 | Per a altres significats, vegeu «Bacora (desambiguació)». |
Lafigaflor obacora és el fruit primerenc que fan algunes varietats de lafiguera, per la fi de juny o a la primeria de juliol, segons com ve la calor. Generalment és més grossa i més basta que no pas les del setembre, no és tan dolça i té forma de pera i diferents colors, segons la varietat.[1]
Aquesta fruita té un elevat contingut en aigua i hidrats de carboni en forma deglucosa,fructosa isacarosa, per la qual cosa el seu valor en calories és molt elevat. També és rica en fibra, minerals com elpotassi, elmagnesi, elcalci i vitamines.
La figaflor és coneguda de l'antiguitat ençà i ja formava part de les diverses cultures de la conca mediterrània des del temps dels faraons. En la cultura grega era considerada com un menjar, el predilecte dePlató, i l'aliment recomanat perGalè als participants dels Jocs Olímpics.[2]
Al Principat i a les comarques de Castelló conviufiga de flor, sobretot, ambfigaflor; a les Illes Balears i al Rosselló és majoritàriafigaflor; a les comarques valencianes i a les alacantines predominabacora, encara que, segons l'ALDC, s'hi senten altres variants comfiguesflors (Benifairó de les Valls),figaflor (Algímia d'Alfara, el Puig de Santa Maria, Vilamarxant, Tàrbena, la Torre de les Maçanes, l'Alcúdia),figa de flor (València, Picassent, Casinos) ofiga de bacora (Altea).[3][4]
