Elbeilicat de Tin ogavella de Tin (turc: Aydınoğulları Beyliği) fou unbeilicat d'Anatòlia creat vers1307 i annexionat a l'Imperi Otomà el1425. Era a la costa de lamar Egea i centrat en la ciutat d'Aydın. Estava limitat al nord pel beilicat deSaruhan, a l'est pel d'Hamid, al sud pel deMentese i a l'oest per l'Egeu. L'emirat fou governat per la dinastia delsaidínides. El1390 fou ocupat per primer cop pels otomans però restablert al cap de dotze anys, després de la greu derrota otomana davantTamerlà aAnkara el juliol de l'any1402.
Va ser fundat per Mehmed Beg Mubariz al-Din Ghazi (Beg des del1307/1308 al1334), subashi de l'emir deGermiyan que abans del1304 es va separar del seu cap i es va posar a fer la guerra pel seu compte associat aSasa Beg, gendre de l'emir deMentese (Menteshe). Junts van conquerirBirgi,Ayasoluk iKeles fins al1307, però llavors Sasa es va revoltar contra el seu aliat. Mehmed Beg Mubariz al-Din Ghazi el va derrotar (1308) i llavors es va apoderar d'Izmir (Esmirna),Tira,Sultan Hisari iBodemya.
El1310 va ocuparGüzel Hisar que va rebre el nom dinàstic (Aydın). Va perdreEsmirna el1317 davant de Martí Zacaries al que dos anys abansFelip I de Tàrent com a nominal emperador llatí i príncep d'Acaia havia donat el títol de "Rei i dèspota de l'Àsia Menor" i la possessió deQuios, Œnusses,Imbros,Ténedos,Lesbos,Samos,Icària,Cos i els castells de Damala i Kalanutza i el1318 va derrotar Mehmed i va aconseguir imposar un dret de passatge als vaixells comercials turcs. Martí fou fet presoner pels romans d'Orient el1329, i Mehmed va recuperar Esmirna.
Mehmed va morir el1334 i el va succeir el seu fillUmar I Beg Baha al-Din Ghazi. A la mort d'Andrònic II Paleòleg,Joan Cantacuzè, que s'havia fet amic de l'emir, va demanar el seu ajut per assolir el tron que havia passat aJoan V Paleòleg. Martí Zacaries fou llavors alliberat (el1341) i el1343 Umar va anar aRumèlia i Martí va agafar el comandament de la croada contra Umar Pasha aixecada a instàncies delpapa i formada perVenècia,Gènova,Xipre, els cavallers de Rodes, i elduc de Naxos. Aquest va lluitar a Rumèlia entre1343 i1345 i va ajudar el seu amic a dominar la Tràcia però mentre, el1344, Martí i els croats van ocupar Esmirna (octubre del 1344). Martí volia aprofitar per reconquerirQuios però va morir el15 de gener de1345 a Esmirna i el va succeir com a comandant Simone Vignoso. Umar va tornar a l'emirat i va derrotar els caps de la croada en un combat, sense poder recuperar Esmirna que va defensar Vignoso. El1346 Umar va rebutjar l'atac de la nova croada dirigida pel delfíHumbert II delViennois, però no va poder impedir que amb l'ajut dels croats Vignoso es presentés a Quios, illa que va recuperar per aGènova (1346). La primavera del1348 Umar va morir mentre atacava Esmirna. El va succeir el seu germà Khidr que va haver de signar un tractat que donava grans avantatges als llatins (18 d'agost de1348).
Khidr va governar del 1348 al1360 sense ser protagonista de cap fet especialment rellevant i a la seva mort el va succeir el seu germà Isa Beg. Des del1362, Pietro Recanelli Giustiniani, va succeir a Simone Vignoso i es va distingir a Esmirna al servei del Papa (1361-1365) fins a la seva mort el1380. L'emirat va perdre importància econòmica i política i el1390 fou ocupat pel sultà otomàBaiazet I. Aquest va ratificar el tractat de comerç de 1348 amb els llatins que va afavorir principalment als venecians.
El20 de juliol de1402 Baiazet fou derrotat decisivament perTamerlà aAnkara i fou fet presoner. La família dels aidínides era aliada de Tamerlà i fou restablerta immediatament al seu emirat. Els genovesos i els cavallers de Rodes van evacuar Esmirna abans de l'arribada de Tamerlà, que hi va entrar però la va lliurar al seu aliat Musa Aydın-oghlu fill d'Isa Beg; mort aquest el1403 el seu germà i associat Umar II el va substituir com emir fins que va morir el1405. Llavors el govern va passar a un cosí, fill d'Ibrahim Bahadur (germà d'Umar I Beg) de nomDjunayd. El1416 elsGattiluso deLesbos i elsGiustiniani deQuios van participar en una expedició victoriosa contra Mehmed un membre de la família que governava Esmirna. Djunayd va intrigar contínuament contra els otomans i va dinar suport a la reclamacions de Mustafà i el seu fill. En revenja fou atacat perMurat II (1425) i es va refugiar al fortí d'Ipsili, on va intentar rebre ajut de l'emir deKaraman i deVenècia, ajut que no va arribar. Finalment es va haver de rendir amb tota la seva família i foren tos decapitats (1426) i l'emirat annexionat a l'Imperi Otomà com asandjak d'Aydın.