Les restes més antigues de poblament al terme es remunten alNeolític, i després a unpoblat ibèric, però s'acostuma a datar la fundació de Badalona cap a l'any100 aC, quan elsromans van fundar la població deBaetulo, nom del qual deriva l'actual topònim. El declivi de l'imperi va convertir la ciutat en un poble durant segles. A partir del segle xviii i, especialment al segle xix, amb l'arribada del ferrocarril i amb la ràpida i intensivaindustrialització, la població va créixer exponencialment;[2] alsegle xx el creixement continuà amb les grans onades migratòries de la resta d'Espanya, que van generar un urbanisme caòtic vers la perifèria.
La seva tradició pesquera i industrial ha minvat progressivament al llarg del segle xx. Actualment, Badalona és principalment una ciutat de serveis i disposa de diversos carrers i centres comercials, així com de diversos mercats. També ofereix diferents recursos tant en l'àmbit educatiu com sanitari, amb la presència de centres com l'Escola d'Art Pau Gargallo o l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.
Culturalment, Badalona compta amb unmuseu municipal, tres teatres i diverses biblioteques. Celebra dues festes majors en honor dels seus dos patrons. Les més populars són lesFestes de Maig, en honor desant Anastasi, sent l'acte central de la festa laCremada del Dimoni, en la vigília del dia 11. L'altra festa major, la tradicional, és laMare de Déu d'Agost, que va en detriment a causa de serèpoca estival.
Socialment, Badalona és una ciutat activa amb diverses entitats veïnals, culturals i esportives. En esports, probablement, el més popular sigui elbàsquet, màxim exponent del qual és elClub Joventut Badalona, però també té clubs i equips d'altres esports com elfutbol, el futbol americà amb elsDracs, el tennis o el tennis de taula amb elCTT Badalona, i relacionats amb l'aigua com lanatació o elpatí de vela.
Un dels altres elements a destacar de Badalona són les abundantsrieres, avui dia totes elles canalitzades en el seu tram urbà i normalment eixutes durant la gran majoria de l'any. Trobem quatre rieres i dostorrents que desemboquen al mar (de nord a sud): elTorrent de Vallmajor, laRiera de Canyadó, laRiera d'en Matamoros, laRiera d'en Folch o de Canyet, laRiera de Sant Jeroni od'en Jornet, iel Rierot oTorrent d'en Valls. També podem trobar altres dos torrents que van a parar al riu Besòs: elTorrent d'en Grau (oFonts de Sistrells) i elTorrent de la Vallençana.[5] Tanmateix, a les valls de les muntanyes discorren cursos fluvials menors; sense menystenir les fonts que poblen el territori muntanyenc de Badalona.[3]
Aquests cursos fluvials, en moments de precipitacions fortes, poden passar en qüestió de minuts d'estar pràcticament secs a portar un cabal d'aigua molt important. El que provoca la força de les rierades de Badalona és principalment el desnivell que han de salvar en pocs quilòmetres i la superfície de la conca hidrogràfica. Per exemple, la Riera de Canyet (anomenada a la part alta Torrent de l'Amigó i a la part baixa Riera d'en Folc) té unaconca hidrogràfica de 4 km², una llargada de 5,9 km i un desnivell de 400 metres, el que provoca un pendent mitjà proper al 7 %, i com que al curs alt hi ha tot de torrenteres amb un pendent de l'ordre del 15 al 25 % que van a parar a la mateixa riera, això provoca que l'aigua baixi amb molta força.[5] En el curs mitjà, allà on es troben la muntanya i el pla i els torrents s'ajunten formant les rieres, és on afloren les aigües filtrades i s'hi troben mines i fonts abundants. Destaquen les mines de ca l'Alemany, de can Ruti, de can Pontons i del Comú, així com les fonts de l'Amigó, del Pop, d'en Mora, d'en Beu-i-tapa, de can Trencalòs i de Sant Bru.[6]
Vista de la costa després de la nevada del març de 2010.
Situada a la costa central catalana, el clima de Badalona és típicamentmediterrani, amb estius càlids i xafogosos i hiverns suaus. Les temperatures i les precipitacions estan condicionades per dos factors claus: la muntanya, laserralada de Marina, que actua com a barrera, tot i la seva altitud modesta, i protegeix els turons més baixos i la plana dels vents freds d'origen continental de l'oest i del nord, i elmar que exerceix una acció reguladora de la temperatura. Ambdós afavoreixen un clima amb unes temperatures suaus però molt humit,[7] amb una mitjana d'humitat del 70 %, que influencia que les temperatures màximes i mínimes siguin menys extremes, però que la població les noti més.[8]
Lesprecipitacions són escasses de mitjana anual, i són més abundants a final d'estiu, durant la tardor i també a la primavera. Els mesos més humits són setembre, octubre i maig; els més secs són febrer i juliol. A causa del contacte de l'aire humit i calent del mar amb un altre més sec i fresc es produeixen episodis més intensos, fins i tot amb càrrega elèctrica,[7] i que en certes ocasions han fet créixer enormement el cabal de les rieres, nombroses al terme municipal.[9] De mitjana es recullen al voltant de 570 l/m² anuals, però en períodes concrets poc repartits al llarg de l'any, quelcom que afecta la vegetació i a l'erosió del sòl.[8]
Les temperatures més altes són durant els mesos d'estiu, juliol i agost principalment, mentre que les més baixes es registren en els mesos d'hivern, en ordre descendent gener, desembre i febrer. Mentre que els dies més càlids d'estiu amb prou feines se superen els 30 °C, a l'hivern poques vegades es baixa per sota dels 0 °C. Tot i això, gairebé cada any neva al municipi, especialment a la Serralada de Marina (per sobre dels 300 metres d'altitud). Dels últims anys destaquen les nevades del 4 de febrer de 2015 (1 cm), del 23 de febrer de 2013 (10 cm), del 2 de febrer de 2012 (4 cm), del 8 de març de 2010 (25 cm) i del 6 de gener de 2009 (16 cm). De totes aquestes només la del 8 de març de 2010 va arribar a agafar a la mateixa platja.[10]
Al llarg dels últims dos segles hi ha hagut diversos episodis de temps advers a la ciutat. Destaca, per exemple, el tornado de categoria EF2 (amb vents de més de 180 km/h) que el 15 de juny de 1892 va arrasar part del centre de la Vila. També cal recordar la nevada que el 25 de desembre de 1962 va deixar 64 cm de neu a la platja i fins a 80 cm a Canyet; la fredorada del febrer de 1956 que va fer baixar els termòmetres fins als -8 °C, o els aiguats de mitjans de novembre de 1988 que, amb poca estona, van deixar fins a 230 l/m² provocant una rierada que es va endur diversos vehicles.[11]
A continuació, la taula de les mitjanes climàtiques de temperatures i precipitació mensuals. Dades de l'estació de l'observatori municipal, ubicat al terrat del Museu (1991-2020).[9]
Lareineta es pot observar en algunes rieres i petits rierols badalonins.
La vegetació predominant està constituïda per comunitats arbustives i herbàcies, amb alguns arbres, principalmentpi pinyoners, tot i que també s'hi poden trobaromedes,alberes,salzedes i algunsroures, principalment a les rieres i als petits rierols i torrenteres, en les que també s'hi troben alguns invertebrats aquàtics, així com diversos amfibis i rèptils, com ara lasalamandra (Salamandra salamandra), eltòtil comú (Alytes obstetricans) i lareineta (Hyla meridionalis). Als marges d'aquestes zones s'hi poden trobar espècies com elsenglar (Sus scrofa), eltoixó (Meles meles), larata comuna (Rattus norvegicus) o lamostela (Mustela nivalis). És remarcable el nombre derapinyaires que nidifiquen a la zona de laSerralada de Marina, i d'algunsmamífers com l'eriçó fosc (Erinaceus europaeus) o l'eriçó clar (Atelerix algirus).[12][13]
Pel que fa al mar, elPont del Petroli és el lloc ideal per observar una gran diversitat d'espècies marines. A partir de 30 metres de fondària, sobre el fons marí badaloní afloren barres rocoses que són antigues línies de costa fossilitzades on trobem una comunitat formada per nombrosos invertebrats i peixos. Hi destaca la presència degorgònies de dimensions considerables i una gran diversitat d'invertebrats de vida fixa. També trobem espècies de gran valor comercial, com per exemple llagostes, llobregants, rascasses, congres, etc.[14] També hi trobem gransmeduses al litoral, com laRhizostoma pulmo, que durant l'estiu és observable a poca fondària. També, durant els mesos d'estiu, és habitual observar grans concentracions d'uns peixos semblants a les sardines, lesalatxes (Sardinella aurita), que formen moles molt denses.[15]
Les restes més antigues trobades a Badalona daten delNeolític: eines treballades en pedra i sílex a la zona delManresà i elturó d'en Seriol i també sepulcres amb aixovar aSistrells iLlefià. Durant l'edat dels metalls es generalitza l'hàbitat a l'aire lliure i són diversos els jaciments trobats a la ciutat, sobretot a diverses bòbiles d'inicis del bronze i aCan Butinyà i aCan Mora, al barri deCanyet.[3]
El primer element del període antic és elpoblat ibèric del Turó d'en Boscà, que es remunta alsegle iii aC. Però els orígens de la ciutat s'acostumen a datar en la fundacióex novoromana vers l'any100 aC quan, elsromans fundaren la població deBætulo (oBètulo) en un petit turó a la vora del mar.[2] Urbanitzada de maneraortogonal. La plaça delfòrum es trobava al carrer de dalt, on es trobal'església de Santa Maria de Badalona. Amb el temps, lacivitas es va emmurallar i va assolir l'estatus demunicipium, fet que prova la prosperitat i el creixement de la ciutat fins alsegle ii, sobretot a redós del comerç, gràcies a la producció i l'exportació devi.[2] Aquesta darrera informació corroborada a partir de les descobertes arqueològiques fetes durant l'excavació de la plaçaPompeu Fabra.[18]
Amb el declivi de l'Imperi s'inicià un procés general de ruralització del territori que despoblà el nucli romà de Baetulo vers les vil·les escampades per la zona. En general, el territori patí una davallada demogràfica i econòmica a causa de la desaparició del comerç i els continus perills que suposaren els atacs dels pobles germànics i, després, dels musulmans.
El nucli medieval és l'àrea avui coneguda com aDalt de la Vila, que ocupa el mateix lloc que l'antiga Baetulo. Tanmateix també existí un cert poblament de caràcter dispers a les zones deLlefià,Canyet iPomar. Demogràficament parlant no destaca; el1380 tenia només 130focs, els quals s'havien reduït a menys de 100 el 1553 a causa d'esdeveniments bèl·lics, epidèmies i atacs de pirates.[2]
L'època moderna representa per a Badalona una continuïtat en elmodus vivendi de la població i es produeix pràcticament un estancament demogràfic i urbanístic degut principalment a epidèmies i incursions de pirates, que atacaren en1527[19] i1564.[20] Les guerres foren un altre factor per a fomentar l'estancament de la vila.[6] Políticament fou vila sota jurisdicció reial fins al10 de juny de1595, quan el virrei i capità general de Catalunya concedí a Badalona privilegis, entre els quals es trobava el títol d'universitat —és a dir, de municipi— i el dret a elegir diversos càrrecs públics pel sistema de lainsaculació; les persones escollides seguien una mateixa proporció segons els veïnats, la Sagrera i Llefià tenien una tercera part cadascuna, la darrera era repartida entre Canyet i Pomar.[3]
La situació canvia al segle xviii, a partir de l'arribada delsBorbons al tron els atacs de pirates cessen i Badalona experimenta un creixement en tots els àmbits, demogràficament i urbanísticament i a més s'inicia una millora agrícola que després ajudaria a la sevaindustrialització.[6]
L'arribada del ferrocarril significà un revulsiu a l'hora de la instal·lació d'indústries a Badalona. A la imatge l'estació de tren, la tercera, l'any 1910.
A principis del segle xix va ser quan la ciutat va iniciar el seu camí cap a laindustrialització, comerciant els seus excedents en l'emergent mercatbarceloní, i el món rural va començar a quedar reduït. Les primeres fàbriques tèxtils arriben el1804, i el1825 es trasllada a Badalona la fàbrica de productes químics Casanovas, Massanet i Cia (que havia hagut de marxar de Barcelona per problemes de contaminació).[2] Lesmàquines de vapor mecanitzaren el sector industrial, i l'arribada deltren el1848 el va consolidar definitivament.[2] Precisament per construir-lo es va produir la primera onadaimmigratòria, que procedia dela Ràpita iAlcanar.[2] El primer boom es constata amb el salt demogràfic i urbanístic que feu Badalona entre el 1842 i el 1860: d'uns 3.700 habitants a un cens de 12.000 després, passant de no estar en el rànquing de les trenta majors ciutats de Catalunya a ser la dotzena.[2]
Però fou durant la segona meitat del segle xix que es produí el boom industrial i poblacional: grans indústries tèxtils, químiques i alimentàries s'instal·laren a Badalona amb molta mà d'obra i una alta producció:alcohols,aiguardents,cuirs,vidre, el primer material elèctric,productes farmacèutics,gas.[2] A finals del segle era una necessitat urgenteixamplar la ciutat per planificar un creixement que feia temps que havia començat i que el 1900 feia un total de 19.200 badalonins (novena ciutat del país).[2]
Al tombant de segle es va viure un important dinamisme cultural, que es va veure posteriorment frenat i represaliat durant les duesdictadures. El 1910 ja eren 20.900; i el 1936, 48.700, passant a ser ja la quarta ciutat catalana. Aquest auge desbocat va provocar un creixement en barris mal comunicats i sense equipaments.[2] Després de laguerra civil la dinàmica no es va aturar ans al contrari: les noves immigracions i el descontrol de l'expansió feren assolir xifres vertiginoses: 76.300 habitants el 1950, 92.200 el 1960 i 201.200 deu anys després.[2]
Durant la dècada del 1980, i a partir del seu nomenament com a subseu delsJocs Olímpics de 1992, Badalona va experimentar una sèrie de transformacions urbanístiques i l'arribada de nous immigrants, procés que segueix vigent avui dia.
Nou passeig Marítim de Badalona
Malgrat aquest auge demogràfic constant al llarg dels dos darrers segles, Badalona no ha esdevingut un simplebarri dormitori deBarcelona, sinó que ha conservat una identitat pròpia gràcies, en part, a la presència activa de llurs entitats culturals i esportives; i també gràcies al seu particular urbanisme.[2]
Pel que fa a la població estrangera, a Badalona l'any 2001 aquesta suposava el 2,4 % del total, mentre que a data de 2021 és del 15,4 %.[23]
D'aquesta població immigrant, un 38,8 % prové depaïsos asiàtics, un 16,7 % d'estats d'Amèrica del Sud, i un 18,1 % de països africans. Els ciutadans de laUnió Europea suposen el 9,3 % del total de persones estrangeres residents a Badalona. Pel que fa als països, elPakistan, elMarroc, laXina iHondures són els primers, i entre els quatre suposen el 53,3 % de tots els residents estrangers a Badalona de l'any 2021. Destaca el creixement en la població d'Hondures a Badalona què s'ha multiplicat per cinc el nombre d'habitants d'aquesta nacionalitat en deu anys.
Pel que fa al perfil de les persones de nacionalitat estrangera a nivell municipal, aquest col·lectiu està format per un 53,4% d'homes i un 46,6% de dones. On major diferència hi ha en quant al gènere es troba entre la població asiàtica, amb un 60% per a la població masculina. No obstant això, es tracta d'una diferència a la baixa, sobretot tenint en compte les dades del 2010, on l'índex de població masculina era d'un 71,7 %.
Es tracta d'una població jove, ja que si bé la mitjana d'edat per al conjunt de la població és d'uns 45 anys el 2021, en el cas de la població estrangera és d'uns 30 anys. Només el 2 % de la població estrangera supera els 64 anys al 2021, mentre que aquest valor és del 22 % entre la población espanyola.
Pel que fa a la distribució per barris al barri de la Salut resideixen el 2010 el 20,7% del total d'estrangers de la ciutat, seguit pels barris deSant Roc (14,1 %),Sant Antoni de Llefià (7,5 %),Sant Joan de Llefià (7,2 %),Sant Mori de Llefià (6,3 %),Sant Crist (5,6 %),La Pau (5,2 %)iArtigues (5 %). Pel que fa al percentatge de persones estrangeres que viuen a cada barri respecte del total de la població del mateix barri, el grup format pels barris d'Artigues, La Pau, La Salut i Sant Roc, presenten el valor més gran (al voltant del 34%), seguit pel barri delRemei (25,3%). Barris com araLloreda,Sant Crist iSant Joan de Llefià,La Mora iSant Antoni de Llefià, tenen un percentatge al voltant del 18 %.[24]
Entre 2011 i 2015, la ciutat va estar governada per un alcalde dedretes,Xavier García Albiol, que va guanyar les eleccions amb un discurs basat en el control de la immigració.[27] Des de llavors defensà una política d'immigració i seguretat a Badalona molt aferrissada.[28][29] El 2015, tot i que la llista delPP fou la més votada amb 10 regidors, la candidatura amb més suports va ser la deGuanyem Badalona en Comú, que va obtenir 5 regidors, i que amb el suport d'ERC,ICV-EUiA i PSC va nomenar alcaldessa aMaria Dolors Sabater.[30]
El 20 de juny de 2018, arran d'una moció de censura derivada d'una qüestió de confiança per aprovar els pressupostos municipals, Sabater va ser substituïda pel socialistaÀlex Pastor López a l'alcaldia.[31] El2019, després d'unes noves eleccions municipals, Pastor va repetir a l'alcaldia amb els vots de tots els grups polítics excepte el PP i 1 vot nul. El 22 d'abril de 2020, després d'una polèmica detenció en plenapandèmia de la COVID-19, Pastor va dimitir a través del seu advocat des de la comissaria delsMossos d'Esquadra deLes Corts. Fou substituït de manera accidental per la tinent d'alcaldeAïda Llauradó deBadalona en Comú Podem.[32] El 12 de maig de 2020 se celebrà un nou ple d'investidura. Les formacions d'esquerra no van arribar a un acord, fet que va permetre queXavier Garcia Albiol, com a candidat de la llista més votada, recuperés de nou la vara d'alcaldia.[33]
El 8 de novembre de 2021, arran de l'escàndol provocat per l'aparició del nom d'Albiol alsPapers de Pandora, l'oposició va tirar endavant una moció de censura contra el seu govern que acabaria amb la proclamació del socialistaRubén Guijarro Palma com a nou alcalde de la ciutat davant d'un govern format per quatre partits: PSC, ERC, Badalona en Comú Podem iJxCat.[34][35]
El Ple de l'Ajuntament està format per 27 regidors, sent 14 el nombre necessari per a la majoria absoluta. La composició del Ple, d'acord amb el resultat de les eleccions municipal del 28 de maig de 2023, és la següent:
Alcalde: Xavier García Albiol (Partit Popular Català) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (18 regidors (PP))
Fonts: Junta Electoral de la Zona de Barcelona.[38] Ministeri de l'Interior.[39][40] Periòdic Ara.[41] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
Després de la dimissió d'Àlex Pastor, el Govern Municipal conformat perPSC,Units per Avançar iBadalona en Comú Podem va passar a l'oposició iXavier García Albiol, delPartit Popular, va ser investit alcalde de la ciutat.[42] El nou Govern Municipal estava conformat per onze regidories i comptava amb quatre grans àmbits de govern tutelats pels quatre tinents d'alcalde de la ciutat: Juan Fernández Benítez, Cristina Agüera Gago, Daniel Gracia Álvarez i Irene González Poveda.[43] Tanmateix, al cap d'un any, una moció de censura de tota l'oposició contra el govern d'Albiol, després que el seu nom aparegués alsPapers de Pandora, provocaria un nou canvi de govern a la ciutat: el tercer de la legislatura.[44] El socialistaRubén Guijarro Palma seria proclamat nou alcalde de Badalona[35] i acabaria formant un govern amb quatre partits diferents (PSC,BeCP,ERC iJxCat), sis tinents d'alcaldia i dotze regidories.[34][45]
En l'actualitat, després de les eleccions del 28 de maig de 2023, que van donar la majoria absoluta al Partit Popular de Xavier García Albiol, el govern de la ciutat està format pels següents membres, estructurats al voltant de quatre tinences d'alcaldia:[46][47]
Platja dels Pescadors, on encara es conserven barques, algunes fins i tot en ús.L'antiga llotja dels pescadors abans de les obres de renovació.
Fins a l'arribada del primerferrocarril el1848, Badalona fou una vila d'activitat tantagrícola iramadera commarinera.Pascual Madoz en el seu cens de1845 en destacava la seva vinya i també algunes oliveres, acompanyades d'altres produccions usuals cerealístiques com elblat, l'ordi imill, i altres complementàries, principalment productes d'horta. Els principals ramats eren l'oví llanar, el boví i els de càrrega destinats a l'activitat agrícola, com cavalls i mules. A més a més en destacava també la caça i la pesca.[48] Darrerament, cal esmentar la inclusió de Badalona dins de laDenominació d'Origen Alella l'any2012; la masia de can Coll, al barri deCanyet, és l'única que ha représ la producció vinícola, que és distribuïda bàsicament en l'àmbit badaloní.[49]
D'altra banda, la pesca fou una de les activitats més preponderants des d'inicis del segle xviii fins a mitjans del segle xx. Segons el rector deSanta Maria el1789 la majoria dels pescadors anaven a pescar a les costes d'Andalusia i a les deMarsella, a França. No obstant això, aquesta activitat perdé importància a causa de la inexistència d'un port a Badalona i que els pescadors badalonins acabessin integrant-se a les flotes deBarcelona,Vilanova oBlanes. Encara resten algunes embarcacions, però els que s'hi dediquen no arriben a la desena. És per tant de caràcter residual, com ocorregué amb les altres activitats primàries de la població arran del motor de laindustrialització. El2002 es va atorgar aMarina Badalona la concessió per la gestió i administració delPort de Badalona esportiu i pesquer,[6] dins el projecte de la construcció d'un canal esportiu. Va quedar inaugurat el2005 en condicions encara precàries, les quals, juntament amb el fenomen constructiu del voltant de les instal·lacions, han estat denunciades diversament per laConfraria de Pescadors de Badalona i els mateixos pescadors que resten.[50] Quant a la comercialització del peix, es veié afavorit per la construcció del ferrocarril i es construí una llotja el1921, que estigué en funcionament fins al trasllat de les activitats pesqueres al nou port.[51]
L'antiga fàbrica d'envasos metàl·licsG. de Andreis, al carrer Indústria.El Badalona Centre Internacional de Negocis (BCIN).
La indústria a Badalona es veié afavorida sobretot a partir de l'arribada delferrocarril el1848 a redós del creixement industrial de Barcelona, que a més també afavoreix l'arribada delscanareus, immigració procedent de la zona d'Alcanar iSant Carles de la Ràpita. No obstant això, durant la primera meitat del segle xix, abans del tren, n'apareixen les primeres, que són registrades per Madoz a mitjans de segle. En total 21 fàbriques de teixits i una de tints per a sedes, la de Casanovas, Massanet i Cia de1825 aCa l'Andal, traslladada des de Barcelona, que motivà crítiques per la contaminació; també del ram de la corderia en destacà la Cordeleria Ribó (1826). El1840 s'instal·la la primeramàquina de vapor, de Carbó i Viñas, que marcà des del començament la mecanització de la producció.[6][48]
És durant els anys cinquanta i seixanta del segle xix, a partir de la inauguració del ferrocarril, que afavoreix el transport, quan la indústria agafa gran embranzida i s'instal·len una gran varietat d'indústries de tots els rams. La Galeta de la Vda. Palay i Moré (1858), la refineria de sucre Fontrodona i Castelló (1865), el Gas de Jaurés (1866) i l'Anís del Mono de Bosch i Grau (1868) són alguns exemples. Les factories es multipliquen durant el darrer quart de segle i s'instal·len a Badalona indústries com la Cros, procedent de Sants, la petroliera Canals i Cia o Busquets, Macons i Cia, dedicada a l'elaboració d'aiguardents; la varietat industrial abastava tots els sectors: alimentari, farmacèutic, materials de la construcció, destil·leries, perfumeries; sense dubte, una de les més importants sempre fou la tèxtil i després en destacaren la química, la cordera i la metal·lúrgica.[6]
Aquesta situació canvia radicalment a partir de les darreres dècades del segle xx. Moltes de les indústries han desaparegut, algunes evacuades per la seva forta contaminació, com la Cros. L'activitat econòmica ha tendit a la reconversió en elsector terciari. No obstant això, s'han desenvolupat una sèrie de sectors industrials a la ciutat situats a llocs específics, com el polígon industrial deLes Guixeres, on se situa elBadalona Centre Internacional de Negocis, amb l'objectiu de millorar els serveis, la projecció exterior, els intercanvis i la competitivitat del mercat europeu i americà de les empreses del municipi; altrament, cal destacar durant els anys noranta, la creació del polígon Montigalà-Batllòria. La introducció de noves tecnologies han permès fomentar un creixent volum d'exportació dirigit principalment als països de laUnió Europea i elsEstats Units; els sectors principals són la microelectrònica i la robòtica, seguida dels envasos i els aerosols, la maquinària tèxtil i els motlles industrials.[6]
Badalona compta amb diversos nuclis de comerç interior. Disposa de sis mercats municipals i diversos carrers comercials, d'entre els quals destaquen el conjunt delcarrer de Mar i del Canonge Baranera, alCentre; el passeig de La Salut, al barrihomònim i el carrer de Xile, al barri d'Artigues; totes són zones únicament de vianants. La majoria d'aquestes vies comercials estan formades per petits comerços, encara que també n'hi ha de grans cadenes comercials. Tanmateix, Badalona també compta amb grans superfícies comercials, entre les quals la què més destaca és el polígon comercial Montigalà-Batllòria, on s'ubiquen, entre d'altres, grans botigues especialitzades i un centre comercial amb hipermercat. Cal fer menció també a la zona situada entrePomar i elMas Ram, on trobem també una presència de grans superfícies i elCentre Comercial Màgic Badalona, situat a cavall dels barris de La Salut iSistrells.[6]
Façana principal de l'Escola d'Arts Pau Gargallo
Quant a serveis, Badalona té un ampli ventall en termes socials, on destaca l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i l'Institut Guttmann; compta també amb diversos centres d'atenció primària, etc. En termes d'ensenyament, a Badalona s'hi poden cursar tots els cursos d'educació obligatòria, batxillerat i cicles formatius. Dels dos darrers el ventall és molt ampli: dins de batxillerat s'inclou l'artístic, ofert en exclusiva a l'Escola d'Art Pau Gargallo, i de cicles formatius són diversos els instituts badalonins que tenen una àmplia oferta. A més a més, compta amb estudis musicals centrats en el Conservatori Professional de Música i l'Escola de Música Moderna; i altres centres dedicats a altres matèries com l'Escola de Natura Angeleta Ferrer aCan Miravitges i l'Escola del Mar.[6]
També té una àmplia oferta, tant municipal com privada, d'instal·lacions esportives. Hi ha nombrosos poliesportius escampats per tot el municipi i tres piscines municipals, al Centre,[52] a Llefià[53] i a Sistrells.[54] Un dels equipaments més destacats és elPalau Municipal d'Esports, on es van jugar les proves de bàsquet durant elsJocs Olímpics de Barcelona. Altres equipaments destacats són les pistes d'atletisme de Can Ferrater i elport esportiu de Marina Badalona.[6] És d'esment que l'antiga llotja dels pescadors ha estat objecte de renovació i és emprada pel club de natació de la ciutat com a escola de vela.[55]
Finalment, quant a turisme, Badalona compta amb hotels i hostals de diversa gamma. L'oferta cultural és diversa, amb la que pot oferir amb elMuseu de Badalona i les seves restes romanes, a més d'altres esdeveniments que se celebren al llarg de l'any; en especial lesFestes de Maig i particularment laCremada del Dimoni, declarada festa d'interès turístic per laGeneralitat l'any1991.[56] Tanmateix, un dels grans atractius són les sevesplatges, les quals han sofert un gran procés de regeneració en els últims anys que ha permès aconseguir tresbanderes blaves.[57] També hi podem trobar una platja nudista aLa Mora.[6]
Mapa de barrisA les plaques dels carrers de Badalona trobem també el nom del barri
Fins ben entrat el segle xx, els veïnats tradicionals de Badalona havien sigut la Sagrera deSanta Maria (Dalt de la Vila),Llefià, Sistrells,Canyet i Pomar; els quatre darrers de caràcter més rural i escassament poblats en comparació amb la Sagrera. La nova realitat que viu la ciutat durant les primeres dècades de segle, i sobretot després de laGuerra Civil, amb l'arribada massiva d'immigrants comporten un creixement de la ciutat en extensió. Davant d'aquesta situació, a efectes administratius i polítics, l'Ajuntament va aprovar el gener de1958 una divisió en 24 barris i 9 districtes, sota criteris històrics i també en límits naturals (com els cursos d'aigua), encara que amb dificultats allà on ja existia continuïtat urbana. El 1980, ja en democràcia, el consistori mirà de reorganitzar de nou el territori i es va refer el mapa de la ciutat, dividida en 34 barris i 8 districtes.[58] La divisió de barris s'ha mantingut fins avui dia, però els districtes es van veure reduïts a sis el2011 en iniciar-se el mandat deXavier García Albiol.[59][60]Les plaques dels carrers de Badalona inclouen, a la part superior, el barri al qual pertanyen. Actualment, Badalona està formada per 34 barris agrupats en 6 districtes:[61][60]
Badalona s'havia reduït al Dalt de la Vila i al petit barri de pescadors del Baix a Mar, però el creixement poblacional feu créixer en extensió la ciutat. Tot i que la major expansió es produí durant el segle xx, en què l'arribada de nous immigrants fan néixer barris a la perifèria del terme, que es feu de manera espontània a partir d'urbanitzacions fetes per privats. Després de la Guerra Civil, el govern estigué poc dedicat al disseny de modelsurbanístics sostenibles, van fer del creixement de la vila una subdivisió en àrees nivell urbanístic i social, que va provocar desigualtats i no va tenir cura en mantenir connexions viàries internes.
Dins del patrimoni arquitectònic i artístic badaloní hi ha representades moltes obres i tipologies arquitectòniques, que es poden trobar tant en la zona urbana com en les valls de la Serralada de Marina. Les següents estan catalogades com aBéns Culturals d'Interès Nacional. No obstant això, són moltes altres obres les que componen el patrimoni badaloní que reben la qualificació deBé Cultural d'Interès Local.
El monestir exclaustrat de Sant Jeroni de la Murtra, o de Nostra Senyora de la Vall de Betlem, està situat enmig de la Serralada de Marina, a la vall de Poià o de Betlem, actualment al barri deCanyet. Va ser fundat el1416 a partir d'un trasllat dels monjos des del Garraf amb l'ajut del mercaderBertran Nicolau, que els va donar l'antiga casa de la Murtra. Edificat en diverses èpoques, a les quals trobem diferents monarques del casal dels Trastàmares i dels primers Àustries hispànics, és principalment d'estil gòtic, i en destaca el seu claustre com a part més monumental. El1835 va ser exclaustrat per ladesamortització de Mendizábal i poc després incendiat i destruït parcialment, fins a la seva venda, que el posarà en mans de diverses famílies. No serà fins a1971 quan Francesca Güell l'adquireix i través de la Casa de Santiago hi crea un àmbit de repòs, amb la missió també de reconstruir i restaurar el monestir. El 1975 va ser declarat per l'estat monument històric-artístic d'interès nacional, i el2014 com abé cultural d'interès nacional, juntament amb les seves dependències i el seu context natural de la vall de Poià.
Residència que rep el seu nom del seu primer propietari, Enric Pavillard, un industrial d'origen francès. L'obra va ser encarregada el1906 a l'arquitecte badaloníJoan Amigó i Barriga, màxim exponent delmodernisme a Badalona; de fet, aquesta casa és possiblement l'obra més representativa tant d'aquest estil com d'Amigó a la ciutat. Està situada en la cantonada l'avinguda de Martí Pujol amb Mossèn Anton Romeu, formant part de l'eixample de Badalona, que va ser començat a urbanitzar a començaments del segle xx. Estructurada en dos cossos, amb teulada a dos vessants, el més destacat és la seva decoració d'estil floral i naturalista en diverses arts aplicades, però també són interessants les mostres de forja en els balcons, les reixes i la porta d'entrada.
És l'edifici hereu de l'època feudal per excel·lència a Badalona, considerada un casal-palau, està situat al nucli històric de la ciutat,Dalt de la Vila. Construït al segle xiii, la Torre Vella ha sofert diverses reformes al llarg dels segles, principalment al segle xvi, però també alssegles XVIII-XIX; té elements gòtics, renaixentistes, com la portada, i posteriors. Va tenir una torre de defensa que va ser enderrocada el 1967 per urbanitzar i eixamplar el carrer del Temple. Al llarg de la seva història va ser la residència dels denominats senyors de Badalona, que van anar canviant segons les èpoques a través de vendes, que finalment la van posar en mans de les elits barcelonines, fins a arribar a mans dels marquesos de Barberà. Actualment, i des de1939, és la seu del Col·legi Cultural. D'altra banda, la seva antiga finca va ser font d'importants troballes romanes de l'antigaBaetulo.
També conegut com cal Comte, el castell és una masia fortificada construïda en diverses èpoques, situat a la vall de Pomar, actualment el barri dePomar de Dalt. Probablement construït a sobre d'una antiga vil·la romana. Està documentat des de l'any1030, relacionat amb l'adquisició del lloc pel bisbe Godmar III de Girona el989. L'antiga torre medieval progressivament va esdevenir una residència senyorial, un alou que va anar canviant de mans fins a adquirir-lo la nissaga dels Blanes-Centelles el1402, la qual encara n'ostenta la propietat i que l'empra com a residència particular, i que va transformar l'antiga finca de conreu en camps dePitch and Putt, que es van construir i inaugurar l'any 1997. No té un estil definit, car conserva elements romànics dels segles xii ixiii, i d'altres gòtics del segle xv, moment en què estava emmurallat i tenia una torre de defensa. En el segle xx va ser reformat en estilneomedieval, que li van canviar totalment la fesomia, donant l'aspecte actual de castell romàntic amb muralles, merlets i torres, alguns dels quals van sortir del destruïtcastell de Sant Martí de Centelles, propietat de la mateixa família.
Aquesta masia té com a element característic la seva torre de defensa, situada en un dels costats de l'edifici, que fa 12 metres d'alçada distribuïda en tres plantes i un terrat, coronada per dos matacans i merlets. Can Canyadó és una masia els orígens més antics en documentació de la qual són de l'any1492, moment en què s'està construint, entre els segles XV-XVI, posteriorment se li afegiria una torre el1648 per protegir-se dels atacs dels pirates que assolaven les costes de Badalona durant l'edat moderna. Rebent el nom dels antics amos, els Canyadó, la masia i la seva finca van ser ocupades i els seus camps de conreu explotats en règim de masoveria fins a la dècada de 1980, i va ser adquirida per l'Ajuntament de Badalona el1987, que finalment la va convertir en un centre civíc i centre de cultura tradicional. La masia va acabar donant nom a la part baixa de la riera de Pomar i també a l'actual barri deCanyadó.
És una masia situada a cavall dels barris deMontigalà i elSant Crist, que segons la llegenda s'hi va aturar a descansarCristòfor Colom en el seu camí a Sant Jeroni, on l'esperaven elsReis Catòlics. Va ser edificada als segles xv-xvi. Com can Canyadó, can Bofí Vell va ser una de les masies de Badalona que es va fortificar per protegir-se dels atacs dels pirates que va patir la vila durant l'edat moderna. La masia i la seva finca van estar actives a càrrec de masovers fins a ladècada de 1970 del segle xx, moment a partir del qual comença a patir un procés de degradació i ruïna progressiva, de la qual pràcticament només en va sobreviure la monumental torre. L'edifici de la casa ha estat objecte de reconstrucció i la masia, en general, de restauració. Actualment és propietat de l'Ajuntament de Badalona, però encara resta sense ús.
Badalona disposa d'unes 96,5 hectàrees de verd urbà, i amb més de 25.000arbres conformant l'arbrat viari.[62][63] Són destacables elsjardins històrics deCan Solei i Ca l'Arnús,[64] al barri deCasagemes, que des de2003 són considerats una unitat i que, en els darrers anys s'ha consolidat com un espai musical de diferents estils, on es fan concerts durant lesFestes de Maig, però també en altres èpoques de l'any.[65]
El litoral de Badalona, al llarg de gairebé 5 km,[67] està dividit en les següents platges: Platja de la Barca Maria, del Cristall, del Pont d'en Botifarreta, dels Pescadors, dels Patins a Vela, de l'Estació, del Pont del Petroli, del Coco, i de la Mora.[68] La platja dels Pescadors va ser la primera platja badalonina on va onejarbandera Blava.[69] Des del2013 també són platges amb bandera blava la platja del Cristall i el tram del nou passeig marítim, que inclou les platges de l'Estació, del pont del Petroli i del Coco.[70][71]
El Pont del Petroli és un antic pantalà que s'endinsa uns 250 m en el mar i uns 6 m per sobre d'aquest, oferint una panoràmica privilegiada de la ciutat vista des del Mediterrani. S'ha convertit en un dels símbols de la ciutat.
Alsanys 60,CAMPSA va construir aquesta estructura i l'empraven els seus vaixells cisterna per a la descàrrega deproductes petrolífers als dipòsits a terra.[72] El pont va estar tancat durant anys i a punt de desaparèixer, però fou evitat gràcies a la lluita de l'activista veïnal Josep Valls i Pla.[73][74] actualment és propietat de l'Ajuntament de Badalona que el va obrir al públic l'any 2009.
Aquest antic moll petrolífer ha possibilitat, una vegada acabat el seu ús, la creació d'un ecosistema submarí únic a la costa catalana. La instal·lació s'aprofita com a plataforma d'estudi científic d'aspectes relacionats amb elmedi marí, dotant-la d'instruments per a fer mesuresambientals ibiològiques.[75][76]
Badalona compta amb un ampli ventall d'equipaments sanitaris. Entre ells destaca l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, popularment conegut com a Can Ruti; és un centre públic de l'Institut Català de la Salut. Actua com a hospital general bàsic per a una població de més de 200.000 habitants, tant de Badalona com de Sant Adrià de Besòs, i és un hospital de referència per a les gairebé 800.000 persones que viuen alBarcelonès Nord i elMaresme. És també un centre investigador i docent de primer nivell. Al seu costat hi ha l'Institut Guttmann, que es dedica al tractament especialitzat de persones amblesió medul·lar i dany cerebral adquirit.
A més a més, la ciutat també compta amb l'Hospital Municipal i el Centre Sociosanitari El Carme, així com una xarxa deCentres d'Atenció Primària, un d'atenció i seguiment de lesdrogodependències i un d'atenció a la salut sexual i la reproducció; la gran majoria d'aquests centres són gestionats per l'entitat concertada per l'Ajuntament Badalona Serveis Assistencials.[77]
Badalona compta amb sis mercats municipals:Mercat Maignon,Mercat Torner, Mercat de La Salut, Mercat de Llefià, Mercat de Morera-Pomar, Mercat de Sant Roc.[78] El Mercat Maignon i el Torner són dos edificis històrics de la ciutat construïts el 1889 i el 1926 respectivament,[79][80] i reben el sobrenom de Plaça Vella i Plaça Nova; el mercat Torner és també el més gran de la ciutat.[81]
Badalona compta amb una oferta educativa molt àmplia, tant a dins de l'àmbit públic, amb centres municipals i de la Generalitat, com amb centres concertats i privats. Pel que fa a l'ensenyament públic, a Badalona hi trobem 7escoles bressol, 34 centres que imparteixen el segon cicle d'educació infantil i l'educació primària, 12 instituts d'educació secundària i 3 centres d'educació especial. Pel que respecta a l'ensenyament concertat, a Badalona podem trobar 24 escoles bressol i 24 centres concertats de primària i secundària. Per gestionar el procés d'escolarització en centres finançats amb fons públics i concertats a Badalona trobem l'Oficina Municipal d'Escolarització.
A més d'aquests centres, a Badalona també podem trobar diversos centres on s'imparteixen ensenyaments postobligatoris com escoles d'art i de disseny i centres de formació professional, així com diversos centres de formació d'adults. També hi trobem el Conservatori Professional de Música de Badalona (Escola Municipal de Música de Badalona), l'Escola de Música Moderna de Badalona i l'Escola Oficial d'Idiomes de Badalona.[82] LaUniversitat Autònoma de Barcelona ofereix estudis del grau de Medicina i del de Ciències Biomèdiques a l'Hospital Germans Trias i Pujol.[83]
A Badalona hi trobem tres equipaments municipals per impartir educació ambiental, com són l'Escola de Natura Angeleta Ferrer, l'Escola del Mar i el Centre d'Estudis Marins. Els objectius d'aquests equipaments són difondre els valors ambientals del municipi, i ser un recurs pedagògic i de sensibilització que respongui a les necessitats educatives d'infants, joves i adults, en els temes relacionats amb el medi natural i l'educació ambiental.[84]
Badalona celebra cada any -des de 2013- la Fira de l'Ensenyament, que a partir de la seva 9ª edició (2021) es troba disponible en format de Fira Virtual.[cal citació]
En un futur també s'hi ha d'instal·lar elMuseu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya[86] a l'antiga fàbrica de la Companyia Auxiliar del Comerç i la Indústria,[87] la qual ha estat objecte d'una restauració integral. No obstant això, tot i que el museu estava previst pel2012,[88] el projecte s'ha vist retardat quant a la recopilació de fons documental i, tanmateix, a l'escassesa de liquiditat de la Generalitat, que va congelar l'obertura de nous museus el2011.[89] Amb tot, darrerament s'han dut a termes moviments per intentar posar en marxa de nou el projecte.[90]
L'Escola del Mar és el centre d'estudis marins que va ser creat a Badalona el 1987. El seu objectiu és el de mantenir el vincle que la ciutat té amb laMediterrània, i ho fa donant a conèixer la biologia i l'ecologia delmar i fomentant el respecte pel medi. Fa també una tasca de recuperació de lamemòria històrica, alhora que divulga latradiciómarinera de Badalona, que queda reflectida en aspectes com lapesca, lanavegació, o lacorderia. Organitza conferències, exposicions, sortides marines, visites al seuaquàrium marí, i ofereix una àmplia oferta educativa, com ara informació sobre les picades de medusa, entre altres activitats. Desenvolupa una tasca de recerca científica dins l'àmbit dellitoral, amb estudis sobre els efectes de la bioacumulació demercuri enostres, les poblacions d'organismes bentònics del fons marí, la conservació de les praderies deposidònia deMataró, etc.[91] L'any 2013 va ser guardonat com a Centre Bandera Blava com equipament obert al públic que realitza tasques pedagògiques en matèria d'ecosistemes marins.[70]
Badalona contempla diverses festes que reten homenatge a sants com ara Sant Sebastià (patró escollit pel poble), Sant Pere (patró delspescadors), o la Passada de Sant Antoni (patró del bestiar de peu rodó). Així Badalona celebra la processó delCorpus Christi, la del Carme, laProcessó dels Misteris documentada alsegle xvii i caracteritzada pel silenci, i ha recuperat recentment la processó dels Dolors, un pas que feia gairebé un segle que no sortia al carrer.[92] Naturalment, a aquestes s'hi sumen les festivitats típiques arreu de Catalunya com ara elCarnestoltes, laDiada,Sant Jordi, laNit de Sant Joan, o laNit de Reis, on aquests arriben des de la platja.
LaFesta Major de Badalona se celebra el15 d'agost, per la Mare de Déu d'Agost,[93] encara que per aquestes dates només s'hi fan uns pocs actes festius. Tanmateix, el segle xx les celebracions populars es van traslladar principalment al mes demaig,[94] quan se celebra realment la festivitat més característica de la ciutat.
En el marc d'aquestes festes se celebra la tradicional Fira de l'Arrop, que l'any 2013 celebrà la XXXIII edició. S'hi poden trobar fruites confitades típiques i d'altres productes alimentaris de com mel, codony, melmelades, formatges, embotits, pans, dolços, cerveses i vi.
El dimoni del 2006, amb motiu de l'any Mozart, abans de la Cremada
Amb motiu de lacapitalitat de la cultura catalana de Badalona l'any 2010, el 2009 es va proposar una votació popular, oberta a tothom, no sols als badalonins, per a escollir els set tresors del patrimoni cultural material badaloní,[97] a imitació d'altres processos que s'han dut a terme a altres indrets. En un primer moment, tant l'organització de la capitalitat com la Regidoria de Cultura van demanar als ciutadans i a les entitats propostes per a la votació,[98] que arribaren a les quaranta candidatures, de les quals en quedaren les següents:[99]
En matèria de cinemes, durant gran part del segle xx la gran majoria de cinemes s'ubicaven al centre de la ciutat, en particular alcarrer de Mar. El mateix Teatre Zorrilla va funcionar com a cinema, prenent el nom de Cine Aya a partir dels anys cinquanta; també el Teatre Principal fou un cinema. Altres cinemes foren el Cine Nou o el Cine Verbena.[93] No obstant això, també existiren altres cinemes escampats per altres barris de la ciutat, que amb els anys van anar tancant. Després que el desembre de 2008 elCinema Picarol, l'últim cinema que tenia el Centre, tanqués les seves portes i que també ho fessin les sales del Centre Comercial Montigalà, la ciutat compta només amb un multisales (Megacine Badalona), al nou centre comercialMàgic Badalona.[101][102]
Durant tot l'any a la ciutat se celebren diversos esdeveniments: un festival dejazz, el demàgia Memorial Li-Chang, recordant la figura de l'il·lusionista badaloníJoan Forns[103] i el festival de cinema decurtmetratgesFilmets.[104]
Badalona compta també amb sis biblioteques. Totes elles tenen un fons local especialitzat i, algunes d'elles, compten també amb fons especials en alguna matèria. Primerament, labiblioteca central de Can Casacuberta, a banda del fons de temàtica local molt especialitzat, també té fons d'obres antigues en català, de màgia, a més de comptar amb un club de lectura i d'acollir l'espai cultural Betúlia.[110] Les altres són les deLloreda, amb un fons especialitzat en cultura àrab,[111] la de Sant Roc, amb un fons especialitzat enflamenc[112] la deLlefià-Xavier Soto, amb un fons especialitzat en manuals per a presentar-se a oposicions,[113] i la dePomar.[114] El28 de març de2015 fou inaugurada una nova biblioteca per donar servei als barris deCanyadó iCasagemes amb el nom del poetaJoan Argenté com a reconeixement a la seva carrera artística i la seva relació amb la ciutat.[115]
La cuina badalonina s'emmarca dins de lacatalana, compta amb algunes receptes pròpies, relacionades, sobretot, amb l'àmbit mariner o bé dels orígens rurals de la ciutat. Des de l'administració i des de diverses entitats cíviques es van anar recuperant des de 1989 fins a 2009 amb unes Jornades Gastronòmiques iniciativa del Departament de Turisme de l'Ajuntament, recuperant receptes que, en alguns casos, no estaven documentades.[116]
El plat estrella és el denominat pop a la badalonina, consisteix en un guisat de pop acompanyat de patates iallioli negat, una recepta que també és present en altres localitats costaneres. Altres receptes substituixen alguns ingredients per anís, com són el bacallà a la badalonina, fet amb un sofregit de tomàquet, ceba i pebrot vermell, afegint-li un rajolí d'Anís del Mono sec; o el rap amb suc, un plat típic de pescadors, substitueix la típica absenta per l'anís.[117] Altres plats també cuinats tradicionalment a la ciutat, alguns dels quals van ser presentats durant les jornades gastronòmiques, van ser el préssec de vinya farcit de carn, la bullabessa o el bacallà amb patates i allioli.[116]
Molts altres plats genuïns formaven part de la carta de plats de restaurants que eren referència a la ciutat i que tenien projecció fora d'ella. Entre algunes de les receptes conegudes hi ha el conill amb escamarlans o gambes, els peus de porc a la gatxona, de la Fonda d'en Gatxó, lasarsuela, de Can Ramonet,[n. 6][117] o les mongetes de la Francis Boix,[118] del restaurant Nereida.[n. 7]
D'altra banda, en els darrers anys han proliferat jornades i trobades gastronòmiques, com una forma de promocionar la gastronomia local, com també dels restaurants de la ciutat. Algunes d'aquestes iniciatives han comptat amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors de Badalona.[119][120][121]
El moviment associatiu veïnal a Badalona està molt arrelat i són nombroses les entitats que el componen. Va néixer a finals dels anys cinquanta entorn dels barris perifèrics, principalment aquells d'autoconstrucció[n. 8] on s'havien assentat les persones arribades d'arreu d'Espanya. Construïts moltes vegades de forma il·legal, la precarietat d'aquestes zones es traduí en una manca de serveis bàsics, inclosos llum o aigua, i els veïns van decidir organitzar-se sota la forma de comunitats de veïns.[122]La Balsa, l'actualLloreda, va ser el primer barri a veure néixer aquest tipus d'organització l'any 1959, el mateix any ho feien la deLa Pau i el 1961,Sistrells.[123] Amb la Llei d'associacions de 1964 es legalitzarien algunes com la deBufalà i la deSant Crist el 1965 o la d'Artigues el 1968; moltes ja funcionaven amb anterioritat. Molts van lluitar per aconseguir la qualificació de sòl urbà per tal de no perdre les seves cases; totes ho feren per reclamar equipaments bàsics, un dels punts essencials que durant els anys seixanta. Les reclamacions es feren a través de diverses vies: la pròpia autodotació per part dels veïns, la col·laboració amb l'administració a través de la figura d'un alcalde de barri o peticions a l'administració.[123][124]
Els setanta van ser una dècada en què van néixer moltes altres associacions a altres barris, com elCentre (1978),Canyet oDalt de la Vila (1978). La construcció d'infraestructures s'hi va sumar la lluita contra l'especulació immobiliària. En aquest moment, el gran nombre d'associacions va fer necessària la creació d'una entitat superior que les coordinés: entre 1974 i 1978 es gesta la Federació d'Associacions de Veïns de Badalona (FAVB). Des dels primers anys, la creació d'aquest ens així va provocar la radicalització de les associacions per motius polítics, sobretot en àmbits esquerrans, car suposava una plataforma de lluita contra el govern municipal. La legalització dels partits polítics va provocar que molts membres de les associacions, arran de la Mesa de la Democràcia de l'alcaldeRamos, passessin a defensar els seus ideals a altres institucions com partits polítics o associacions de pares d'alumnes.[125] Els anys vuitanta, encara amb prou força, tant les associacions com la FAVB van continuar llurs reivindicacions.[126] No obstant això, la dècada dels noranta va significar un clima d'enfrontament amb l'Ajuntament: la integració de persones de la Federació al consistori va provocar conflictes per projectes com el del port, si bé, d'altra banda, tingué gran èxit la campanya de l'aigua. Encara naixeran més associacions durant aquest període com la delProgrés o la delGorg (1996).[127]
Administració local i moviment veïnal han estat generalment en bons termes, tanmateix durant l'alcaldia deXavier García Albiol delPPC va provocar tensió amb la FAVB, perquè es va acusar les associacions de malbaratar les subvencions, mentre que, d'altra banda, les associacions van acusar el consistori de no pagar el que els deu.[128]
La història televisiva a Badalona es remunta als anys 80. ACatalunya abans que emetésTV3 (el16 de gener del1984) la primera experiència televisiva va ser la deTelevisió de Cardedeu que va fer la seva primera emissió experimental el6 de juliol de1980, i Badalona ho va voler fer el maig de 1982,[129] sota el nom de Televisió de Badalona. Això no obstant, costà en un inici quan s'ordenà el precintament de la televisió provisional, propietat de l'Ajuntament, des del Govern Civil, i l'alcaldeMàrius Díaz i altres regidors es tancaren a la seu de l'emissora, per a després ser detinguts per la policia, la qual feu destrosses entre els materials.[130][131]
A Badalona hi ha el grup municipal de comunicació Badalona Comunicació que inclou l'emissora Ràdio Ciutat de Badalona, laTelevisió de Badalona (TVB) i la revista mensual d'informació local Bétulo.[132] Durant el desembre de 2011 el PP va amenaçar de tancar l'empresa a causa de la manca de pressupost del seu equip de govern.[133] L'emissora de ràdio va néixer el juliol de1981, emet les 24 hores del dia i es pot escoltar a través del 94,4 de laFM i perInternet.[134] Els estudis de l'emissora estan situats al número 11 del Carrer Sant Agustí, al barri de laMorera. També trobem altres dues emissores de ràdio: Ona Mar Ràdio i Ràdio Pomar.
Elbàsquet és l'esport més arrelat a la ciutat. La integració d'aquest esport a la ciutat és força elevat en el que es coneix com a bàsquet base, on es poden una gran multitud d'equips de barri, d'associacions i sobretot d'instituts que el practiquen. El màxim exponent d'aquest esport a la ciutat és elClub Joventut Badalona, amb més de 80 anys d'antiguitat.[136]La Penya, que és com es coneix el club, va assolir la seva etapa d'or a inicis de l'última dècada del segle xx. Badalona, doncs, va dissenyar elPavelló Olímpic, aprofitant l'avinentesa, per engrandir l'espai del club situat a l'anticPavelló dels Països Catalans i acollir també la subseu olímpica de bàsquet pels Jocs deBarcelona 92. Barcelona va projectar la final del torneig alPalau Sant Jordi deBarcelona, però l'argumentació badalonina va acabar prevalent i, així, s'hi disputà la totalitat deltorneig.[137]
Lligat al Club Joventut Badalona, i amb la intenció de projectar la ciutat esportivament i turísticament a escala internacional amb el projecte de la capital del basquetbol, al costat del pavelló s'ha aixecat un complex lúdic i esportiu que ha conduït a la revitalització de la zona també urbanísticament: elCentre Comercial Màgic Badalona.[138] Al pont de l'Autopista C-31 que passa a tocar del Pavelló, i després de la construcció del Centre Comercial, es pot llegir: «Badalona capital europea del bàsquet». Són moltes les competicions de bàsquet que es realitzen al municipi, entre les quals destaca la Copa Badalona, en la que els equips de bàsquet de la ciutat s'enfronten a finals d'estiu des de l'any 1986.[139]
Cal no oblidar que Badalona mira al mar, i és per això que els esport d'aigua també tenen molta importància. Hi trobem tres piscines importants: la Piscina Municipal, la Piscina de Llefià i la Piscina de Sistrells; aquesta darrera modernitzada recentment i transformada en un centre físic important. Després delsJocs Olímpics de Londres l'alcalde de Badalona,Xavier Garcia Albiol, proposà batejar la piscina municipal amb el nom deMireia Belmonte després de les seves dues plates als200 metres papallona i als800 metres lliure en aquesta edició dels Jocs Olímpics.[140] També hi trobem entitats històriques com elClub Natació Badalona, fundat l'any 1929.[141] Al municipi es poden practicar tot tipus d'esports d'aigua gràcies als clubs i associacions, així com a l'escola devela avui ubicada dins el projecte delport esportiu de Marina Badalona.
A Badalona també es practiquen altres esports com elfutbol, i podem trobar clubs històrics d'aquest esport com elClub de Futbol Badalona, que el 2013 complí cent anys d'història.[142] L'oferta esportiva de Badalona es complimenta amb diversos pavellons poliesportius i, a nivell més popular, s'hi troben repartits en el seu territori diversos equipaments al carrer disposats per a la pràctica de l'esport i per als jocs de carrer, a banda dels que es dediquen a la pràctica del futbol o el bàsquet base, com ara els camps depetanca. També s'hi pot practicaratletisme a les pistes de Can Ferrater, o practicarfutbol americà amb elsBadalona Dracs. Eltennis taula (CE Badalona Tennis Taula), elvoleibol platja, lesarts marcials, les excursions a peu o els circuits físics costaners completen l'activitat esportiva del municipi.
La realitat lingüística a Badalona és diversa. Com a receptora d'immigració durant el segle xx, principalment de la resta d'Espanya, la situació entre el català i el castellà és desigual segons el barri. Mentre els barris cèntrics hi predomina elcatalà, a la perifèria, allà on s'instal·laren els immigrants, el més predominant és elcastellà; això s'ha reproduït també, per exemple, en la retolació dels comerços.[144] L'Ajuntament de Badalona acostuma a dirigir-se als ciutadans en català i castellà; al seu web ofereixen aquestes dues llengües a més d'altres a escala europea com l'anglès o elfrancès. D'altra banda, cal tenir també en compte la més recent immigració procedent de diferents llocs del món, en aquest sentit l'Ajuntament té un Pla d'Acollida que ofereix en anglès,àrab, castellà,urdú ixinès.[145]
A Badalona es parla elcatalà central. El parlar badaloní es caracteritza per l'ús d'algunes paraules,[146] entre les quals destaquenmicaco,[147]tornemi[148] o badiu.[149]Badiu és una expressió pròpia de Badalona que fa referència al pati d'una casa, principalment el de les plantes baixes i cases delBaix a Mar badaloní. Actualment se'n conserven a la ciutat més d'una setantena.Pompeu Fabra va recollir la definició de badiu en la primera edició delDiccionari general de la llengua catalana, del1932, amb aquestes paraules: «Eixida d'una casa, sense cobrir o formant una porxada».[146] D'altra banda, una paraula únicament badalonina és «Tusa» o «la Tusa», nom que s'empra per anomenar els autobusos, provinent de l'antiga companyia d'autobusos Transportes Urbanos Sociedad Anónima, actualmentTUSGSAL.[146][150][151] El febrer de2014, el Ple de l'Ajuntament de Badalona es va mostrar favorable a la defensa del model d'immersió lingüística escolar en català.[152]
També l'any 2010 es va inaugurar la línia 10, que compta amb tres parades a la ciutat:Llefià,La Salut iGorg. El primer servei comercial de la L10 fou el18 d'abril de2010 entre l'estació badalonina deGorg i la barcelonina deBon Pastor, un tram de 3,4 quilòmetres de longitud.[155]
La ciutat va tenir antigament tramvia des de ladècada del 1870 fins a mitjans del segle xx. La línia anava des del centre de Barcelona fins a Sant Adrià i el centre de Badalona, passant pel carrer Pere IV i, després, la N-II o carretera de Mataró. Les diferents línies que van estar en funcionament, que transcorrien per via estreta, van estar en funcionament fins a1964 i1965, sent substituïdes per trajectes en autobús.[159]
El principal operador a la ciutat és l'empresa localTUSGSAL. La xarxa d'autobusos diürns i nocturns cobreixen la superfície urbana de Badalona i la connecten amb les localitats delBarcelonès Nord, inclosos els municipisMontgat iTiana, així com ambBarcelona. Aquesta empresa té els seus orígens en l'empresa TUSA (Transportes Urbanos Sociedad Anónima), que va començar a operar als anys setanta i que va deixar empremta en el parla badalonía amb el mot tusa, que actualment és com coneix als autobusos a la ciutat. No obstant això, la primera línia d'autobusos a Badalona es va inaugurar el1930 gestionada per l'empresa Boix i Cia.[161]
Actualment, a banda de TUSGSAL, la companyia de trànsitTransports Metropolitans de Barcelona (TMB), és una altra empresa que opera a la ciutat amb diverses línies interurbanes que connecten Badalona amb la capital catalana, i amb la gestió de les diferents estacions de metro.
Elstaxis de l'àrea metropolitana poden operar amb normalitat a la localitat de Badalona. Abans de la unificació amb la resta de taxis metropolitans, realitzada l'any 1977, els taxis de Badalona eren de color blanc.[162]
Els principals accessos a Badalona es realitzen des de l'autopista C-31 i des de laB-20,[163] així com per laN-II. Badalona pertany a la xarxa de municipis, empreses i organismes que fomenten el servei de compartir cotxe.
La ciutat disposa d'unes 600 places d'aparcament en Zona Blava, gestionades per l'empresa ENGESTUR. L'any 2012 va posar en marxa un sistema per pagar la zona blava a través d'una aplicació de telèfon mòbil, convertint-se en la primera gran ciutat espanyola que implantava un sistema que permet a l'usuari pagar només els minuts exactes que està estacionat i sense necessitat de desplaçar-se fins al parquímetre.[164]
Badalona disposa també de deu parades detaxi,[165] i d'una xarxa per a la circulació debicicletes d'aproximadament 20 km que comprèncarrils bici segregats i espais de convivència en calçada. D'acord amb elPla Director de la Bicicleta es preveu que s'acabin fent 37,6 km de carrils bicicleta a tota la trama urbana.[166] Badalona també compta amb diferents itineraris de laRonda Verda que van des de la platja cap a la muntanya.
Amb l'objectiu de pacificar la ciutat i reduir les emissions de diòxid de carboni, des de 2007 l'Ajuntament començar a plantejar la implantació de zones 30,[167] incloses en el Pacte de Mobilitat per a la ciutat, que té també com a objectiu promocionar el transport públic i facilitar el moviment de vianants, ampliant les voreres, i el pas de bicicletes; en alguns casos s'ha arribat a ressalts elevats per a vianants i així evitar l'excés de velocitat.[168] Aquestes zones estan implantades a diversos barris:Sant Roc,Sistrells,Congrés,Nova Lloreda,Morera,Progrés, elCentre,Canyadó,Manresà i a alguns llocs concrets deLa Salut, al Grup Verge de la Salut,Casagemes, als voltants del parc de Can Solei i Ca l'Arnús,Montigalà,Bonavista i dels tres barris deLlefià.[169][168][170]
L'any1978, el cantautorJoan Manuel Serrat li dedica a la ciutat elpasdoble «Qué bonito es Badalona», inclosa en el seu disc anomenat 1978.[148] També va cantar aquesta cançó a duo ambManolo Escobar, qui va viure a Badalona durant vint anys.[171] Des de l'any 2012, els mateixos ciutadans trien a una personalitat de la societat badalonina que, per la seva professió, afició o activitat, hagi destacat durant l'any, en l'anomenatPremi Badaloní de l'Any.[172]
Badalona ha estat, i és, escenari de la gravació de diverses pel·lícules i anuncis. La ciutat ja apareix a la pel·lículaTruhanes de l'any 1983,[173] però és recentment quan ha començat a albergar un nombre més gran de gravacions. Entre maig i juliol de l'any 2003 el director de cinemaBrad Anderson va dirigir escenes de la pel·lículaEl Maquinista, ambChristian Bale iAitana Sánchez-Gijón.[174] L'any 2010Javier Bardem es va passejar pels carrers de La Salut en la gravació deBiutiful,[175] pel·lícula que va estar nominada alsOscars, alsGolden Globes i alsBAFTA, entre d'altres.[176] El 2012 es va gravar al Pavelló Olímpic la pel·lículaRed Lights, del directorRodrigo Cortés, que va estar nominada a dospremis Gaudí.[177] També en aquell any el museu de Badalona es va convertir durant tres mesos en un plató nocturn, acollint el rodatge de lapel·lícula de terrorDomo,[178] de Manolo Hernández, que es va publicar el 2015.[179] Recentment s'han gravat dues pel·lícules més:Rumbos, un film d'Atresmedia ambCarmen Machi iKarra Elejalde, entre d'altres, iCerca de tu casa, un llargmetratge sobre elsdesnonaments ambSílvia Pérez Cruz,Lluís Homar, Adriana Ozores i Ivan Massagué.
Diversos anuncis han estat gravats també al municipi, principalment des de la remodelació del Pont del Petroli i de la façana marítima, fet que va provocar que l'Ajuntament crees una taxa que haurà de pagar tot aquell que vulgui fer una explotació comercial d'aquests espais.[180] Un dels més destacats va ser la gravació d'un dels anuncis promocionals de l'iPhone 6S d'Apple.[181] Altres marques també s'han fixat en diferents escenaris badalonins per realitzar les seves falques publicitàries, com és el cas de Gatorade, ambLeo Messi com a protagonista, oNike ambNeymar. Plàtan de Canàries va enregistrar una cistella surrealista delChacho Rodríguez a la pista poliesportiva de la platja amb, davant deJuan Carlos Navarro. Altres marques que han triat Badalona sónSony,Burger King,Mango,Mercedes Benz,Pepsi oToyota, per citar-ne algunes.
D'altra banda manté projectes de cooperació amb ciutats d'altres països, principalment a Amèrica Llatina[183] i el Marroc, en aquest darrer, d'intercanvi de coneixements en gestió municipal, hi participa amb altres municipis catalans comMataró,Sabadell oSant Boi del Llobregat.[184]
↑ L'antic monestir, d'estil gòtic tardà, va ser edificat al segle xv i va tenir el seu major esplendor a l'època delsReis Catòlics i els primers Àustries, especialment ambCarles I.
↑Embarcació genuïnament badalonina, nascuda de la mà dels germans Emili i Lluís Mongé, membres delClub Natació Badalona.
↑La fàbrica continua mantenint el seu antic aspecte modernista, projectat per l'arquitecteJoan Amigó.
↑El nucli antic de Badalona va ser escollit per la seva singularitat urbanística, remanent de la vella Badalona rural.
↑Els gegants Anastasi i Maria, que duen els noms del patrons de la ciutat, són els més antics de Badalona, amb més de 150 anys d'antiguitat, van ser construïts el 1858.
↑Can Ramonet va ser un conegut restaurant badaloní situat a laRambla.
↑Restaurant que estava situat al carrer de Sant Llorenç, a tocar delcarrer de Mar.
↑Vecslir, Lorena. «Transformació urbana del Port de Badalona». Territori: observatori de projectes i debats territorials de Catalunya, 31-12-2005. Arxivat de l'original el 29 d'octubre 2013. [Consulta: 6 agost 2013].
↑Prats i Gascón, Josep. «Antecedents del port». Impactes urbanístics i socioeconòmics de la construcció del port de Badalona. Universitat Politècnica de Catalunya, 2005. Arxivat de l'original el 10 de desembre 2014. [Consulta: 11 desembre 2013].
↑«Piscina Centre». Ajuntament de Badalona. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2013. [Consulta: 5 setembre 2013].
↑Abras, Margarida; Carreras, Montserrat; Nieto, Maria Dolors. Museu de Badalona.Tots els carrers de Badalona. Badalona: Monografies Badalonines, 2003, p. 311.ISBN 84-88758-14-6.
↑«Mercats Municipals». Ajuntament de Badalona. Arxivat de l'original el 14 de desembre 2013. [Consulta: 14 desembre 2013].
↑Lladó, Francesc;Padrós, Josep Maria. «Mercat Maignon». Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, 1980. Arxivat de l'original el 14 de desembre 2013. [Consulta: 14 desembre 2013].
↑Lladó, Francesc;Padrós, Josep Maria. «Mercat Torner». Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, 1980. Arxivat de l'original el 2013-12-14. [Consulta: 14 desembre 2013].
↑Soler i Amigó, Joan; Arànega, Mercè.Maig Major: documentació sobre la història de les festes de maig a Badalona. Ajuntament, Area de Cultura, Joventut i Esports, 1985.
↑«Història del Conservatori». Web oficial del Conservatori Professional de Música de Badalona. Arxivat de l'original el 22 de maig 2015. [Consulta: 6 juny 2014].
↑«Centres cívics». Ajuntament de Badalona. Arxivat de l'original el 1 de febrer 2014. [Consulta: 29 gener 2014].
↑«Festa Medieval de Badalona». Portal d'Entitats de Badalona. Associació Cultural Festa Medieval Sant Jordi de Badalona. Arxivat de l'original el 30 de maig 2014. [Consulta: 29 gener 2014].
↑Camps i Pinós, Nicasi. «La intensa història del tramvia al barri». Dossier àlbum: de la tartana al trambesòs. Arxiu Històric del Poblenou. Arxivat de l'original el 6 de març 2014. [Consulta: 3 març 2014].
Dades extretes de la revisió del padró realitzada a Espanya per l'Institut Nacional d'Estadística[1], a 1 de gener de 2019; a França, per l'Institut Nacional de l'Estadística i els Estudis Econòmics (Insee)[2], segons la població legal de 2017; i a Itàlia, per l'Institut Nacional d'Estadística (Istat)[3], a 1 de gener de 2019. Les poblacions en cursiva indiquen que són poblacions que tot i que formaven part de l'antic Regne de València actualment no són de domini lingüístic català.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
![1. Antic monestir de Sant Jeroni de la Murtra[n. 1]](/mt/?noimg=&dark=on&url=https%3a%2f%2fca.wikipedia.org%2fwiki%2fFitxer%3aS._Jeroni_de_la_Murtra.jpg)
![3. Patí de vela[n. 2]](/mt/?noimg=&dark=on&url=https%3a%2f%2fca.wikipedia.org%2fwiki%2fFitxer%3aPat%25C3%25AD_de_vela_cara_al_vent.jpg)
![4. Destil·leria de l'Anís del Mono[n. 3]](/mt/?noimg=&dark=on&url=https%3a%2f%2fca.wikipedia.org%2fwiki%2fFitxer%3aAnis_del_Mono_destiler%25C3%25ADa.jpg)
![6. Dalt de la Vila[n. 4]](/mt/?noimg=&dark=on&url=https%3a%2f%2fca.wikipedia.org%2fwiki%2fFitxer%3aDalt_de_la_vila_2.jpg)
![7. Gegants Anastasi i Maria[n. 5]](/mt/?noimg=&dark=on&url=https%3a%2f%2fca.wikipedia.org%2fwiki%2fFitxer%3aEls_gegants_vells_de_Badalona.JPG)
.JPG)
