L'avís de la clausura enganxat a la porta d'una botiga d'informàtica l'endemà que la seva casa matriu,Granville Technology Group Ltd, fóra declarada "en fallida" al Regne Unit.
Unafallida,abatiment obancarrota[1] (delgenovès medieval:bancarotta; enanglès:bankruptcy; encastellà:quiebra; enfrancès:banqueroute) és una situació jurídica en la qual una persona (persona física), empresa o institució (persones jurídiques) no pot plantar cara als pagaments que ha de realitzar (passiu exigible), perquè aquests són superiors als seus recursos econòmics disponibles (actius). A la persona física o jurídica que es troba en estat de fallida es denominafallit. Quan el fallit o deutor es trobava declarat judicialment en «estat de fallida», es procedia a unjudici de fallides. Alregne d'Espanya, amb l'aprovació de la llei 22/2003, concursal, la «institució de la fallida» quedà derogada i els 4 processos de declaració d'insolvència anteriors -fallida,suspensió de pagaments,concurs de creditors iquitança i espera, passaren a regir-se per un procediment únic anomenatprocediment concursal, en el qual s'examina si el deutor pot atendre a part del deute amb el seupatrimoni a les obligacions de pagament pendents.
A l'antiga Grècia la bancarrota no existia; si un home estava en deute i no pagava, tant ell, com la seva muller, com els seus fills i servents, eren forçats a l'esclavitud per deutes. Aquesta situació que es perllongava fins que el prestador no havia recuperat tot el seu préstec a través del treball forçós d'aquell que s'havia endeutat i no havia pagat. Diverses ciutats estat gregues limitaven, però, l'esclavitud per deutes a un període màxim de 5 anys; així mateix els esclaus per deutes impagats gaudien de protecció de la seva vida i els seus membres i, per tant, no podien esser ni executats ni mutilats, gaudi que no tenien la resta d'esclaus, limitant-se doncs el seu càstig a un estat de penúria i treball forçat. Altrament si transcorreguts els 5 anys el deute encara no havia estat retornat, eren els servents del deutor aquells que eren retinguts en estat d'esclavitud, normalment en unes condicions molt més dures.
El terme «bancarotta» deriva delgenovès medievalBancarotta, en referència a lataula de canvi de fusta -banca (delllatíbancum o bancus)- que feien servir els canviadors de moneda. Si aquests esdevenien insolvents, les autoritats de la ciutat procedien ritualment al trencament -rotta- de la taula de canvi en la que feia les seves operacions, de manera que es quedava amb labanca rotta.[2]L'origen d'aquest costum és a la Casa de la Llotja de Mar (Barcelona) al segle XIV.[cal citació]
AArgentina, aquesta institució és regulada en la Llei 24.522 de Concursos i Fallides, sancionada el 20 de juliol de 1995, promulgada el 7 d'agost del mateix any i publicada en el Butlletí Oficial l'endemà passat.
AXile, aquesta institució és regulada en la Llei 18.175 de Fallides, separada per XV títols que desglossen aquesta matèria, la Llei 18.175 està inclosa totalment en el Llibre IV del Codi de Comerç.
