Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Austràlia

Coord.:25° S, 133° E / 25°S,133°E /-25; 133
Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre el país d'Oceania. Vegeu-ne altres significats a «Austràlia (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaAustràlia
Australia (en-au)Modifica el valor a Wikidata
Vista nocturna
Imatge
Tipusestat sobirà,estat federal ipaísModifica el valor a Wikidata

HimneAdvance Australia Fair (19 abril 1984)Modifica el valor a Wikidata
Símbol oficialAcacia pycnantha (flors estatals)
Òpal (pedra nacional)Modifica el valor a Wikidata
SobrenomThe Land Down Under,Oz,The Lucky Country iStrayaModifica el valor a Wikidata
EpònimTerra AustralisModifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a WikidataMap
 25° S, 133° E / 25°S,133°E /-25; 133
CapitalCanberra(1927–)Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població27.309.396(2024)Modifica el valor a Wikidata (3,55hab./km²)
Llars10.852.208 (2021)Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialanglès australià
auslanModifica el valor a Wikidata
Religiócap valorModifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície7.692.024 km²Modifica el valor a Wikidata
Aigua0,8 %Modifica el valor a Wikidata
Mesura4.000 (amplada) ×3.860 (longitud) km
Longitud de la costa34.000 kmModifica el valor a Wikidata
Banyat peroceà Índic,Pacífic sud,Gran Badia Australiana,estret de Bass,mar de Tasmània,mar del Corall,mar d'Arafura imar de TimorModifica el valor a Wikidata
Punt més altMawson Peak (2.745 m)Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixLlac Eyre (−15 m)Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació1r gener 1901Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
Dia festiu
Organització política
Forma de governdemocràcia representativa
monarquia constitucional
estat federal(1901–)Modifica el valor a Wikidata
Òrgan executiuGovern d'AustràliaModifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuParlament de la Mancomunitat d'Austràlia ,(Escó: 227)Modifica el valor a Wikidata
• MonarcaModifica el valor a WikidataCarles III del Regne Unit(2022–)Modifica el valor a Wikidata
• Primer ministreModifica el valor a WikidataAnthony Albanese(2022–)Modifica el valor a Wikidata
Màxima autoritat judicialTribunal Suprem d'AustràliaModifica el valor a Wikidata
Membre de
PIB nominal1.675.418.665.067 $ (2022)Modifica el valor a Wikidata
PIB per capita54.348,23 $ (2019)Modifica el valor a Wikidata
Exportacions totals464.925.000.000 $ (2022)Modifica el valor a Wikidata
Monedadòlar australiàModifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Fus horari
Domini de primer nivell.auModifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+61Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències000,112 i106Modifica el valor a Wikidata
Codi paísAUModifica el valor a Wikidata

Lloc webaustralia.gov.auModifica el valor a Wikidata
Mapa polític

Austràlia[1] (enanglès,Australia), oficialment laMancomunitat d'Austràlia (en anglès:Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceansPacífic iÍndic.[2] L'Austràlia continental té una extensió de 7,69 milions dequilòmetres quadrats i és, alhora, l'illa[3] més gran del món, però elcontinent més petit; Austràlia és, de fet, la part principal del continentoceànic; l'estat australià comprèn, a més, l'illa deTasmània i diverses dependències, com les illesChristmas iNorfolk. Els països veïns en sónNova Zelanda, al sud-est; i, al nord,Indonèsia, elTimor Oriental iPapua Nova Guinea, del qual està separada per l'estret de Torres. Banyen Austràlia els mars deTimor iArafura al nord, elmar del Corall i elmar de Tasmània a l'est, l'oceà Antàrtic al sud i l'oceà Índic a l'oest.

De nord a sud té uns 3.700 quilòmetres, mentre que d'est a oest en té uns 4.000. És el sisè estat més gran del planeta després deRússia, elCanadà, laXina, elsEstats Units i elBrasil; però la seva població no arriba als 20 milions de persones. El sostre del país és el montKosciusko, amb 2.228 metres d'altitud. El riu principal n'és elMurray, amb 2.575 quilòmetres de longitud.

L'Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians durant més de 42.000 anys. Després de les visites esporàdiques de pescadors del nord, i dels exploradors i comerciants europeus al segle xvii, la meitat oriental del continent va ser reclamada pelsbritànics el1770 i oficialment habitada com a penal amb el nom de lacolònia de NovaGal·les del Sud, el6 de gener de1788. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes més de la corona van ser establertes successivament en el curs del segle xix. L'1 de gener del 1901, les sis colònies es van federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantingut un sistema liberal i democràtic i és membre de laComunitat Britànica de Nacions. La capital de la federació ésCanberra, tot i que la majoria de la població australiana viu a les ciutats costaneres deSydney,Melbourne,Brisbane iAdelaida.

Etimologia

[modifica]
ElPort Jackson, lloc on es va fundar la ciutat deSydney, d'A Voyage to Terra Australis

El nom d'Austràlia es deriva delllatíAustralis, que significa 'Meridional' o 'del Sud'. Les llegendes d'una "terra desconeguda del sud" (terra australis incognita) daten des de l'època romana i es presentaven en els mapes geogràfics de l'edat mitjana, tot i que no hi havia cap coneixement d'un continent a l'hemisferi sud. La primera vegada que hom va fer ús del nomAustralia enanglès fou el1625, en les paraules: "A note of Australia del Espíritu Santo, written by Master Hakluyt", publicat per Samuel Purchas enHakluytus Posthumus.[4]

L'adjectiuneerlandèsAustralische va ser utilitzat pels oficials deBatàvia, per a referir-se a la terra descoberta al sud el1638. Gabriel de Goigny, sota el pseudònim deJacques Sadeur, en va fer ús en la seva traducció deLes Aventures de Jacques Sadeur dans la Découverte e le Voyage de la Terre Australe, el1692.[5] Posteriorment,Alexander Dalrymple va utilitzar la denominació en la seva obraAn Historical Collecion of Voyages and Discoveries in the South Pacific Ocean (1771), per a referir-se a tota la regió dePacífic meridional. El1793, George Shaw isir Edward Smith van publicar l'obraZoology and botanny of New Holland, que contenia la frase "… de la vasta illa, o més aviat, continent d'Austràlia, Australàsia o Nova Holanda".

El termeAustràlia es va fer popular a partir de l'obraA Voyage to Terra Australis del navegant Matthew Flinders, la primera persona a circumnavegar l'illa. El governador Lachlan Macquarie, deNova Gal·les del Sud, va utilitzar aquesta denominació en les seves missives aAnglaterra i el12 de desembre del1817 va recomanar que l'Oficina Colonial en fes ús oficialment.[6] El 1824, l'almirallat va acceptar oficialment la denominació per referir-se a l'illa.

Història

[modifica]
Article principal:història d'Austràlia

Els primers habitants d'Austràlia hi van arribar fa 42.000 o 48.000 anys, immigrants nòmadescaçadors-recol·lectors amb una cultura oral complexa, amb valors espirituals basats en la reverència a la Terra i en la creença en el temps del somni. Els habitants de lesilles de l'estret de Torres i de la regió més al nord deQueensland posseïxen una cultura diferenciada a la delsaborígens australians.

Evolució de les colònies australianes
El Port Arthur, aTasmània, era lacolònia penal més gran d'Austràlia

El primer europeu a albirar territori australià va ser el navegantneerlandèsWillem Jansz, que albiraria la costa del Cap de la península de York el1606. Durant el segle xvii, els neerlandesos van mapar les costes oest i nord del territori que van anomenarNova Holanda, però no van assentar-s'hi. El 1770,James Cook va navegar per la costa est d'Austràlia i la va mapar, anomenant el territoriNova Gal·les del Sud i la va reclamar per alRegne Unit. Després d'aquestes expedicions, Austràlia esdevindria una colònia penal després de la independència de les colònies americanes, el territori de les quals era utilitzat amb aquest propòsit.

La colònia de Nova Gal·les del Sud de la corona britànica va iniciar el primer assentament a Port Jackson, dirigit pel capità Arthur Phillip que havia comandat laFirst Fleet (Primera Flota) amb els primers colons, el26 de gener del1788. Aquesta data s'ha convertit en el dia nacional d'Austràlia, la diada d'Austràlia. La terra de Van Diemen's, avui dia coneguda com aTasmània, va ser habitada pels europeus el1803 i es va convertir en una colònia separada de Nova Gal·les del Sud el1825. El Regne Unit va reclamar la regió occidental d'Austràlia el1829. Es van crear diverses colònies a partir del territori de la colònia deNova Gal·les del Sud:Austràlia meridional, el 1836,Victòria el 1851 iQueensland el 1859.[7] ElTerritori del Nord es va fundar el 1863 com a part de la Província d'Austràlia Meridional. Aquesta província fa ser fundada com a "província lliure", és a dir, mai no seria una colònia penal. Victòria iAustràlia occidental també van ser fundades com a colònies "lliures", però, després van acceptar convictes transportats. La transportació dels convictes cap a Austràlia va ser eliminada gradualment entre 1840 i 1864.

Una febre d'or va començar a Austràlia durant la dècada de 1850 portant-hi més immigrants. La rebel·lió de la pressió militar d'Eureka el1854 va ser una expressió del nacionalisme australià. Entre1850 i1890, les sis colònies van rebre més responsabilitats governamentals i autonomia, amb la capacitat de gestionar molts dels afers interns i alhora continuar com a membres de l'Imperi britànic. L'Oficina Colonial aLondres va conservar el control dels afers internacionals, la defensa i el transport internacional. L'1 de gener del 1901 es va formar una federació de totes les colònies després d'una dècada de plantejament i de consultes, i la Mancomunitat d'Austràlia va néixer, com a domini de l'Imperi britànic. ElTerritori de la Capital Australiana es va separar deNova Gal·les del Sud el1911 com a regió per a la capital de la federació, Canberra.Melbourne en seria capital de 1901 a 1927. El control del Territori del Nord va ser transferit del govern d'Austràlia meridional al govern federal el 1911. Austràlia va participar voluntàriament en laPrimera Guerra Mundial i laSegona Guerra Mundial al costat dels Aliats. De fet, durant la Primera Guerra Mundial, els soldats asutralians van participar per primer cop de manera independent en conflictes internacionals -si bé integrats en elCos d'exèrcit d'Austràlia i Nova Zelanda (ANZAC)- i van patir grans baixes a labatalla de Gal·lípoli, motiu pel qual, cada 25 d'abril se celebra l'ANZAC Day.

L'estatut de Westminster, el 1931, va acabar formalment els enllaços constitucionals entre Austràlia i el Regne Unit, però, Austràlia no va adoptar l'estatut sinó fins al1942. Després de la derrota del Regne Unit a Àsia el 1942 durant la Segona Guerra mundial i l'amenaça d'una invasiójaponesa, va fer que Austràlia tornés als Estats Units per protecció. Des del1951, Austràlia ha estat un aliat militar dels Estats Units sota el tractat ANZUS. Després de la Segona Guerra mundial, Austràlia va promoure la immigració massiva d'Europa; des de la dècada de1970 i de l'abolició de la política d'Austràlia blanca, es va promoure també la immigració d'Àsia i d'altres regions del món. Com a resultat, la demografia, la cultura i la imatge d'Austràlia han estat radicalment transformades. Els últims enllaços constitucionals entre Austràlia i el Regne Unit van ser trencats el 1986 amb l'aprovació de l'acte d'Austràlia, el qual va acabar amb el paper britànic sobre els estats australians, i anul·lant l'apel·lació judicial alComitè Judicial del Consell Privat de lamonarquia britànica. Els votants australians van rebutjar la transformació de la monarquia parlamentària en una república el 1999 amb una majoria del 55%. Des de l'elecció del govern de Whitlam, el 1972, s'ha incrementat l'èmfasi del futur de la nació com a part de la regió d'Àsia i del Pacífic.

Geografia física

[modifica]
Article principal:Geografia d'Austràlia

La superfície de la Mancomunitat d'Austràlia és de 7.686.850 km². El continent i les illes adjacents es troben sobre laplaca Indoaustraliana. L'illa està envoltada per l'oceà Índic i l'oceà Pacífic —la secció de l'oceà Índic al sud d'Austràlia es coneix, localment com l'oceà del Sud. Elcontinent australià està separat de l'Àsia per lamar d'Arafura i lamar de Timor. Austràlia té una extensió de costes de 31.218 km², excloent-hi les costes de les illes adjacents.[8] Austràlia reclama unazona econòmica exclusiva de 8.148.250 km². Aquesta zona econòmica exclusiva no inclou elTerritori Antàrtic Australià.

Elcontinent australià es divideix en tres àrees estructurals clarament diferenciades:[3]

  • els plegaments orientals,
  • les terres baixes del centre, i
  • el massís occidental.

LaGran Barrera de Corall, la barrera de corall més gran del món,[9] es troba a poca distància de la costa nord-est i s'estén per més de 2.000 km. Elmont Augustus, elmonòlit més gran del món,[10] es localitza a l'Austràlia occidental. Amb una altitud de 2.228 metres, elmont Kosciuszko, sobre lesserralades australianes oGreat Dividing Range, és el punt més alt del continent australià, tot i que elpic de Mawson, que es troba al remot territori australià de l'Illa de Heard, té una altitud de 2.745 m.

Elcoala i l'eucaliptus, icones de la flora i fauna australianes

La gran majoria del territori australià és desèrtic o semiàrid. El continent australià és el continent més pla, amb les terres més antigues i menys fèrtils. Només els cantons del sud-est i el sud-oest experimenten un clima temperat. La major part de la població viu sobre la costa temperada del sud-est. El nord, per contra, gaudeix d'un clima tropical i consisteix en boscos pluvials o tropicals, praderes, pantans de mangle i deserts. El clima és força influenciat pels corrents oceànics, incloent-hi l'oscil·lació meridional d'El Niño, els efectes de la qual estan relacionats amb les sequeres periòdiques, mentre que el sistema de baixa pressió tropical temporal produeixciclons al nord del continent.[11][12]

Tot i que la major part del continent és semiàrid o desèrtic, s'hi troben una gran varietat d'hàbitats, des de bruguerars alpins fins als boscos tropicals, i és reconegut com un delspaïsos megadiversos. Atesos l'edat del continent —i per conseqüència els baixos nivells de fertilitat—, així com els patrons climàtics extremadament variables i el seu aïllament geogràfic, la major part de labiota australiana és única i biodiversa. A prop del 85% de les plantes florals, 84% dels mamífers, més del 45% de les aus i el 89% dels peixos costaners de les àrees temperades en són endèmics.[13] La majoria de les ecoregions australianes, i llurs espècies, són amenaçades per les activitats humanes i per les espècies que hi van ser introduïdes pels colonitzadors i immigrants. L'Acte de Protecció i Conservació de la Biodiversitat del 1999 és el marc jurídic que protegeix aquestes espècies amenaçades; s'han designat nombroses àrees protegides sota el control del Pla d'Acció de la Biodiversitat, per tal de protegir i preservar els ecosistemes únics. Seixanta-quatre pantans estan registrats en laconvenció de Ramsar i setze llocs han estat designats com aPatrimoni de la Humanitat. La fauna més coneguda d'Austràlia inclou els monotremes, els marsupials (com ara elcangur, elcoala i elwombat); i aus com ara l'emú. Moltes plantes i espècies animals es van extingir amb els primers assentaments humans aborígens, i d'altres arran de l'assentament europeu.

Política i govern

[modifica]

Estructura constitucional

[modifica]
Edifici del Parlament a Canberra

La Mancomunitat d'Austràlia és unamonarquia constitucional amb un sistema de governparlamentari. El reiCarles III és el rei d'Austràlia, un paper diferenciat al paper que té com a rei del Regne Unit. El rei té la seva representació a Austràlia per mitjà del governador-general en l'àmbit federal i per mitjà dels governadors en l'àmbit estatal. Encara que la constitució atorga poders executius extensos al governador-general, normalment només els utilitza sota el consell del primer ministre. El cas més notable de l'ús d'aquests poders sense la direcció del primer ministre va ser la deposició del govern de Whitlam durant la crisi constitucional del 1975.[14]

Austràlia té un govern amb tres branques de govern:

El parlament és bicameral conformat pelSenat (laCambra Alta) amb 76 senadors i laCambra dels Representants (laCambra Baixa) amb 150 membres. Els membres de la cambra baixa són elegits dels districtes coneguts com aelectorats. Els seients de la Cambra dels Representants són assignats als estats d'acord amb llur població. Al Senat, cada estat està representat per 12 senadors, mentre que els territoris són representats per dos. Les eleccions per a ambdues cambres es realitzen cada tres anys; normalment només la meitat del Senat és renovat en cada elecció, ja que els senadors hi són elegits per un període de 6 anys. El partit amb la majoria a la Cambra de Representants forma el govern, i el cap del partit és designat en el primer ministre.

Hi ha tres partits polítics principals: elPartit Laboral, elPartit Liberal i elPartit Nacional. Senadors i representants independents o de partits minoritaris (com ara el Partit Verd i el Partit Demòcrata Australià) han aconseguit representació parlamentària, principalment en el Senat, encara que llur influència ha estat marginal. Des de l'elecció de1996 la coalició Liberal-Nacional, encapçalada pel primer ministre,John Howard ha governat a Austràlia. Des de les eleccions del2004, la coalició va guanyar el control del Senat, la primera vegada que un partit o coalició en el govern ho ha aconseguit en més de 20 anys. El sufragi ésobligatori per a tots els ciutadans registrats al padró electoral amb 18 anys o més, en cada estat i territori i a escala federal. Registrar-se per a votar també és obligatori en totes les jurisdiccions llevat d'Austràlia del Sud.[15]

Divisions administratives

[modifica]
Article principal:organització territorial d'Austràlia

Austràlia és una federació de sis estats, dos territoris interiors i altres territoris menors. Els estats sónNova Gal·les del Sud,Queensland,Austràlia meridional,Tasmània,Victòria iAustràlia occidental. Els dos territoris interiors són elTerritori del Nord i elTerritori de la Capital Australiana.

Els territoris funcionen internament com els estats, però el Parlament de la Mancomunitat pot anul·lar les lleis que aprovin els parlaments territorials. Per contra, la legislació federal només pot anul·lar alguna reglamentació estatal en algunes àrees segons la secció 51 de laconstitució d'Austràlia; els parlaments dels estats conserven tots els poders legislatius residuals, incloent-hi els poders sobre els hospitals, l'educació, la policia, la judicatura, les carreteres, el transport públic i el govern local.

Cada estat i territori té un parlament propi: els parlaments del Territori del Nord, el Territori de la Capital Federal i Queensland són unicamerals; la resta dels parlaments són bicamerals. Lacambra baixa dels parlaments bicamerals estatals es coneixen com aAssemblea Legislativa oCasa de l'Assemblea, mentre que lacambra alta es coneix com aConsell Legislatiu. Elcap de govern de cada estat és elpremier, i en els territoris és elministre en cap. El rei és representat en cada estat per ungovernador; per un administrador al Territori del Nord i per un governador-general al Territori de la Capital Australiana.

Austràlia també administra diversos territoris menors; el govern federal administra una àrea separada dins Nova Gal·les del Sud, elTerritori de la Badia de Jervis, com a base naval i port marítim per a la capital nacional. A més, pertanyen a Austràlia els següents territoris externs habitats: L'Illa de Norfolk, l'illa Christmas, lesIlles de Cocos, i altres territoris deshabitats com ara lesIlles d'Ashmore i Cartier, lesIlles del mar del Corall, lesIlles de Heard i McDonald i elTerritori Antàrtic Australià.

Estat/territoriSuperfície (km²)Població (2003)Densitat (hab./km²)Capital% de població a la capital
Territori de la Capital Australiana2 358(8è)308 700(7è)137(1r)Canberra100%*(1r)
Nova Gal·les del Sud800 642(5è)6 657 400(1r)8.32(3r)Sydney63%(5è)
Victòria227 416(6è)5 000 000(2n)44(2n)Melbourne71%(4t)
Queensland1 730 648(2n)3 729 000(3r)2.15(5è)Brisbane46%(7è)
Austràlia Meridional983 482(4t)1 522 500(5è)1.55(6è)Adelaida73,5%(2n)
Austràlia Occidental2 529 875(1r)1 952 280(4t)0.77(7è)Perth73,4%(3r)
Tasmània68 401(7è)478 400(6è)6.92(4t)Hobart41%(8è)
Territori del Nord1 349 129(3r)197 700(8è)0.15(8è)Darwin54%(6è)

Economia

[modifica]
Article principal:economia d'Austràlia
La super-mina deKalgoorlie, la mina oberta d'or més gran del món

Austràlia és una economia occidental mixta molt pròspera, amb unproducte interior brutper capita lleugerament superior al del Regne Unit,Alemanya iFrança. Ocupa la tercera posició del món segons l'índex de desenvolupament humà del2005 i la sisena en qualitat de vida d'acord amb l'índex elaborat perThe Economist. L'absència d'una indústria manufacturera orientada a les exportacions ha estat considerada com un dels punts febles de l'economia australiana; no obstant això, les puges en els preus de les exportacions de productes bàsics australians així com l'increment delturisme han fet innecessària aquesta consideració. Austràlia té el quartdèficit de compte corrent més gran del món en termes absoluts (en termes relatius, representa més del 7% del seu PIB).

Durant la dècada de 1980, el Partit del Treball, encapçalat llavors pel primer ministre Bob Hawke i el tresorer Paul Keating, va començar un procés de reforma econòmica amb la lliure flotació deldòlar australià el1983 i amb la liberalització del sistema financer.[16] Des de 1996, el govern de Howard ha continuat amb el procés de reforma microeconòmica, que inclou la liberalització parcial del mercat laboral i la privatització de les empreses públiques, principalment la indústria de telecomunicacions.[17] Una reforma important del sistema de cobrament d'impostos va ser implementada el 2000 amb una introducció d'un impost sobre els béns i els serveis del 10%, el qual ha reduït la dependència del govern en l'impost sobre la renda (personal i corporativa), una característica única del sistema australià.

L'economia australiana no ha experimentat cap recessió des dels inicis de la dècada de 1990. Elgener del 2006, lataxa d'atur era del 5,3%, amb una ocupació total de 10.034.500 persones. El sector dels serveis de l'economia, que inclou elturisme, l'educació i els serveis financers, representa el 69% delPIB. L'agricultura i els recursos naturals representen el 3% i el 5% del PIB respectivament, però, contribueixen considerablement a les exportacions del país. Els principals mercats d'Austràlia sónJapó,Xina, elsEstats Units,Corea del Sud iNova Zelanda. Una àrea de preocupació per als economistes és l'elevat dèficit de compte corrent i els nivells de deute extern.

És el primer país del món en exportació dellana i carn de xai,bauxita, titani, així com l'estat que conté més reserves d'urani.

Geografia humana i societat

[modifica]

Etnografia i immigració

[modifica]
Ciutat de Sydney, la més poblada d'Austràlia

La majoria dels 21 milions d'australians són descendents dels colonitzadors i dels immigrants; el 90% de la població australiana és d'ascendènciaeuropea. La majoria dels immigrants colonials i els posteriors a la independència provenien gairebé exclusivament de laGran Bretanya iIrlanda, de manera que la població d'origen anglocèltica encara hi predomina. La població australiana s'ha quadruplicat des de la fi de laPrimera Guerra Mundial,[18] gràcies a l'ambiciósprograma d'immigració australiana. Entre la fi de laSegona Guerra Mundial i el 2000, al voltant de 5,9 milions de persones de la població total es van establir a Austràlia com a immigrants nous, la qual cosa vol dir que dos de cada set australians van néixer a l'estranger.[19] El 2001, els cinc grups més grans del 23,1% d'australians nascuts a l'estranger provenien delRegne Unit,Nova Zelanda,Itàlia, elVietnam i laXina.[20][21] Després de l'abolició de la política de l'Austràlia blanca el1973, nombroses iniciatives governamentals s'han establert per a encoratjar i promoure l'harmonia ètnica basada en una política demulticulturalisme.[22] La població indígena, que inclou elsaborígens del continent i de les Illes de l'estret de Torres, era de 410.003 (o el 2,2% de la població total) el 2001; un increment significatiu des del cens de 1976, que reportà una població aborigen de 115.953.

Llengües

[modifica]

L'anglès és la llengua oficial d'Austràlia. Segons el cens del 2001, l'anglès és l'única llengua parlada a les llars del 80% de la població australiana. També s'hi parlen elxinès (2,1%), l'italià (1,9%) i elgrec (1,4%). Una proporció significativa dels immigrants de primera i segona generació són bilingües. Es creu que a prop de 200 i 300llengües aborígens australianes existien abans del primer contacte amb els europeus. Només n'han sobreviscut 70, i 50 estan en perill d'extinció. A prop de 50.000 (0,25%) persones parlen una llengua aborigen com a llengua materna.

Religió

[modifica]

No hi ha cap religió oficial de l'estat. El cens del 2006 va reportar que el 68% dels australians erencristians: el 26% erencatòlics i el 19% erenanglicans. El 19% van reportar "cap religió", fet que inclou l'humanisme, l'ateisme, l'agnosticisme i elracionalisme; i el 12% no va respondre o no va donar una resposta adequada. El 5% eren d'una religió no cristiana. Com en la majoria delspaïsos occidentals, el nivell de participació activa o assistència a l'església és molt menor.[23]

Educació

[modifica]

L'educació és obligatòria a tot Austràlia, dels 6 als 15 anys (16 a l'Austràlia meridional i Tasmània, i 17 a l'Austràlia occidental). Lataxa d'alfabetisme és del 99%. Segons elPrograma per a l'Avaluació Internacional dels Estudiants de l'OCDE, l'educació australiana és la vuitena millor del món; i una posició molt millor que la mitjana dels països de l'OCDE.[24] Amb finançament públic, s'han establert 38 universitats i, tot i que també s'han establert diverses universitats privades, la gran majoria reben finançament públic. Hi ha un sistema d'entrenament vocacional organitzat en l'àmbit estatal, inferior al nivell de llicenciatura de les universitats, conegut com l'Educació Tècnica i Superior (TAFE). Prop del 58% dels australians entre els 25 i els 64 anys tenen qualificacions universitàries o vocacionals;[20] i la taxa de graduació d'educació terciària és del 4,9%, la més alta dels països de l'OCDE, així com la taxa d'alumnes internacionals en relació amb els alumnes nacionals en l'educació terciària.[25]

Cultura i oci

[modifica]
Royal Exhibition Building aMelbourne

Des de1788, el fonament de la cultura australiana ha estat la cultura anglocelta, tot i que s'hi van desenvolupar diverses característiques, atesos l'ambient únic del país i la cultura aborigen preexistent. Els últims 50 anys, la cultura australiana ha estat força influenciada per la cultura popular estatunidenca —especialment la televisió i el cinema— així com per la immigració massiva de persones de països no angloparlants.

L'himne nacional ésAdvance Australia Fair. Entre les cançons que extraoficialment tenen també aquest estatus, hi haWaltzing Matilda,I Still Call Australia Home, de Peter Allen; o fins i totDown Under, deMen at Work.

Les arts visuals australianes tenen una història llarga, que comença amb les pintures de coves dels aborígens. A partir dels primers assentaments europeus, un tema comú de l'art australià ha estat la geografia i els paisatges, com ara les obres d'Arthur Streeton,Arthur Boyd iAlbert Namatjira. Les tradicions dels aborígens s'han transmès oralment i estan relacionades amb les cerimònies i les històries dels somnis. La música, la dansa i l'art aborigen han influenciat les arts contemporànies australianes. Austràlia té una tradició activa de música, ballet i teatre; la majoria de les companyies d'art reben finançament públic per mitjà del Consell Australià del govern federal. Hi ha una orquestra simfònica en cada capital dels estats de la federació i una companyia d'òpera nacional, l'Opera Australia.

Entre els escriptors australians reconeguts, es trobenBanjo Paterson iHenry Lawson, que van escriure sobre la natura australiana. El caràcter colonial d'Austràlia predominà en els primers escrits de literatura. El1973,Patrick White va rebre elPremi Nobel de Literatura; és reconegut com un dels escriptors en llengua anglesa més grans del segle xx.

Austràlia té dues cadenes de televisió públiques —l'ABC i l'SBS—, tres cadenes comercials i diversos altres serveis de pagament i gratuïts.

Referències

[modifica]
  1. «Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 5 maig 2024].
  2. «Austràlia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. (article sobre l'estat)
  3. 3,03,1«Austràlia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Purchas, vol. iv, p. 1422–32, 1625. Sembla ser una variació delcastellà original "Austrialia" [sic]. Una còpia de la Biblioteca del Congrés pot consultar-se aaquí.
  5. Sidney J. Baker,The Australian Language, second edition, 1966.
  6. Weekend Australian, 30-31 desembre 2000, p. 16
  7. Algar, Frederic.A Handbook to the Colony of New South Wales (en anglès). Frederic, 1863, p. 2. 
  8. «State of the Environment 2006». Department of the Environment and Water Resources. [Consulta: 19 maig 2007].
  9. UNEP World Conservation Monitoring Centre. «Protected Areas and World Heritage - Great Barrier Reef World Heritage Area». Department of the Environment and Heritage, 1980. Arxivat de l'original el 2008-10-13. [Consulta: 29 maig 2007].
  10. «Mount Augustus». The Sydney Morning Herald. [Consulta: 19 maig 2007].
  11. No more drought: it's a "permanent dry"
  12. Australia's epic drought: The situation is grimArxivat 2008-05-16 aWayback Machine.
  13. «About Biodiversity». Department of the Environment and Heritage. Arxivat de l'original el 2007-02-05. [Consulta: 29 setembre 2007].
  14. Parliamentary Library (1997).The Reserve Powers of the Governor-GeneralArxivat 2010-07-26 aWayback Machine.
  15. «What happens if I do not vote?». Voting Australia - Frequently Asked Questions. Australian Electoral Commission. [Consulta: 8 gener 2008].
  16. Macfarlane, I. J. (1998).Australian Monetary Policy in the Last Quarter of the Twentieth CenturyArxivat 2005-06-24 aWayback Machine..Reserve Bank of Australia Bulletin, October
  17. Parham, D. (2002).Microeconomic reforms and the revival in Australia's growth in productivity and living standardsArxivat 2003-08-03 aWayback Machine..Conference of Economists, Adelaide
  18. «3105.0.65.001 - Australian Historical Population Statistics, 2006» (Microsoft Excel). Australian Bureau of Statistics, 23-05-2006. [Consulta: 18 setembre 2007]. «Australian population: (1919) 5,080,912; (2006) 20,209,993»
  19. «Background note: Australia». US Department of State. [Consulta: 29 maig 2005].
  20. 20,020,1Australian Bureau of Statistics.Year Book Australia 2005
  21. «Australian Population: Ethnic Origins». Arxivat de l'original el 2011-07-19. [Consulta: 7 març 2008].
  22. «The Evolution of Australia's Multicultural Policy». Department of Immigration and Multicultural and Indigenous Affairs, 2005. Arxivat de l'original el 2006-02-19. [Consulta: 18 setembre 2007].
  23. NCLS releases latest estimates of church attendance, National Church Life Survey, Media release, 28 de febrer, 2004]
  24. Dades de l'OCDE. Data d'accés: 6 de març, 2008]
  25. Education at Glance 2005Arxivat 2007-02-07 aWayback Machine. by OECD: Percentage of foreign students in tertiary education.

Vegeu també

[modifica]
En altres projectes deWikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria)Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria)Modifica el valor a Wikidata
Viccionari
Viccionari
Viccionari
ViquinotíciesModifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
  • Vegeu aquesta plantilla
Estats
Dependències
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Austràlia&oldid=36154307»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp