BASIC és una família dellenguatges de programació d'alt nivell. Concebut, en principi, com un llenguatge fàcil d'usar, es va implantar al sector delsordinadors personals en els anys 80 i roman avui en dia amb variants bastant evolucionades. El nom "BASIC" prové de l'acrònim anglèsBeginner'sAll-purposeSymbolicInstructionCode[1] ('Codi Simbòlic d'Instruccions Multipropòsit per a Principiants').
Presa de pantalla mostrantAtari BASIC, un primitiu llenguatge BASIC per a petits ordinadors
A principis de la dècada de 1960 els ordinadors eren cars i s'utilitzaven únicament per a propòsits especials, executant "una única tasca" alhora. Tot i això, durant el transcurs d'aquesta dècada, els preus van baixar fins al punt que fins i tot algunes petites empreses ja podien costejar-les. La velocitat de procés de les màquines es va incrementar al grau que sovint quedaven massa temps ocioses, perquè no hi havia prou tasques per a elles. Tot això va ser degut a la ràpida evolució del maquinari.Els llenguatges de programació d'aquells temps estaven dissenyats per a propòsits específics, com ara les màquines en què eren executats; per exemple per desenvolupar aplicacions càlcul o processament de fórmules es va dissenyar el llenguatgeFORTRAN, mentre que per a laprogramació d'ordinadors en administració o gestió d'informació es va desenvolupar específicament elCOBOL.
Per tal d'incrementar el rendiment i amortitzar millor els costos (per reducció del temps ociós delprocessador), i sent que ja la velocitat de les màquines va començar a permetre-ho, es va proposar la idea d'executar més d'una tasca "simultàniament", va ser així que va sorgir el concepte de sistema detemps compartit, que va començar a guanyar molta popularitat. En sistemes d'aquest tipus, el temps de processament del processador central es dividia, i a cada usuari se li atorgava seqüencialment i cíclicament una petita porció o quota de temps de procés. Les màquines eren prou ràpides per provocar en els usuaris la il·lusió que disposaven de la funcionalitat de la màquina tot el temps per a ells ("pseudo-simultaneïtat" de processos). Aquesta distribució del temps de còmput entre els usuaris va reduir considerablement el cost de la computació, ja que una sola màquina podia ser compartida per nombrosos usuaris.
Funció escrita en un BASIC de la tercera generació: elVisual Basic.
El llenguatge BASIC original fou dissenyat l'any1964 perJohn George Kemeny iThomas Eugene Kurtz en elDartmouth College,[2] on va ser desenvolupat per un grup d'estudiants com araMary Kenneth Keller, coneguda per ser la primera dona llicenciada en Computer Science.[3][4] En els anys següents el BASIC original de Kemeny y Kurtz fou conegut com aBASIC Dartmouth.
BASIC fou dissenyat per permetre als estudiants escriure programes emprant terminals d'ordinadors de temps compartit. Estava pensat per reduir en gran manera la complexitat dels llenguatges del moment, amb un nou disseny pensat per a usuaris a qui no els interessava tant la velocitat, sinó el fet de ser capaços de programar i usar la màquina sense gaires complicacions. Els dissenyadors del llenguatge volien que fos de domini públic, el que contribuí a fer que es disseminés ràpidament.
Els vuit principis de disseny de BASIC foren:
Ser fàcil d'usar per als principiants
Ser un llenguatge de propòsit general (no orientat)
Permetre als experts afegir característiques avançades, conservant simple el llenguatge per als principiants
Fou amb la introducció delMicroordinadorAltair 8800 l'any 1975 que BASIC es va expandir àmpliament. La majoria dels llenguatges de programació eren massa grans per ser allotjats a les petites memòries que la majoria de màquines de l'època tenien i amb el lent emmagatzemament que suposava la cinta de paper, i més tard, la cinta de casset (els discos magnètics encara no eren viables per a microordinadors) i la falta d'editors de text adequats, un llenguatge petit com BASIC era una bona opció. Una de les primeres versions a sortir fouTiny BASIC, una implementació simple de BASIC escrita originalment pel Dr.Li-Chen Wang i portada més tard a la màquina Altair per Dennis Allison, a petició deBob Albrecht, qui després fundà elDr. Dobbs Journal (DDJ). El disseny de Tiny BASIC i el codi font complet foren publicats l'any1976 al DDJ.
L'any1975Microsoft (llavors formada per dues persones:Bill Gates iPaul Allen) llançàAltair BASIC.[5] Aleshores, van començar a aparèixer sota llicència, versions per a altres plataformes i milions de còpies i variants ràpidament estarien en ús. Es convertí en un dels llenguatges estàndard per l'Apple II. Pel1979 Microsoft estava negociant amb diversos venedors de microordinadors, incloent-hi a IBM, a fi de llicenciar un intèrpret de BASIC per als seus ordinadors. Una versió es va incloure en els xipsROM delsPCs IBM, per PCs sense disquet; i en els que sí que tenien disquetera, el BASIC era iniciat automàticament si no es ficava cap disquet d'arrancada amb sistema operatiu.
El BASIC fou també el llenguatge preferit en els microordinadors europeus de la dècada dels vuitanta amb elZX Spectrum,Amstrad CPC,MSX o elCommodore 64 i 128 amb la versió "Simon BASIC", fent a la vegada la funció d'intèrpret i de sistema operatiu primitiu, ja que venien implementats els dos en la ROM.
Posteriorment es va introduir elVisual Basic de Microsoft. Malgrat que aquest llenguatge utilitza pràcticament totes les paraules clau (sentències, estructures de control i funcions intrínseques) de BASIC, Visual Basic és més potent i evolucionat i ha esdevingut un dels llenguatges més utilitzats en la plataformaWindows. S'estima que entre el 70 i el 80% del total d'aplicacions comercials són programades en Visual Basic. Visual Basic utilitza un paradigma anomenat "orientació a esdeveniments" (no és orientat a objectes).Visual Basic for Applications (VBA) fou afegit aMicrosoft Excel 5.0 l'any1993 i a Microsoft Office l'any 1997. Windows 98 va incloure un intèrpret deVBScript. La versió més recent de Visual Basic s'anomenaVB.NET. Per altra banda, la suiteOpenOffice.org inclou una variant de BASIC.
La instrucció "NEW" buida la memòria. Qualsevol línia que comenci amb un número es guarda com a part d'un programa i s'executarà segons l'ordre relatiu que marqui el número. "RUN" executa el programa que hi ha en aquell moment a la memòria.
BASIC executa les línies de codi per ordre. Escrivint això:
NEW10PRINT"Jo"3PRINT"Tu"RUN
El resultat serà:
TuJoOk
BASIC pot acceptar comandaments directes llevant la numeració de qualsevollínia de codi. El mateix programaHola, món! es pot passar directament de la següent forma:
PRINT"Hola, món!"Hola,mónOk
L'execució és immediata sense necessitat de l'ordre "RUN", però el programa no queda desat en memòria.
Es pot passar una sèrie d'ordres en la mateixa línia separant-les per dos punts:
Fa que la seqüència de l'esquerra agafi el valor de l'operació de la dreta.
Exemple:
1LETA=2+3
Això fa que "A" agafi el valor "5". El comandament LET ben aviat va passar a ser implícit en moltes versions de BASIC i, per tant, la instrucció anterior va poder introduir-se així:
BASIC està disponible per a gairebé totes les plataformes i sistemes operatius existents. Una implementació gratuïta que compleix amb estàndards i és multiplataforma ésBywater BASIC (bwBASIC). L'intèrpret està escrit en C i ve sota lallicència GNU. Està dissenyat per a interfície de text o consola (no gràfica), no inclou suport per crear interfícies gràfiques d'usuari (GUI's, Graphical User Interface). Hi ha un BASIC gratuït que si inclou suport per aGUI, és similar a Visual Basic i s'executa a Windows iGNU/Linux, ésPhoenix Object BASIC.
Les versions d'intèrprets/compiladors més coneguts són la línia de productesQuick BASIC iQBASIC, aquest últim és només intèrpret, tots dos són de Microsoft. Actualment ho és el modern Visual BASIC, que Microsoft ha intentat mantenir almenys mínimament compatible amb fins i tot les primeres versions dels seus BASIC (en realitat és escassament compatible), si bé existeixFreeBASIC que és un compilador lliure, compatible amb sintaxi amb QBASIC/QuickBASIC.
Altres versions comercials inclouenPowerBASIC de PowerBASIC,PureBasic de Fantaisie Software, així comTrueBASIC de TrueBASIC, que compleix amb els últims estàndards oficials de BASIC. (True BASIC Inc. va ser fundada pels creadors originals de Dartmouth BASIC.)
REALbasic és una variant disponible per a Mac OS Classic, Mac OS X, Microsoft Windows i GNU/Linux, comercialitzada pels actuals propietaris deRapid-Q, una altra implementació inicialment lliure de BASIC actualment abandonada. Una versió d'un dialecte simple de BASIC per a la parrot virtual machine mostra com s'implementa un intèrpret de BASIC en un llenguatge similar a l'assemblador.SmallBASIC és un dialecte que executa en moltes plataformes (Win32, DOS, GNU/Linux i PalmOS) i ve sota la llicència GNU (GPL).
La omnipresencia dels intèrprets BASIC als ordinadors personals era tal que els llibres de text van incloure una vegada exercicis senzills "Proveu-ho en BASIC" que animaven els estudiants a experimentar amb conceptes matemàtics i computacionals a l'aula o als ordinadors domèstics. Les revistes d'informàtica populars de l'època incloïen normalmentprogrames d'escriptura.
L'escriptor futurista i de ciència-ficcióDavid Brin va plorar la pèrdua de l'omnipresent BASIC en un article delSalon del 2006[6] com ho han fet altres que van utilitzar per primera vegada els ordinadors durant aquesta època. Al seu torn, l'article va demanar a Microsoft que desenvolupés i alliberésSmall Basic;[7] també va inspirar projectes similars comBasic-256.[8]Dartmouth va celebrar una celebració del 50è aniversari de BASIC l'1 de maig de 2014,[9] com altres organitzacions; almenys una organització de programadors de VBA va organitzar una celebració del 35è aniversari el 1999.[10]
El Dartmouth College va celebrar el 50è aniversari del llenguatge BASIC amb una jornada d'actes[11] el 30 d'abril de 2014. Per a l'esdeveniment es va produir un curtmetratge documental.[12]
Teoría y problemas de Programación BASIC. traducción, Guillermo Caro Murillo, Jesús Villamizar Herrera. 2a. ed.. Buenos Aires; Bogotá: McGraw-Hill, 1984, p. 278 p..ISBN 968-451-396-8.
