« Diobé, cap de Bakel, i els seus principals notables » (1887-1888)« Un carrer de Bakel després dels treballs de carretera i les plantacions ordonades pel coronel Galliéni »
El1854,Faidherbe hi va fer construir un fort que acull avui dia a les autoritats locals.
El explorateur francèsRené Caillié hi va fer una etapa en el seu viatge cap aTombuctú. En la seva residència damunt d'un turó (la « muntanya central »), es descobreix un panorama sobre la vella ciutat.
L'abril de 1886 va tenir lloc la batalla de Bakel. El marabutMamadou Lamine Dramé fou vençut pel reiMoussa Molo aliat als francesos.
El2003, el Pavelló René Caillé, el fort, les tres torres militars i el cementiri dels circumcisos han estar inscrits en la llista dels Monuments històrics.[1] No obstant això el Pavelló, que protegeix avui una família bakelesa, sofreix d'un estat de deteriorament avançat.
Les localitats més pròximes són Korera, Lekselba, Boutanda, Alahina, Bema, Moribougou, Diaguili, Koungani i Tourimé.Dakar, la capital, es troba a 687 km.[3]
Bakel està situada al llarg delriu Senegal, al mig de monticles rocosos. El clima és molt calorós i àrid, i la sorra molt present. Tres grans unitats geomorfològiques recobreixen el territori del departament :
els altiplans del continental terminal (corresponent als 2/3 occidentals del departament),
la zona de base (corresponent al terç est del departament)
els al·luvions dels valls del Senegal i delFalémé (a la frontera est del departament). Aquestes grans unitats determinen de manera molt neta les potencialitats de posta en valor del departament.
Maures comerciant amb lagoma a la escala de Bakel (gravat de1890)
En el període colonial, la ciutat va constituir una etapa major de l'avanç francès a l'Àfrica negra. Va esdevenir prou prospera gràcies al comerç de lagoma i delscacauets.
Robert Aprin,Développement et résistance paysanne : le cas des Soninkés de Bakel (Sénégal), Éditions de l'IFAN, 1980.
Jacques Constantin Beaumont,Deux mots sur la topographie médicale du Fort de Bakel, Royaume de Galam, Paris, 1834, 18 p. (Thèse)
Adama Cissokho,L'impôt colonial dans le cercle de Bakel : 1895-1939, Dakar, Université Cheikh Anta Diop, 2001, 86 p. + ann. (Mémoire de Maîtrise)
Amadou Diallo,L'éducation en milieu sooninké dans le cercle de Bakel : 1850-1914, Dakar, Université Cheikh Anta Diop, 1994, 36 p. (Mémoire de DEA)
Joseph Kerharo, « La pharmacopée sénégalaise : note sur quelques traitements médicaux pratiqués par les Sarakolé du Cercle de Bakel »,Bulletin et mémoires de la Faculté mixte de médecine et de pharmacie de Dakar, t. XII, 1964, p. 226-229
Abdou Khadre Tandia,Bakel et la pénétration française au Soudan (1866-1896), Université de Dakar, 1972, 144 p. (Mémoire de Maîtrise)
Abdou Karim Tandjigora,Évolution économique du cercle de Bakel (1918-1946), Université de Poitiers, 2001, 130 p. (Mémoire de DEA)
Théodore Verdier,Contributions à la géographie médicale : Étude sur le poste de Bakel (Haut-Sénégal), Moquet, 1876.
Henri L. Zion,Le poste de Bakel à l'époque du gouverneur Faidherbe, 1855-1865, Université de Dakar, 1968, 227 p. (Mémoire de Maîtrise)
