locomotores i vagons.
En1871 es va produir un brot defebre groga, alhora que diverses famílies d'una incipient classe emigraven des deBuenos Aires cap a Banfield .
La ciutat va començar amb una modesta casella de fusta emplaçada en la qual avui és l'Estació de Banfield, des d'on sorgeixen els carrers Maipú (a l'Est) i French (a l'Oest). El centre comercial principal se situa sobre la primera; un reduït nombre de negocis es troba en la sengunda cap a l'oest. Originalment l'estació del Ferrocarril creixia cap a l'oest i les chacras de verdura i alguns tambos se situaven en l'est. Això s'observa si es para esment als fronts de les estacions en Banfield, Llomes de Zamora i Temperley. Tots elles tenen l'oficina del Cap d'Estació en el caminin extrem oest. Quan aquestes ciutats es van expandir per loteo de chacras i cinquenes, la part nova de la ciutat va generar un carrer principal cap a l'est en la qual es van situar els comerços.
La Llei Provincial Nº 6.331, sancionada el28 d'octubre de1960, promulgada l'11 de novembre, i publicada en el Butlletí Oficial el17 de novembre, declarava a BanfieldCiutat.[1]
Durant l'última dictadura militar esdevinguda al país, autodenominadaProcés de Reorganització Nacional, va funcionar un centre clandestí de detenció conegut com el Pou de Banfield en la intersecció dels carrers Vernet i Sicilià; avui és un museu de la memòria.[2]
Amb223.898 habitants (INDEC, 2001), la ciutat de Banfield és la ciutat més poblada en el partit, ja que suma gairebé el doble queLomas de Zamora i Temperley, gairebé un 38% de la població total del partit.
El Santuari Basílica Sagrada Família de Nazareth va tenir el seu origen en el oratori que es trobava en Cochabamba i Belgrano, casa cinquena de la senyora Juana de Leguina, al que acudien els catòlics banfileños. Leguina va donar la terra per a la construcció del temple sota l'advocació de la Sagrada Família de Nazareth. El temple, va ser beneït i inaugurat el2 de febrer de1895, amb el padrinatge del PapaLleó XIII i elevada a Parròquia el31 de juliol de1920.[3]
Des de1932 existeix una comunitatluterana conformada perAlemanys del Volga, que compta amb el seu propi temple sobre el carrer Medrano 253.[4][5]
En1873, el ferrocarril posa el seu nom a una nova estació situada entre Remedios d'Escalada iLomas de Zamora avui porta el seu nom.[6]
.jpg)
