Aylesbury (pronunciat/ˈeɪəlzbri/) és un municipi delRegne Unit, que pertany al comtat d'Buckinghamshire i és lacapital d'aquest comtat. En aquesta ciutat va viure el rei francès Lluís XVIII i un notable pintorJames Henry Govier, que va retratar els racons més bonics d'Aylesbury. En l'escut d'armes de la ciutat hi ha unànec en representació de la varietat d'aquest animal que tradicionalment s'ha criat aquí.
Panoràmica d'Aylesbury en una foto feta des del turó de Coombe.
Aylesbury es troba a la regió delsMidlands. Està just al sud de la part alta del riuTàmesi que baixa des deThame en direcció aDorchester. Està parcialment entre dos afloraments de roca calcària dels quals se n'extreu lapedra de Portland i[1] en l'encreuament d'un petit rierol, elBear Brook. El territori municipal està lleugerament més elevat que els camps de la rodalia que són més permeables i absorbents, d'on s'extreuen lesargiles d'Oxford i l'argila de Kimmeridge, totes dues terres procedents de la sedimentació produïda en elJuràssic. L'elevació va dels 72,5 msnm als 95 m segons la classificacióAOD, mentre que en ciutats properes l'elevació és de 85m-90m al nord i de 85m-115m en una estreta franja al sud-oest, aStone i cap als turos delsChilterns al sud-est.[2]
El tipus de terreny que ocupa el centre de la ciutat va ser descrit pel topògrafSamuel Lewis el 1848.[3]Les roques més antigues, que daten del Juràssic, i que cobreixen tota la part nord del comtat de Buckinghamshire, van seguides per unes roques més joves al sud dels Chilterns.[1]
En unes excavacions realitzades el 1985 al centre de la ciutat es va trobar una estructura fortificada de l'edat del ferro, concretament de començaments del segle iv aC. Aylesbury va ser una de les ciutats fortificades dels anticsceltes britons, als quals van prendre la possessió elsanglosaxons comandats per Cutwulph el571, germà del rei deWessexCeawlin.[4] El nom de la ciutat procedeix d'aquesta època i la primera vegada que apareix escrit té la formaÆglesburgh, format amb dos termes enanglès antic que sembla que volen dir «fortí d'Ægel» o «burg d'Ægel», però ningú sap qui podria ser Ægel. Des de llavors hi ha hagut 57 variacions en l'escriptura del nom.[5]
En l'edat mitjana ja va ser una important ciutat amb fira de mercat i centre de pelegrinatge dels que anaven a visitar la tomba de santa Osyth, filla del rei de Mèrcia que va morir martiritzada pels danesos.[6] La primigènia església de St. Mary (que ha tingut molts afegits posteriors) tenia una cripta a sota que es va pensar que podria ser d'època anglosaxona però ara se sap que es va fer en la mateixa època medieval que la capella. Amb la conquesta normanda, el rei se'n va apropiar de les terres d'Aylesbury i consta com una de les finques reials en elDomesday Book, el llibre de registres cadastrals escrit el1086. Algunes de les terres, però, van ser cedides als ciutadans perGuillem el Conqueridor amb l'estranya condició que els qui les treballaven havien de donar palla per al llit del rei, herba fresca per al terra de la seva cambra, duesoques i tresanguiles cada vegada que hi anés de visita.[7]
Els cavallers del jurat d'Aylesbury, pintura de John Morgan, el 1861.
El1450John Kemp,arquebisbe de York, va fundar una institució religiosa anomenada el Gremi de Santa Maria (Guild of St Mary), que va esdevenir un punt de trobada per a dignataris locals i fou també un planter d'intrigues polítiques a nivell nacional. El Gremi va ser influent sobretot en l'etapa final de laGuerra de les Dues Roses. L'edifici encara es conserva i és actualment una casa de caritat.[8]
El casalAylesbury Manor va passar per diversos propietaris i va arribar per herència materna a ser propietat de Thomas Boleyn, pare d'Anna Boleyn.[9] El1529 el rei Enric VIII la va nomenar aquesta ciutatcapital del comtat deBuckinghamshire, en substitució deBuckingham, segons es rumorejava per guanyar-se el favor d'aquesta família i festejar la filla quan el rei encara estava casat.
Durant laguerra civil anglesa la ciutat es va declarar a favor del parlament i,[10] com en moltes ciutats mercat hi havia un profund sentimentpurità.[11] El1642 s'hi va lliurar una batalla que van guanyar les forces del parlament. La seva proximitat aGreat Hampden, llar deJohn Hampden, va fer que els ciutadans el consideressin un heroi local.[12]
El 18 de març del 1664, es va crear el títol decomte d'Ailesbury, que fou concedit a Robert Bruce, 2n comte d'Elgin, un noble escocès.[13]
Al segle xix, la ciutat va acollir el rei francèsLluís XVIII de França que va escollir aquest lloc per viure-hi durant el seu exili (1810–1814). La mansió Hartwell, on va residir és un edifici d'estil jacobita que encara es conserva.[14] L'esposa del rei, Maria Josefina Lluïsa de Savoia hi va morir el 1810 i fou sebollida en la capella de la mansió.[15]
El 1963 Aylesbury va sortir a les notícies qua es va fer el judici, en el tribunal de la ciutat, al responsable de l'assalt al tren postal Glasgow-Londres, un fet que va passar a uns 10 km de la ciutat.[16]
Segons els estudis demogràfics del 2011 la població ha passat dels 28.000 habitants en la dècada del 1960 a més de 58.000,[17][18] una xifra gairebé duplicada a causa que molts londinencs han preferit traslladar-se a viure aquí, encara que la capital està a 36 milles (58 km). El principal atractiu per als nous residents és la qualitat de les seves cases; una gran part de la ciutat es va demolir en els anys 1950-1960, per substituir els edificis en mal estat dels segles XVI-XVIII per construccions modernes millor equipades.[19] Pel que fa a l'àrea urbana, va passar del 69.021 censats el 2001 als 74.748 el 2011. En conseqüència es preveu l'ampliació de zones residencials en diferents barris de la ciutat.
Segons l'estudi de la població del 2011, un 54,5% dels residents d'Aylesbury van declarar que eren cristians, un 26% ateus, un 10% islamistes, un 1,5% hinduistes i l'1% d'altres religions; el 7% no va contestar.[20]
Tradicionalment Aylesbury va ser una ciutat mercat, ja que el carrer principal formava part de la ruta cap a Londres i el sud-oest del país. El 1477 es conreava blat i es feiafarina que es venia als pobles veïns. La indústria de la farina va durar molts anys i el darrer molí en tancar va ser el 1990 (Hills & Partridge). L'altre producte de l'economia tradicional és l'ànec, amb una varietat molt valorada en gastronomia que porta el nom de la ciutat,[21] és per això que l'ànec forma part de l'escut heràldic.«[[22]
El 1560 es va crear una indústria manufacturera d'agulles al poble veí deLong Crendon, on van anar a treballar persones d'Aylesbury. El 1672 es va crear una escola depuntes de coixí perquè les noies de famílies pobres tinguessin un mitjà de subsistència i el negoci va ser pròsper fins que la gent en l'època victoriana va preferir comprar puntes fetes a màquina. El 1764 Euclid Neale va inaugurar un taller de rellotgeria, que al segle xviii va ser considerat el millor rellotger del país.
El 1814, va començar a funcionar la branca delGrand Union Canal que enllaçava ambMarsworth (a l'est); aquest canal amb aigua del Tàmesi va millorar la indústria local. Al mateix temps es va començar les obres per posar en marxa una altra branca que enllaçava ambWendover (al sud).
Filera de cotxesCubitt davant la seva fàbrica.
Entre el 1919 i el 1925 l'empresaCubit Engineering Works va ser una important fàbrica d'automòbils, que en va fer uns 3.000 però va haver de tancar en no poder competir amb els preus dels vehicles fabricats als EUA. A finals del segle XX s'hi van instal·lar una editorial,Hazell, Watson and Viney i una empresa del sector alimentariNestlé que van donar feina a més de la meitat de la població; actualment ja no existeixen i al seu lloc hi ha un gran supermercat i cases. Per solucionar el greu problema d'atur s'esperava que l'empresaArla Foods s'establís a Aylesbury però finalment aquesta va muntar les seves instal·lacions en la veïna població deAston Clinton, encara que part dels treballadors són d'Aylesbury.
Malgrat tots els canvis que ha sofert Aylesbury al llarg dels anys, la ciutat no ha perdut l'esperit mercantil que la va crear.
Un museu per a nens anomenatRoald Dahl Children's Gallery on s'exposen dibuixos i objectes relacionats amb els personatges que va crear l'escriptorRoald Dahl.
El teatreWaterside Theatre, que es va inaugurar el 2010.[25]
Aylesbury està molt ben comunicada. El ferrocarril va arribar l'any 1839 amb una línia que enllaça amb Birmingham i Londres; i el 1868 es va inaugurar la líniaAylesbury and Buckingham Railway. També hi ha servei d'autobusos amb sortides freqüents.
Grenville, George Nugent.Memorials of John Hampden: His Party and His Times. Bohn, 1960.
Guest, Edwin.Origines Celticae (a Fragment) and Other Contributions to the History of Britain, Volum 1. Ardent Media, 1883.
Lewis, Samuel.A Topographical Dictionary of England, Comprising the Several Counties, Cities, Boroughs, Corporate and Market Towns, Parishes, and Townships, and the Islands of Guernsey, Jersey, and Man: With Historical and Statistical Descriptions, Volum 1. Lewis and Company, 1840.
Manganiello, Stephen C.The Concise Encyclopedia of the Revolutions and Wars of England, Scotland, and Ireland, 1639-1660. Scarecrow Press, 2004.
Platt, Geoff.The Great Train Robbery and the Metropolitan Police Flying Squad. Wharncliffe, 2015.
Solomons, David.Accounting Research, 1948-1958: Selected articles on accounting history. Taylor & Francis, 1996.
