ElBaix Egipte (àrab:مصر السفلى,Miṣr as-Suflà;copte:ⲧⲥⲁϧⲏⲧ,Tsakhet) és el nom donat antigament a la zona més septentrional de l'antic Egipte que es configura en el fèrtildelta del Nil entre l'Alt Egipte i lamar Mediterrània moderna, entre El Ai-day, i la ciutat moderna delCaire iDahshur al sud.[1] La divisió entre el Baix i l'Alt Egipte, es donava en una frontera imaginaria la línia de la qual passaria perMaadi i onMemfis ja formava part de l'Alt Egipte.
Històricament, elriu Nil es va dividir en set branques del delta del Baix Egipte. El Baix Egipte es va dividir ennomós[2] i va començar a avançar com a civilització després del 3600 aC.[1] Actualment, conté dos canals principals que flueixen pel delta del riu Nil: elcanal Mahmoudiyah (antic Agathos Daimon)[3] i el canal de Muways (en àrab: بحر موَيس, "via fluvial de Moisès").[4]
Ambdues parts d'Egipte, que probablement no formaven dues unitats, van ser unificades parNarmer (Menes) sobirà deNekhen (que devia tenir l'hegemonia sobre tot o la major part de l'Alt Egipte) després del3200 aC.[5] Hi havia nombroses diferències entre els alts i els baixos egipcis al món antic. Parlaven diferents dialectes i tenien diferents costums. Moltes d'aquestes diferències, i les ocasionals tensions que creaven, encara existeixen als temps moderns. Els seus habitants es coneixen com ahan.rememhit, per diferenciar-se dels de l'Alt Egipte (han.remmaris).
En aquell moment el Baix Egipte estava fragmentat en petitsestats, i probablement havia estat escenari de guerres entre lesciutats estat o confederacions de ciutats.
