Elbé obondat és la qualitat moral que porta el subjecte a actuar correctament, és una virtut i un objectiu vital si la persona vol obrar d'acord amb la sevaètica.
Segons el corrent filosòfic, el bé pot consistir en unes característiques o unes altres, però totes les escoles estan d'acord en uns manaments bàsics (que per als defensors deljusnaturalisme constituirien un bé natural, anterior a qualsevol societat), com el respecte a la vida o no ferir els altres, així com seguir els propis principis, apartar-se del vici, conrear l'amor, ser conscient de la pròpia existència i del valor de les pròpies decisions o evitar els excessos.
Així, el bé pot ser entès des d'una posició metafísica, donant-li la categoria d'entitat pròpia,[1] o des d'una posició ètica, el bé seria una característica puntual d'algunes accions humanes, p. e.: el jusnaturalisme que considera que hi ha un dret natural, el qual mostra la diferència entre el Bé i elMal, a cavall de les dues posicions.
Hi ha diverses concepcions a l'hora de considerar què és el bé:
Hi ha unaopció que planteja l'existència d'un béabsolut (i, per tant d'unmal absolut). Seria la concepciómetafísica del bé i del mal. Segons aquestavisió el bé no és una característica de lesaccionshumanes, sinó unaentitat plena quelluita contra el mal. Les concepcions filosòfiques relacionades amb lajustificació de determinatspostulats religiosos solen tenir aquesta visió, que relacionen el bé ambDéu (Agustí d'Hipona,Tomàs d'Aquino). Laconcepció d'aquest bé filosòfic està relacionada amb lamoral proposada des de lareligió.
Hi ha una opció, amb múltiples interpretacions, que planteja el bé, no com una entitat, sinó com una sèrie de característiques de les accions humanes que permeten qualificar-les de bones. Aquest és el bé de l'ètica. El bé ètic pot ser absolut, si es considera que hi ha una sèrie de conductes desitjables en si mateixes, o relatiu, si es creu que el que és bo i dolent canvia segons el context social i personal.
Les ètiquesdeontològiques proposen que una acció és bona enfunció de l'acció i no de les seves conseqüències.Immanuel Kant ho planteja per mitjà l'imperatiu categòric que formula en els termes següents: "obra només segons aquellamàxima que puguis voler que esdevingui, alhora, en llei universal".
