 | Aquest article tracta sobre Província històrica de Siunia. Si cerqueu la província moderna, vegeu «Província de Siunik». |
| Tipus | ashkharh iregió històrica | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
Siunia oSiuniq (Sisakan) és un anticnakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia[1] ocupant el que avui és la modernaprovíncia de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh. No s'ha de confondre per tant amb la modernaprovíncia de Siunik a Armènia, que ocupa només una part del que fou el principat i regne. El nom del regne s'ha conservat fins avui dia en la província de Siunik,[2] que forma una part de la regió històrica de la qual rep el nom. Té dues parts, l'Occidental (a l'oest delllac Sevan) i l'Oriental (al sud del mateix llac) prolongant-se fins a les muntanyes i abraçant aquestes, on se situa la capitalTatev o Tathev. El país tenia diversos cantons entre els quals el de Balk.[cal citació].
Els prínceps de Siunia o Sisakan (els prínceps Siuni)[3]van ser els primers de les dinasties immemorials d'aquesta província mig aghuana de laGran Armènia i, conseqüentment, considerats com la Casa deHaik.[4] Una de les famílies històriques tradicionals de la regió són elsTatevian.[cal citació]
La senyoria (nakharar) va tenir una dinastia pròpia des del segle i dC, anomenada dinastia de Siak o Siàkides (Sisak oSisàkides), perquè se suposa que s'originà en Siak Alu quan el país li fou donat en feu per un rei que podria haver estatTiridates I d'Armènia (abans de l'any 100). De Siak o Sisak el país es va dir Sisakan. Sisak devia ser d'ètnia aghuan. Els prínceps de Sisakan es van armenitzar molt ràpidament i amb ells el poble.[3]Sisakan fou el nom que va portar laSiunia vers el segle i, derivat del primer senyor, Sisak o Siak. Aquest príncep, que va rebre el feu del rei d'Armènia, va donar el seu nom al país i la seva nissaga van ser elsSisakides o Siakides. Després la seva família va portar el nom de Sisakian.[5]
El primer governant que esmenten les fonts fou Valinak Siak cap al 330. Era un més delsnakharark (senyors hereditaris) d'Armènia. El 331 el príncep Valinak va ajudar el reiKhosrov II d'Armènia contra el rebel Bakur, i va rebre el títol deBdeachkh (vitaxe), equivalent a marquès, de l'Arzanene. El germà de Valinak, Andok (Antíoc) es va casar amb una princesa delsMamikonian; la filla d'ambdósPharantzem, es va casar a Gunel, nebot del reiArshak II d'Armènia; Pharantzen va poder assassinar Valinak i el tron va passar al seu pare Andok.
El successor de Valinak fou doncs son germà Andok cap al340. Siunia fou ocupada perPèrsia cap al369. El379 fou rei Babik, fill d'Andok, restablert pelsMamikonian, triomfants a Armènia. La seva germana Pharantzem es va casar amb Gnel, nebot del reiArshak II d'Armènia. Cap al386 governava Siunia el rei Dara, que va ser deposat pels perses probablement el387.[6]
Valinak fou sobirà cap al400-409 i després Vasak I (409-452). Vasak, que fou governador (marzban) d'armènia pels perses (442-[451]) va tenir dos fills mascles: Bagben i Bakur; i una femella que es va casar amb el nou rei de Siunia, Varazvahan (452-472). El seu fill Gelehon fou rei (470-477) i va morir el483. Babik (Bagben), germà de Varazvahan, fou el nou rei el477. Hadz, germà de Gelehon, va morir el25 de setembre del482.
Després van seguir altres prínceps: Vahan cap al570; En 572, Siunia es va separar breument, amb la connivència de la cort de Ctesifont, de la resta d'Armènia. Filipos o Felip va ser príncep president (574-576); Stefanos governava cap al590-597; Sahak cap al597; Kohazat (cap al600); i Gregori (+640)
Més tard van governar a part de la Siunia una branca delsBagratuní juntament amb uns quants prínceps menors d'una o diverses dinasties probablement d'origen persa.
El príncep local Vasak III (cap al800) va patir l'escomesa de l'emir deManazkert, Sevada, que establí una guarnició a Shalat, al districte de Dzoluk. Llavors Vasak va demanar ajuda al cap revolucionari persaBabek, que es va casar amb una filla del príncep. A la mort de Vasak (821) Babek heretà el país. Siunia sencera es va rebel·lar i Babek la va arrasar però, atacat per àrabs i armenis, la va evacuar i els fills de Vasak, Felip i Sahak recobraren el poder governant el primer a laSiunia Oriental, amb els districtes de Vaïots, Tzor i Balq (Gucha), i el segon laSiunia Occidental coneguda també com aGelarquniq, amb capital a Khoth. Les dinasties locals van desaparèixer durant l'efímera dominació de Babek.
L'any 826 Sahak es va aliar al seu antic enemic, l'emirqaysita de Manazkert, Sevada, en contra del governador califal, però fou derrotat i mort per aquest a Kavakert; no obstant el seu fill Gregori-Sufan el va succeir sense majors problemes com a príncep de la Siunia Occidental. A la part Oriental Felip morí el10 d'agost del848 i el van succeir tres fills conjuntament: Babgen, Vasak-Ichkhanik i Aixot. Babgen va combatre contra Gregori-Sufan, al que va matar (cap al849,850 o851) però Babgen va morir poc després (851) i Vasak-Ichkhanik (Vasak IV) el va succeir vivint en pau amb Vasak-Gabor que havia arribat al tron de la Siunia Occidental en el lloc del seu pare difunt Gregori-Sufan. Nerseh, germà de Babgen, dirigí (851?) una expedició a l'Aghuània derrotant i matant al príncep Varaz-Terdat (de la dinastia persaMihrakan d'Aghuània) a Morgog. Un enviat del Califa,Bogha al-Khabir, va assolar Armènia i Aghuània per aquests anys, i va enviar un destacament a la Siunia Oriental on governava Vasak IV amb el seu germà Achot. Els siunencs es feren forts a la fortalesa de Balq, però Vasak va fugir a Kotaiq, on, perseguit, va haver de marxar cap a la regió de Gardman, a la vora oriental del llacSevan, on el príncep local (ichkhan) Ketridj o Ketritchn el va trair i el va entregar a Bogha al-Kabir (859). També Aixot fou capturat (859). Però Bogha va entrar a Gardman i va fer presoner a Kertridj sense agrair-li el servei que li havia fet. Després Bogha va passar a Outi on va fer presoner al príncep de Sevordiq o del poble Sevordiq, Stefannos Kun. Totes aquestes regions va intentar-les controlar pel Califat, i per això Bogha va fer repoblar per musulmanes la ciutat de Shamkor a la vora del riu Kura, que junt aBardaa iGandja estava destinada a vigilar la regió. El862 els prínceps presoners foren alliberats per ordre del nou califa i van poder retornar als seus dominis hereditaris a canvi d'un reconeixement de l'islam, reconeixement que van retirar de seguida que es van sentir segurs als seus territoris i entre els seus. Poc després el príncep de Siunia Occidental Vasak-Gabor, es va casar amb una filla del bagràtidaAixot I Bagratuní el gran, anomenada Míriam, i va rebre el títol deIchkhan dels Siunencs que li va entregar Aixot en nom del Califa.
A Vasak-Gabor el va succeir el seu fill Gregori-Sufan II (887-909). Cap al887 va morir també el príncep de Siunia Oriental Vasak IV i el va succeir el seu germà Aixot qui va morir cap al906. El fill de Vasak IV, Sembat, que va rebre els feus de Valots-Tzor i Shahaponk (Djahuk) governà des del887 a una data posterior al920; es va rebel·lar (903) contra el bagràtidaSembat I el màrtir (Nahadak) al que es va negar a pagar tribut, i per això fou atacat pel príncep deVaspurakan Sargis-Achot, vassall del bagràtida. Sembat es va sotmetre i fou perdonat (es va casar amb la germana del príncep de Vaspurakan) rebent la ciutat i districte deNakhtxivan, arrabassada el902 als qaysites. El príncep de Vaspurakan no devia estar d'acord amb aquesta cessió d'un territori proper als seus dominis i que podia legítimament esperar que li fos adjudicat a ell, i pocs anys després es va aliar a l'emirsàjidaYússuf contra la Siunia Oriental i junts van envair aquest. Sembat es va refugiar a la fortalesa d'Erendshak (avui Alindja al nord est de Nakhtxivan) i Yusuf va quedar amo de la Siunia Oriental. Sembat tot i això va demanar refugi al seu cunyat ara enemic Khatchik-Gagik i aquest li va concedir. En el mateix any909 el príncep de Siunia Occidental Gregori Sufan II es va sotmetre a l'emir Yusuf aDvin. Sols els moviments romans d'Orient i la retirada dels sàjides li van permetre un temps després de recuperar el país i el tron. Sembat, amb els seus tres germans Sahak, Babgen i Vasak, governaren altra vegada. També a la Siunia Occidental, Sahak, Aixot i Vasak, germans de Gregori-Sufan II, governaren el país; després d'ells la dinastia occidental desapareixerà sotmès el territori pels musulmans. La part Oriental va quedar repartida: Sembat, que tenia el títol, governava la part occidental de la Siunia Oriental amb el Vaïots-Tzor, fronterer amb Vaspurakan; Sahak, la part oriental fins al riu Hakar; Babgen el districte del Balq; i Vasak un territori no determinat (va morir el922). L'emir de l'Azerbaidjan Nasr va capturar a traïció a la ciutat de Dvin als prínceps Babgen i Sahak, però en envair els dominis de Sembat, aquest li va fer front amb energia i el va rebutjar, i encara va obtenir la llibertat dels seus germans. A Sembat el va succeir el seu fill Vasak, i a Sahak el seu fill Sembat. Vasak va rebre el títol reial dels musulmans cap al final del seu regnat que va durar fins al963; llavors la corona va passar al seu nebot Sembat (963-998) que fou reconegut rei pels emirs deTauris i d'Arran. Es va casar amb la princesa d'Aghuània, Shahandoukht. A la seva mort el va succeir Vasak (cap al998-1019) i a la seva mort dos nebots (fills d'una germana i d'un príncep anomenat Aixot que pertanyia a una altra branca de la família) que es deien Sembat i Gregori (1019-1084). Aquest darrer es va casar amb la princesa Shahandoukht, filla de Sevada d'Aghuània. Els dos prínceps, sense més successors que una filla de Gregori anomenada Shahandoukht com la mare, adoptaren al príncep d'Aghuània, Seneqerim Ioan, de la casa reial deGardman, qui des el1084 va governar ambdós territoris, i va morir el1105. Li succeí el seu fill Gregori de Siunia i Aghuània que va governar fins al1166 quan el país fou conquerit pels turcsseljúcides. El1211 els georgians van arrabassar la regió als atabeksildeguízides (administradors de la regió pels seljúcides), i poc després el rei de Geòrgia en va concedir el feu alsOrbelian o Liparit-Orbelian (d'origen Mamikònida) que sota diverses sobiranies van conservar el domini.
Va pertànyer als georgians fins al1225 en què va ser conquerida pels mongols, i els seus successors elsIl-kan de Pèrsia. En el seu temps, sota el granMongke, Siunia fou erigida en un principat dependent directament del gran kan, exempt d'impostos, concedit alsOrbelian deVaiotx Dzor, un dels quals va portar el títol de rei; un dels membres de la nissaga,Esteve Orbelian, va deixar escrita una important història del país. El1340 la sobirania va passar alsJalayàrides i el1382 la va conquerir Timur (Tamerlà).
El1405 la sobirania va passar alsKara Koyunlu; sempre la dinastia va poder subsistir; el 1410 elstimúrides van ocupar el país i els següents sobirans ja no van tenir poder i el principat fou suprimit el 1437. El 1468 va passar alsAk Koyunlu.
El1502 va passar a la Pèrsiasafàvida; els turcs van ocupar la regió el1516 i els perses la van tornar a ocupar el1620.
El1723 va ser ocupada per primer cop pels russos, però va tornar a Pèrsia el1732. El1747 va formar part delkanat de Karabakh fins al1822 en què Rússia la va conquerir.
Va pertànyer a l'Imperi rus fins al1917/1918 seguint llavors els passos de la República federal deTranscaucàsia i primera república d'Armènia.
Elsetembre del1920 Armènia va cedir la regió deSiunik (Siunia) iZangezur i l'alt Karabakh (a l'Est) a l'Azerbaidjan. Les forces militars armènies a la regió no van acceptar la decisió i proclamaren la república autònoma de Siuniq o Siunik. Després de la proclamació de la República soviètica d'armènia el1921, Siunia, en part ocupada pels àzeris, proclamà la seva independència com a República de l'armènia muntanyosa, però solament abraçava part de l'Alt Karabakh (al Sud de Zangezur) doncs la Siunia Occidental i Oriental ja havien estat ocupades. Després d'uns mesos de resistència les autoritats de la República van fugir cap a l'Iran.
Siunia va quedar formant part d'Armènia dins de la unió soviètica, i es va independitzar el 1990. La Siunia armènia llavors va formar laprovíncia de Siunik dins d'Armènia.
