.svg)
A principis del segle xviii s'anomenarenaustriacistes,vigatans,aligots,imperials,alemanys,catalans omaulets (aquest últim sobretot alPaís Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal delsHabsburg d'Àustria en el conflicte conegut com laGuerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de lamonarquia hispànica un cop mort sense descendènciaCarles II.[1][2] Els seus enemics eren coneguts com aborbònics.[3]
El grup estava format tant per cavallers (Joan Bonaventura,Guerau de Peguera,Antoni de Peguera,Pere de Sentmenat) com per homes de negocis (Feliu de la Penya,Pau Dalmases,Salvador Dalmau iPau Feu). També van formar part els membres de l'Acadèmia dels Desconfiats.[4]
El moviment va anar agafant força progressivament i no fou fins al 1702 que va tenir una importància considerable, sobretot a la zona osonenca. El termevigatans prové de la iniciativa mostrada per un grup de persones dirigents de laplana de Vic que el1705 van començar la revolta catalana a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria, entre els quals hi haviaJosep Moragues,Carles Regàs,Bac de Roda,Jaume Puig de Perafita (i els seus fillsAntoni iFrancesc), etc.[1]
L'exili austriacista va ser l'abandó forçós d'Espanya de diverses desenes de milers d'austriacistes a conseqüència de larepressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel reiFelip V d'Espanya contra ells per haver-se rebel·lat i haver recolzat a l'Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de laMonarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de laCasa d'ÀustriaCarles II. L'exili va afectar especialment als Estats de laCorona d'Aragó, que majoritàriament es van decantar per l'Arxiduc, a qui van proclamar com el seu sobirà amb el títol de Carles III, mentre que els habitants de laCorona de Castella en la seva immensa majoria es van mantenir fidels a Felip de Borbó. Aquesta emigració forçosa és considerada per l'historiadorJoaquim Albareda com el primerexili polític de lahistòria d'Espanya.[5] Molts dels exiliats es van refugiar a Viena al costat de l'Arxiduc Carles, qui des de desembre de 1711 era l'emperador delSacre Imperi Romanogermànic amb el títol deCarles VI.