 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1209 Burkhan Khaldun (Mongòlia) |
| Mort | 1267 (57/58 anys) Tbilisi (Geòrgia) |
| Causa de mort | mort en combat |
| Kan | |
| |
| Dades personals | |
| Religió | Islam itengrianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | kan |
| Família | |
| Família | Genguiskànides |
| Pare | Jotxi |
| Germans | Huolu Batu Khan Tuka Timur Orda Khan Xiban |
Börke,Berke oBerke Khan fou elkan delKiptxak o l'Horda d'Or que eficaçment va consolidar el poder de l'Horda Blanca i l'Horda Blava de1257 a1266.[a]
Era fill deJotxi. Ja estava present a la coronació d'Ogodei el1229. Després queMongke va conquerir Bachiman, Berke es va reunir amb Batu Khan i van ocuparRiazan. Després de la campanya a Rússia del nord, el 1237 i 1238 va participar en la conquesta delCaucas del nord que va portar uns anys; el 1238 Mongke va atacar els circassians manats per Tukan o Mokan i al mateix temps els seus germans Xiban, Bujak i Buri atacaven als merims, una part de la nació dels chinchaks (lesguians?); el 1239 va atacar elsalans oossets (as) i va capturar la seva capital Mokhshi (Mangass o Mikass). Elslesguians en canvi van poder romandre independents. Elscumans del Kuma (quiptxaqs o kiptxaks) ven ser derrotats i van emigrar aHongria; els que van quedar serien els ancestres delskumykhs i foren atacats per Berke, que va sotmetre les terres del Kuma i el Terek i es va establir a Majar.
Va representar al seu germàBatu a la coronació deGuyuk (1246) i a la deMongke (1251). El seu campament estava situat aDerbent quan Rubruquis hi va passar el1253, però després (1255) fou canviat cap a l'est del Volga per separar-lo dels musulmans, religió a la qual donava suport i a la que s'hauria convertit vers1251, sent el primer príncep mongol a fer-ho.
A la mort de Batu (vers1255), el seu fillSartak que era de camí a unkuriltay a la cort del gran kan, fou nomenat successor perMongke, però va morir al cap de poc (vers1256) es diu que enverinat per orde de Berke; el va succeir el seu fill o germàUlagchi el Nen, un menor d'edat (10 anys), sota la regència de Borakchin, la vídua. El jove kan va morir el mateix any (o va abdicar) i la successió va passar llavors a Berke, l'hereu legítim. A la mort de Batu hi havia tres fills vius de sang pura i de la mateixa mare anomenada Sultan Khatun: Berke, Berkejar i Böre (Bure, també anomenat Muhammad) i per la llei successòria mongola era a Berke a qui corresponia el tron.
El gran príncepAlexandre Nevski, el seu germà Andrei deSúzdal i Borís de Rostov (fill de Vassilko) van anar a la cort del nou kan a felicitar-lo (1257) i foren rebuts pel seu lloctinent Ulaghji (probablement el seu nebot, fill de Sartak Khan). Després el gran príncep, amb els prínceps deRostov, Súzdal, i el deTver, va retornar a l'Horda i es diu que llavors laRepública de Nóvgorod va pagar tribut però en tot cas la república va romandre independent.
Daniel de Galítsia va fer diversos intents d'escapar de la influència mongola. Aliat als hongareses va arribar fins aTroppau. Va lluitar també contra els pagans lituans governats perMindug. Daniel estava casat amb una neboda del lituà i els germans d'aquesta, Tortivil i Erdivid, van haver de fugir aVolínia amenaçats per Mindug. Daniel va formar una lliga amb alemanys, l'Orde Teutònic,samogitis iyatvigis i va capturarGrodno i altres ciutats a Mindug; aquest mentre es va fer cristià i es va posar sota protecció del papaAlexandre IV que el va nomenar rei, i el va incitar contra Daniel que per les seves relacions amb els tàtars era vist com un apòstata. Però no va poder fer res doncs Romà, fill de Daniel, va conquerir Nóvgorodok, Slonin i Volkovisk, i un altre fill, Schvarn, es va casar amb una filla de Mindug. Aquest va tornar al paganisme i va devastar les fronteres deLivònia iMazòvia i els territoris russos deTxernigov,Smolensk i Nóvgorod.
Aquestos èxits i l'encoratjament de polonesos i hongaresos, el va incitar a atacar els mongols; va envair la BaixaPodòlia i junt amb el seu fill leo va capturar alguns generals tàtars i el general principal Khwarezmshah, fou rebutjat en l'atac a Kremenets. Això va encoratjar a Daniel que va ocupar les ciutats entre elBuh Meridional i elTeteref; marxava cap aKíev quan va haver de retornar per un atac dels lituans; mentre els mongols tenien un nou general en cap,Burundai, que ja havia pres part a les campanyes de Batu Khan aHongria. Daniel va haver de posar-se al seu servei i enviar un exèrcit que va anar manat pel seu germà Vassilko;Lituània fou devastada;Yatvígia va córrer la mateixa sort.
Complagut amb l'exèrcit de Galítsia, Burundai es va retirar al sud-oest i va acordar la pau. Però quan va saber que Daniel fortificava les ciutats que dominava, va entrar en sospites i va envair Galítzia i el va cridar a anar al seu camp. Daniel va enviar al seu germà Vassilko, al seu fill, i al bisbe Joan deKholm; Burundai va exigir el desmantellament de les fortaleses; no podia oposar-se i les fortaleses deDanilof;Stoyek,Kremenets,Lutsk iLviv van quedar sense muralles i desprésWladimir de Volínia (en presència del mateix Burundai). El general es va dirigir a Kholm, on Daniel, espantat, va fugir cap a Hongria. Burundai no obstant va eludir assetjar la ciutat de Kholm i es va dirigir aPolònia. El papa Alexandre IV va emetre una orde el26 de juny de1258 aixecant una croada contra els tàtars aBohèmia,Moràvia iPomerània i el17 de desembre hi va convocar als cavallers teutònics; però no es va fer res perquè la situació internacional era dolenta.[b]
Fou llavors quanNogai Noyan iTulabugha van fer la seva expedició a Polònia. Tulabugha era net deBatu Khan i Nogai Noyan era net deJotxi. Els dos eren joves i probablement estaven sota l'alta direcció del general Burundai. Vassilko, el germà, i Romà, el fill de Daniel, estaven a l'exèrcit tàtar. Van passar perLublin cap alVistula, van destruir els monestirs de Zavikhost i Lyssen, i es van acostar aSandomir on molta població civil s'havia refugiat. Aquesta ciutat estava sota govern de Pere de Krempen. Els tàtars van prometre que si es rendien se'ls respectaria la vida, però no ho van complir i van fer una massacre (2 de febrer de1259). Els morts són coneguts com "els màrtirs de Sandomir". Llavors els tàtars van seguir cap aCracòvia que van destruir. Boleslau el Gran es va refugiar a Hongria i el país fou assolat fins aBythom iOppeln; molts esclaus cristians foren emportats pels mongols.
El 1259 o 1260 el reiBela IV d'Hongria va rebre la proposta de Berke d'un tractat en el qual el fill del rei s'havia de casar amb una princesa mongola i una filla del rei s'havia de casar amb un príncep tàtar. El rei hongarès va sotmetre la qüestió al Papa Alexandre IV que va considerar aquesta aliança indecorosa.
Hülegü va enviar tropes aSíria el 1259 i un contingent de l'Horda d'Or hi va participar amb tropes manades per Kuli (fill d'Orda Khan), Bulghai (fill de Xiban) i Kutar, net de Tevel. En el camí Bulghai va morir en una festa, i Kutar, sospitós d'haver-lo enverinat, fou enviat a Berke per ser jutjat. Fou considerat culpable i enviat a Hülegü per a ser castigat per aquest, i Hülegü el va fer matar. Poc després va morir Kuli, i Berke va sospitar d'un nou enverinament; les famílies dels tres prínceps es van retirar de Pèrsia i van embarcar aDerbent cap al nord. Tot això va agreujar les relacions entre Hülegü i Berke ja complicades després de la destrucció del califat el1258, al qual Berke, com a musulmà, defensava, i les matances de musulmans a Síria. Posteriorment hi va haver algunes altres causes de conflicte.
Berke reclamava Arran i l'Azerbaidjan com a part del seuulus, ja que l'exèrcit deJotxi a vegades passava l'hivern al sud de Derbent iGenguis Kan li havia llegat a Jotxi aquestes regions; però les dues províncies havien estat assignades a Hülegü pel gran kanMongke. La tensió era alta i els contingents que participaven en la campanya a Síria van veure que era millor abandonar la tasca. Una part va arribar a Derbent i va entrar al territori de Berke; una altra part, sota els generals Nigudar i Ongujia, va anar cap al Khurasan perseguit per forces d'Hülegü ocupant pel camí Gazni i la rodalia; un tercer cos de només 200 soldats, es va refugiar a Síria amb el sultàBaibars I d'Egipte i foren molt ben tractats (es van convertir a l'islam i es van integrar a l'exèrcitmameluc).
Berke residia aVella Sarai o aBolghar (només en aquesta consta encunyació de moneda) i obeïa fidelment al gran kan Möngke Temur (Mangu Timur). El gran kan va morir a la primera de 1259. El seu hereu era el seu germàKhublai Khan que al morir elkhakan es trobava en expedició a laXina. Khublai era de la família deTului el fill petit deGenguis Kan. Es va convocar el corresponenkuriltay per elegir al nou gran kan (khakan), fent els preparatiusArig Boke (Arik Bugha oArigh Boke), el germà de Khublai; però aquest desconfiava i amb l'excusa que els prínceps de les cases deJotxi iTxagatai Khan estaven massa lluny, va convocar un kuriltay especial a Kai Ping Fu a la Xina, on amb el suport del seu germà Muka, de Kadan, fill d'Ogotai (Ogodei) i de Togachar, fill d'Utsuken Noyan (germà de Genguis Kan)[c]), fou elegitkhakan el4 de juny de1260. L'elecció era evidentment il·legal i Arig Boke, que era el governador deKarakorum, la capital de l'imperi, no la va acceptar i amb el suport de Kotoktai, la principal vídua deMongke, dels tres fills d'aquest. Ustai, Yurultash i Siregi (Shireki), d'Alghu (Alku) i altres nets de Txagatai, i per Arkadai Oghul fill de Kulkan, es va proclamar gran kan. Un dels seus suports, Dureji, dominava aCambaluc així que Arig Boke tenia el control de les dues capitals imperials. Arig Boke fou elegit gran kan i va nomenar al seu cosiAlghu com akan de Txagatai i al mateix temps Khublai nomenava pel mateix kanat aApisga, fill de Buri.Hülegü de Pèrsia va donar suport al seu germà Khublai i en canvi Berke va donar suport a Arig Boke.
Börke, el germà deBatu Kan, un musulmà convers i nét de Gengis Khan, havia promès la seva ràbia després delsaqueig de Bagdad per Hülegü i es va aliar amb els mamelucs després de la seva victòria en labatalla d'Ayn Jalut. Amb l'esclat de la guerra entre Börke iHülegü en 1261,Nogai Noyan, cosí de l'executat Kutar, fou nomenat per dirigir l'exèrcit de l'Horda d'Or format per 30.000 homes en 1262. Nogai va passar l'hivern alDerbent i va acampar aXirvan. Les forces de Hülegü van marxar des d'Alatagh (Ala Dagh), la residència d'estiu; l'avantguarda persa manada per Shiramun, fill de Chormagun, fou derrotada, però un segon contingent sota Abatai i Basmahgai, va vèncer aShabran i Nogai es va haver de retirar; Hülegü va ocuparShamakhi i va avançar cap aDerbent, que fou capturada al cap de tres dies[1] i 8 dies després Nogai era altre cop derrotat (16 de desembre de1262. Hülegü va enviar el seu fillAbaka que va perseguir a l'enemic assistit per diversos caps (Shiramun, Abatai, Turan Behadir, Batu, Saldjidai, Chaghan, Belarghu, Kodos i Ilkai); van avançar cap alTerek arribant al campament de Nogai que van trobar abandonat; els perses van començar a recollir el botí, però mentre Berke havia arribat amb un exèrcit de reforç i els dos bàndols es van trobar ivan lliurar batalla el13 de gener de1263. Al final del dia Berke i Nogai van sortir vencedors i Hülegü es va retirar a l'Azerbaidjan perdent part del seu exèrcit en la retirada quan el glaç del riu Terek es va trencar en passar els cavalls.[2] Abaka fou perseguit per Berke i Nogai fins a Derbent, però el kan de l'Horda d'Or no va passar d'aquí. Hülegü en revenja per la derrota va fer matar tots els comerciants quiptxaqs que hi havia als seus dominis.
El 1262 va arribar als dominis de Berke una delegació d'Egipte que fou ben rebuda com a musulmans (va tornar a Egipte el 1263). Es van fer alguns plans contra Hülegü de Pèrsia, que no era musulmà. Uns enviats d'Egipte a Berke foren retinguts uns mesos aConstantinoble, i Berke quan ho va saber va fer un atac a l'Imperi peròMiquel VIII Paleòleg ja havia alliberat als retinguts i li va enviar un ambaixador sol·licitant la seva amistat i portant un petit tribut, i Berke es va retirar. Posteriorment Berke va enviar 1.300 guerrers mongols al Caire. Un fill de Berke, Husam al-Din, que havia anat al Caire, hi va morir el novembre i el10 de novembre de1262, l'endemà del funeral, van arribar més guerrers mongols manats per Keremun, Amtaghiah Nokiah, Jerek, Kaian, Nasaghiah, Taishur, Bentu, Sobhi, Jaujelan, Aj-Karka, Adkerek, Kerai, Salaghiah, Motakaddem, i Daragan; encara més tard en va arribar un tercer contingent (1263).
En els primers anys va exercir alguns drets sobirans aTransoxiana i va visitarBukharà, ordenant castigar els cristians deSamarcanda i destruir les seves esglésies, pels atacs que els cristians feien als musulmans. Coneguda la mort de Mongke (1259) llavors lakhutba es va fer en nom de Berke a Transoxiana i fins i tot alKhurasan i durant els quatre anys que van seguir (1260-1264) els dos germans del gran kan difunt,Kubilay Khan iArigh Boke va disputar la successió. Berke va reconèixer Arigh Boke. Fou en aquests anys que el príncepAlghu, net deTxagatai, es va presentar a l'Àsia central com a representant d'Arigh Boke, contra el que no obstant ràpidament es va revoltar; va aconseguir dominar tot el kanat de Txagatai iCoràsmia que sempre havia format part de l'ulus de Berke i els seus antecessors, d'eon els funcionaris nomenats per Berke o lleials a aquest foren expulsats. Alghu i Berke van lluitar a Transoxiana (on sembla que el primer va obtenir una victòria a Bukharà el 1263 quan les forces del Quiptxaq que estaven a Bukharà[d] foren massacrades i expulsades (es diu que uns cinc mil soldats); les dones i criatures foren esclavitzats i els béns confiscats per orde de Hulagu; després Alghu va ocupar i destruirOtrar) fins que va morir quan ja dominava Transoxiana i Coràsmia. Alguns mercaders tàtars foren morts pels russos en diversos llocs de Rússia i per calmar al kan,Alexandre Nevski va retornar a la cort tàrtara aVella Sarai. Alexandre va morir al seu retorn a casa el14 de novembre de1263.
Els bisbes polonesos van predicar una nova croada contra els tàtars a la tardor del 1263, i els cavallers teutònics, tot i que estaven ben ocupats contra lituans i prussians, van rebre orde d'assitir-hi. Els tàtars feien les campanyes a l'hivern quan les collites estaven recollides, i els rius i maresmes gelats. L'hivern del 1263 al 1264 aliats a russos i lituans, van fer una nova expedició a Polònia, i el 1264 van envair Polònia; en aquesta campanya va participar Swarno, fill de Romà i net de Daniel; Romà havia mort el 1258 en la batalla de Zavikhost i Daniel va morir el 1264 i havia deixat la Galítzia occidental a Lev o Lleó I (1264-1300) i la Galítzia Oriental a Swarno (Shvarno 1264-1269 o 1270). Els tàtars i els seus aliats foren derrotats en la batalla de Puta Statt pel voivoda Pere deCracòvia.
Berke no va renunciar als seus drets sobre la part oriental (Coràsmia,Transoxiana iKhurasan) però després de la mort d'Arigh Boke el 1264 de fet va abandonar la zona. La lluita fou encarregada aKaidu Khan, net d'Ogodei, que havia combatut contra Arigh Boke i ara ho feia contra Alghu, amb el suport de Berke. Kublai Khan va reforçar Hulagu amb 30.000 joves mongols per tal d'estabilitzar les crisis polítiques als khanats occidentals.[3] El 1264 van circular rumors que un exèrcit quiptxaq planejava atacar el territori d'Hulagu, i aquest va enviar al xeic Sharif Tabrizi al Lesguistan a investigar; però fou capturat pels homes de Nogai Noyan. Aquest fou informat de la victorià de Khublai en la lluita civil, i que havia nomenat a Hulagu comIl-kan i li havia enviat 30.000 mongols. Nogai el va alliberar per portar al seu senyor la notícia que no li calia témer un atac. El8 de febrer de1264 va morir Hulagu i el va succeir el seu fillAbaqa. Al cap de pocs mesos d'aquestes morts, també va morir Alghu Khan del Khanat Chagatai, i aquest sobtat buit de poder vaafeblir el control de Kublai sobre els khanats occidentals.
Vers el 1264 o 1265 hi va haver un conflicte amb l'Imperi Romà d'Orient: Izz al-DinKaykaus II fou derrotat pel seu germà Rukn al-DinKilidj Arslan IV el 1261, i va haver de fugir aConstantinoble que el juliol havia caigut en mans del seu amicMiquel VIII Paleòleg.[e] Però pel mateix temps Miquel volia assegurar el seu poder contra els llatins i contra els mongols de l'Horda d'Or i li calia la neutralitat dels Il-kans que des del 1261 estaven en guerra contra l'Horda d'Or, i estava negociant un enllaç amb la filla del Il-kan. Kaykaus fou confinat al nord dels territoris romans d'Orient, i se li va cedir la Dobrudja, on unes 12.000 famílies dels seus partidaris es van establir vers 1263 i van originar el modern poble dels gagausos ("gagauz" derivat de Kaykaus). Izz al-Din va entrar en una conspiració contra l'emperador, que se'n va assabentar, i el va empresonar al castell d'Enos (Ainos) a la costa de la mar Egea a la costa sud deRumèlia a la mar Egea, a uns 80 km deConstantinoble; el seu antic rival Kilidj Arslan IV va demanar llavors a Berke Khan d'envair l'imperi i alliberar Izz al-Din; aquest també va poder enviar una carta a Berke i va conspirar ambConstantí Asen I de Bulgària, protegit de Berke, i aquest que encara tenia un compte pendent amb els romans d'Orient, va enviar una expedició a l'Imperi dirigida per Nogai Noyan que va travessar elDanubi gelat i va avançar cap a l'Hemos i va assetjar Enos; els búlgars van participar en el setge i van negociar un arranjament amb els defensors pel qual el sultà era alliberat però el castell no es rendia. L'agost de 1265[f] Berke va rebre al camarlenc (hadjib) de Baibars, Shuja al-Din ibn Dayah, que li va demanar aturar les incursions a territori imperial[g] Izz al-Din, que havia estat alliberat,[h] es va establir aCrimea, on va administrar en feuSoljak iSudak (i on va morir sense haver pogut intentar recuperar el tron, el1279).
La guerra amb Pèrsia va continuar el 1265 entre Berke iAbaqa (successor del seu pare Hulagu) i Nogai Noyan va dirigir l'exèrcit que va envair Pèrsia. Va passar per Derbent i llavors Yashmut, germà d'Abaqa, comandant de la frontera de Derbent a Alatagh, va travessar elKur i es va dirigir contra els invasors als que va enfrontar al riuBuh Meridional (no molt lluny deTblisi); durant la lluita Nogai fou ferit a l'ull per una fletxa, i es va haver de retirar al Shirvan sent perseguit més enllà delKur per Abaqa que no obstant es va aturar quan va saber que s'acostava Berke amb reforços molt importants. Yashmut va acampar al sud del riu i va trencar els ponts. Berke va morir quan els dos exèrcits estaven un front a l'altra[i] i el seu cos fou portat aVella Sarai i l'exèrcit es va retirar (1266). Nogai va marxar a la sevayurta al sud de Rússia, aparentment al riuBuh Meridional. En general es considera que Berke actuava contra el seu cosí com a defensor de l'islam, però és possible que en realitat Berke se sentís amenaçat per la formació del kanat d'Hulagu, on es van incorporar territoris que com l'Arran i l'Azerbaidjan, havien de ser part del feu de Jotxi, ja que els mongols ja els havien conquerit anys abans durant el regnat deGenguis Kan i aquest els havia llegat a Jotxi. Khurasan havia fet també per un temps lakhutba en nom de Berke.
No va encunyar moneda al seu nom però de fet fou el sobirà d'un estat independent i el primer que va establir l'islam en un domini mongol.[4] Fou el fundador deNova Sarai al costat de la vella Saray fundada per Batu, a uns 50 km a l'est de la modernaVolgograd. Va deixar dos fills, Husam al-Din (mort a Egipte el 1262) que al seu torn fou el pare de quatre fills, i un altre (Salah al-Din) pare d'un fill, però cap fill o net el va succeir, sent el nou kanMongke Temur, net de Batu.
Börke Casa de Borjigin (Боржигин) (1206–1634) Mort: 1266 | ||
| Precedit per: Ulaghji | Kan de l'Ulus de Jotxi | Succeït per: Mongke Temur |
