(es)Audiencia Nacional  | |
 | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | tribunal de justícia |
| Història | |
| Creació | 5 gener 1977 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
Presidente(es) | Juan Manuel Fernández Martínez |
| Propietari de | |
| Format per | |
| Lloc web | poderjudicial.es… |
Ubicació geogràfica  | |
L'Audiència Nacional és untribunal d'Espanya amb seu a la ciutat deMadrid que té jurisdicció arreu de l'Estat espanyol.[1] Les seves decisions poden ser revocades pelTribunal Suprem. El jutjat està dividit en diverses sales emplaçades a diverses ubicacions del centre de la vila de Madrid (c. Goya, 14; c. Prim, 12, c. García Gutiérrez, 1...).
Es va fundar el4 de gener de1977, data en què es publicaren tresdecrets llei on respectivament es dissolia elTribunal d'Ordre Públic, es creava l'Audiència Nacional, i es traspassaven les competències d'un a l'altra.
En concret, s'ocupa dels delictes de major gravetat i rellevància social com són, entre d'altres, els deterrorisme,crim organitzat,narcotràfic, delictes contra laCorona o els delictes econòmics que causen greu perjudici a l'economia nacional. En matèria contenciosa-administrativa, l'Audiència Nacional fiscalitza les resolucions de l'Administració de l'Estat. En la jurisdicció social s'encarrega, fonamentalment, de les impugnacions deconvenis col·lectius d'àmbit territorial superior a una comunitat autònoma o que tindran efecte en l'àmbit territorial superior al d'una Comunitat.[2]
L'1 de març de1940 es va dictar aEspanya laLlei per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme. Per a executar-la es va fundar elTribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme.[3][4] Entre 1940 i 1964 va conduir més de 60.000 processos.[5] El Tribunal fou suprimit el8 de febrer de1964, i gran part de les seves funcions es van transferir alTribunal d'Ordre Públic creat el2 de desembre de1963. Conegut com a TOP, fou una instància judicial especial existent en la fase final delfranquisme. La seva missió va ser la repressió de les conductes que sota aquest règim dictatorial eren consideradesdelictes polítics i garantir l'estabilitat del règim franquista.[6]
L'Audiència Nacional va ser creada per Reial decret llei el 4 de gener de 1977, el mateix dia en què es suprimia elTribunal d'Ordre Públic, vigent en els últims anys de la dictadura franquista i en els primers anys de la transició. Això ha portat a alguns autors a considerar a l'Audiència Nacional com a successora del TOP, «per jutjar delictes de terrorisme i altres d'àmbit estatal»,[7] fet que ha estat negat per altres autors usant dos arguments fonamentalment: l'Audiència Nacional és independent de l'executiu i les seves competències, en part relacionades amb delictes de terrorisme, en res afecten el relacionat amb l'exercici dedrets fonamentals.[8]
Durant bona part dels anys 80 i 90 del segle xx va gestionar diversos casos de la banda armadaEuskadi Ta Askatasuna, i un cop cessada aquesta activitat, l'Audiència Nacional s'ha centrat en jutjar d'altres successos vinculats a moviments polítics com l'anarquisme, l'independentisme gallec o el català. A data novembre de 2017, 311 presos bascos compleixen sentència signada a l'Audiència Nacional.[9]
L'Audiència Nacional està integrada per sis jutjats centrals d'instrucció penal i quatre sales: d'apel·lació, penal, contenciós-administratiu i social. A més, estan adscrits a l'Audiència Nacional 12 jutjats centrals contenciosos, un jutjat central penal i un Jutjat de Menors.
El president de l'Audiència Nacional té la consideració de president de sala delTribunal Suprem i és el president nat de totes les seves sales. Entre les seves atribucions està convocar i presidir les deliberacions de la Sala de Govern, fixar l'ordre de dia d'aquesta sala, sotmetre totes les propostes considera oportunes, autoritzar els acords, vetllar pel compliment de les mesures adoptades per l'òrgan governatiu, despatxar els informes demanats pelCGPJ i exercir tots els poders dirigits al bon ordre del Tribunal.[10] En l'actualitat (2017) el magistratJosé Ramón Navarro Miranda ocupa aquest càrrec.[11]
Llista de presidents
Les sales de l'Audiència Nacional són les següents:[1]
S'encarrega de delictes especialment rellevants com ara els comesos contra la Família Reial i els Alts Organismes de l'Estat i del Govern, la falsificació de moneda, el tràfic de drogues, els delictes comesos per bandes organitzades i els comesos fora del territori espanyol. També s'encarrega de procediments penals iniciats a l'estranger, dels procediments d'extradició passiva i dels recursos interposats contra les resolucions dels Jutjats Centrals Penals, d'Instrucció i de Menors.
Es pronuncia sobre els recursos d'aquest tipus interposats contra disposicions i actes dels Ministres i els Secretaris d'Estat.
Ubicada al Carrer Goya 14, s'encarrega dels processos d'impugnació de convenis col·lectius d'àmbit general i d'altres conflictes col·lectius. Els magistrats són Ricardo Bodas Martin, Ramon Gallo Llanos i Emília Ruiz-jarabo Quemada[17]
Dins de l'Audiència Nacional s'hi integren els Jutjats Centrals d'Instrucció, ubicats al Carrer García Gutiérrez, 1[18] que s'encarreguen d'instruir les causes que després seran jutjades a la Sala Penal; i els Jutjats Centrals Penals.
A diferència dels jutjats i els tribunals, que són diversos, elMinisteri Fiscal és únic per a tot el territori estatal. Un òrgan del Ministeri Fiscal és la "Fiscalia de l'Audiència Nacional". La Fiscalia de l'Audiència Nacional és competent per a conèixer dels assumptes que corresponguin a aquest òrgan judicial, amb excepció dels que resultin atribuïts a una altra Fiscalia Especial; com, per exemple, la Fiscalia Antidroga i la Fiscalia contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada. D'entre els fiscals que estan o han estat relacionats amb l'Audiència Nacional, es poden citar a:
Algun autor ha defensat que l'existència de l'Audiència Nacional era contrària a laConstitució Espanyola en contravenir el precepte de l'article 24.2 sobre el dret al jutge natural. Aquests autors entenen per tal un que tingui la seva seu al lloc de comissió dels fets, i que per això l'Audiència Nacional seria contrària a la Constitució. No obstant això, elTribunal Constitucional d'Espanya[19] ha entès que la seva existència no contravé la Constitució Espanyola, ja que aquesta garanteix el dret a un jutge ordinari predeterminat per la llei, és a dir, que no es creï un tribunal específic amb posterioritat al delicte, sinó que sigui un òrgan previst per la llei i dotat de competència amb anterioritat al fet que motiva l'actuació judicial.[20] Entén el Tribunal Constitucional que existeixen supòsits que, en relació amb la seva naturalesa, amb la matèria sobre la qual versen, per l'amplitud de l'àmbit territorial en què es produeixen, i per la seva transcendència per al conjunt de la societat, poden portar raonablement el legislador a fer que la instrucció i l'enjudiciament d'aquests pugui dur-se a terme per un òrgan judicial centralitzat, sense que amb això es contradigui l'art. 152.1 de la Constitució.[21]
Les actuacions de l'Audiència Nacional en matèriaantiterrorista i pels delictes d'injúria a la Corona han generat diverses discrepàncies i algunes decisions polèmiques. Destaquen el processament d'Èric Bertran, un adolescent que reclamava l'etiquetatge en català a les empreses mitjançant correus electrònics, el tancament dels diarisbascosEgin iEgunkaria, i elsegrest judicial del número 1573 (juliol 2007) de la revista satíricaEl Jueves amb una il·lustració a la portada que representava els prínceps d'EspanyaFelip iLetízia practicant el coit.
.svg)
