Movatterモバイル変換

[0]ホーム
URL:

Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Awakatek

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaAwakatek
Qa' yol
Tipusllengua illengua vivaModifica el valor a Wikidata
Ús
ParlantsGuatemalaGuatemala 9.613 (2002)[1]
MèxicMèxic 1.920 (2010)[2]
Parlants nadius27Modifica el valor a Wikidata
Oficial aReconegut com a llengua nacional aGuatemala[3] iMèxic
Autòcton deÀrea lingüística mesoamericana
EstatGuatemala
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües maies
llengües mamModifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatíModifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióALMG iINALI
Codis
ISO 639-2agu
ISO 639-3aguModifica el valor a Wikidata
Glottologagua1252Modifica el valor a Wikidata
EthnologueaguModifica el valor a Wikidata
UNESCO1780Modifica el valor a Wikidata
IETFaguModifica el valor a Wikidata
Endangered languages682Modifica el valor a Wikidata

L'awakatek (tambéaguacateco,coyotin,[4]awaketek obalamiha[5]) és unallenguamaia parlada pelsawakateks, un poble decultura maia que habita al municipi d'Aguacatán aldepartament de Huehuetenango, Guatemala. Originari de la regió deLos Altos Cuchumatanes, té algunes minories aChiapas,Mèxic i també és idioma nadiu d'alguns emigrants alcomtat de Tuscarawas,Ohio.

Etimologia

[modifica]

Els indígenes awakateks es refereixen al seu idioma comqa'yol o "la nostra paraula". També s'autoanomenenqatanum, que significa "la nostra gent" a diferència de la paraula Awakatek utilitzada per veus espanyoles en al·lusió al municipi deAguacatán (que significalloc d'abundants alvocats, fent al·lusió a la producció agrícola i no específicament a la gent indígena).[6][7][8]

Fonologia

[modifica]
BilabialAlveolarPostalveolarRetroflexaPalatalVelarUvularGlotal
NormalPalatalizada
OclusivaNormalp/pʰ/t/tʰ/k/kʰ/ky/kʰʲ/q/qʰ/'/ʲʔ/
Ejectivap' /pʼ/t' /tʼ~dʼ/k'/kʼ/ky'/kʼʲ/
Implosivab'/ɓ/q'/ʛ/
Nasalm/m/n/n/nh/ŋ/
Fricativaw /v~f/s/s/xh/ʃ/x/ʐ/j/χ/h/ʜ/
AfricadaNormalp/ɸʰ/tz/t͡sʰ/ch/t͡ʃʰ/tx/ʈ͡ʂʰ/
Ejectivatz'/t͡sʼ~dzʼ/ch'/t͡ʃʼ~dʒʼ/tx'/ʈ͡ʂʼ~ɖʐʼ/
Bategantr/ɾ/
Aproximantl/l~ɺ/y/j/w/ʍ/

Escriptura

[modifica]

El2 de setembre de2002 es va dur a terme la presentació pública de 8 estudis impresos que són:Introducción a la Monografía del Municipio de Aguacatán,Toponimia Aguacateca,Vocabulario Aguacateco,Manual de Lectura, Acuerdo de Identidad y Derecho de los Pueblos Indígenas, Gramática Descriptiva Aguacateca, Gramática Normativa Aguacateca, Constitución Política de la República de Guatemala en Idioma Aguacateco, Plantas Medicinales yGuía de Apoyo Pedagógico en idioma Aguacateco.[9]

L'any2003 es publicà laIntroducción al Sistema de Numeración Maya Aguacateco, Traducció del Pop Wuj a l'awakatek,Gramática Pedagógica del idioma Aguacateco i tres texts paral·lels.[9]

També hi ha publicats una gramàtica[9] i un diccionari castellà-awakatek.[10] En1971 es completà una traducció delNou Testament.[11]

Com una mesura per promoure el seu estat com a llengua viva, s'ha creat un campus virtual on els estudiants interessats poden aprendre llengües com elcucapá, elseri, elkickapoo o l'awakatek, segons un comentari de Sylvia del Valle, directora de laUniversitat Iberoamericana Ciutat de Mèxic.[12]

Referències

[modifica]
  1. ↑GuatemalaArxivat 2014-01-07 aWayback Machine. al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  2. ↑Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
  3. ↑Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG. Arxivat de l'original el 2009-04-29. [Consulta: 7 gener 2014].
  4. ↑«Other names for AGUACATECO» (en anglès). Global Recordings Network. Global Recordigs Network.
  5. ↑«Awakateko» (en anglès). everyculture.com.
  6. ↑Evan Meyer. «Evan Meyer served in Guatemala» (en anglès). Peace Corps, 1994-97.
  7. ↑Evan Meyer. «CU Peace Corps volunteers offer vignettes from their lives abroad - Evan Meyer» (en anglès). Peace Corps, 01-03-2001.
  8. ↑«Comunidad Lingüística Awakateka». Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, 2008.
  9. ↑9,09,19,2«Logros obtenidos en cuanto a realización de burros de Lenguas Mayas».
  10. ↑«DICCIONARIO CASTELLANO-AGUACATECO». Maizca. Maizca, 1995. Arxivat de l'original el 2007-06-08. [Consulta: 7 gener 2014]. El municipi d'Aguacatán en contrapart local amb l'Academia de las Lenguas Mayas va dur a terme la realització de la creació delDiccionario Castellano-Aguacateco. Despesa del projecte: EUR 801 (PTA 133320) (Q 6738)
  11. ↑«The Bible in Aguacateco» (en anglès). Worldscriptures. Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 7 gener 2014].
  12. ↑Aida Sánchez. «Internet rimachiy kichua». Canal Solidario-One World. canalsolidario.org, 22-06-2007. Arxivat de l'original el 2007-08-19. [Consulta: 7 gener 2014].

Enllaços externs

[modifica]
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengua oficial
Altres llengües nacionals
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües oficials
Espanyol · Mexicà · Yucatec · Mixteca · Zapoteca · Tzeltal · Tzotzil · Otomí · Totonaca · Mazateca · Ch'ol · Huastec · Chinanteca · Mixe · me'phaa · Mazahua · Purépetxa · Rarámuri · Zoque · Amuzgo · Chatino · Chontal de Tabasco · Tojolabal · Mayo · Triqui · Tepehuan · Huichol · Kekchi · Tepehua · Yaqui · Popoloca · Quitxé · Txitximeca Jonaz · Cora · Guarijío · Lacandó · Chocho · Seri · Pima Bajo · Chuj · Cocopa · Paipai · Matlatzinca · Mam · Mocho' · Pame · Kickapoo · Huave · Cuicatec · Tlahuica · Tacuate · Papago · Tiipai · Ixil · Chontal d'Oaxaca · Kiliwa · kumiai · Awakatek · Ixcateca · Papabuco · Solteco
Altres llengües parlades a Mèxic
Nota: la llista de llengües oficials és ordenada per ordre decreixent de parlants.
  • Vegeu aquesta plantilla
Huasteca
Yucateca
Chol–Tzeltal
Q'anjobal–Chujn
Mam
Gran Quitxé
Registres d'autoritat
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Awakatek&oldid=33791895»
Categories:
Categories ocultes:
[8]ページ先頭
©2009-2025 Movatter.jp