Una armad'avantcàrrega és unaarma de foc en la que tant el projectil com el propel·lent són carregats per la boca del canó de la mateixa; a diferència de les armes de retrocàrrega, en les que elprojectil s'introdueix per la part posterior.[1][2]
Està format pel prefixavant, que indica anterioritat respecte a la posició, i càrrega.[3] Anàlogament, el Reglament d'Armes d'Espanya s'expressa en aquests termes:
| « | 7. Arma de avancarga: Arma de fuego en la que la carga de proyección y el proyectil se introducen por la boca del cañón o, en su caso, por la boca de la recámara del tambor. La carga de proyección es de pólvora negra o de sustancia explosiva o pirotécnica similar.[4] | » |
D'acord amb aquesta definició, són armes d'avantcàrrega: l'arcabús, eltrabuc i elmosquet, així com els primerscanons ifusells.
Al llarg de la història s'han desenvolupat nombroses armes d'avantcàrrega per resultar el disseny més senzill o rudimentari, sent necessari només un cilindre obert per un extrem que aguanti la força de propulsió. Per exemple a laXina existeixen testimonis que daten delsegle xiii d. C. que revelen com van ser utilitzades armes rudimentàries debambú que llançaven diversos projectils.
Ha estat paral·lel al desenvolupament de lesarmes de foc on s'aprecia l'ús d'aquesta tècnica de càrrega, present des de la recàrrega d'unaballesta de tro fins alsmorters ollançamíssils emprats en l'actualitat.
La fabricació d'armes d'avantcàrrega va ser desplaçada per l'aparició de les armes de retrocàrrega per ser aquestes més fàcils i ràpides de recarregar; presentant l'avantatge addicional en el cas de la càrrega de les grans peces d'artilleria, on la grandària d'aquestes o la seva ubicació (en vaixells, tancs o aeronaus) impossibilitaven o dificultaven la seva recàrrega per la boca del canó. A part d'això, l'aparició delcartutx va permetre fabricar armes més segures i netes que generalment es recarreguen per la part posterior, ja sigui directament obrint la part posterior del canó o mitjançant un carregador o un tambor.