Elxatrac fosc està molt adaptat a la vida pelàgica i només s'apropa a terra en època de cria
Elsocells marins són aquelles aus adaptades a la vida en el medi marí, que n'obtenen la major part de l'aliment. Aquest grup no té cap valortaxonòmic, i les diferentsespècies poden pertànyer a diferentsordres, però l'adaptació a un medi similar, ha ocasionat una certa convergència evolutiva.
En general viuen més anys que altres ocells, crien a major edat i ponen menys ous, ja que inverteixen una gran quantitat de temps en la cura dels seus joves. La majoria de les espècies crien en colònies, que poden variar des d'unes dotzenes d'ocells a milions. Moltes espècies són famoses per tenir llargues migracions anuals, creuant l'equador o, en alguns casos, anant d'un extrem a l'altre de la Terra.S'alimenten tant a la superfície de l'oceà com a dins, o fins i tot es poden alimentar uns dels altres. Els ocells marins poden ser altamentpelàgics, costaners, o en alguns casos passar la major part de l'any lluny del mar.
No hi ha una definició unívoca que ens pugui determinar quins grups,famílies i espècies es poden classificar com a ocells marins, i en general sempre hi ha alguna espècie amb una inclusió més o menys arbitrària. En paraula de dos científics d'aus marines, «una característica comuna que comparteixen tots els ocells marins és que s'alimenten a l'aigua salada, però ... alguns no ho fan».[1] D'aquesta manera, convencionalment, s'accepten com a ocells marins els següents grups:
Hi ha altres ocells amb lligams més o menys forts amb la mar.Calàbries icabussons solen niar en llacs però passen l'hivern en el mar. També determinatsànecs són en hivern habitants del mar. Convencionalment, però, es parla d'ells comocells aquàtics o ocells d'aiguamolls però no marins. Algunsaccipítrids (Accipitridae), com ara elspigargs, estan molt relacionats amb el medi marí però es considerenrapinyaires.
Per contra, moltesgavines,corbs marins ipelicans, poden viure en llacs interiors, però són considerats ocells marins, ja que pertanyen a un grup filogenètic en què la majoria sí que ho són.
Elsescuraflascons són un cas especial, ja que pertanyen a una família d'ocells limícoles, però dues de les tres espècies són pelàgiques durant nou mesos a l'any.