Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Alvocater

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de:Avocat)
Infotaula d'ésser viuAlvocater
Persea americanaModifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font dealvocat,llavor d'alvocat ioli d'alvocatModifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitdrupaModifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN96986556Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLaurales
FamíliaLauraceae
GènerePersea
EspèciePersea americanaModifica el valor a Wikidata
Mill., 1768

L'alvocater (Persea americana) és un arbre conegut pels seus fruits (alvocats) dins la famíliaLauraceae.

Procedeix de l'Amèrica tropical, probablement deMèxic,Amèrica Central i lesÍndies Occidentals. Molt conreat en els tròpics i subtrópics pels seus fruits.

És un arbreperenne molt frondós, ple de fulles brillants i de boniques flors que creixen en raïms. A més és un arbre molt vigorós, de tronc potent i fort amb fortes ramificacions on es produeixen els alvocats. Els alvocats són característics per la seva forma ovalada i superfície rugosa, són molt reconeguts pel color verd de la seva pell i el color clar de la seva carn.

Necessiten molta aigua per a desenvolupar-se. La varietat Hass, la més comuna per a exportació, pot necessitar fins a 4.945 litres d'aigua per produir un quilo d'alvocat a Colòmbia, una de les zones més importants d'aquest cultiu.[1]

L'enorme creixement mundial del consum d'alvocats des del 2010 ha generat una ràpida implantació d'extensos cultius d'alvocaters en diverses zones del món, provocant diverses crisis ecològiques, com la tala indiscriminada de boscos o l'exhauriment dels recursos hídrics.[1]

Etimologia

[modifica]
Nom de l'alvocat aHispanoamèrica.

El motalvocat ve delnàhuatlawákatl, que significa "testicle".[2] Per via delcastellà, apareix en textosvalencians dels segles xviii ixix en la formaalbocat.[3] L'origen és compartit per altres idiomes europeus presents aAmèrica:avocado enanglès,abacate enportuguès,avocat enfrancès.[4]

En canvi, delquítxua arriba un altre nom,palto (l'arbre) ipalta (la fruita),[5] que correspon al nom de la regió de Palta - nord de l'Imperi Inca -, annexionada a mitjans delsegle xv.[6]

Rep el nomPersea americana en honor alsemideuPerseu i al seu origenamericà.[7]Persea americana Mill. va ser descrita perPhilip Miller (Mill.) i publicada aThe Gardeners' Dictionary, vuitena edició s.n. 1768.[8]

Descripció

[modifica]

És unarbre que té la copa simètrica, estreta o arrodonida, en estat salvatge, arriba a fer 20 metres d'alçada, tot i que habitualment en mesura entre 8 i 12, podent arribar fins als 40 m en els seus llocs d'origen. Eltronc és recte amb l'escorça marró o grisenca, rugosa i lleugerament fissurada o acanalada, té undiàmetre que va dels 30 als 60 cm. L'escorça, de color gris verdós, és aspra i, a vegades, solcada longitudinalment.[9]

Elpecíol fa entre 2 i 5 cm de llarg. Presentafulles alternades persistents,a vegades agrupades cap al final de les ramillas, d'oblong-lanceolades a el·líptiques o ovadas, de 6-25 x 3–11 cm, amb el marge sencer i l'àpex agut o curtament acuminat; són de textura gruixuda, glabras i de color verd fosc pel feix i una mica pubescents en els nervis. Les fulles tenen una mida de 8 a 20 cm de llarg i de 5 a 12 cm d'ample. Les vores són senceres i més o menys ondulades.[10]

Llavor de l'alvocat.

Tenen flors bisexuals, verdoses o groguenques, sobre pedicels pubescents de 4–8 mm de llarg, amb periant una cosa acampanada, amb 6 tèpals estretament el·líptics, de 4–6 mm de llarg, els externs lleugerament més curts que els interns, pubescents

Lesinflorescències sónpanícules de 8 a 14 cm de llarg, ambflorshermafrodites de 5 a 6 mm, amb unperiant densamentpubescent, ambtèpalsoblongs de 5 mm. Té nouestamsfèrtils, d'uns 4 mm, ambfilaments pubescents, organitzats en tres cerclesconcèntrics. L'ovari és ovoide, fa aproximadament 1,5 mm, densament pubescent, ambestil de 2,5 mm, culminat per unestigma discoïdal, una mica dilatat. Les flors s'obren i tanquen al llarg del dia, alternant la seva funcionalitat femenina i masculina (dicogàmia protogínica sincronitzada).[11][12]

Valor nutricional
mitjà per cada 100 g
Energia670 kJ
Valor calòric161 kcal
Proteïnes2 g
Glúcids8.53 g
Lípids14.66 g
Vitamina B₁0.067 mg
Vitamina B₂0.13 mg
Vitamina B₆0.257 mg
Vitamina C10 mg
Vitamina PP1.738 mg
Provitamina A0.0062 mg
Ferro0.55 mg
Calci12 mg
Magnesi29 mg
Fòsfor52 mg
Potassi485 mg
Sodi7 mg
Fibres
6.7 g
Aigua
73.23 g
Font:[1]

Elfruit és unabaia, malgrat sovint es confongui amb unadrupa.[13] Té forma oval o de pera i la seva mida té un rang molt ampli, entre els 7 i els 33 cm de llarg, podent arribar els 15 cm d'amplada i superar el kilo. Els alvocats de consum habitual són d'uns 15 x 7 cm, amb uns 200 grams de pes.[14] Laclosca té tonalitats entre el verd fosc i el porpra, segons el tipus i l'estat de maduració. Pot ser llisa o lleugerament rugosa, habitualment fina i de certa duresa, amb aparença de cuir.[15]

Lapolpa és ferma, oleica, de color entre el groc clar i el verd. Conté unallavor gran, habitualment d'entre 5 a 6,4 cm, ovalada, dura i pesant. La llavor globular, senseendosperma, té dues cobertes (tegument) paperoses, molt primes i de color cafè.[9][15]

Conreu

[modifica]

Existeixen evidències delconsum d'alvocat a lavall deTehuacán, d'entre 9 i 10 mil anys d'antiguitat, mentre que la sevadomesticació aAmèrica Central s'inicià al voltant del 5000aC. En canvi, alPerú, les evidències més properes que es conserven del consum d'alvocat són del 3000 aC, aCaral.[16] AlVell Món, l'alvocat va arribar a finals delsegle xvi, mentre que la producció icomercialització no es va iniciar fins finals delxix.[17]

S'han descrit vuit varietats d'alvocat, de les que tres són amplament conegudes: lamexicana (Persea americana var.drymifolia), laguatemalteca (Persea americana var.guatemalensis) i l'antillana (Persea americana. var.americana).[18]

Només es pot conrear en climes sense glaçades, tropicals o subtropicals, com la costa de l'orient d'Andalusia, sud dePortugal o el litoral de Palestina, on tanmateix només es conreen les varietats més resistents a baixes temperatures, com laHass.[19] A Mèxic es conreen altres varietats més sensibles. Per ordre, els països amb major producció són:Mèxic,Indonèsia,República Dominicana,Estats Units d'Amèrica,Colòmbia,Perú iKenya.[20] El rànquing dels païsosimportadors d'alvocats està encapçalat pels Estats Units, seguits perFrança,Japó i elCanadà.[21]

Un arbre pot fer fins a 120 fruits per any, que suposen entre 30 i 100 kg anuals de fruita. Una hectàrea d'arbres produir entre 7 i 10 tones de fruita cada any. S'ha de tenir en compte que lapol·linització és difícil per l'autoincompatibilitat del mateixpol·len.[22] El fruit es cull encara immadur, però madura bé en pocs dies a temperatura ambient.[23]

L'extensmonocultiu a països com Mèxic, República Dominicana o Xile ha dut a diversos problemes ecoambientals, com crisis hídriques odesforestació.[24][25] També és polèmic l'ús de pesticides oplaguicides, en especial l'imidacloprid, que afecta elspol·linitzadors, com lesabelles.[26] Des de mitjans delsanys 2000, s'ha detectat a lapenínsula Ibèrica l'arribada deneuròpters que actuen com aplaga a lesplantacions del sud-est.[27]

Fruit d'alvocat (cv. 'Fuerte').
Arbre amb fulles i inflorescències, cultivat a Andalusia.
Alvocats a l'arbre

Propietats

[modifica]

L'alvocat conté més d'una vintena denutrients essencials, comvitaminesA,B,C,E iK,coure,ferro,fòsfor,magnesi opotassi (que regula lapressió arterial); a més de ser font defibra iproteïna vegetal. Aportavitamina B6 iàcid fòlic, que prevenenmalalties coronàries. L'àcid fòlic també protegeix elsfetus i evita elsictus. El beta-sitosterol redueix els nivells decolesterol. Contéfitonutrients, que impedeixen desenvoluparmalalties inflamatòries idegeneratives. Aportacarotens, vàlids per evitar ladegeneració macular igreixos monoinsaturats, contra ladiabetis.[28][29]

Usos

[modifica]

Gastronomia

[modifica]
Fruit d'alvocat (cv. 'Hass')

A l'Amèrica subtropical, l'alvocat és part important i tradicional de ladieta diària. Es pot menjar sol, amb una mica de sal o de sucre; sobre unatorrada i enentrepans, comingredient d'amanides o com aguarnició enplats combinats. Alguns dels plats més coneguts que incorporen alvocat en la culinària internacional són:[30][31][32]

Algunsvegans l'empren en substitució de la mantega, per al pa, en pastissos, etc. Les fulles de l'alvocat també es poden incorporar en plats com elsmixiotes o lesenfrijoladas.[33]

La versatilitat i les múltiples propietats d'aquest aliment, que sovint se'l classifica dins la controvertida categoria desuperaliment, han posat de moda l'alvocat des de ladècada del 2010 i en grans ciutats europees han obert diversosrestaurants especialitzats en aquest ingredient.[28][34]

Arepa Reina Pepiada
Makis amb alvocat.

Medicinal

[modifica]

Les fulles de l'alvocat es poden preparar eninfusió, amb propietatsexpectorants.[35] L'alvocat també s'empra en l'elaboració demedicaments per tractar els símptomes de l'artrosi.[36]

Una altra utilització típica és la d'ingredient per a cosmètics, que empra l'oli extret del fruit.[37]

Al·lèrgies

[modifica]

Alguns individus presentenreaccions al·lèrgiques al consum del fruit. Hi ha dues formes principals d'al·lèrgia: les persones ambal·lèrgia al pol·len dels arbres desenvolupensímptomes locals a laboca i lagola, poc després de menjar alvocat; el segon, conegut com a síndrome de la fruita dellàtex, es relaciona a l'al·lèrgia al làtex i els símptomes inclouenurticària generalitzada, dolorabdominal ivòmit, podent ser fatal.[38][39]

Referències

[modifica]
  1. 1,01,1«La cara fosca de l'alvocat». Diari Ara, 21-12-2023. Arxivat de l'original el 2023-12-24. [Consulta: 24 desembre 2023].
  2. «alvocat». Acadèmia Valenciana de la Llengua. Arxivat de l'original el 2023-01-06. [Consulta: 6 gener 2023].
  3. Bruguera, Jordi.Diccionari Etimològic. Enciclopedia Catalana, SAU, 1996, p. 62.ISBN 8441225168. 
  4. Diccionario multilingüe del viajero : español, inglés, francés, alemán, italiano, portugués.. Barcelona: Planeta-Agostini, D.L. 1996.ISBN 84-395-2699-7. Arxivat 2024-05-22 aWayback Machine.
  5. Alvarez Vita, Juan.Diccionario de peruanismos : el habla castellana del Perú. 2. ed. Lima: Universidad Alas Peruanas, 2009.ISBN 978-9972-210-73-0. Arxivat 2024-05-22 aWayback Machine.
  6. Guffroy, Jean.Catamayo precolombino: Investigaciones arqueológicas en la provincia de Loja (Ecuador) (en castellà). París: Institut français d'études andines, 2004 (Travaux de l'IFEA).DOI 10.4000/books.ifea.4286.ISBN 978-2-7099-1505-2. Arxivat 2021-11-14 aWayback Machine.
  7. «Aguacate (Persea americana)» (en castellà). Catálogo virtual de flora del Valle de Aburrá (UEIA), 2014. Arxivat de l'original el 2021-11-14. [Consulta: 14 novembre 2021].
  8. «Persea americana Mill.» (en anglès). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Arxivat de l'original el 2021-11-14. [Consulta: 14 novembre 2021].
  9. 9,09,1Cordero, Jesús.Árboles de Centroamérica: un manual para extensionistas (en castellà). Bib. Orton IICA / CATIE, 2003.ISBN 978-0-85074-161-2. Arxivat 2024-05-22 aWayback Machine.
  10. «Curso: “El cultivo del aguacate” Resúmenes ponencias» (pdf) (en castellà). Instituto de Investigación y Formación Agraria y Pesquera, 2015. Arxivat de l'original el 2021-11-09. [Consulta: 9 novembre 2021].
  11. Mena Volker, Francisco José.Caracterización de la floración del palto persea americana mill en los cultivares zutano, bacon, negra de la cruz y edranol en Quillota, y determinación de la viabilidad del polen del palto cv. hass, a través de dos métodos. (tesi) (en castellà). Quillota, Xile: Universidad Católica de Valparaíso, 1997. Arxivat 2021-11-17 aWayback Machine.
  12. Quintana Cabrera, Nicolás «Dicogamia sincronizada o diantesis de las flores del aguacate». Xoba : revista de agricultura, 7-1977, pàg. 13-15. Arxivat de l'original el 2021-11-09 [Consulta: 9 novembre 2021].
  13. Barrientos-Priego, Alejandro F.; García-Villanueva, Eduardo; Avitia-García, E. «Anatomía del fruto de aguacate, ¿drupa o baya?». Revista Chapingo Serie Horticultura. Universidad Autónoma Chapingo, II, 02, 2-1996, pàg. 189–198. Arxivat de l'original el 2021-11-12.DOI:10.5154/r.rchsh.1995.06.041 [Consulta: 12 novembre 2021].
  14. Silva, Pamela. «¿Es acaso esto el cielo? En Australia venden aguacates tres veces más grandes que los normales» (en castellà). UPSOCL, 31-05-2019. Arxivat de l'original el 2021-11-12. [Consulta: 12 novembre 2021].
  15. 15,015,1«Persea americana» (en anglès). Flora of China. Arxivat de l'original el 2021-12-02. [Consulta: 12 novembre 2021].
  16. Galindo-Tovar, María Elena; Arzate-Fernández, Amaury M.; Ogata-Aguilar, Nisao; Landero-Torres, Ivonne «THE AVOCADO (PERSEA AMERICANA, LAURACEAE) CROP IN MESOAMERICA: 10,000 YEARS OF HISTORY». Harvard Papers in Botany, 12, 2, 2007, pàg. 325–334. Arxivat de l'original el 2021-11-14.ISSN:1043-4534 [Consulta: 14 novembre 2021].
  17. Robledo, Julián Díaz.Historia del aguacate español (en castellà). Capitel Editores, 1997-03-15.ISBN 978-84-7970-009-6. Arxivat 2024-05-22 aWayback Machine.
  18. Galindo Tovar, María Elena; Arzate Fernández, Amaury Martín «Consideraciones sobre el origen y primera dispersión del aguacate (Persea americana, Lauraceae)». Cuadernos de Biodiversidad, 9-2010. Arxivat de l'original el 2021-11-12.DOI:10.14198/cdbio.2010.33.02.ISSN:1575-5495 [Consulta: 12 novembre 2021].
  19. Peláez, Agustín. «Las amenazas del aguacate malagueño» (en castellà). Diario Sur, 24-03-2019. Arxivat de l'original el 2019-03-31. [Consulta: 13 novembre 2021].
  20. «MONOGRAFÍA DEL SECTOR AGUACATE EN MÉXICO: SITUACIÓN ACTUAL Y OPORTUNIDADES DE MERCADO» (pdf) (en castellà). SECRETARÍA DE ECONOMÍA - GOBIERNO DE MÉXICO, 01-02-2012. Arxivat de l'original el 08/10/2013.
  21. «FAOSTAT» (en anglès). FAO. Arxivat de l'original el 2021-11-14. [Consulta: 13 novembre 2021].
  22. Vargas-Hernández, José G. «Estrategias para la optimización de la superficie sembrada de aguacate Hass para incrementar la producción en el Estado de Michoacán». Revista de Estudos Sociais, 16, 31, 2014, pàg. 131. Arxivat de l'original el 2021-11-13 [Consulta: 13 novembre 2021].
  23. «Cultivo del aguacate: consejos de un experto, Iñaki Hormaza» (en castellà). Cultifort, 11-02-2020. Arxivat de l'original el 2021-11-14. [Consulta: 14 novembre 2021].
  24. «INDH realiza misión de observación en Petorca por crisis de escasez hídrica» (en castellà-cl). INDH, 2014. Arxivat de l'original el 2024-05-22. [Consulta: 13 novembre 2021].
  25. «La guerra por el Aguacate: deforestación y contaminación imparables» (en castellà). Biodiversidad en América Latina, 24-06-2019. Arxivat de l'original el 2021-11-13. [Consulta: 13 novembre 2021].
  26. Suchail, Séverine; Guez, David; Belzunces, Luc P. «Discrepancy between acute and chronic toxicity induced by imidacloprid and its metabolites in Apis mellifera» (en anglès). Environmental Toxicology and Chemistry, 20, 11, 11-2001, pàg. 2482–2486. Arxivat de l'original el 2024-05-22.DOI:10.1002/etc.5620201113 [Consulta: 13 novembre 2021].
  27. «Neuropteroides (Insecta: Neuroptera, Raphidioptera) en plantaciones de aguacate en el sur de España» (en castellà). Bol. San. Veg. Plagas, 38, 2012, pàg. 213-221. Arxivat de l'original el 2021-11-14 [Consulta: 14 novembre 2021].
  28. 28,028,1«Les deu meravelles de l'alvocat, el superaliment de moda». El Món, 26-01-2017. Arxivat de l'original el 2021-11-14. [Consulta: 14 novembre 2021].
  29. Araújo, Rafael G.; Rodriguez-Jasso, Rosa M.; Ruiz, Héctor A.; Pintado, Maria Manuela E.; Aguilar, Cristóbal Noé «Avocado by-products: Nutritional and functional properties» (en anglès). Trends in Food Science & Technology, 80, 10-2018, pàg. 51-60. Arxivat de l'original el 2022-01-21.DOI:10.1016/j.tifs.2018.07.027 [Consulta: 14 novembre 2021].
  30. Gironella De'Angeli, Alicia.Gran libro de la cocina mexicana. 1a ed. México, D.F.: Ediciones Larousse, 1988.ISBN 968-6147-06-3. Arxivat 2024-05-22 aWayback Machine.
  31. Caballero, Sara Gutiérrez.Recetas fáciles con aguacate : sácale todo el partido a este fruto repleto de grasas saludables con estas recetas tan sencillas como exquisitas. Primera edición, 2019.ISBN 978-84-17828-06-6. Arxivat 2024-05-22 aWayback Machine.
  32. Averett, María.El aguacate en la cocina. Málaga: Editorial Arguval, 1987.ISBN 84-86167-29-9. Arxivat 2024-05-22 aWayback Machine.
  33. Ramos Galicia, Yolanda.Así se come en Tlaxcala. Primer edición en Cocina Indígena y Popular, 2014.ISBN 978-607-8423-60-6. Arxivat 2024-05-22 aWayback Machine.
  34. Ruiz de la Prada, Silvia. «Restaurantes especializados en aguacate: el último 'boom' gastronómico» (en castellà). Bazaar, 06-04-2019. Arxivat de l'original el 2021-11-14. [Consulta: 14 novembre 2021].
  35. Orona, Karla. «Beneficios del té de hojas de aguacate» (en castellà). El Universal, 01-08-2019. Arxivat de l'original el 2021-11-14. [Consulta: 14 novembre 2021].
  36. «Piascledine® 300» (en castellà-mx), 27-01-2016. Arxivat de l'original el 2021-11-14. [Consulta: 14 novembre 2021].
  37. «Health Benefits of Avocado Oil» (en anglès). Olivado Natural Nutrition. Arxivat de l'original el 2010-12-21. [Consulta: 14 novembre 2021].
  38. «Avocado - allergy information (InformAll: Communicating about Food Allergies -» (en anglès). InformAll: Communicating about Food Allergies (University of Manchester). Arxivat de l'original el 2020-10-03. [Consulta: 14 novembre 2021].
  39. Brehler, R.; Theissen, U.; Mohr, C.; Luger, T. «“Latex-fruit syndrome”: frequency of cross-reacting IgE antibodies» (en anglès). Allergy, 52, 4, 1997, pàg. 404–410. Arxivat de l'original el 2021-11-14.DOI:10.1111/j.1398-9995.1997.tb01019.x.ISSN:1398-9995 [Consulta: 14 novembre 2021].

Vegeu també

[modifica]
En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria)Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria)Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
ViquiespèciesModifica el valor a Wikidata
Bases de dades taxonòmiques
Registres d'autoritat
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alvocater&oldid=34797490»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp