Baena és una localitat de laprovíncia de Còrdova,Andalusia,Espanya. Elriu Guadajoz travessa el terme gairebé transversalment de Sud-oest a Oest i el seu afluent el Marbella banya al mateix nucli urbà. Destaquen alguns vèrtexs com torre Morana (688 m), Almoguera (758 m) o Serrezuela (799 m).
S'han trobat algunes restes prehistòriques i sobretot dels ibers, en aquest cas a Torreparedones, entre els quals hi ha la Lleona de Baena, conservada al Museu Arqueològic Nacional espanyol, torbada al turó del Minguillar, lloc on probablement hi havia Iponuba, ciutat ibera esmentada perPlini. Sota domini romà es parla deJulia Regia oVirtus Julia, donat perJuli Cèsar per l'ajut contra els fills de [Pompeu Magne], però no s'ha pogut comprovar, ja que no s'ha trobar cap vestigi romà.
Probablement la ciutat és d'origen àrab. Formava l'iqlim o districte d'al-Kambaniya (La Campiña) ambÈcija,Lucena,Còrdova ial-Zahra. Regada pel riu Marbella, afluent deGuadajoz, i situada en un lloc estratègic, va gaudir de prosperitat sota els omeies. El castell amb la Almedina, la mesquita (construïda perAbd-ar-Rahman II), el mercat i els banys eren el nucli de la població, que estava rodejada de jardins i oliveres. Per un temps fou ocupada perÚmar ibn Hafsun al segle ix, sota l'emirAbd-Al·lah ibn Muhàmmad. Després fou part del districte (cora) deCabra. El1126 va passar prop de la ciutatAlfons el Bataller, poc abans de la batalla d'Arnisol (març de1126). El personatge local més destacat fou el tradicionalista i filòleg Qàssim ibn Àsbagh ibn Muhàmmad ibn Yússuf ibn Nàssih ibn Atà (Baena, 862-Còrdova, 951).
Es va sotmetre a Castella per capitulació al reiFerran III el Sant el1240. El rei la va donar al seu germà Alfons de Lleó. Al començament del segle xv la senyoria fou donada aDiego Fernández de Córdoba; fou ell o la seva família que va construir l'església de Santa Maria la Major i també el Convent de la Mare de Déu.
En endavant fou un llogaret agrícola dominat pel règim de tinença de terra per latifundi. L'abolició de les senyories al segle xix no va canviar pas les coses. El1854 fou afectada per l'epidèmia de colera-morbo asiàtic en la que van morir uns 700 habitants. Junt a la misèria general, va causar l'emigració de part de la població; gran part dels que van restar van emigrar a començament del segle XX per la sequera. A la segona meitat del segle XX l'emigració fou cap aCatalunya iEuskadi.