Bahram II fou reisassànida dePèrsia que va regnar del274 al291 succeint al seu pareBahram I.
El gran sacerdot Karder fou el seu mentor; Karder va rebre el títol de "Savi de l'ànima de Bahram", fou elevat a noble (wuzurg), nomenat guardià del santuari d'Adur Anahid a Estakr i jutge suprem de l'Imperi. El276 o277 va supliciar aMani fundador del maniqueisme.
L'emperadorMarc Aureli Car va envair laMesopotàmia i segonsFlavi Vopisc els perses estaven llavors en guerra civil,;Claudi Mamertí diu que s'havia revoltat el seu germà Ormazd que tenia el suport delssaces, delsgel·lis i dels ruffis (potser elskushana, si bé la forma llatina eracuseni). Herfeld identifica a aquest Ormazd amb el rei kushana esmentat a les monedes com Ohromoz Kushan Shahan Shah, però això és força dubtós. La revolta d'Ormazd tenia per centreSakastan i va durar uns quants anys però fou finalment dominada i Bahram II va imposar la seva sobirania als saces segonsAgàcies; un fill de Bahram, de nom Bahram, fou fet rei dels saces amb el títol de Sakan Shah (els gecs l'anomenenSagestanon basileus), Aprofitant aquestes lluites a l'orient els romans van arribar fins aCtesifont que van ocupar fàcilment però es van retirar per la mort en misterioses circumstàncies de l'emperador Car (283) dirigits pels seus fillsCarí iNumerià. Bahram va signar poc després un tractat de pau ambDioclecià que havia estat proclamat emperador, en part pressionat per la necessitat de fer font a la revolta del seu germà que era governador (kushansha) de Khurasan.
Sota consell de Karder va continuar la persecució demaniqueus i cristians. L'art va arribar a un alt nivell de desenvolupament. Alguna moneda mostra a la reina Sapurduxtak, fill de Shapur Misan (cosí de Bahram II). Alguns relleus mostren al rei, la reina, l'hereu Bahram Sakan Shah, Karder, el príncep Narsès i a Papak, sàtrapa de Geòrgia i altres dignataris
Va morir a finals del291 i el va succeir el seu fill granBahram III (Bahram Sakan Shah)