Bayerische Motoren Werke AG, anomenada habitualmentBMW (pronunciació alemanya: [ˌbeːʔɛmˈveː] (escolteu-ho)), és una corporació multinacional alemanya que produeixautomòbils de luxe imotocicletes. L'empresa es va fundar el 1916 com a fabricant de motors d'avions, els quals va produir des del 1917 fins al 1918 i de nou del 1933 al 1945.
BMW té la seu central aMúnic i produeix vehicles de motor aAlemanya,Brasil,Xina,Índia,Mèxic,Països Baixos,Sud-àfrica,Regne Unit iEstats Units. La família Quandt ha estat durant anys accionista majoritària de la companyia[2] (les accions restants són públiques), després que els germans Herbert i Harald Quandt hi invertissin per a salvar-la de la fallida el 1959.
BMW va néixer de la fusió de tres empreses fundades pels enginyers aeronàutics alemanys Friz, Rapp i Otto als voltants de l'aeroport de Múnic poc abans de laPrimera Guerra Mundial. El 1912, Max Friz creà el seu primer motor d'avió i el 1913, Karl Rapp fundà la seva fàbrica, laRapp Motorenwerke GmbH; el 1916, Friz i Rapp s'associaren i fundaren laBayerische Flugzeugwerke AG ("fàbrica bavaresa d'avions").[3] La BFW va subministrar motors d'avió a l'exèrcit alemany, molts d'ells per a l'esquadró decaces deManfred von Richthofen.[3] L'empresa es va unir més tard a una altra fàbrica d'avions que havia estat fundada per Gustav Otto ben a prop, laGustav Otto Flugmaschinenfabrik, i el nom de la societat es va canviar aBayerische Motoren Werke (BMW), la qual es va reestructurar després com a societat anònima (AG). El primer producte de BMW va ser un motor d'avió de sis cilindres en línia anomenat BMW IIIa, llançat el 1917.
Després de la Primera Guerra Mundial, com que a Alemanya li prohibiren fabricar motors d'aviació, BMW va continuar la seva activitat tot produint motors per a motocicleta, equipament agrícola, articles per a la llar i frens de ferrocarril. La companyia va produir la seva primera motocicleta, laBMW R 32, el 1923. BMW va esdevenir fabricant d'automòbils el 1928 quan va comprar laFahrzeugfabrik Eisenach, una empresa que en aquells moments fabricava amb llicència elsAustin Seven sota la marca Dixi.[4] El primer cotxe venut com a BMW va ser un Dixi rebatejat com aBMW 3/15. Al llarg de ladècada del 1930, BMW va ampliar la seva gamma amb cotxes esportius i cotxes de luxe més grans. Abans del començament de laSegona Guerra Mundial, l'empresa fabricava el 327, automòbil ample i luxós, i el328, un esportiu descapotable. Ambdós models equipaven un motor de dos litres i van ser molt avançats a la seva època. Els motors d'avió, motocicletes i automòbils varen ser els principals productes de BMW fins a la Segona Guerra Mundial.
Durant la guerra, BMW es va concentrar en la producció de motors d'avions mitjançant una força de treball que consistia principalment en presoners delscamps de concentració,[5] mentre deixava les motocicletes en segon pla i abandonava completament la fabricació d'automòbils. Tot i així, l'empresa va subministrar un nombre important de vehicles a l'exèrcit alemany, sobretot motocicletes.
Les fàbriques de BMW van ser fortament bombardejades durant la guerra i les seves instal·lacions a Múnic van quedar destruïdes. Cap a la fi del conflicte, l'empresa va perdre les seves tres fàbriques situades a la futuraAlemanya Oriental (una d'elles va donar lloc a l'Eisenacher Motorenwerk, fabricant d'automòbils que va arribar a participar en la Fórmula 1). Un cop acabada la guerra, a les instal·lacions de BMW que van restar dins l'Alemanya Occidental s'hi va prohibir la producció de vehicles de motor o avions. BMW va trigar uns anys a reconstruir la seva fàbrica de Múnic. De nou, l'empresa va sobreviure fent olles, paelles ibicicletes.
El 1948,[6] BMW va reiniciar la producció de motocicletes i el 1952, la d'automòbils aBaviera amb la berlina de luxeBMW 501. Amb anterioritat, l'empresa anglesa Bristol Aeroplane Company havia inspeccionat la fàbrica de BMW i s'havia endut els plànols dels models produïts abans de la guerra. Al cap d'un temps, la nova subsidiària de l'empresa anglesa, Bristol Cars, va iniciar la fabricació del seu model 400, que va resultar ser pràcticament idèntic alBMW 327, incloent-hi el famós frontal en forma de "doble ronyó".
La gamma d'automòbils BMW es va ampliar el 1955 mitjançant la producció sota llicència delmicrocotxeIsetta, més barat. La lentitud de les vendes d'automòbils de luxe i els petits marges de benefici dels microcotxes van fer que BMW tingués greus problemes econòmics i el 1959 la companyia va ser gairebé absorbida pel seu rivalDaimler-Benz. Una gran inversió a BMW dels germans Herbert i Harald Quandt va permetre que l'empresa sobrevisqués com a entitat independent. ElBMW 700 va tenir èxit i va contribuir a la recuperació de la companyia.
El llançament de les berlines compactes BMW New Class el 1962 va marcar l'inici de la reputació de BMW com a fabricant líder d'automòbils de tipus esportiu. Al llarg de ladècada del 1960, BMW va ampliar la seva gamma afegint models coupé i sedan de luxe. La gamma de berlines mitjanes de la Sèrie 5 de BMW es va llançar el 1972, seguida de les berlines compactes de laSèrie 3 el 1975, els coupés de luxe de la Sèrie 6 el 1976 i els grans sedans de luxe de la Sèrie 7 el 1978.
Cadena de muntatge d'automòbils BMW a Múnic el 1968
La divisióBMW M va llançar el seu primer cotxe de carretera, un superesportiu de motor mitjà, el 1978. Després van aparèixer el BMW M5 (1984) i el BMW M3 (1986). També el 1986, BMW va presentar el seu primer motor V12 amb la berlina de luxe 750i.
La companyia va comprar elgrup Rover el 1994, però l'adquisició no va tenir èxit i va provocar grans pèrdues financeres a BMW. El 2000, BMW va vendre la majoria de les marques de Rover, conservant-ne només la marca Mini. El 1998, BMW també va adquirir els drets de la marcaRolls Royce a Vickers Plc.
ElBMW Z3 del 1995 va ampliar la gamma tot incloent-hi unroadster de dos seients de producció massiva i elBMW X5 del 1999 va representar l'entrada de la companyia al mercat delsSUV.
El primer motor modern de benzina turboalimentat fabricat en massa es va llançar el 2006 (de 1973 a 1975, BMW havia construït 1.672 unitats d'un motor M10 turboalimentat per al BMW 2002 turbo),[7] i durant ladècada del 2010, la majoria de motors van passar ja a la turboalimentació. El primer BMW híbrid va ser elBMW ActiveHybrid 7 del 2010 i el primer cotxe elèctric de producció massiva de BMW va ser elBMW i3 city car, llançat el 2013 (de 1968 a 1972, BMW havia construït dues berlines BMW 1602 Elektro amb bateria elèctrica per alJocs Olímpics de 1972).[8]
Després de molts anys d'haver guanyat una bona reputació amb els seus automòbils esportius de tracció posterior, el primer cotxe amb tracció anterior de BMW va ser elBMW 2 Series Active Tourer del 2014, un vehicle polivalent (MPV, "multi-purpose vehicle").
El gener de 2021, BMW va anunciar que les seves vendes el 2020 van caure un 8,4% a causa de l'impacte de la pandèmiacovid-19 i les restriccions. Malgrat tot, el quart trimestre del 2020, BMW va experimentar un augment del 3,2% de la demanda dels seus clients.[9]
BMW són les inicials deBayerische Motoren Werke (pronunciació alemanya: [ˈbaɪ̯ʁɪʃə mɔˈtʰɔʁn̩ ˈvɛɐ̯kə]). Aquest nom és gramaticalment incorrecte (en alemany, les paraules compostes no poden contenir espais), motiu pel qual la forma gramaticalment correcta del nom,Bayerische Motorenwerke (pronunciació alemanya: [ˈbaɪ̯ʁɪʃə mɔˈtʰɔʁn̩vɛɐ̯kə] (escolteu-ho)) s'ha fet servir en diverses publicacions i anuncis en el passat.[10][11]Bayerische Motorenwerke es tradueix en català com aFàbrica Bavaresa de Motors.[12] El sufix AG, abreviatura d'Aktiengesellschaft, designa una entitat legalment constituïda que és propietat dels accionistes, similar a "Inc." (Estats Units), PLC (Public limited company, Regne Unit), o SA (Societat anònima, estat espanyol).
En anglès s'utilitzen de vegades com aslang els termes Beemer, Bimmer i Bee-em per a referir-se a BMW,[13][14] de vegades indistintament per a cotxes i motocicletes.[15][16][Nota 1] En català, la marca és comunament coneguda com a "Bemavé" (de "Be-ema-ve").
El logotip orodella circular de color blau i blanc de BMW va evolucionar a partir del de l'empresaRapp Motorenwerke, que consistia a un anell negre que contenia el nom de l'empresa envoltant-ne el logotip[17] dalt d'un pedestal del tipus "cap de cavall encaixat".[Nota 2]
BMW va conservar l'anell negre de la Rapp inscrit amb el nom de l'empresa, però va adoptar com a element central un escut circular amb una referència quasi heràldica de l'escut (i bandera) de l'Estat lliure de Baviera (com s'anomenava aquestestat des del 1918), essent aquest les armes delsWittelsbach,ducs i reis de Baviera.[17] Tanmateix, com que la legislació local relativa a les marques comercials prohibia l'ús d'escuts estatals o altres símbols de sobirania en logotips comercials, el disseny se’n va diferenciar prou per a ajustar-se a la legislació, però conservant elsesmalts de coloratzur (blau) i argent (blanc).[Nota 3]
La iteració actual del logotip es va introduir el 2020,[19] eliminant-ne els efectes 3D que s'havien fet servir en representacions del logotip i traient-ne també el contorn negre que envoltava la rodella. El logotip s'emprarà a la marca BMW, però no als vehicles.[20][21]
Logo emprat en vehicles
El logo superior d'un cotxe BMW
Logo emprat amb fins publicitaris des de març del 2020
L'origen del logotip com a representació del moviment d'una hèlix d'avió, el logotip de BMW amb les pales blanques que semblen tallar un cel blau, és un mite que va sorgir d'un anunci de la marca de 1929 on es veia l'emblema de BMW sobreposat a una hèlix giratòria, amb els quarts definits per un efecte de llum estroboscòpica. Era la promoció d'un motor d'avió que BMW construïa aleshores sota llicència de Pratt & Whitney.[17]
«
Durant molt de temps, BMW va fer pocs esforços per a corregir el mite que la insígnia de BMW és una hèlix
»
— Fred Jakobs, director d'arxiu de BMW Group Classic.[17]
Està ben establert que aquest retrat de l'hèlix es va fer servir per primera vegada en una publicitat de BMW el 1929, dotze anys després de la creació del logotip, de manera que aquest no és el veritable origen del logotip.[22]
L'eslògan "The Ultimate Driving Machine" («la màquina de conducció definitiva») es va fer servir per primera vegada a l'Amèrica del Nord el 1974.[23][24] El 2010, aquesta campanya de llarga durada es va substituir principalment per una de destinada a fer la marca més accessible i a atraure millor les dones, "Joy" («joia»). El 2012, BMW havia tornat a "The Ultimate Driving Machine".[25]
Un altre lema de la companyia ben conegut és "Freude am Fahren", és a dir, «gaudir conduint», que s'ha traduït al català com a «T'agrada conduir?».
Per a l'any fiscal 2017, BMW va reportar uns beneficis de 8.620 milions d'euros, amb uns ingressos anuals de 98.678 milions d'euros, un increment del 4,8% respecte al cicle fiscal anterior.[26]
Les accions de BMW es van negociar a més de 77 euros per acció i la seva capitalització borsària es va valorar en 55.300 milions de dòlars EUA el novembre de 2018.[27]
La motocicleta R32, el primer vehicle de motor BMW, al Museu BMW de MúnicUn policia de trànsit amb una BMW a Estocolm el 1959
BMW va iniciar la producció de motors de motocicletes i posteriorment de motocicletes després de la Primera Guerra Mundial.[28] La seva marca de motocicletes es coneix actualment com a BMW Motorrad. Des del 1969, tota la producció de motos BMW es fa a la fàbrica que la companyia té aBerlín-Spandau.
La primera BMW reeixida, després dels intents inicials de l'Helios i la Flink durant l'època de la Bayerische Flugzeugwerke, va ser la "R32" de 1923, tot i que la producció en va començar originalment el 1921.[29] Aquest model duia un motorflat-twin anomenatboxer, en què cadascun dels dos cilindres es projecta cap enfora a cada costat de la moto.[30] A part dels seus modelsmonocilíndrics (bàsicament amb el mateix patró), totes les motocicletes BMW van fer servir aquest disseny distintiu fins a començaments de ladècada del 1980. Moltes BMW es produeixen encara amb aquest disseny, conegut com a Sèrie R.
Durant la Segona Guerra Mundial, BMW va produir la motocicleta BMW R75, equipada amb unsidecar motoritzat que es combinava amb el motor mitjançant un diferencial blocable, cosa que feia del vehicle un mitjà de transport molt apte per alfora d'asfalt.[31][32]
El 1982 va aparèixer la Sèrie K, amb transmissió per eix i motor refrigerat per aigua de tres o quatre cilindres muntats en línia recta de davant a darrere. Poc després, BMW també va començar a fabricar les sèries F i G, accionades per cadena amb motorsRotax monocilíndrics ibicilíndrics paral·lels.
A començaments de ladècada del 1990, BMW va actualitzar la culata refrigerada per aire del motor Boxer per tal de fer-la refrigerada per oli. Aquest motor es va conèixer, doncs, com aoilhead (en contraposició amb els anteriors,airhead). El 2002, el motor oilhead duia dues bugies per cilindre. El 2004 se li va afegir un eix d'equilibri integrat, se'n va augmentar la cilindrada a 1.170cc i la potència resultant fou de 101CV per al model R1200GS, en comparació amb els 84 CV de l'anterior R1150GS. Les versions més potents dels motors oilhead estan disponibles als models R1100S i al R1200S, els quals produeixen 98 i 122 CV respectivament.
El 2004, BMW va presentar la nova esportiva K1200S, un model que va marcar un punt d'inflexió per a la marca. El seu motor lliurava 168 CV i derivava del treball de la companyia amb l'equipWilliams F1. La moto, a més, era més lleugera que els models K anteriors. Altres innovacions n'eren la suspensió anterior i posterior ajustables electrònicament i una forquilla anterior tipus Hossack que BMW anomenà Duolever.
BMW va introduir frensantibloqueig a les motocicletes de producció a partir de finals dels anys vuitanta. La generació de frens antibloqueig disponible a les motocicletes BMW del 2006 i posteriors va obrir el camí a la introducció delcontrol electrònic d'estabilitat i, d'ençà del 2007, de la tecnologia antilliscant.
BMW ha estat innovadora en el disseny de suspensions de motocicleta, ja que va assumir la suspensió anterior telescòpica molt abans que la majoria dels altres fabricants. Després va passar a la forquillaEarles, un tipus de suspensió anterior amb forquilla basculant (de 1955 a 1969). La majoria de les BMW modernes duen un autèntic braç basculant posterior, amb un sol eix a la part posterior (en comptes de la usual forquilla basculant posterior, erròniament anomenada braç basculant). A començaments dels anys noranta, algunes BMW van començar a emprar un altre disseny de suspensió anterior de marca registrada, el Telelever. Igual que la forquilla Earles, el Telelever redueix significativament l'enfonsament de la suspensió en frenar.
El 31 de gener de 2013, BMW Group va anunciar que Pierer Industrie AG li havia compratHusqvarna Motorcycles, propietat de la companyia des del 2007, per un import no revelat (i que no serà revelat per cap de les parts en el futur). La companyia està dirigida per Stephan Pierer (CEO deKTM). Pierer Industrie AG és propietària del 51% de KTM i del 100% de Husqvarna.
El setembre de 2018, BMW va presentar amb la divisió BMW Motorrad una nova motocicleta equipada amb conducció automàtica, amb l'objectiu d'utilitzar la tecnologia per a ajudar a millorar la seguretat viària.[33] El disseny de la moto s'inspira en el model BMW R1200 GS.[34]
Sèrie 1,Hatchback de cinc portes de la Sèrie 1 (codi de model F40). També se'n ven a la Xina i a Mèxic una variant de tipusberlina de quatre portes (codi de model F52).[35]
Sèrie 2,Coupés de dues portes de la sèrie 2 (codi de model F22) idescapotables (F23),monovolums "Active Tourer" de cinc seients (F45), monovolums de set seients "Gran Tourer" (F46) ifastback "Gran Coupé" de quatre portes (codi de model F44).
Sèrie 3,Sedan de quatre portes de la sèrie 3 (codi de model G20) ifamiliars de cinc portes (G21).
Sèrie 4, Coupés de dues portes de la sèrie 4 (codi de model G22), descapotables de dues portes (codi de model G23) i fastbacks "Gran Coupe" de cinc portes (codi de model G24).
Sèrie 5, Sedan de quatre portes de la sèrie 5 (codi de model G30) i familiars de cinc portes (G31). A la Xina també s'hi ven una variant de berlina de distància llarga entre eixos (G38).
Sèrie 6, Coupés de cinc portes "Gran Turismo" de la Sèrie 6 (codi de model G32).
Sèrie 7, Sedans de quatre portes de la Sèrie 7 (codi de model G11) i sedan de quatre portes de distància llarga entre eixos (codi de model G12).
Sèrie 8, Coupés de dues portes de la sèrie 8 (codi de model G14), descapotables de dues portes (G15) i fastbacks de quatre portes "Gran Coupe" (G16).
i3, hatchback i3 delsegment B (supermini) de cinc portes, accionat per un motor elèctric (ambmotor de gasolina REx opcional)
i8, esportiu coupé/roadster i8 de dues portes, propulsat per un motor elèctric i un de gasolina (híbrid endollable)
BMW va anunciar el llançament de dos nous models totalment elèctrics de BMW i, el BMW iX3 SUV a finals del 2020 i el BMW i4 de quatre portes el 2021.[36][37]
A més, diversos models híbrids endollables construïts en plataformes existents s'han comercialitzat com a models iPerformance. Entre d'altres, el 225xe que utilitza un motor de gasolina turboalimentat d'1,5L de tres cilindres amb motor elèctric, el 330e/530e amb motor de quatre cilindres de 2,0 L amb motor elèctric i el 740e amb motor de gasolina turbo de 2,0 litres amb motor elèctric.[38]
A més, s'han llançat models híbrids endollables i crossover amb tecnologia i: X1 xDrive25e, X2 xDrive25e, X3 xDrive30e i X5 xDrive40e.[39]
La lletra "M" també s'utilitza sovint en la comercialització dels models habituals de BMW, per exemple, el model F20 M140i, el model G11 M760Li i diversos extres opcionals anomenats "M Sport", "M Performance" o similars.
La seu mundial de BMW a Múnic representa la culata d'unmotor de quatre cilindres en línia. Va ser dissenyat per Karl Schwanzer i es va acabar el 1972. L'edifici s'ha convertit en una icona europea[44] i va ser declarat edifici històric protegit el 1999. La torre principal consta de quatre cilindres verticals situats de costat, l'un de cara a l'altre. Cada cilindre està dividit horitzontalment al centre per un motlle a la façana. Cal destacar que aquests cilindres no arriben a terra; estan suspesos sobre una torre central de suport.
ElBMW Museum és un edifici futurista en forma de calderó que també va ser dissenyat per Karl Schwanzer i inaugurat el 1972.[45] L'interior té un tema en espiral i el sostre té un logotip BMW de 40 metres de diàmetre.
El BMW Welt ("Món BMW"), l'espai d'exposició de la companyia a Múnic, va ser dissenyat per Coop Himmelb(l)au i inaugurat el 2007. Inclou una sala d'exposició i plataformes elevadores on els nous cotxes es presenten teatralment als clients.[46]
Del 2001 al 2002, BMW va produir una sèrie de vuit curtmetratges anomenatsThe Hire, els quals tenien trames basades en models de BMW conduïts de forma extrema perClive Owen.[47] Entre els directors de The Hire hi haviaGuy Ritchie,John Woo,John Frankenheimer iAng Lee. El 2016 es va estrenar una novena entrega de la sèrie.
El "BMW Performance Series" del 2006 va ser un esdeveniment de màrqueting dirigit a atraure compradors d'automòbils negres. Consistí en set concerts del músic de jazz Mike Phillips i projeccions de pel·lícules de cineastes negres.[48][49]
BMW va ser el patrocinador principal de l'exposicióThe Art of the Motorcycle de 1998 a diversos museusGuggenheim, tot i que la relació financera entre BMW i la Fundació Guggenheim va ser criticada en molts aspectes.[50][51]
El 2012, BMW va començar a patrocinar la producció d'Independent Collectors de laBMW Art Guide, la primera guia mundial de col·leccions d'art contemporani privades i accessibles públicament a tot el món.[52] La quarta edició, publicada el 2016, inclou 256 col·leccions de 43 països.[53]
BMW té també centres de muntatge locals que munten els seus vehicles amb el sistemajoc de peces totalment desmuntat (CKD), en forma d'un conjunt de peces preparat per al seu muntatge des de zero. Aquests centres són a Tailàndia, Rússia, Egipte, Indonèsia, Malàisia i l'Índia.[57]
Al Regne Unit, BMW hi té una fàbrica Mini a prop d'Oxford, plantes aSwindon iHams Hall i centres de muntatge de vehicles Rolls Royce aGoodwood. El 2020, aquestes instal·lacions es van tancar durant el període del 23 de març al 17 d'abril a causa del brot de coronavirus.[58]
El grup BMW (inclosos Mini i Rolls-Royce) va produir 1.366.838 automòbils el 2006 i després 1.481.253 automòbils el 2010.[59][60]
Les motocicletes BMW s'estan produint a la fàbrica de Berlín de la companyia, que anteriorment havia produït motors d'avions per aSiemens.
El 2011, aproximadament el 56% dels vehicles de la marca BMW produïts funcionaven amb motors de gasolina i el 44% restant amb motors dièsel. D'aquests vehicles de gasolina, prop del 27% són models de quatre cilindres i prop del nou per cent són models de vuit cilindres.[61]
De mitjana, 9.000 vehicles diaris surten de les plantes de BMW i el 63% es transporta per ferrocarril.[62]
El novembre de 2016, BMW va retirar 136.000 cotxes dels anys 2007-2012 dels Estats Units per problemes amb el cablejat de la bomba de combustible, cosa que podria provocar fuites de combustible i problemes d'aturada o reinici del motor.[63]
El 2018, BMW va retirar 106.000 vehicles dièsel a Corea del Sud a causa d'un mòdul de recirculació de gasos d'escapament defectuós que havia provocat 39 incendis de motors. La retirada es va ampliar a 324.000 cotxes més a Europa.[64]
Després de la retirada a Corea del Sud, el govern d'aquell país va prohibir la conducció dels automòbils de la marca que encara no havien estat inspeccionats i aprovats per a poder-hi circular per la via pública.[65] Això va afectar fins al 25% dels automòbils retirats, els propietaris dels quals havien estat notificats però encara no se n'havien inspeccionat els automòbils. Segons els informes, BMW va saber des del 2016 que més del 4% dels automòbils afectats a Corea del Sud havien experimentat falles als refrigeradors EGR,[66] cosa que va fer que aproximadament 20 propietaris demandessin l'empresa.[67]
Peugeot iCitroën: Producció conjunta de motors de gasolina de quatre cilindres a partir del 2004.[70]
Daimler-Benz:Empresa conjunta per a produir els components de la transmissió híbrida que s'utilitzen a l'ActiveHybrid 7.[71][72] Desenvolupament de tecnologia de conducció automatitzada.[73]
Toyota: Acord a tres bandes el 2013 per a desenvolupar conjuntament la tecnologia de lespiles de combustible, desenvolupar una plataforma conjunta per a un cotxe esportiu (per al BMW Z4-G29 i elToyota Supra de 2018) i investigar les bateries de liti-aire.[74][75][76]
BMW va signar un acord de patrocini de sis anys amb el Comitè Olímpic dels Estats Units el juliol de 2010.[79][80]
En el camp delgolf, BMW ha patrocinat diversos esdeveniments,[81] entre ells el Campionat PGA des del 2007,[82][83] l'Open d'Itàlia del 2009 al 2012, el BMW Masters a la Xina del 2012 al 2015[84][85] i el BMW International Open de Múnic des de 1989.[86]
Des del 1999, BMW ha estat nomenada cada any l'empresa automobilística més sostenible del món pel Dow Jones Sustainability Index.[91] El grup BMW és una de les tres empreses automobilístiques que apareixen cada any a l'índex.[92]
El 2001, el Grup BMW es va comprometre amb el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, elPacte Mundial de les Nacions Unides i la DeclaracióCleaner Production. També va ser la primera empresa de la indústria de l'automòbil a nomenar un responsable ambiental, el 1973.[93] BMW és membre del World Business Council for Sustainable Development.[94]
El 2012, BMW va ser l'empresa automobilística amb la puntuació més alta dins la llista Global 500 delCarbon Disclosure Project, amb una puntuació de 99 sobre 100.[95][96] El grup BMW va ser classificat com l'empresa DAX 30 més sostenible perSustainalytics el 2012.[97]
Per tal de reduir les emissions dels seus vehicles, BMW millora l'eficiència dels models existents amb combustibles fòssils, mentre investiga en qüestió de motors elèctrics, híbrids i d'hidrogen per a futurs models.[98]
Durant el primer trimestre del 2018, BMW va vendre 26.858 vehicles electrificats (vehicles elèctrics,PHEV i híbrids).[99]
Un BMW i3 de DriveNow carregant la bateria a Viena el 2018
DriveNow fou una empresa conjunta entre BMW i Sixt que operà a Europa des del 2011 fins al 2019. Al desembre del 2012,[100] DriveNow operava més de 1.000 vehicles a cinc ciutats, amb aproximadament 60.000 clients.[101]
El 2012, la filial propietat de BMW, Alphabet, va iniciar un servei corporatiu decotxe multiusuari (car-sharing) a Europa anomenat AlphaCity.[102][103]
La primera planta de producció de BMW a la Xina es va obrir el 2004, com a resultat d'una empresa conjunta entre BMW iBrilliance Auto.[105][106] La planta es va obrir a la zona industrial deShenyang i produeix models de les sèries 3 i 5 per al mercat xinès.[107][108] El 2012 es va obrir una segona fàbrica a Shenyang.[109]
Entre gener i novembre de 2014, BMW va vendre 415.200 vehicles a la Xina, a través d'una xarxa de més de 440 botigues BMW i 100 botigues Mini.[110]
El 31 de juliol de 2018, BMW va anunciar la construcció d'una fàbrica de vehicles de 1.000 milions d'euros a Hongria. La planta, que es construirà a prop deDebrecen, tindrà una capacitat de producció de 150.000 cotxes a l'any.[111]
El juliol de 2014, BMW va anunciar que establiria una planta a Mèxic, a la ciutat i estat de San Luis Potosí, amb una inversió de 1.000 milions de dòlars. La planta donarà feina a 1.500 treballadors i produirà 150.000 cotxes anuals.[112]
El Mini Convertible, el Mini Countryman i el BMW X1 es fabriquen actualment als Països Baixos a la fàbrica VDL Nedcar deBorn.[113][114] Les comandes a llarg termini per al Mini Countryman van finalitzar el 2020.[115]
Entrada a la planta de BMW de Rosslyn des deTshwane
Els BMW s'han muntat a Sud-àfrica des del 1968,[116] quan es va obrir la planta de Praetor Monteerders a Rosslyn, prop dePretòria. BMW va comprar inicialment accions de la companyia, abans d'adquirir-la completament el 1975; en fer-ho, la companyia es va convertir enBMW South Africa, la primera filial propietat de BMW que es va establir fora d'Alemanya. A diferència dels fabricants dels Estats Units, com araFord iGM, que van retirar-se d'aquell país als anys vuitanta, BMW va mantenir la propietat total de les seves operacions a Sud-àfrica.
Després del final de l'apartheid el 1994 i de la reducció dels aranzels d'importació, BMW Sud-àfrica va cessar la producció local de les sèries 5 i 7 per a concentrar-se en la producció de la sèrie 3 per al mercat d'exportació. Els BMW fabricats a Sud-àfrica s'exporten ara a mercats de països on es condueix per la dreta (com ara el Japó, Austràlia, Nova Zelanda, el Regne Unit, Indonèsia, Malàisia, Singapur i Hong Kong), així com a l'Àfrica subsahariana. Des de 1997, BMW Sud-àfrica produeix vehicles de conducció per l'esquerra per a exportar-los a Taiwan, els Estats Units i l'Iran, així com a l'Amèrica del Sud.
Tres models únics que BMW Motorsport va crear per al mercat sud-africà van ser l'E23 M745i (1983), que feia servir el motor M88 del BMW M1, el BMW 333i (1986), que va afegir un motor M30 de 3,2 litres de sis cilindres al BMW E30,[117] i el BMW E30 325is (1989), que funcionava amb un motor de 2,7 litres derivat de l'Alpina.
Els BMW amb números de xassís que comencen per "NC0" es fabriquen a Sud-àfrica.
Els automòbils BMW es venen oficialment als Estats Units des del 1956[118] i s'hi fabriquen des del 1994.[119]
El primer concessionari BMW als Estats Units es va obrir el 1975.[120] El 2016, BMW va ser la dotzena marca més venuda als Estats Units.[121]
La planta de fabricació deGreer, Carolina del Sud, té la producció més alta de les plantes BMW a tot el món[122] (actualment produeix aproximadament 1.500 vehicles al dia).[123] Els models produïts a la planta de Spartanburg són els SUV X3, X4, X5, X6 i X7.
A més de les instal·lacions de fabricació de Carolina del Sud, entre les empreses nord-americanes de BMW hi ha les operacions de vendes, màrqueting, disseny i serveis financers als Estats Units, Mèxic, Canadà i l'Amèrica Llatina.
El 9 d'octubre de 2014, la nova planta de muntatge per kits (complete knock-down, CKD) de BMW aAraquari va muntar el seu primer cotxe: un F30 Sèrie 3.[124][125]
Els vehicles muntats a Araquari són els models F20 1 Series, F30 3 Series, F48 X1, F25 X3 iMini Countryman.[126]
Bavarian Auto Group es va convertir en l'importador de les marques BMW i Mini el 2003. Des del 2005, els models de les sèries 3, sèries 5, sèries 7, X1 i X3 venuts a Egipte es munten a partir de kits de components complets (CKD) a la planta BMW deCiutat 6 d'Octubre.[126]
BMW India es va fundar el 2006 com a filial de vendes amb una seu central situada aGurgaon.
El 2007 es va inaugurar a Chennai una planta de muntatge CKD de BMW, la qual munta els models de Sèrie 3, Sèrie 5, Sèrie 7, X1, X3, X5, Mini Countryman i motocicletes per al mercat indi.[126][127] La planta, de 20 milions d'euros, té com a objectiu produir 1.700 cotxes a l'any.
BMW té una planta de muntatge (CKD) aKedah. Allà s'hi munten per al mercat de Malàisia models de les sèries 1, 3, 5, 7, X1, X3, X4, X5, X6 i Mini Countryman des del 2008.[129]
El primer concessionari de BMW al Canadà, situat aOttawa, es va obrir el 1969.[130] El 1986, BMW va establir una seu a Canadà.[131] L'empresa va vendre 28.149 vehicles al país el 2008.[132]
BMW Philippines, filial propietat deSan Miguel Corporation, és l'importador i distribuïdor oficial de BMW a les Filipines.[134] L'empresa va vendre 920 vehicles al país el 2019.[135]
BMW Korea importa vehicles BMW a Corea del Sud amb més de cinquanta centres de serveis per a complir amb els seus clients. A més, BMW Corea té el seu propi centre de conducció a Incheon.[136]
↑List, Hans. «Verzeichnis der Abkürzungen». A:Vorwort und Einführung zum Gesamtwerk. Band 1 von Die Verbrennungskraftmaschine (en alemany). Viena: Springer, 1949.ISBN 9783662294888.
↑Löwisch, Roland.BMW - Die schönsten Modelle: 100 Jahre Design und Technik (en alemany). HEEL, 2016, p. 7.ISBN 9783958434066.
↑Gantriis, Peter; Von Wartenberg, Henry.The Art of BMW: 85 Years of Motorcycling Excellence (en anglès). MotorBooks International, setembre 2008, p. 10.
↑«BMW Plug-in Hybrid Models» (en anglès). BMW UK, 19-05-2020. [Consulta: 20 juny 2020]. «The 330e and 530e are available as sedan or saloon and wagon or touring trims»
↑Ludwig, Christopher. «BMW's 'connected' logistics: Shaping a self-steering supply chain» (en anglès). Automotive Logistics, 22-12-2016. Arxivat de l'original el 7 abril 2017. [Consulta: 6 abril 2017]. «logistics as the "heart of BMW's production system": 30m parts per day move from 1,800 suppliers; 7,000 sea freight containers per day, and in a year 84m cubic metres across ocean, road, rail and air freight. Outbound, around 9,000 vehicles leave BMW plants each day on their way to 4,500 dealers in 160 countries. 63% of cars leave plants by train»
Grunert, Manfred; Triebe, Florian. BMW Group Mobile Tradition.Das Unternehmen BMW seit 1916 (en alemany). Múnic: BMW Group Mobile Tradition, 2006.ISBN 978-3-932169-46-5.
Mas Godayol, Josep (Director). «BMW. Bayerische Motoren Werke». A:Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980, p. 208-227 (vol. I).ISBN 84-85822-02-1.
Noakes, Andrew.BMW. Vom 328 Roadster und der Isetta bis zum 5er Gran Turismo (en alemany). Bath: Parragon Books.ISBN 978-1-4075-6814-0.
Schrader, Halwart.BMW. Passion – Power – Perfektion. (en alemany). Stuttgart: Motorbuch-Verlag, 2011.ISBN 978-3-613-03378-8.
Schrader, Halwart.Typenkompass BMW (en alemany). Stuttgart: Motorbuch, 2004.ISBN 3-613-02386-5.
Werner, Constanze.Kriegswirtschaft und Zwangsarbeit bei BMW (en alemany). Múnic: Oldenbourg, 2006.ISBN 978-3-486-57792-1. «Im Auftr. von MTU Aero Engines und BMW Group»
.svg%26amp%3blang%3dca){kind=logo}
.svg)
.jpg)
.svg){kind=logo}
_coupe_(2018-07-30)_01.jpg)
_%25E2%2580%2593_Frontansicht%2c_18._Oktober_2015%2c_D%25C3%25BCsseldorf.jpg)
.jpg)
.jpg)
_coupe_(24220553394).jpg)
_IMG_2011.jpg)
_IMG_3370.jpg)
_IMG_3374.jpg)
_met_Hans-J%25C3%25BCrgen_C%2c_Bestanddeelnr_923-6220.jpg)
.jpg)
.jpg)
