Unball és una ordenació demoviments (coreografia) formant un tot determinat per a ésser ballat. Exemple de ball són elvals,tango, i lasardana.[1] Un ball també es pot fer per a fer equip abans d'una activitat, per a una celebració, com a part d'un ritualsocial,religiós o d'una altra mena, com ajoc, etc. Alguns balls iballets antics són els precursors de ladansa clàssica i, a través d'ella, d'altres estils dedansa.
A Catalunya, aquesta pràctica delllenguatge corporal basada en lagestualitatritmada la defineix allò que podríem anomenar una «geografia de la dansa», on descobrim que lesdanses tradicionals segueixen camins naturals i de veïnatge que coincideixen amb els de les fires i mercats, les transhumàncies, etc. Podríem establir, doncs, unes zones força precises per a lesjotes, per alsballs de gitanes, o per alsballs parlats, on elsballs de bastons i les sardanes serien els gèneres més estesos i implantats al territori.[2]
Els dansaires s'organitzen actualment en associacions de característiques molt transversals, tant pel que fa a l'edat dels integrants com a la condició social, i amb una activitat que ultrapassa el ball. D'aquesta manera esdevenen motorsculturals i dinamitzadors de moltes poblacions. També cal fer esment d'aquells grups i persones que han maldat per impulsar, promoure i divulgar la dansa des d'una òptica absolutament lúdica, com a ball de carrer o de plaça, i que han aconseguit de convertir les seves propostes en activitats consolidades fixes en el calendari. Elsbastoners, ladansa viva, elsesbarts i lessardanes engloben la major part de danses populars de Catalunya.[2]
